El sector audiovisual es troba immers en un moment de profunds canvis i transformacions que estan afectant la tecnologia, la regulació, els continguts i el consum. Dins d'aquest procés, la televisió és, sens dubte, el mitjà que està veient-se més alterat, fins el punt que a hores d'ara hi ha dubtes raonables sobre la possibilitat que siga capaç de mantindre la seua posició tradicional de privilegi. Això no vol dir que els actors principals del sistema televisiu es resignen davant la nova situació. Al contrari, estan reaccionant i tracten d'adaptar-se a una nova cojuntura en què les condicions econòmiques i socials ja mai seran les mateixes d'abans.
Fonamentalment, aquests canvis estan provocant un creixement exponencial de l'oferta televisiva. Si prenem com a referència l'Estat espanyol, aquests canvis s'han posat més de manifest des de la implantació definitiva de la Televisió Digital Terrestre (TDT) l'any 2010. En eixa data, es va passar d'un oferta centrada en 7 o 8 canals en obert (depenent del territori) a poder triar entre gairebé 60, una vegada activats tots els. A la xifra resultant, però, cal sumar-li les finestres ja existents del cable, el satèl·lit, l'ADSL, així com les anomenades "noves pantalles", en referència a la televisió a través del mòbil o de la pròpia xarxa mitjançant IP. En definitiva, un panorama enormement competitiu, amb múltiples suports, que està modificant el consum audiovisual. En aquest sentit, la fragmentació de les audiències és un fet evident. Les xifres mesurades des de 2008 han posat de manifest la pèrdua progressiva d'audiència de les cadenes generalistes, les quals tenen dificultats per assolir ja el 15% de quota de pantalla mentre anys enrere sobrepassaven amplament eixos resultats. Una tendència que sembla no tindre fre si parem atenció a la constant migració de la població més jove cap a les pantalles alternatives (Internet, videojocs, mòbils).
Malgrat l'increment palpable de l'oferta, molt més especialitzada i diversificada, els canals generalistes d'àmbit estatal i les televisions autonòmiques i locals encara suposen en l'actualitat la major part del consum televisiu. Aquestes dades poden ser un indicador de com la societat percep els canvis i com aquests són més lents del que alguns voldrien. Es fa difícil pensar, per tant, que les persones abandonen l'aparell de televisió com el principal distribuïdor de continguts audiovisuals d'informació i entreteniment a mitjà o curt termini. És més, des de l'any 2007, que va suposar el rècord de consum televisiu a l'Estat espanyol amb una mitjana de 223 minuts per personal o, el que és el mateix, que cada persona es passava 3'7 hores al dia front al televisor, el consum televisiu, tot i que amb una tendència a la baixa, està estabilitzat. Dades que deixen entreveure que un increment de l'oferta no significa, necessàriament, un descens en el consum de televisió, sinó que aquesta circumstància està provocant l'efecte contrari.
Tot plegat es generen molts interrogants sobre el paper que tindrà la televisió en el futur, sobretot si se la considera un servei públic com qualsevol altre. Això representaria mantindre uns continguts audiovisuals lliures i accessibles per a tots, de qualitat contrastada, transparents financerament i plurals ideològicament, amb una atenció particular a la diversitat cultural i lingüística dels habitants que viuen en el seu àmbit de cobertura. Aquestes àrees d'interés centren les reflexions del Grup d'Investigació CONTD (Continguts per a la Televisió Digital) de la Universitat de València, del qual en formem part, i que constitueixen la part central de les Jornades CONTD (www.uv.es/contd) dutes a terme en aquesta des de fa VI edicions. El que es pretén amb aquestes trobades és, juntament amb altres investigadors i professionals, debatre sobre el futur del sector audiovisual i fer partíceps d'aquestes preocupacions a la comunitat universitària i al conjunt de la societat.
El grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública se centra en analitzar, estudiar i trobar solucions per a tots els problemes i qüestions relacionades amb els processos electorals i/o el mesurament i seguiment de l'opinió pública, aplicant les tècniques quantitatives més avançades.
Entre els seus principals camps d'investigació es troben (encara que no es limiten a ells) els següents: generació de prediccions electorals, inferència del comportament individual dels electors, anàlisis d'enquestes i sondejos, la proposta de noves aproximacions metodològiques per a millorar, reduint costos, la qualitat dels mètodes de mostreig, anàlisi semàntica d'opinions i monitoratge del sentiment en la xarxa, l'estudi de les conseqüències de la no-resposta i els biaixos introduïts durant tot el procés d'inferència, la solució als buits en les bases de dades, la integració d'informació local i global en l'obtenció de respostes multinivell, i el desenvolupament de teoria estadística i metodologia.
L'enfocament que s'aplica en el grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública és obert, no està limitat per cap aproximació metodològica concreta i fa ús extensiu de les fonts d'informació. Així, emprem tècniques frecuentistas i bayesianes, apliquem des de senzills models de regressió lineal fins a complexes aproximacions basades en xarxes neuronals, wavelets o models autobinomiales, utilitzem explícitament el component espacial i/o temporal de la informació, realitzem simulació via cadenes de Markov de Muntanya Carlo o directament per mètodes de Muntanya Carlo, i alimentem als nostres models amb dades d'enquestes, resultats electorals registrats, informacions periodístiques, opinions en la xarxa i/o estadístiques oficials.
Els membres del grup estan oberts a treballar amb altres grups i amb empreses i institucions i animen als analistes interessats a posar-se en contacte per a explorar les possibles vies de col·laboració.
El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.
Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).
Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:
- Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
- Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
- Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
- Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
- Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
- Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.
L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.
Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.
