El grup està format per diversos investigadors dels departaments d'Informàtica i Estadística i Inv. Operativa amb una llarga trajectòria de treball en comú, juntament amb la incorporació d'altres persones arribades posteriorment al dpt. d'informàtica i diverses col·laboradores, també lligades per investigació comuna prèvia, de la Universitat Jaume I de Castelló. El nexe comú més general és la visió per computador i anàlisi d'imatge, tant 2D com recentment 3D, amb especial atenció a la imatge mèdica i a la generada per processos biològics. L'objectiu comú és aportar experiència, currículum i solucions aplicables a problemes mèdics o industrials relacionats amb l'anàlisi d'imatge, anàlisi de formes, reconstrucció i modelització d'estructures anatòmiques i recuperació d'informació en bases de dades d'imatges. A causa de la complexitat del programari que s'ha de desenvolupar és necessària una visió formal que atenga la modelització del programari i la interacció d'aquest amb l'usuari. En concret, l'activitat investigadora desenvolupada fins ara, i que a la qual es pretén donar si cap major cohesió, s'organitza en les següents línies:
- Segmentació i corregistre d'estructures anatòmiques, en particular a partir d'imatges de radiologia, imatges de ressonància magnètica, imatges de tomografia d'emissió de positrons (PET) o altres modalitats, si el cas el requereix. L'anàlisi estadística de les formes obtingudes per a la seua comparació, indexat o modelització requereix l'ús de tècniques de morfometria que connecten aquesta línia amb la següent.
- Morfometria, entesa com a anàlisi estadística de formes, tant 2D com 3D, per a determinar les seues variacions temporals o entre grups de casos i l'obtenció de prototips representatius de classes de formes.
- Fisiologia Computacional, entesa com la modelització multi-escala de processos biològics i metges per mitjà d'eines ICT per a entendre millor l'ànec-fisiologia i millorar el diagnòstic i tractament de les malalties. La modelització a major escala (òrgans) connecta aquesta línia amb l'anterior, en tant que l'anàlisi de formes s'aplique a òrgans com el fetge o el cor; la modelització a menor escala ho connecta amb la línia següent,
- Models estocàstics espaciotemporals per a l'anàlisi de processos dinàmics a partir de seqüències d'imatges. En concret, s'apliquen metodologies estadístiques basades en processos germen-grane univariants i bivariantes que s'han emprat fins al moment per a modelitzar processos en biologia cel·lular analitzant imatges generades per microscopi confocal.
- Recuperació d'imatges i formes basada en el contingut visual en grans bases de dades d'imatges o formes, en general, no etiquetades manualment amb text descriptiu, amb especial atenció a bases de dades de morfometria humana i bases de dades d'imatges mèdiques. Això dóna suport a l'organització i descripció semàntica dels casos d'estudi usats en línies anteriors.
- Mètodes de producció de programari i modelatge de la interacció d'aquest amb l'usuari. Aquesta línia transversal analitza i ordena el programari produït (de fet, el principal resultat aplicable de la nostra investigació) de manera que siga correcte, reusable, extensible i fàcilment manejable (en el cas de productes finals) per usuaris competents en el contingut, però no especialitzats en computació, en particular mèdics o personal sanitari. L'aplicabilitat d'aquesta investigació se centra en l'àrea biomèdica, i té la seua fi última en l'aplicació clínica, però existeixen derivacions interessants en camps com la investigació bàsica en camps com la biologia cel·lular, o la ciència de materials i altres utilitats pràctiques més directes com el disseny de xarxes de comunicació i xarxes de sensors, el disseny de roba, els sistemes de recomanació de compres usant l'aspecte visual dels objectes, etc.
El nostre grup d'investigació està format per dos investigadors de plantilla de la Universitat de València. Marcel·lí de l'Olmo Muñoz és Catedràtic d'Universitat i desenvolupa la seua activitat acadèmica i investigadora en el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular. Ha obtingut 4 trams d'avaluació de l'activitat investigadora fins a l'actualitat. La seua investigació ha estat vinculada fonamentalment al llevat S. cerevisiae, cobrint aspectes com a estructura de DNA i de cromatina, regulació de la expressió gènica, poliadenilació i terminació de la transcripció, així com aplicacions d'aquest microorganisme en processos biotecnològics com a producció de vi i bioetanol o la biocatàlisi. Ha realitzat estades en el Institut für Zellbiologie (ETH-Hönggerberg, Zurich) i en la Tufts University (Boston).
Cecilia Andreu Masiá és Professora Titular d'Universitat del Departament de Química Orgànica de la UVEG. Va realitzar la seua estada postdoctoral en el Department of Chemistry del Massachusetts Institute of Technology. La seua activitat investigadora s'ha desenvolupat en diversos camps: síntesi asimètrica amb enzims en dissolvents orgànics, química supramolecular, estudis de mecanismes de reacció, química biològica (síntesi de pèptids i les seues aplicacions com a agents terapèutics i en processos de organocatàlisi, així com en l'ús de llevats com biocatalitzadors en síntesis estereosselectives). Ha obtingut quatre trams d'avaluació de l'activitat investigadora.
Durant els últims anys la investigació de tots dos investigadors ha anat confluint progressivament, de manera que en l'actualitat formen un grup d'investigació independent l'objectiu principal de la qual és el desenvolupament d'aplicacions biotecnològiques dels llevats en diferents camps. Concretament s'ha treballat conjuntament en projectes de diversa naturalesa: caracterització de pèptids amb activitat antimicrobiana; utilització de llevats per a la generació de sintons quirals precursors de compostos d'interés farmacèutic i industrial i desenvolupament i millora de la metodologia "Yeast Surface Display" per a l'exposició de determinats pèptids i proteïnes en la superfície cel·lular i anàlisi de la rellevància biotecnològica d'aquesta tècnica. Tot aquest treball s'ha materialitzat en 12 publicacions en revistes internacionals principalment del 1r quartil des de l'any 2010. En l'actualitat el grup d'investigació contínua aprofundint en aquestes línies de treball.
Laboratori autoritzat per a treballar amb bacteris fitopatògens de quarantena (condicions de bioseguretat de nivell 2).
Línies d'investigació:
- Caracterització i diagnòstic de bacteris patògens de plantes.
- Descripció: Diagnòstic, caracterització i identificació convencional i molecular de bacteris patògens de plantes (fitopatògenes). Tipificació molecular i epidemiologia.
- Activitats: Utilització de mètodes moleculars ràpids i específics per a la detecció i diagnòstic de bacteris fitopatògens (de quarantena com Erwinia amylovora i Ralstonia solanacearum i altres fitopatògenes en general com Lonsdalea quercina, Brenneria spp., etc).Estudis d'epidemiologia molecular per a determinar variabilitat intraespecífica i vies d'introducció/disseminació de patògens bacterians. Assajos de virulència i/o patogenicitat amb diferents bacteris fitopatògens.
