El dolor crònic acompanya amb freqüència diverses condicions neuropsiquiàtriques, afectant el benestar del pacient i empitjorant el seu pronòstic. L'eix intestí-cervell, el sistema nerviós autònom i les alteracions en determinades àrees cerebrals han emergit com a elements clau en la cronificació del dolor. Estudis en rosegadors i humans revelen neuroadaptacions significatives en el sistema mesocorticolímbic que afavoreixen l'aparició d'estats afectius negatius i dèficits cognitius, els quals promouen conductes desadaptatives, com el consum compulsiu d'alcohol, i prediuen la cronificació del dolor. Investigacions pilot indiquen alteracions glials induïdes pel dolor dins del sistema mesocorticolímbic, dependents del sexe, que podrien vincular la inflamació, la neurotransmissió glutamatèrgica i els canvis conductuals. De forma rellevant, totes estes alteracions cerebrals estan connectades amb l'intestí a través de les aferències vagals. La nostra hipòtesi suggereix que el dolor crònic altera la funció vmPFC-NAc mitjançant canvis glials, afectant les conductes cognitives i emocionals, amb efectes específics segons el sexe sobre el consum d'alcohol. El dolor crònic (inflamatori, nociplàstic i/o per sensibilització central) altera l'eix intestí-cervell a través de la via vagal, efecte que es veu agreujat pel consum d'alcohol. Este desequilibri intensifica les alteracions vmPFC-NAc, perpetuant el dolor i les seues comorbilitats. La comprensió d'estos mecanismes cos-cervell podria permetre identificar fenotips de pacients amb dolor crònic com a potencials biomarcadors, proporcionant intervencions dirigides tant psicològiques com sobre la microbiota intestinal per al maneig del dolor i les seues comorbilitats associades.