El seminari començarà el dijous 09 de gener de 2025 i s'estendrà durant vuit sessions fins al dijous 27 de febrer.
La doctora en Filosofia i membre del Consell Valencià de Cultura Ana Noguera Montagud és la coordinadora del seminari, el qual tindrà lloc en el Col·legi Major Rector Peset durant gener i febrer de 2025. La Dra. Noguera és també convidada experta del grup de recerca Neurodret (Neuroderecho) de la Universitat de València.
El seminari titulat "El cervell al descobert? El que la neurociència ens ensenya" se centra en la importància de la ciència i la tecnologia com a pilars fonamentals de la nostra cultura i benestar. A través d'un enfocament interdisciplinari, s'exploraran els avanços en neurotecnologia, que permeten la connexió directa entre cervells humans i ordinadors, així com les seves aplicacions en el tractament de diverses patologies. No obstant això, també s'abordaran els desafiaments ètics i jurídics que sorgeixen d'aquestes innovacions, com la protecció dels drets humans i la regulació necessària per a garantir que els beneficis de la neurociència siguin accessibles per a tots. El seminari també destacarà el paper de la dona en la ciència, promovent una discussió integral sobre el futur de la neurociència i el seu impacte en la societat.
El catedràtic de la UV Enrique Lanuza Navarro, expert en Neurobiologia, i el doctor José Manuel Sánchez Patrón, director del grup Neuroderecho i expert en l'Àrea Jurídica Internacional d'aquest, també participaran en el seminari amb dues ponències que tindran lloc durant el mes de gener.
-
Ponència "Què és la neurociència?: Cara i creu de la nova ciència". Ana Noguera Montagud (09 de gener de 2025).
-
Ponència "Què és el cervell i què sabem de com funciona". Enrique Lanuza (16 de gener de 2025).
-
Ponència: "La regulació jurídica de les neurotecnologies: els neurodrets". José Manuel Sánchez Patrón (23 de gener de 2025).
Els avanços que estan produint en l'àmbit de les neurociències i les seves consegüents aplicacions neurotecnològiques suposen un desafiament per als ordenaments jurídics; especialment per als drets fonamentals de l'individu. Fins a dates recents, el cervell ha estat un òrgan desconegut i inaccessible, però aquesta situació està variant ràpidament a causa del coneixement, cada vegada major, del seu funcionament el que obre pas, al seu torn, a intervencions i ús de dispositius més sofisticats. Tant és així que ja és possible “llegir” l'activitat cerebral i “escriure” sobre ella modificant el comportament de la persona. Davant aquesta realitat inèdita, es plantegen moltes preguntes des del punt de vista jurídic; entre altres: El Dret, compta amb eines per a protegir el cervell humà de possibles abusos? Els drets humans ja declarats resulten suficients per a garantir aquesta protecció? Necessitem adaptar aquests drets bàsics o crear un catàleg nou? I, en tal cas, quines serien aquests nous drets essencials? A aquestes i altres preguntes tractarem de respondre en la conferència que proposem”.