- Estratègies de supervivència de bacteris patògens de plantes.
- Descripció: Estratègies de supervivència bacteriana en diferents ambients [supervivència en condicions oligotròfiques, estat viable no cultivable (VNC) i factors inductors], reservoris i vies de transmissió. Recuperació de bacteris en estat VNC. Expressió gènica i obtenció de mutants en gens bacterians d'interés.
- Activitats: Estudis de supervivència de bacteris fitopatògens en microcosmos d'aigua natural i/o altres reservoris ambientals.Estudis de reservoris de bacteris fitopatògens i vies de transmissió. Estudis de factors inductors de l'entrada en l'estat VNC. Estudis de recuperació i/o ressuscitació de cèl·lules VNC. Estudis de l'efecte de factors biòtics i abiòtics sobre la supervivència i patogenicitat de bacteris fitopatògens. Estudis de l'efecte de diferents factors d'estrés en l'expressió de gens relacionats amb la supervivència i/o virulència de bacteris fitopatògens. Obtenció de mutants en gens relacionats amb la supervivència i/o virulència de bacteris fitopatògens. Estudis de la supervivència i virulència de mutants bacterians de patògens de plantes.Caracterització de mutants bacterians de patògens de plantes per tècniques microbiològiques, microscòpiques, moleculars i/o òmiques.
- Aplicacions biotecnològiques de microorganismes ambientals.
- Descripció: Aïllament i caracterització de microorganismes ambientals d'interés biotecnològic: bacteriòfags, microorganismes productors de compostos antimicrobians, sideròfors, microorganismes degradadors. Control biològic de bacteriosi en plantes.
- Activitats: Aïllament i caracterització de bacteriòfags específics de bacteris fitopatògens. Estudis de supervivència de bacteriòfags específics de bacteris fitopatògens. Aïllament i caracterització de microorganismes productors d'antimicrobians i altres metabòlits d'interés. Control biològic de malalties bacterianes de plantes.Aïllament i caracterització de microorganismes ambientals degradadors d'hidrocarburs. Estudi de les possibles aplicacions en bioremediació.
- Bacteriologia de líquens. Aplicacions biotecnològiques.
- Descripció: Aïllament i caracterització de bacteris associats a líquens: diversitat, contribució a la simbiosi liquènica i aplicacions biotecnològiques.
- Activitats: Aïllament de bacteris associats a líquens. Obtenció d'extractes liquènics. Optimització de la recuperació de bacteris liquènics. Diversitat de bacteris liquènics. Paper dels bacteris associats a líquens en les simbiosis liquèniques. Caracterització biotecnològica de bacteris liquènics i les seues aplicacions: microorganismes promotors de creixement vegetal, degradadors de residus, productors de nous polímers, pigments,etc.
L'activitat investigadora se centra en estudis de biodiversitat, ecologia i evolució de Hidrozous (Classe Hydrozoa, Phylum Cnidaria). Es treballa, principalment, amb la fauna de Hidrozous bentònics antàrtics. Es tracta d'un dels grups zoològics més diversificats i característics de l'ecosistema antàrtic i presenta una sèrie d'importants peculiaritats crucials per a comprendre el seu origen i evolució, com la relativa baixa diversitat a nivell genèric, l'elevat grau d'endemisme a nivell específic (quasi un 80%), centrat en uns pocs gèneres, i una diversitat específica concentrada igualment en uns pocs grups.
El treball realitzat fins ara ha permés incrementar notablement el coneixement sobre la biodiversitat del grup a l'Antàrtida, aportant així mateix important informació sobre la biologia, ecologia i biogeografia de les espècies trobades. Arran d'aquests estudis, i solament considerant la biodiversitat del grup, s'ha contribuït, mitjançant la descripció de més de 50 espècies noves per a la ciència, a incrementar en quasi un 37% l'inventari d'espècies conegudes. Els resultats que s'obtenen s'empren en la realització d'estudis filogenètics que permeten incrementar el coneixement sobre l'origen i evolució d'aquest interessant grup zoològic.
A part de les investigacions sobre Hidrozous antàrtics, es realitzen també estudis sobre aquest grup en altres àrees geogràfiques, com per exemple el Mediterrani o el Pacífic. A més, es duen a terme revisions de les espècies de diversos gèneres amb l'objectiu de millorar el coneixement científic d'aquesta classe de cnidaris.
Els llevats industrials, responsables de processos biotecnològics, són organismes molt especialitzats que han evolucionat sota restrictives condicions ambientals en diferents ambients manipulats per l'home. El nostre grup està interessat a comprendre els mecanismes implicats en la seua adaptació, que han modelat el genoma dels llevats conferint-los propietats d'interés biotecnològic. S'utilitzen diferents aproximacions "òmiques" i l'anàlisi evolutiva per a entendre els mecanismes d'adaptació a canvis ambientals i nutricionals (temperatura, disponibilitat de nitrogen i ferro, etc) de llevats d'interés industrial. Aquesta investigació és aplicable a la selecció i millora genètica de noves soques de llevats d'interés en fermentacions industrials (vi, cervesa, sidra, etc) i la producció de suplements dietètics, per diferents tècniques com ara, evolució adaptativa, hibridació, o el desenvolupament d'OMGs.
El nostre grup de treball està interessat a comprendre els mecanismes moleculars implicats en els processos d'adaptació, que han modelat el genoma dels llevats conferint-los unes propietats tan peculiars d'interés biotecnològic.
Els resultats de la nostra investigació són aplicables als següents temes d'interés per a la indústria:
- Aplicació de tècniques moleculars per a la identificació i caracterització de llevats en processos fermentatius (principalment víniques i cerveseres).
- Selecció de cultius iniciadors per al seu ús en fermentacions alcohòliques.
- Millora genètica de llevats mitjançant tècniques no generadores d'OMGs com ara evolució dirigida, hibridació intra i inter-específica, així com millora genètica mitjançant enginyeria genètica (OMGs). Aquestes tècniques s'estan aplicant a la millora de llevats vínics i cervesers per a incrementar la producció de glicerol, per a disminuir el rendiment en etanol, per a millorar la tolerància a baixes temperatures, millorar el creixement en condicions limitants de nitrogen, millorar la producció d'aromes fermentatives i l'alliberament d'aromes varietals.
