Estudis de diversitat procariòtica de mitjans aquàtics (especialment marins) i de taxonomia bacteriana.
- Caracterització polifàsica de bacteris i arqueges, especialment marines, amb finalitats taxonòmics, descripció formal i conservació de nous tàxons bacterians i generació de bases de dades d'utilitat en la seua identificació.
- Caracterització fenotípica i funcional: caràcters culturals, estructurals, fisiològics, bioquímics i nutricionals, determinació de caràcters quimiotaxonòmics (àcids grassos, lípids polars, quinonas, proteïnes majoritàries mitjançant MALDI-TOF, G+C).
- Genòmica comparada aplicada a la taxonomia procariòtica: obtenció de dades (noves seqüències, ampliació i/o tancat) de ceps tipus i nous aïllaments, Anàlisi comparativa i estudis filogenètics basats en gens conservats (gen 16S rRNA, diversos gens essencials), filogenòmica basada en genomes complets. Determinació de valors d'hibridació DNA-DNA in silico i índexs ANI (Average Nucleotide Identity) i AAI (Average Aminoacid Identity) a partir de seqüències genòmiques.
- Aspectes formals: Nomenclatura en Taxonomia de procariotes.
Grups taxonòmics: preferentment famílies, gèneres i espècies dels talls Pseudomonadota (especialment famílies Vibrionaceae, Halomonadaceae i Rhodobacteraceae) i Bacteroidota (ordre Flavobacteriales), entre altres tàxons.
Des dels anys 80 del segle passat la qualitat ambiental ha anat guanyant interés en l'àmbit científic sent un repte desenvolupar eines per a conéixer i avaluar les implicacions dels efectes negatius de l'acció antròpica sobre la biosfera, alhora que s'assegura un desenvolupament sostenible.
L'activitat investigadora del grup se centra des de llavors en l'estudi dels mecanismes i les respostes desencadenats per agents físics i químics en els animals, amb l'objectiu de la seua aplicació en diversos contextos: en el desenvolupament de nous pesticides, en l'avaluació de les respostes dels animals davant el calfament global, en l'avaluació de la toxicitat dels contaminants ambientals, en la caracterització ecofisiológica d'espècies plaga i invasores així com en el desenvolupament i optimització de biomarcadors indicatius de la salut i benestar animal.
El grup utilitza metodologies especialitzades en la realització de bioassajos amb substàncies d'interés agroquímic (pesticides) i mediambiental en diferents espècies d'insectes així com en animals dulciaqüícoles i marins (peixos, crustacis i mol·luscos). Els agents i problemes ambientals que investiga el grup inclouen pesticides, metalls, productes farmacèutics, nanopartícules, nano i microplàstics, augment de temperatura en relació amb el calfament global, així com espècies animals invasores. Per a això es duen a terme estudis en què s'empren variades metodologies que inclouen exposicions dels animals a tòxics mitjançant via ectòpica, alimentosa, aèria, o al mig aquàtic, tot això en condicions controlades.
També es desenvolupen estudis en el medi natural. S'emporten a acabe estudis de toxicocinètica, així com d'avaluació de paràmetres fisiològics (reproducció, nivell de reserves energètiques, osmolalitat, metabòlits plasmàtics), bioquímicos (mal oxidatiu, defenses antioxidants, nivell de metal·lotioneïna, activitats d'enzims de biotrasformació) o mitjançant la utilització de tecnologies òmiques. El grup col·labora amb grups d'investigació espanyols i estrangers en la realització de treballs conjunts, també participa activament en congressos internacionals mitjançant la seua assistència i la seua organització.
La Unitat de Zoologia Marina (UZM) és un equip d'investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva que ha demostrat una gran capacitat per a atraure finançament extern a fi de desenvolupar els seus objectius científics i posseeix un llarg historial de cooperació internacional. La UZM compta amb noves i modernes instal·lacions en el Parc Científic i comparteix edifici amb la Planta d'Aqüicultura Experimental de la Universitat de València. Des de 1982 ve desenvolupant investigacions sobre Biologia de la Conservació i Parasitologia de peixos, rèptils i mamífers marins.
La nostra investigació té una important orientació aplicada, tant pel seu interés per al maneig i conservació de les espècies marines i la protecció dels seus hàbitats, com per la seua importància en l'anàlisi i solucions de les patologies parasitàries en aqüicultura. Però tampoc descurem els aspectes d'investigació bàsica, orientada cap a l'estudi de processos evolutius i ecològics, especialment en el context de les associacions paràsit-hoste. La Investigació sobre biologia de la conservació es concentra en cetacis, pinnípedes i tortugues marines. La UZM manté un registre dels varaments de cetacis a la Comunitat Valenciana.
Els nostres objectius s'han fet progressivament més ambiciosos al llarg dels anys i actualment també portem un control dels varaments de tortugues marines i de les interaccions amb aparells de pesca de cetacis i tortugues en les aigües de la Comunitat Valenciana. Des de 1988, la UZM actua per delegació de la Generalitat Valenciana com l'organisme científic a càrrec del registre de varaments i captures accidentals en arts de pesca de cetacis i tortugues a la Comunitat Valenciana.
La Unitat de Zoologia Marina alberga la Mediterranean Database of Cetacean Strandings sota els auspicis del ACCOBAMS i el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient. A més, la unitat ha sigut el coordinador d'un estudi exhaustiu finançat pel Ministeri de Medi Ambient dins de la iniciativa de la UE Natura 2000. L'objectiu de l'estudi va ser el d'identificar i designar àrees de protecció per a cetacis i tortugues marines en aigües del Mediterrani espanyol. La nostra contribució al projecte va consistir en la realització de censos aeris a la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia per a obtindre estimacions de la grandària de les poblacions de cetacis i de tortugues marines. Així mateix, hem realitzat estudis sobre la distribució, migració i comportament de nidificació de tortugues marines a Guinea Equatorial i República Dominicana, i sobre l'alimentació de tortugues i cetacis al Mediterrani.
La Segona línia d'investigació de la UZM se centra en estudis parasitològics de vertebrats marins (mamífers, tortugues i peixos), incloent aspectes taxonòmics (tant convencionals com moleculars), ecològics i evolutius. Mereixen especial esment els nostres estudis pioners sobre els determinants ecològics i evolutius de les comunitats paràsites de cetacis i tortugues marines. Alguns dels estudis realitzats pel nostre grup han utilitzat dades parasitàries per a l'obtenció d'informació sobre les migracions i estructura social de poblacions de mamífers marins.
També estem portant cap estudis aplicats en els camps de la pesca i l'aqüicultura, que inclouen estudis de la distribució de larves de nematodosi Anisakiosi en peixos de consum humà, parasitologia d'orades, seriolas i d'altres noves espècies d'interés en l'aqüicultura.
En resum, pretén subministrar evidència científica als gestors i administradors per al maneig i la conservació de la biodiversitat marina. Col·laborar amb entitats públiques i privada en ús sostenible dels recursos biològics. Incrementar la competitivitat de les empreses proveint serveis i eines que milloren la seua productivitat i promoguen l'explotació sostenible dels recursos marins.
