L'activitat investigadora del grup se centra en l'anàlisi de les indústries creatives i els mercats culturals des d'una perspectiva multidisciplinària i transversal que conjuga teories, principis i instruments d'economia, sociologia, management, màrqueting i finances. Des d'aquest enfocament s'aborden els principals efectes del canvi tecnològic, tant en l'oferta com en la demanda, en un escenari que ha permés l'emergència de nous mercats culturals. Així, la digitalització ha suposat per a la indústria una reducció dels costos fixos de producció, distribució i promoció, comportant innovacions en processos o productes i serveis. En referència als consumidors, ens trobem, entre altres, amb un canvi en els hàbits de consum, amb la reducció de costos de cerca i descobriment de nous productes i serveis, i la ruptura de barreres a la participació.
En concret, es persegueix analitzar tant qualitativa com quantitativament l'impacte que els canvis socials (diversitat i democratització) i tecnològics (acceleració de la digitalització de continguts) han tingut en els diferents agents que intervenen en els diferents mercats culturals. En aquest sentit l'àmbit d'estudi contempla l'anàlisi tant a nivell sectorial (música, audiovisual, videojocs, arts escèniques i plàstiques) com des d'una perspectiva més agregada.
Els membres del grup compten amb una dilatada trajectòria investigadora en el camp de l'economia i gestió de la cultura, les indústries creatives i les arts. En aquest context han desenvolupat investigacions centrades en analitzar l'ús de les TIC i la participació cultural, l'extensió de les audiències i els nous models de negoci sorgits arran del canvi tecnològic. A més, alguns membres de l'equip estan vinculats amb diferents associacions de caràcter acadèmic com a integrants dels seus comités científics: International Association of Arts and Cultural Management, AIMAC, Montreal; International Music Business Research Association, IMBRA, Vienna; Workshop on Cultural Economics and Management, WCEM, Sevilla. Al seu torn, han participat activament en la transferència de resultats de la investigació mitjançant la signatura de nombrosos convenis i contractes amb entitats vinculades al sector creatiu, cultural i social. Finalment, part dels membres d'aquest equip pertanyien a un grup ja registrat en l'Oficina de Transferència de Resultats de la Investigació (OTRI) de la Universitat de València.
El grup Història i Historiografia de la llengua espanyola en la seua diacronia (HISLEDIA) de la UV compta amb una llarga trajectòria. Les seues línies d'investigació, Història de la llengua espanyola i Historiografia de la llengua espanyola, van ser iniciades per Emilio Ridruejo des de principis de la dècada de 1980 i van comptar la creació d'una càtedra amb el perfil d'Història de la llengua i Dialectologia, ocupada per Mª Teresa Echenique Elizondo en 1987. Després del trasllat d'Emilio Ridruejo a la Universitat de Valladolid en 1988, el grup va ser liderat per Mª Teresa Echenique fins a la seua jubilació en 2020, passant llavors la direcció a Mª José Martínez Alcalde.
El grup HISLEDIA ha desenvolupat deu projectes d'investigació finançats en convocatòries competitives en els quals ha comptat amb la participació d'investigadors de diverses universitats espanyoles i estrangeres que han contribuït a la projecció internacional del grup i a la consolidació de la seua activitat investigadora. Des de la seua creació, el grup ha abordat aspectes fonamentals de l'estudi de l'evolució de l'espanyol en vessant històric i historiogràfic, sense perdre mai de vista la perspectiva contrastiva en la seua relació amb en resta de les llengües i modalitats hispàniques, principalment el basc, el català i el portugués. S'ha prestat particular atenció a les següents qüestions:
- Història de la llengua castellana al llarg de la seua evolució diacrònica en contacte amb altres modalitats lingüístiques peninsulars.
- Fraseologia i Fraseometría de la llengua castellana en la seua diacronia.
- Estudi filològic de la llengua castellana en els seus orígens.
- Història de la pronunciació del castellà.
- Codificació gramatical, ortogràfica i lexicogràfica de la llengua castellana.
- La norma del castellà des del punt de vista historiogràfic: gramàtiques, ortografies i diccionaris.
Els membres del grup han participat en congressos nacionals i internacionals de primer ordre en la seua especialitat, a més de produir un nombre important de publicacions d'impacte en el seu àmbit (com a grup i de manera individual), i acredita una solguda trajectòria en la formació de personal d'investigació i de direcció de tesis doctorals. Compta amb una àmplia experiència en l'organització de congressos, simposis, jornades i trobades d'especialistes. Entre elles, el V Congrés Internacional d'Història de la Llengua Espanyola (Universitat de València, 2000), el Simposi Internacional "Lexicografia, Codificació gramatical i Fraseologia en honor a G. Haensch" (Universitat de València i Universität Augsburg, 2003), l'exposició "El llegat de Rafael Lapesa: València 1908-Madrid 2002" (Biblioteca Valenciana i Institut Cervantes, 2008), el XXVI Congrès Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques (València, 2010) amb una secció expressament relacionada amb la investigació del grup, les Jornades de Codificació Gramatical de l'Espanyol: història i historiografia (Universitat de València, 2004), les Jornades Internacionals de Fraseologia històrica (primera i segona edició, Universitat de València, 2015 i 2016), la coordinació de la Secció de Fraseologia històrica del Congrés d'Hispanistes Alemanys (Munic, 2017), la Trobada científica Internacional Història contrastiva de la llengua castellana i la seua historiografia (Universitat de València, 2018) i l'organització del XIII Congrés de la Societat Espanyola d'Historiografia Lingüística (Universitat de València, 2022).
La investigació del grup s'ha plasmat, entre moltes altres publicacions, en les següents obres: Fraseologia espanyola: diacronia i codificació (CSIC, 2017), La fraseologia a través de la història de la llengua espanyola i la seua historiografia (Tirant Humanitats, 2017), Com es fan les unitats fraseològiques: continuïtat i renovació en la diacronia de l'espai castellà (Peter Lang, 2018) i DHISFRAES. Diccionari històric fraseològic de l'espanyol. Tasca lexicogràfica del segle XXI. Combinacions de caràcter locucional prepostivo i adverbial. Mostra arquetípica (ed. per M.ª Teresa Echenique i Francisco P. Pla a partir del corpus recopilat pel grup HISLEDIA, Peter Lang, 2021).