El grup d'investigació té una àmplia experiència en l'estudi dels mecanismes moleculars que regulen l'adaptació a les condicions ambientals canviants de microalgues liquèniques i plantes vasculars i la seua aplicació biotecnològica. Aquest tipus d'estudis s'ha desenvolupat en diferents línies d'investigació:
a) Anàlisi transcriptòmic i metabolòmic de la resposta de microalgues liquèniques a condicions extremes com a salinitat, desecación i radiació.
b) Biotecnologia de microalgues liquèniques: transformació i obtenció de productes naturals.
c) Caracterització del metabolisme de poliamines en la resposta a estrés de Arabidopsis thaliana. Mitjançant manipulació transgènica s'ha actuat sobre la ruta de biosíntesi de les poliamines (PAs), resultant en l'obtenció de diferents línies de plantes amb nivells alterats de putrescina, espermidina i/o espermina, que han sigut caracteritzades a diferents nivells, incloent estudis metabolòmics i transcriptòmics. La majoria de línies generades, plantes amb nivells elevats d'una o més PAs, presenten resistència a diferents estressos ambientals i biòtics.
d) Regulació de programes transcripcionals per proteïnes DELLA i prefoldines. Aquestes proteïnes actuen com a reguladors transcripcionals l'acumulació dels quals depén de les condicions ambientals i que modulen l'execució de múltiples programes de desenvolupament i de respostes a estrés mitjançant la modificació de l'activitat de factors de transcripció amb els quals interaccionen físicament.
Activitat investigadora centrada en la conservació i millora d'espècies forestals i aromàtiques. Comprén dues línies subvencionades per MINECO, UE i GVA (PrometeoII).
- Biotecnologia d'espècies forestals. Aplica l'embriogènesi somàtica (ES) com a eina per a incrementar la resiliència d'espècies forestals amb vista a una explotació forestal sostenible. En els últims anys, hem optimitzat protocols de ES en Pinus pinaster (pi marítim) i Quercus ilex (alzina) destacant la selecció de famílies de Pinus pinaster amb elevada capacitat embriogénica; la creació d'un banc de germoplasma amb aquestes línies; l'elaboració de protocols de transformació genètica en pi marítim i pi pinyer; i l'elaboració, per primera vegada, d'un protocol per a establir línies embriogèniques de genotips adults d'alzina. En el projecte actual (AGL2013-47400-C4-4-R) s'aborden dues estratègies per a obtindre genotips tolerants a estrés. Una aprofita la variabilitat natural i utilitza els protocols desenvolupats per a clonar i testar genotips d'alzina amb i sense símptomes de "la seca"; en la segona, es pretén induir memòria epigenètica "priming" aplicant tractaments d'estrés biòtic i abiòtic durant les fase de proliferació-maduració. El projecte també aborda diversos aspectes fisiològics i moleculars del procés embriogènic com a estratègia per a millorar les fases d'inducció i maduració. Col·laborem amb grups nacionals experts en ES en forestals del IMIDRA, el CSIC i Neiker. El grup participa en les iniciatives nacionals i europees que utilitzen pi marítim com a model en coníferes per a estudis de genòmica funcional. En el projecte SustainPine (Plant-KBBE, PLE2009-0016) generem plantes transgèniques amb nivells variables d'expressió (sobreexpresión, o silenciament amb RNAi) de gens implicats en creixement associats al metabolisme del nitrogen i que estan en procés d'avaluació. Participem a més en el projecte europeu ProCoGen (FP7-KBBE-2011-15) generant una línia cel·lular haploide de pi marítim que està sent utilitzada com a font de DNA per a la seqüenciació del seu genoma.
- Enginyeria metabòlica de terpens. Estudia els mecanismes que regulen la síntesi i acumulació de terpens en tricomas glandulars d'espígol (Lavandula latifolia). Tots els terpens deriven del precursor C5 IPP (isopentenil bifosfato) i el seu isòmer DMAPP (dimetil alil bifosfato) que en plantes es pot sintetitzar mitjançant dues rutes, la citoplasmàtica (ruta MVA) i la cloroplástica (ruta MEP). Per a estudiar la contribució de totes dues rutes a la producció final d'oli essencial, hem sobreexpressat en espígol gens de Arabidopsis implicats en els primers passos de totes dues rutes. Vam demostrar que l'enzim 1-Deoxi-d-xilulosa-5-fosfat (DXP) sintasa (DXS), catalitza el primer pas de la ruta MEP, juga un paper crucial en la biosíntesi de IPP ja que la seua sobreexpressió incrementa la producció d'oli essencial en fulles. Pel contrari, la sobreexpressió de l'enzim DXP reductoisomerasa (DXR) que catalitza la conversió de DXP en MEP no és un enzim limitant en el procés. La sobreexpressió d'HMG1 (citoplasmàtica) també va augmentar significativament la producció d'olis essencials suggerint una interconnexió entre les dues rutes. Per a estudiar la contribució de la ruta MVA a la biosíntesi de l'oli d'espígol s'han realitzat estudis amb precursors marcats demostrant que encara que la ruta cloroplástica és la més important, en condicions determinades pot haver-hi flux de IPP citoplasmàtic cap al cloroplast. També s'ha modificat el perfil de l'oli essencial, mitjançant la sobreexpresión dels gens linalol i limoneno sintases sense alterar el contingut total d'oli. S'està optimitzant la tècnica d'aïllament de tricomas glandulars per a completar estudis metabòlics.
Des de l'any 2009 col·laborem amb l'empresa SAT Even 46 CV per a produir plantes mare sanejades de varietats de baladre.
Investigació en cirurgia endocrina, cirurgia bariàtrica/metabòlica, coloproctologia, cirurgia hepatobiliar, cirurgia pancreàtica, cirurgia esòfag-gàstrica, cirurgia de paret abdominal, cirurgia de mama.
La investigació del grup de Control Biotecnològic de Plagues de la Universitat de València pretén optimitzar les estratègies de Gestió Integrada dissenyades per al control de plagues d'interés agronòmic. El finançament del grup es recolza en projectes i contractes d'investigació finançats per entitats públiques i privades. Treballem concretament en tres línies d'investigació, els objectius de la qual es resumeixen a continuació:
- Estudi de les bases genètiques i bioquímiques de la resistència a plaguicides per a retardar la seua aparició i evitar el fenomen de la resistència creuada.
- Desenvolupament de nous *bioinsecticidas: Ampliació de l'espectre d'acció conegut de B. thuringiensis i cerca de nous virus entomoppatògens.
- Interacció insecte-patogen: Identificació dels mecanismes implicats en la resposta a patògens.
Estudis de diversitat procariòtica de mitjans aquàtics (especialment marins) i de taxonomia bacteriana.
- Caracterització polifàsica de bacteris i arqueges, especialment marines, amb finalitats taxonòmics, descripció formal i conservació de nous tàxons bacterians i generació de bases de dades d'utilitat en la seua identificació.
- Caracterització fenotípica i funcional: caràcters culturals, estructurals, fisiològics, bioquímics i nutricionals, determinació de caràcters quimiotaxonòmics (àcids grassos, lípids polars, quinonas, proteïnes majoritàries mitjançant MALDI-TOF, G+C).
