L'adopció obligatòria de les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF) en 2005 va fer que en el marc normatiu i institucional europeu es considerara prioritari abordar l'anàlisi dels efectes econòmics d'aquestes normes. Això suposa examinar les conseqüències econòmiques dels canvis comptables que tenen lloc quan el International Accounting Standards Board (IASB) emet noves normes, així com analitzar el propi procés normatiu. Un aspecte clau és analitzar com interactuen els grups interessats (stakeholders), així com els emissors de normes, i analitzar fins a quin punt hi ha compatibilitat entre l'objectiu d'incrementar la qualitat de la informació (transparència, rellevància, fiabilitat i comparabilitat) per a facilitar la presa de decisions dels usuaris amb l'assoliment d'altres objectius, com per exemple l'estabilitat financera. Tot això en un context amb característiques institucionals diverses, que tanmateix afecten directament les pràctiques comptables.

D'altra banda, arran dels canvis haguts en l'actitud de les organitzacions, així com dels stakeholders, en relació amb l'anomenada responsabilitat social corporativa, resulta prioritari analitzar com les noves propostes sobre la Informació No Financera-INF (que inclouen aspectes de tipus social, mediambiental, intangibles, personal, govern corporatiu, drets humans, corrupció, i suborn) derivades principalment de la Directiva 2014/95/EU es formalitzaran i a transformar-se en normes equivalents a les actualment existents sobre informació financera (les NIIF) a la UE. Aquests aspectes estan adquirint una importància molt notable, com revela el document de consulta "Sustainability Reporting" emés per la IFRS Foundation (2020), la fundació que tutela al IASB. En relació amb aquesta mena d'informació, podríem comparar la situació actual amb l'existent abans de 2005 en la qual no hi havia unes normes comptables/financeres úniques. Dels passos que es donen en els pròxims anys dependrà l'evolució de les INF.