Este projecte analitza les comorbilitats emocionals i cognitives del dolor crònic des d'un enfocament traslacional, integrant estudis en humans i models animals. Parteix de l'evidència que el dolor crònic sol acompanyar-se d'alteracions neuropsiquiàtriques, deteriorament del benestar i pitjor pronòstic clínic, i planteja que estes comorbilitats estan vinculades a alteracions de l'eix intestí-cervell, del sistema nerviós autònom i de circuits corticals i mesocorticolímbics, especialment en la via mPFC-NAc. El projecte explora com les alteracions glials, la neurotransmissió glutamatèrgica, la inflamació i la comunicació vagal contribueixen a la cronificació del dolor, als dèficits cognitius, als estats afectius negatius i a conductes desadaptatives com el consum compulsiu d'alcohol. Així mateix, incorpora una perspectiva de sexe/gènere per a estudiar diferències en els mecanismes neurobiològics implicats. La seua finalitat és identificar fenotips i biomarcadors que permeten avançar cap a intervencions psicològiques i dirigides a la microbiota més específiques per al maneig del dolor crònic i les seues comorbilitats.

Este projecte, en la seua vessant en humans, analitza com les dificultats en la regulació emocional s'associen al risc de consum problemàtic d'opioides i alcohol en pacients amb dolor crònic, considerant a més el paper de l'ansietat, la depressió i la presa de decisions. Parteix de resultats previs de l'equip que mostren una forta relació entre emocionalitat negativa i ús aberrant d'opioides, i planteja la necessitat d'identificar factors psicològics de risc i protecció en esta població. Per a això, s'estudiarà una mostra de 150 pacients amb dolor crònic procedents d'hospitals de la província de València, avaluant regulació emocional, simptomatologia afectiva, resiliència, estratègies d'afrontament, patrons de consum de substàncies i variables decisionals, amb especial atenció a les diferències de gènere. Des d'una perspectiva aplicada, el projecte busca generar evidència que permeta dissenyar intervencions preventives i terapèutiques més eficaces i sensibles al gènere, dirigides tant a millorar el benestar emocional com a reduir el risc d'ús problemàtic d'opioides i consum compulsiu d'alcohol en persones amb dolor crònic.

Este projecte sorgeix de la necessitat de comprendre millor els factors psicobiològics que incrementen la vulnerabilitat davant conductes de risc en un context social marcat per l'augment de l'ansietat, la depressió i altres estats afectius negatius després de la pandèmia. Se centra en el paper de l'afectivitat negativa, entesa com la tendència estable a experimentar emocions negatives, i en la seua relació amb conductes de risc rellevants per a la salut mental, com el consum de drogues o la conducta suïcida. En particular, el projecte estudia com l'estrés agut modula la presa de decisions en persones amb afectivitat negativa, amb l'objectiu d'identificar perfils de risc comportamental. Per a això, combina un paradigma experimental d'inducció d'estrés mitjançant el Trier Social Stress Test amb una tasca de presa de decisions de risc, la Iowa Gambling Task, incorporant a més mesures fisiològiques com el to vagal, l'activitat electrodèrmica i el cortisol. El projecte presta especial atenció al paper del gènere, donada la seua influència en la resposta a l'estrés i en els processos decisionals, i pretén aportar coneixement útil per a comprendre els mecanismes neurobiològics implicats i orientar futures estratègies preventives i terapèutiques.