- Genòmica comparada aplicada a la taxonomia procariòtica: obtenció de dades (noves seqüències, ampliació i/o tancat) de ceps tipus i nous aïllaments, Anàlisi comparativa i estudis filogenètics basats en gens conservats (gen 16S rRNA, diversos gens essencials), filogenòmica basada en genomes complets. Determinació de valors d'hibridació DNA-DNA in silico i índexs ANI (Average Nucleotide Identity) i AAI (Average Aminoacid Identity) a partir de seqüències genòmiques.
- Aspectes formals: Nomenclatura en Taxonomia de procariotes.
Grups taxonòmics: preferentment famílies, gèneres i espècies dels talls Pseudomonadota (especialment famílies Vibrionaceae, Halomonadaceae i Rhodobacteraceae) i Bacteroidota (ordre Flavobacteriales), entre altres tàxons.
La dona presenta un perfil específic en moltes àrees de l'envelliment, incloent fragilitat, malalties cròniques (exemples d'això són clarament les malalties múscul-esquelètiques, les cardiovasculars, unes certes formes de càncer, la deterioració cognitiva o la depressió), interacció social, i qualitat de vida.
La nostra activitat s'ha focalitzat en els determinants femenins d'osteoporosis i malalties cardiovasculars, de la qualitat de vida a partir de la menopausa, de la deterioració cognitiva i, recentment, de la fragilitat. Igualment, i des de període més recent, investiguem en l'endometriosi, una malaltia que origina morbiditat i afectació de la qualitat de vida, i l'impacte de la qual en l'envelliment saludable està començant a conéixer-se en l'actualitat.
Hem fet treball de recerca bàsica i aplicada, sent per tant un exemple de grup multidisciplinari amb interacció d'investigadors bàsics i clínics i amb un perfil de publicacions i projectes finançats que responen a aqueix criteri.
El nostre grup va ser originàriament fundat fa més de 40 anys. Un assoliment important que va contribuir a la seua fundació va ser l'estudi de postgrau del Dr. Jose Viña al costat del Sr. Hans Krebs en la Universitat d'Oxford. Això va fer que el grup adoptara un «enfocament cap als problemes metabòlicament orientat», i no podia ser d'una altra manera si derivat del Sr. Hans Krebs. Després de la seua volta a Espanya, el Dr. Vinya va fundar un xicotet grup a la Universitat de València que va estar treballant intermitentment durant els últims 35 anys. El Dr. Vinya no acudia sempre a la Universitat, però la llavor del grup ja s'havia plantat. Importants científics reconeguts com els Drs. Federico Pallardo, Degà de la Facultat de Medicina - Universitat de València, Juan Sastre, Jose Estrella i Guillermo Saez eren tots professors de bioquímica o fisiologia a la Universitat de València; el Dr. Navarrés de la Universitat de Cadis i el Dr. Juan Llopis de la Universitat d'Albacete van començar el seu treball científic en aquest grup per a després tindre èxit en establir els seus propis grups independents. Fa uns 20 anys, els membres més acèrrims del grup en el seu estat actual es van integrar al laboratori i es componen de les Dres. Ana Lloret, Carmen Gomez-Cabrera i Consuelo Borras. Actualment, les tres són científiques molt respectades i són la columna vertebral del grup. Entre els altres membres permanents també destaca el Dr. Juan Gambini i les Dres. Marta Ingles i Gloria Olaso. Hem sigut beneïts per l'ajuda estable de Marilyn Noyes, membre del grup per més de 20 anys i s'espera que per molts més.
Les nostres col·laboracions amb diversos col·legues o, més ben dit, amics espanyols són tan freqüents que no és necessari entrar més detalladament. Estem encantats de tindre tants amics per tot el país, a més de connexions estretes amb altres laboratoris a nivell global.
Alguns exemples inclouen els laboratoris dels Drs. Giovanni E Mann i Malcom Jackson al Regne Unit, Giuseppe Poli a Itàlia, Helmut Sied i Tilman Grune a Alemanya, Delamarche a França, Boveris i Fraga a l'Argentina i els Drs. Bruce estimes, Packer, Orr i Li Li Ji als Estats Units.
El nostre grup està en constant renovació i estem contents d'haver acollit en l'equip a membres provisionals provinents d'Espanya, i no sols de València, sinó que també de França, Itàlia, Portugal, el Marroc, l'Argentina, Sàhara o el Japó. Noms com Frédéric Derbré, Gaetano Serviddio, Diana Rus, Jelena Marcovic, Nancy Mora i Mika Jikamaru són només alguns exemples d'aquesta col·laboració internacional. Aquestes persones que van acudir a nosaltres són individus molt interessants i van contribuir a l'esperit agradable de l'equip. Ens considerem una «família científica» i esperem poder continuar cooperant en la investigació biomèdica i gaudir de la vida en el nostre laboratori.
Grup multidisciplinari d'investigació biomèdica constituït en 1998 dins de la Unitat d'Investigació EPIGEM (Epidemiologia Genètica i Molecular), reconeguda a la Universitat de València. Aquest grup va ser reconegut per la Generalitat Valenciana l'any 2000 i també per la mateixa com a grup d'excel·lència l'any 2004. Des de llavors ha participat en la investigació sobre factors de risc genètics i ambientals en l'etiologia de les malalties complexes, fonamentalment malalties cardiovasculars i els seus factors de risc incloent l'obesitat, diabetis, dislipèmies, etc. Des de l'any 2003 forma part de l'estudi PREDIMED i actualment de l'estudi PREDIMED PLUS. Des de l'any 2006 forma part del CIBER Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició. Posseeix més de 350 publicacions en revistes científiques. Ha participat en més de 30 projectes d'investigació públics i privats i és un grup pioner en Genòmica Nutricional.
Aquest grup d'investigació se centra en l'anàlisi del procés de presa de decisions estratègiques i de l'estratègia de recursos humans, relacionant-la amb la gestió del coneixement en l'organització, el comportament innovador dels empleats, el comportament emprenedor i la sostenibilitat corporativa. En particular, estudia com les polítiques de RH serveixen com a factors clau per a facilitar l'aplicació dels processos de gestió del coneixement (adquisició, creació, emmagatzematge, compartició, aplicació i distribució) en les organitzacions, generant comportaments dels individus orientats a la innovació i a l'emprenedoria.
