Les tecnologies per al coneixement del cervell animal es troben molt avançades i prompte començaran a aplicar-se al cervell humà. Aquestes tècniques permetran desxifrar (lectura) l’activitat cerebral de l’individu, la qual cosa facilitarà la identificació de patrons d’activitat cerebral, en principi, molt simples, fins a arribar a visualitzar les imatges mentals de la persona. La consecució d’aquest assoliment estarà seguida, previsiblement, de l’aplicació de tècniques més sofisticades que permetran alterar (escriptura) l’activitat cerebral de l’ésser humà. L’escenari contemplat a curt i mitjà termini plantejarà conseqüències importants en l’àmbit polític, social, econòmic i cultural. Així mateix, generarà impactes transcendentals en els valors considerats com a essencials en les nostres societats; en particular, en la llibertat, la igualtat, així com en la mateixa dignitat de la persona.

Tots aquests impactes i conseqüències constitueixen un nou desafiament per al dret a fi de regular l’aplicació d’aquesta mena de tecnologies noves i salvaguardar els drets fonamentals de l’individu; en concret, la seua privacitat, la seua identitat, la seua llibertat i la seua igualtat. A fi de fer front al nou repte jurídic que suposa els avanços que s’aniran produint en el pla neurocientífic, professors, doctores de diferents disciplines jurídiques, interessats en aquestes novetats i pertanyents a la Universitat de València, ens hem constituït en el present grup d’investigació baix en nom de ’Neurodret’.

La nostra intenció principal és examinar la problemàtica que s’aveïna i procurar donar-li una resposta a partir dels fonaments de cadascuna de les nostres disciplines científiques. No obstant això, restringir aquest propòsit a les disciplines jurídiques resulta molt limitat si es té en compte les incidències i repercussions que s’esperen en el futur. Per aquest motiu, hem sumat a aquesta iniciativa professors doctors de disciplines diverses de la Universitat de València, concernits per aquesta problemàtica. Amb això pretenem enriquir les nostres perquisicions i propostes amb enfocaments i perspectives multidisciplinàries que contribuïsquen a enriquir la investigació i la reflexió, la qual cosa redundarà així en els resultats.

“En 2023 se celebrarà el 75è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans i es compliran 30 anys des que es van aprovar la Declaració i el Programa d’Acció de Viena, relatius als drets humans. Ja prop d’aquesta fita, és hora de fer balanç, renovar els nostres valors compartits i actualitzar la nostra manera de concebre els drets humans. Hauria de considerar-se, per exemple, la possibilitat d’actualitzar o aclarir la forma en què apliquem els marcs i normes de drets humans per a abordar qüestions d’avantguarda i prevenir danys en els espais digital i tecnològic, fins i tot en relació amb la llibertat d’expressió, el discurs d’odi i l’assetjament, la privacitat, el “dret a l’oblit” i la neurotecnologia”. La nostra Agenda Comuna. Informe del Secretari General, Publicacions de les Nacions Unides, Nova York, 2021, par. 35.