Aquest grup d'investigació interuniversitari, internacional i interdisciplinària gira entorn dels plantejaments d'una teoria i una metodologia que rep el nom de "crítica com a sabotatge" (cs). El punt de partida d'aquesta modalitat crítica es troba tant en els treballs que, des del 2007, ve publicant M.Asensi (i que culmina en el llibre de 2011, Crítica i sabotatge, Barcelona, Anthropos/Segle XXI), com en el grup que es va reunir en el número monogràfic que la revista Anthropos. Quaderns de cultura crítica i coneixement, núm. 237 de 2013, li va dedicar a aquesta teoria.
De fet, es pot dir que va ser aquest últim esdeveniment el que va consolidar el grup d'investigació que presentem. Abans de descriure el grup, cal recordar que, aquest grup té el seu origen en un anterior, ja inscrit en el registre de la Universitat, denominat "Grup d'investigació Literatura Comparada", amb el número UV751. Una activitat clau en aquells moments va ser la celebració en la Universitat de l'I Congrés Internacional de Literatura Comparada, dirigit per M. Asensi i B.Ferrús, en el comité científic del qual van participar E. Peláez, M. Richart, N. Calafell i M. Zabalgoitia. Pràcticament la major part del grup d'investigació que hui proposem va participar en aquell congrés, un dels panells del qual va tindre a veure amb la "cs". Un dels fets més notables succeïts durant la celebració d'aquell congrés, que hauria de determinar la composició futura d'aquest grup, va ser la participació en ell de profs. provinents d'universitats llatinoamericanes i nord-americanes. Aquell congrés va acabar amb la publicació d'unes actes que poden trobar-se en la pàgina web de l'Associació Valenciana de Literatura Comparada.
Pot dir-se que el panell centrat en la "cs" va atraure l'atenció de molts dels assistents, que van proposar la seua participació en aquest projecte. Entre ells i elles es trobaven persones pertanyents al camp de la tª literària i la lit. comparada, de la filosofia, de l'antropologia, de la psicologia, així com de la Hª de la lit. Això va iniciar un periple d'activitats científiques, seminaris i conferències, que exposat de manera succinta es resumeix en:
- Al juny de 2011 M.Asensi, B.Ferrús i M.Zabalgoitia van realitzar una estada d'investigació al Perú, en la Univ. Cat. de Lima i la Univ. de S. Marcs. En la primera M.Asensi va impartir la conferència: "La crítica com a sabotatge". En la segona, els tres prof. van participar com a ponents en el "Congrés Internacional José María Arguedas: Els universos literaris", realitzant aplicacions dels fonaments teòrics de la "cs".
- Al novembre de 2011, coincidint amb la publicació del llibre Crítica i sabotatge, aquests tres mateixos prof. van viatjar a Mèxic per a presentar el text en el marc de la FIL (Fira Internacional del Llibre de Guadalajara), considerada la més important d'Amèrica Llatina i una de les més grans del món. En la Univ. de Guadalajara el dr Asensi va dictar la conferencia "Crítica i sabotatge", dins del Seminari "Voltants i Interiors de la Crítica Literària". Així mateix, en la Benemèrita Univ. Autònoma de Pobla, per invitació del dr Felipe Ríos, el professor M. Asensi va impartir un curs de postgrau sobre el diàleg entre la "cs" i la desconstrucció.
El llibre de M.Asensi va ser presentat també en aquesta universitat, amb nous exemples. Una activitat semblant, de conferència, presentació del llibre i exemples, va tindre lloc en la Universitat de Guanajuato.
Aquest mateix format de conferència i ponències es va repetir en el marc del programa del Doctorat d'Humanitats del Col·legi de Mèxic. En el ITESO de Guadalajara M.Asensi va impartir un seminari de dos dies per a professors i postgraduats, on B. Ferrús i M. Zabalgoitia van presentar altres exemples. El dr. M. Asensi va participar també com a convidat en el Café Científic, que de manera oberta organitza el ITESO, la seua xarrada "Per què desconstruir, per què sabotejar?" va rebre una notable afluència de públic i un gran reconeixement.
Estudi diacrònic de l'evolució de les formes, els contexts i les tecnologies de la comunicació al llarg de la història i en diferents àmbits socioculturals. El grup d'investigació parteix de la idea segons la qual l'home és un ésser simbòlic, que construeix un teixit dens de mediacions per organitzar la seua convivència, les seues formes de relació amb els altres i amb el món exterior.
Des de la invenció de l'escriptura i a través de successives tècniques i maneres de comunicació, els éssers humans han construït, han donat expressió, han tramés i han rebut la cultura. Fins i tot, alguns autors, amb certa autoritat -com ara l'antropòleg Jack Goody- , afirmen que resulta d'allò més rellevant completar l'estudi de les formes i modes de producció amb el de les formes i modes de comunicació per a, relacionant societats, cultura i comunicació, esbrinar la textura concreta que cobren les mediacions, la relació d'aquestes amb la diferencia social, amb la construcció de diferents formes de poder, amb la formulació d'identitats, amb les expressions del conflicte, amb la constitució de les ideologies dominants o subordinades, amb el teixir-se i desteixir-se de l'hegemonia política, cultural i econòmica o amb l'aparició d'institucions construïdes per generar comunitats imaginades.
El nostre grup considera que des de l'escriptura als dispositius electrònics i digitals, la comunicació juga un paper decisiu en la història i és omnipresent, però emfatitzem l'estudi de les mediacions massives, perquè són elles les que han acompanyat l'evolució del món contemporani i, en aqueix sentit, la construcció de la història contemporània i la història del temps present. L'estudi dels mitjans massius -premsa, ràdio, televisió, cinema, cibermitjans- esdevé, sempre en la perspectiva diacrònica, social i cultural adés esmentada, un objectiu central del grup. Aquest estudi atén, fonamentalment a la producció, la distribució i el consum de la comunicació i la informació. La producció atén no només al mitjà de comunicació concret encarregat d'escampar els missatges, sinó també i prèviament a la seua configuració institucional -de caràcter privat o públic-, a la seua estructura en quant entitat productiva, a la materialitat de l'emissor en quant a tal (la seua naturalesa econòmica, les relacions socials, professionals, laborals, etc., en les quals es basa, etc.). L'estudi de la producció suposa també entendre la configuració dels missatges, tot i relacionant la qualitat de l'emissor amb allò que emet i en aquest sentit contextualitzant els missatges i les trames de sentit que construeixen. La distribució atén a la difusió dels missatges i a la formulació tècnica d'aquells elements que la fan possible. L'estudi del consum atén a la recepció social i individual dels missatges, a les formes d'impacte de la comunicació i als efectes socioculturals de la informació. Es tracta d'una preocupació investigadora per la recepció dinàmica, cultural i històricament determinada, que fan els humans de les mediacions simbòliques a les quals es sotmeten de grau o a través de formes explícites o subtils de coerció.
El grup d'investigació assumeix una perspectiva relacional entre comunicació i cultura. Però no només en un sentit clàssic, segons el qual la comunicació té lloc en un medi cultural del qual és producte i expressió: la cultura comunica. També assumim un altra perspectiva segons la qual la comunicació modifica la cultura. En aqueix sentit, la relació entre comunicació i cultura és oberta, no respon a un patró predeterminat i està íntimament vinculada als actors socials, al desplegament dels seus interessos i de les accions conduents al manteniment, la reforma o el trencament de l'statu quo. Conscients de que la noció de comunicació és summament transversal i que pot afectar a diverses disciplines, en comptes de veure aquesta qüestió com un element de paràlisi del seu estudi, ho anotem en termes d'oportunitat interdisciplinària.