L'anàlisi de com les polítiques de RH i la seua consideració conjunta o sistèmica es converteixen en un factor catalitzador de la creativitat de l'individu i del seu interés per desenvolupar innovacions (nous productes, nous processos o, fins i tot, nous projectes de negoci) en l'àmbit organitzatiu, la qual cosa pot contribuir a la consecució d'avantatges competitius sostenibles. A més, l'aplicació de pràctiques de RH orientades cap a la sostenibilitat permetrà, al mateix temps, el desenvolupament de comportaments individuals i col·lectius que satisfacen els reptes actuals que les organitzacions tenen en matèria de responsabilitat social i sostenibilitat dels negocis. Així mateix, el fet que el coneixement s'ha convertit en els últims temps en un recurs estratègic per a les organitzacions ha posat de manifest la necessitat de gestionar-ho de manera activa i amb una clara orientació estratègica. Per tant, l'estudi de tots els processos de gestió del coneixement i com es veuen afectats per l'estratègia de RH de l'organització, és un tema objecte d'estudi per part d'aquest grup d'investigació. Al seu torn, aquests processos de gestió del coneixement són fonamentals per a generar el clima necessari a l'hora que els empleats i els grups dins de les organitzacions puguen desenvolupar comportaments innovadors i emprenedors.
Els projectes d'investigació desenvolupats en el marc de l'equip tenen una orientació acadèmica i aplicada, i se centren en la col·laboració amb empreses i directius per a millorar la seua gestió, amb especial incidència en la problemàtica de les Pimes.
El to vascular depén de substàncies vasoactives circulants i de neurotransmissors alliberats en la paret del vas. El to simpàtic és un component fonamental de la resistència vascular que pot estar influït per la presència d'un endoteli intacte, per la qual cosa podria intervindre en patologies on el to simpàtic estiga elevat, com en l'espasme local i en la hipertensió. Des del començament de la formació del grup d'investigació un dels principals objectius ha sigut iniciar les bases per a conéixer la participació de l'endoteli i del NO en la regulació nerviosa i hormonal del flux sanguini en artèries i venes humanes de diverses regions. També hem pogut comprovar que l'endoteli i l'alliberament de NO no tenen un patró comú en els diversos llits vasculars estudiats. Hem valorat, mitjançant mètodes indirectes, l'activitat basal i induïda de l'òxid nítric en diferents llits vasculars. El coneixement dels mecanismes bàsics que relacionen els factors endotelials amb la perfusió de diversos òrgans o llits vasculars humans, ens permet conéixer en l'home la repercussió que el sistema endoteli-NO pot tindre en la patologia cardiovascular.
El paper modulador endotelial pot alterar-se en diverses condicions patològiques com la hiperreactivitat bronquial, la hipertensió arterial, la resistència a la insulina, l'hipertiroïdisme i l'obesitat entre altres. Aquestes patologies comparteixen diversos factors de risc pel que sovint es poden presentar associades. Per exemple, l'obesitat està sovint associada a hipertensió i a un augment del to simpàtic. Per tant, és possible que l'estímul adrenèrgic de les artèries de resistència es trobe modificat a conseqüència d'una alteració en l'alliberament de factors endotelials. El mateix pot ocórrer respecte a la resposta enfront de substàncies com la vasopresina, endotelina, tromboxà, angiotensina, directament implicades en la regulació de la circulació.
Fa uns anys iniciem estudis in vitro de l'efecte d'inhibidors endògens de la NO sintasa sobre l'alliberament d'òxid nítric endotelial i dels seus efectes sobre la resposta endoteli dependent a l'acetilcolina en pacients amb insuficiència renal crònica i sotmesos a hemodiàlisi. També hem pogut comprovar la correlació entre la disfunció hepàtica i l'increment de la concentració plasmàtica d'ADMA. En estudis amb pacients afectats de síndrome hepatorrenal (SHR) vam demostrar nivells elevats d'ADMA i SDMA i correlacions d'SDMA amb els nivells d'alteració renal.
La nostra experiència indica que la contribució de l'endoteli varia en diferents llits vasculars humans amb patologia diversa. Donades les limitacions lògiques que presenta l'experimentació en humans, els nostres estudis en artèries i venes humanes es realitzen mitjançant tècniques in vitro. Aquests estudis tenen nombrosos avantatges des del punt de vista experimental, destacant especialment la manipulació senzilla de les mostres vasculars i la possibilitat de dur a terme estudis farmacològics amb poques limitacions. Per raons ètiques, no sempre els estudis es poden realitzar en mostres humanes. En aquests casos hem recorregut a diferents models animals. Recentment s'ha afegit l'estudi dels efectes vasculars de fàrmacs de nova generació entre els quals destaquen blocadors del corrent tardà de sodi, interaccions del levamisol amb la cocaïna, blocadors de l'enzim degradant de la insulina o agonistes del PPARγ entre altres.
Els estudis de la reactivitat vascular s'han completat amb determinacions analítiques per tècniques d'HPLC o colorimetria de substàncies que poden interferir en el sistema vasodilatador endotelial dependent de l'òxid nítric (NOx, ADMA, SDMA, L-arginina entre altres) i determinacions d'expressió proteica i gènica per tècniques de western Blot i de PCR.
El nostre interés fonamental és conéixer com responen les cèl·lules als senyals que reben modificant la seua expressió gènica. El nostre objectiu és abordar els canvis en l'expressió gènica estudiant les seues diferents etapes, des de l'activació transcripcional dels gens fins a la formació de molècules d'RNA missatger i la seua traducció, parant atenció no sols als factors implicats i els mecanismes, sinó també a la connexió o crosstalk que s'estableix entre ells i fa que l'expressió gènica no siga un procés lineal sinó interconnectat cap avant i cap endarrere, en el temps i espai.
A més, prestem especial atenció a alguns factors que semblen claus en el control de l'expressió gènica i que moltes vegades actuen de manera multidisciplinària en diversos processos biològics i diferents compartiments cel·lulars. Un d'aqueixos factors és la proteïna eIF5A, altament conservada des de llevats a humans i essencial en les cèl·lules eucariotes. eIF5A és un factor d'elongació de la traducció necessari en la síntesi de proteïnes que contenen motius d'amino àcids amb prolines consecutives o amb combinacions de prolines, glicines i amino àcids carregats.
El nostre interés és entendre el mecanisme de regulació de la traducció per eIF5A, determinant quines són les proteïnes la síntesi de les quals requereix d'aquest factor i com, directament o a través de les seues dianes, eIF5A actua en processos patològics com la fibrosi, el càncer o durant l'envelliment. En el nostre grup utilitzem principalment com a organisme model el llevat Saccharomyces cerevisiae ja que és l'eucariota més ben conegut i model per a la comprensió a nivell cel·lular de processos moleculars conservats evolutivament. A més, comprovem que les conclusions de la nostra investigació es poden generalitzar a cèl·lules de mamífer utilitzant cultius de cèl·lules de ratolí o humanes.
