L'activitat investigadora del grup se centra en l'anàlisi de les indústries creatives i els mercats culturals des d'una perspectiva multidisciplinària i transversal que conjuga teories, principis i instruments d'economia, sociologia, management, màrqueting i finances. Des d'aquest enfocament s'aborden els principals efectes del canvi tecnològic, tant en l'oferta com en la demanda, en un escenari que ha permés l'emergència de nous mercats culturals. Així, la digitalització ha suposat per a la indústria una reducció dels costos fixos de producció, distribució i promoció, comportant innovacions en processos o productes i serveis. En referència als consumidors, ens trobem, entre altres, amb un canvi en els hàbits de consum, amb la reducció de costos de cerca i descobriment de nous productes i serveis, i la ruptura de barreres a la participació.

En concret, es persegueix analitzar tant qualitativa com quantitativament l'impacte que els canvis socials (diversitat i democratització) i tecnològics (acceleració de la digitalització de continguts) han tingut en els diferents agents que intervenen en els diferents mercats culturals. En aquest sentit l'àmbit d'estudi contempla l'anàlisi tant a nivell sectorial (música, audiovisual, videojocs, arts escèniques i plàstiques) com des d'una perspectiva més agregada.

Els membres del grup compten amb una dilatada trajectòria investigadora en el camp de l'economia i gestió de la cultura, les indústries creatives i les arts. En aquest context han desenvolupat investigacions centrades en analitzar l'ús de les TIC i la participació cultural, l'extensió de les audiències i els nous models de negoci sorgits arran del canvi tecnològic. A més, alguns membres de l'equip estan vinculats amb diferents associacions de caràcter acadèmic com a integrants dels seus comités científics: International Association of Arts and Cultural Management, AIMAC, Montreal; International Music Business Research Association, IMBRA, Vienna; Workshop on Cultural Economics and Management, WCEM, Sevilla. Al seu torn, han participat activament en la transferència de resultats de la investigació mitjançant la signatura de nombrosos convenis i contractes amb entitats vinculades al sector creatiu, cultural i social. Finalment, part dels membres d'aquest equip pertanyien a un grup ja registrat en l'Oficina de Transferència de Resultats de la Investigació (OTRI) de la Universitat de València.

Estudi diacrònic de l'evolució de les formes, els contexts i les tecnologies de la comunicació al llarg de la història i en diferents àmbits socioculturals. El grup d'investigació parteix de la idea segons la qual l'home és un ésser simbòlic, que construeix un teixit dens de mediacions per organitzar la seua convivència, les seues formes de relació amb els altres i amb el món exterior.

Des de la invenció de l'escriptura i a través de successives tècniques i maneres de comunicació, els éssers humans han construït, han donat expressió, han tramés i han rebut la cultura. Fins i tot, alguns autors, amb certa autoritat -com ara l'antropòleg Jack Goody- , afirmen que resulta d'allò més rellevant completar l'estudi de les formes i modes de producció amb el de les formes i modes de comunicació per a, relacionant societats, cultura i comunicació, esbrinar la textura concreta que cobren les mediacions, la relació d'aquestes amb la diferencia social, amb la construcció de diferents formes de poder, amb la formulació d'identitats, amb les expressions del conflicte, amb la constitució de les ideologies dominants o subordinades, amb el teixir-se i desteixir-se de l'hegemonia política, cultural i econòmica o amb l'aparició d'institucions construïdes per generar comunitats imaginades.

El nostre grup considera que des de l'escriptura als dispositius electrònics i digitals, la comunicació juga un paper decisiu en la història i és omnipresent, però emfatitzem l'estudi de les mediacions massives, perquè són elles les que han acompanyat l'evolució del món contemporani i, en aqueix sentit, la construcció de la història contemporània i la història del temps present. L'estudi dels mitjans massius -premsa, ràdio, televisió, cinema, cibermitjans- esdevé, sempre en la perspectiva diacrònica, social i cultural adés esmentada, un objectiu central del grup. Aquest estudi atén, fonamentalment a la producció, la distribució i el consum de la comunicació i la informació. La producció atén no només al mitjà de comunicació concret encarregat d'escampar els missatges, sinó també i prèviament a la seua configuració institucional -de caràcter privat o públic-, a la seua estructura en quant entitat productiva, a la materialitat de l'emissor en quant a tal (la seua naturalesa econòmica, les relacions socials, professionals, laborals, etc., en les quals es basa, etc.). L'estudi de la producció suposa també entendre la configuració dels missatges, tot i relacionant la qualitat de l'emissor amb allò que emet i en aquest sentit contextualitzant els missatges i les trames de sentit que construeixen. La distribució atén a la difusió dels missatges i a la formulació tècnica d'aquells elements que la fan possible. L'estudi del consum atén a la recepció social i individual dels missatges, a les formes d'impacte de la comunicació i als efectes socioculturals de la informació. Es tracta d'una preocupació investigadora per la recepció dinàmica, cultural i històricament determinada, que fan els humans de les mediacions simbòliques a les quals es sotmeten de grau o a través de formes explícites o subtils de coerció.

El grup d'investigació assumeix una perspectiva relacional entre comunicació i cultura. Però no només en un sentit clàssic, segons el qual la comunicació té lloc en un medi cultural del qual és producte i expressió: la cultura comunica. També assumim un altra perspectiva segons la qual la comunicació modifica la cultura. En aqueix sentit, la relació entre comunicació i cultura és oberta, no respon a un patró predeterminat i està íntimament vinculada als actors socials, al desplegament dels seus interessos i de les accions conduents al manteniment, la reforma o el trencament de l'statu quo. Conscients de que la noció de comunicació és summament transversal i que pot afectar a diverses disciplines, en comptes de veure aquesta qüestió com un element de paràlisi del seu estudi, ho anotem en termes d'oportunitat interdisciplinària.