La nostra activitat investigadora se centra en estudiar mecanismes de patogènesis i a descobrir teràpies farmacològiques potencials per a malalties rares d'origen genètic, en particular Distròfia Miotònica (DM1 i DM2), Atròfia Muscular Espinal (ESTIME) i Distròfia Muscular de Cintures (LGMDD2). Per a això emprem Drosophila com a model inicial d'experimentació, el genoma de la qual manipulem per a crear models adequats per als nostres estudis. Apliquem els resultats obtinguts en cultius cel·lulars, models murins o mostres humanes. Un dels nostres objectius prioritaris és la identificació i desenvolupament de fàrmacs tant a partir d'estratègies de reposicionament com de fàrmacs basats en oligonucleótidos d'ARN.
El coure i el ferro són micronutrients essencials per a tots els organismes eucariotes perquè participen com a cofactors redox en un gran ventall de processos metabòlics, com la generació d'energia en orgànuls i la biosíntesi de lípids. Estudis fisiològics, bioquímics i genètics han posat de manifest el gran nombre de connexions existents entre les homeòstasis de coure i ferro, que han d'estudiar-se necessàriament de manera simultània. En el nostre grup utilitzem de forma combinada el llevat Saccharomyces cerevisiae i el planta model Arabidopsis thaliana per a explorar els mecanismes conservats de resposta a nivells no òptims de coure i ferro, amb l'objectiu de desenvolupar aplicacions biotecnològiques en agricultura i salut humana.
Una part important del control de la resposta a la falta de metalls es produeix a nivell post-transcripcional, com corroboren els estudis amb proteïnes reguladores de ferro en mamífers. En aquest sentit, estudiem la implicació de les maquinàries de degradació de mRNAs i de traducció en la resposta de les cèl·lules de llevat a alteracions en els nivells de ferro i coure, amb especial interés en la proteïna conservada d'unió a RNA Cth2, que controla el metabolisme cel·lular de ferro. A més, estudiem el paper que exerceixen els homòlegs de Cth2 en Arabidopsis en la resposta a deficiències metàl·liques com a coure, ferro i zinc, així com la contribució de microRNAs regulats per metalls a l'homeòstasi de coure i ferro. L'increment de les temperatures que provoca el canvi climàtic i l'auge de l'agricultura ecològica estan contribuint a un augment dels patògens de tipus fúngic en plantes, que qüestionen la seguretat i qualitat dels aliments. Explorem el paper que exerceixen el ferro i el coure en dues importants estratègies de control de plagues. En primer lloc, el ferro és essencial per a la biosíntesi d'àcids grassos insaturats i ergosterol, que determinen la fluïdesa de les membranes cel·lulars. La ruta de biosíntesi de ergosterol s'utilitza com a diana per a tractaments amb compostos antifúngics. Utilitzem S. cerevisiae per a estudiar les connexions entre els metabolismes de ferro i lípids, amb l'objectiu d'esbrinar com el ferro modula la resistència dels fongs a compostos antifúngics. En segon lloc, l'acumulació excessiva i tòxica de coure en sòls i en la part comestible de les plantes està afectant l'agricultura en general i a l'enologia en particular. Els mostos de raïm presenten elevats nivells de coure que alteren la qualitat i seguretat dels vins. Determinarem la tolerància i capacitat d'extracció de coure d'un nombre important d'espècies i ceps de Saccharomyces d'interés enològic, que puguen contribuir a disminuir l'efecte perjudicial que el coure exerceix sobre els vins. Finalment, l'anèmia per deficiència de ferro és el trastorn nutricional més estés en el món, amb un impacte major sobre dones i xiquets. La fortificació d'aliments i la suplementació amb ferro són estratègies utilitzades per a previndre i tractar la deficiència de ferro en humans i animals. Aprofitarem la diversitat de seqüències genòmiques recentment caracteritzada en espècies de Saccharomyces per a obtindre llevats enriquits en ferro que puguen utilitzar-se com a suplements de ferro o per a l'obtenció de productes forners fortificats.
El grup d'investigació denominat "Immunologia de les infeccions fúngiques", ha centrat la seua investigació, durant els últims quinze anys, en l'estudi de la resposta immunitària de l'hoste enfront de Candida albicans. El grup té formació multidisciplinària, tant en l'àrea de Microbiologia com d'Immunologia, per la qual cosa presenta un perfil idoni per a estudiar les interaccions entre els fongs patògens i les cèl·lules del sistema immunitari tant in vitro com in vivo. Encara que la investigació realitzada és fonamentalment de caràcter bàsic, té un clar potencial aplicat en el desenvolupament de noves aproximacions immunoterapèutiques per al tractament de les infeccions fúngiques.
C. albicans és un patogen oportunista que, depenent del defecte subjacent de l'hoste, és capaç de causar una varietat d'infeccions que van des de les candidiasi superficials mucocutànies a greus candidiasi invasives. La freqüència i gravetat d'aquestes últimes ha augmentat considerablement en les últimes dècades, a causa de l'augment de la població de risc immunodeprimida o afeblida per diferents causes.
La resistència a les candidiasi requereix l'acció coordinada de les defenses immunitàries innates i adquirides. Les cèl·lules madures del sistema immunitari innat utilitzen diferents receptors PRRs (receptors de reconeixement de patrons) per a reconéixer directament MAMPs (patrons moleculars associats a microorganismes), de manera que amb un número limitat d'aquests receptors poden reconéixer una gran diversitat d'agents patògens. Les famílies de PRRs més importants en el reconeixement de C. albicans són els receptors tipus Toll (TLRs) i les lectines tipus C (CLRs, com la dectina-1). En aquest context, el nostre grup va demostrar que el receptor TLR2 està implicat en el reconeixement de C.albicans, tant llevats com hifes, induint la secreció de citocines i quimiocines a través d'una via dependent de la molècula adaptadora MyD88 i que aquest reconeixement és crític per a la protecció enfront de la candidiasi invasiva en un model d'infecció en ratolí.
L'any 2006 es va descriure que les cèl·lules mare i progenitors hematopoètics (HSPCs), dels quals deriven totes les cèl·lules del sistema immunitari, expressen TLRs funcionals, i que la senyalització via TLRs en les cèl·lules mare hematopoètiques (HSCs) provoca la seua entrada en cicle cel·lular i la seua diferenciació cap al llinatge mieloide. Aquest descobriment va obrir noves perspectives quant a les interaccions patogen-hoste, ja que aquests receptors podrien participar en la modulació de la hematopoesi en resposta als microorganismes durant una infecció. En aquell moment el nostre grup va decidir estudiar la participació dels PRRs en la interacció de C. albicans amb les HSPCs i les seues conseqüències en la resolució de la infecció. Treballant en aquesta línia hem demostrat que C. albicans indueix la proliferació de HSPCs i la seua diferenciació cap al llinatge mieloide, tant in vitro com in vivo. Aquesta resposta requereix la senyalització via TLR2 i dectina-1, i dona lloc a macròfags funcionals que són capaços d'internalitzar i destruir llevats, a més de secretar citocines inflamatòries. Aquests resultats indiquen que els patògens poden ser directament reconeguts per les HSPCs a través dels PRRs, promovent així la capacitat de reaprovisionament del sistema immunitari innat durant una infecció. Per tant, aquests receptors podrien ser, almenys en part, responsables de la mielopoesi d'emergència que ocorre durant la majoria de les infeccions, incloses les candidiasi invasives.
D'altra banda, nombrosos estudis recents han posat en dubte el dogma que la memòria immunològica és una característica exclusiva de la immunitat específica, ja que cèl·lules de la immunitat innata poden exhibir una certa "memòria" i respondre de manera diferent enfront d'una segona trobada amb el mateix o un altre estimule microbià. Per exemple, l'exposició de monòcits i macròfags a C. albicans augmenta la seua resposta enfront d'una segona trobada (immunitat entrenada, dependent de dectina-1), mentre que lligands de TLR4 o TLR2 confereixen una menor resposta inflamatòria als macròfags (tolerància).
Paral·lelament als estudis sobre memòria de la immunitat innata, el nostre grup es va plantejar com a nou objectiu estudiar la funció dels fagòcits formats després del contacte de les HSPCs amb lligands microbians. Utilitzant models in vitro i in vivo hem demostrat que l'estimulació de PRRs en les HSPCs afecta al fenotip funcional dels macròfags que generen posteriorment. Per tant, els nostres resultats mostren que aquest nou concepte de "memòria" de la immunitat innata pot aplicar-se, no sols a les cèl·lules mieloides madures, sinó també a les HSPCs, la qual cosa contribueix a augmentar la durabilitat de la memòria innata en el temps.
Sobre la base d'aquests resultats, i als d'altres autors en aquesta mateixa línia, actualment s'assigna un paper actiu a les HSPCs en la lluita contra la infecció. La hipòtesi en la qual treballem actualment és que les HSPCs poden detectar directament als microorganismes i contribuir a la protecció enfront de la infecció per diferents mecanismes, incloent la seua capacitat de diferenciar-se a cèl·lules mieloides amb un fenotip millorat per a fer front al patogen i iniciar la resposta immunitària.
Els resultats ja obtinguts obrin noves perspectives, que poden ser de gran interés en la intersecció entre la Immunologia, la Microbiologia i l'Hematologia. L'existència de nous mecanismes en la interacció hoste-patogen, i les seues conseqüències en la modulació de la resposta immunitària durant la infecció, pot representar una nova diana per a la intervenció enfront de les infeccions greus potenciant la resposta immunitària. A més, la modulació de la hematopoesi per microorganismes podria revelar noves estratègies per al tractament de malalties amb alteracions en la producció de cèl·lules mieloides, com les leucèmies mieloides.
El grup de Genètica Bioquímica i Molecular del Departament de Genètica de la Universitat de València hem centrat la nostra activitat investigadora en l'àmbit de la protecció vegetal. El desenvolupament sostenible, particularment en agricultura, es reconeix hui dia com un objectiu comú prioritari per a la humanitat. L'ús d'agroquímics, específicament de plaguicides, està sent limitat i s'estan duent a terme grans esforços en I+D+I per a trobar i seleccionar nous productes insecticides biològics que causen menys mal a l'ecosistema que els insecticides químics, i també el desenvolupament de tractaments inductors de les defenses de les plantes basats en compostos naturals, com a alternativa a l'ús massiu de productes sintètics. A més, la possibilitat d'una detecció precoç de condicions d'estrés biòtic i abiòtic en plantes, permetria previndre importants pèrdues de cultius d'interés i disminuir la dependència de plaguicides.
La nostra investigació es concreta en tres línies bàsiques:
1. Manera d'acció de les toxines de Bacillus thuringiensis (Bt) en diferents insectes plaga.
Els bioinsecticides i cultius transgènics basats en Bt, que són innocus per al medi ambient i la salut, constitueixen una alternativa viable de control biològic.
La patogènesi de Bt radica principalment en les proteïnes insecticides produïdes durant l'esporulació del bacteri, que s'ha descrit que exerceixen la seua acció insecticida a través d'un mecanisme que comprén diferents passos. La nostra investigació està enfocada a conéixer les bases moleculars de la manera d'acció de les toxines de Bt i de la seua especificitat en els diferents ordres d'insectes amb la finalitat d'utilitzar el coneixement adquirit en el disseny racional de toxines millorades per a generar insecticides més segurs i potents i abordar els problemes que poden comprometre l'ús i eficàcia de Bt en el camp, com són l'espectre insecticida o l'aparició de resistència.
2. Mecanismes naturals de defensa de les plantes enfront de l'atac per patògens.
L'àcid hexanoic (Hx) és un compost natural que actua com a inductor de les defenses de les plantes mitjançant un mecanisme de priming, amb un possible ampli espectre d'acció. La troballa inicial que el Hx protegeix les plantes de tomaca contra el fong Botrytis cinérea, va propiciar estendre el seu ús a uns altres patosistemes i l'obtenció d'una patent per a l'ús d'àcids monocarboxílics de cadena curta per a protegir les plantes enfront de diferents estressos. Aquesta invenció es comercialitza en l'actualitat amb el nom d'Induct.
La nostra investigació està enfocada a estudiar el mecanisme molecular subjacent al procés de priming per Hx mitjançant la identificació de noves proteïnes a través d'anàlisis proteòmics massius i dirigits. A més, estem interessades a analitzar l'efecte del tractament amb Hx com a potenciador de l'acció de les toxines de Bt i la incorporació d'aquest inductor de les defenses de les plantes en les estratègies de control integrat de plagues.
3. Detecció precoç d'estrés en plantes.
La detecció precoç de l'estat d'estrés en cultius d'interés agronòmic, és crítica per a una protecció vegetal eficient que permeta minimitzar pèrdues i optimitzar tractaments.
La nostra investigació en aquest àmbit se centra en la caracterització de perfils de biomarcadors generals d'estrés o biomarcadors d'estressos específics en plantes de tomaca, en resposta a estressos de caràcter biòtic o abiòtic mitjançant dues aproximacions: i) anàlisi d'expressió de gens implicats en mecanismes de defensa enfront d'estrés biòtic identificats en anàlisi transcriptòmics previs; ii) identificació a nivell genòmic de miRNAs per seqüenciació massiva, que d'una banda poden servir com biomarcadors pròpiament, i per una altra, permetran descobrir nous gens diana implicats en resposta estrés i aportar informació sobre els processos de regulació gènica d'aquests.
Línies de treball:
- Ecologia i diversitat. Taxonomia. Mètodes moleculars de detecció i identificació. Estudis sobre l'ecologia d'espècies de llevats i bacteris en el vi. Anàlisis taxonòmiques i descripció de noves espècies. Desenvolupament de diverses metodologies per a la detecció, identificació i quantificació d'organismes presents en el vi. Control de qualitat. Control d'implantació de cultius iniciadors.
- Metabolisme de sucres àcids i aminoàcids en bacteris làctics. Aquesta línia de treball està encaminada a conéixer les capacitats dels microorganismes per a utilitzar substrats presents en el most o en el vi, a determinar com afecten aquests substrats al creixement dels bacteris, i a conéixer l'efecte de la seua utilització sobre les característiques del vi.
- Genètica, genòmica i proteòmica de Oenococcus oeni. O. oeni és l'espècie responsable de la fermentació malolàctica en vins, un procés que millora les qualitats dels vins negres de criança. La major part dels cultius iniciadors malolàctics són ceps d'aquesta espècie. L'objectiu d'aquesta línia de treball és desenvolupar eines per a la manipulació genètica d'aquesta espècie: plasmidis per al clonatge, mutants malolàctics i sistemes d'introducció del DNA, etc. Estudis de genòmica comparativa per a establir relacions entre genoma i resistència a factors d'estrés del vi.
- Fermentació malolàctica. Selecció de ceps d'O. oeni i de Lactobacillus plantarum com a cultius malolàctics. Desenvolupament d'estratègies avançades per a dur a terme la fermentació malolàctica: cèl·lules immobilitzades, desacidificació contínua, cèl·lules no proliferants. Adaptació de ceps a SO2 i pH.
- Selecció i adaptació de bacteris i llevats per a mitigar els efectes del canvi climàtic. Correcció de desequilibris en la composició de mostos i vins. Acidificació biològica dels vins. Disminució biològica del grau alcohòlic.
- Sistemes microbians o enzimàtics per a eliminar amines biògenes tòxiques dels aliments. Cerca de ceps de bacteris làctics capaços de degradar amines biògenes en vins. Cerca d'enzims responsables de la degradació d'amines biògenes. Desenvolupament de sistemes cel·lulars i enzimàtics que permeten la seua utilització en vins i altres aliments.
Des de 1986 estudiem el cervell de rèptils, ocells i mamífers. El nostre objectiu ha sigut comprendre els trets comuns de l'organització del cervell dels vertebrats. En aquesta interminable tasca hem centrat la nostra atenció principalment en l'amígdala, però també en altres estructures del prosencèfal “límbic”, com el septe i l'hipocamp, així com en els sistemes visuals en tots els nivells (des de la retina fins a l'escorça visual). Hem col·laborat amb diversos grups d'Europa i els Estats Units, com els de Luis Martínez-Millan (Euskal Herriko Unibersitatea, Leioa, Espanya), Tomás González-Hernández (Universitat de la Llacuna, Tenerife, Espanya), Salvador Guirado (Univ. Màlaga, Espanya), Piet Hoolgand (Vrije Universiteit, Amsterdam, Països Baixos), Jesús Perez-Clausell (Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya), Margarita Belekhova (Russian Academy of Sciences, Sant Petersburg, Rússia), Ceri D Davies (Imperial College, Londres, el Regne Unit) i Mimi Halpern (State Universty of Nova York, Health Science Center a Brooklyn, els EUA). Actualment col·laborem amb Joseph LeDoux, (Nova York University, els EUA), Alino Martinez-Marcos, (Univ. Castella-la Manxa), Jane Hurst (Univ. of Liverpool, el Regne Unit), Karim Nader (McGuill Univ, el Canadà), Mike Ludwig (Univ. Edimburgh) i Trése Leinders-Zufalla i Pablo Chamero (Saarland Univ., Alemanya).
Les nostres principals línies d'investigació són:
- Anatomia de l'amígdala. El nostre objectiu principal és tractar de caracteritzar l'organització de l'amígdala, una part del cervell implicada tant en la quimiorecepció com en les emocions. Aquesta heterogeneïtat funcional és paral·lela a la complexitat anatòmica de l'amígdala, que inclou derivats del pal·li embrionari (per tant, parts de l'escorça cerebral), del subpali (estriat i globus pàl·lid) i fins i tot de parts del neuroepiteli hipotalàmic. Estem utilitzant tècniques de rastreig de tractes i la presència i distribució de molts marcadors neuroquímics.
- Neurobiologia de les propietats de reforç de les feromones sexuals en els ratolins. De fet, les divisions corticomedial i basolateral central semblen estar implicades en funcions independents, relacionades amb la químicsensibilitat (corticomedial) i amb l'estimulació de respostes emocionals innates i apreses (basolateral central). Els resultats de la nostra investigació sobre les propietats de reforç d'un estímul veronasal, les feromones sexuals en ratolins, suggereixen que totes dues funcions de l'amígdala estan interrelacionades, proporcionant així una explicació funcional per a les profuses interconnexions trobades entre les diferents divisions de l'amígdala en diferents vertebrats.
- La base neural de l'agressió materna. En els últims anys hem avançat cap a una major la comprensió del paper que l'amígdala i les seues connexions amb la resta del cervell exerceixen en el control del comportament sociosexual en resposta a les quimosenyals conespecífiques, p. ex. les feromones. Actualment estem analitzant com el cervell dels ratolins femella passa d'un estat regular en el que a l'animal li agraden les feromones masculines, a un estat matern en el qual la femella ataca feroçment als intrusos mascle. Això permetrà entendre millor la base neural del comportament agressiu. En aquest sentit, estem desenvolupant dues línies d'investigació:
- Neuropèptids i el comportament sociosexual. En el canvi de l'atracció a l'agressió que es produeix en el cervell de les femelles lactants, és probable que els circuits que empren neuropèptids (sobretot la vasopressina i l'oxitocina) siguen fonamental. Per tant, en l'actualitat estem analitzant aquests circuits sense pèptids en el cervell dels mascles i les femelles en diferents situacions fisiològiques.
- Neuroendocriologia de l'agressió materna. A més, estem tractant de comprendre els agents endocrins que actuen durant l'embaràs, el part i la lactància, que poden explicar aquests canvis de comportament en les femelles. Actualment estem explorant com els esteroides sexuals i la prolactina combinen les seues accions per a fomentar els comportaments materns, incloent l'agressió.
L'objectiu principal del nostre grup d'investigació és estudiar la plasticitat estructural del cervell adult. Analitzem aquest procés a nivell de reorganització sinàptica, remodelació de neurites i espines i producció/incorporació neuronal. En particular, estem interessats en com aquesta plasticitat estructural està implicada en els trastorns psiquiàtrics, com l'esquizofrènia i la depressió major, i en el seu tractament. Per a aconseguir aquest objectiu, utilitzem models animals d'aquests trastorns i material postmortem de pacients psiquiàtrics. Utilitzem diferents ceps de ratolins que expressen proteïnes fluorescents en poblacions neuronals seleccionades per a visualitzar la remodelació estructural, tant en teixit fix com en temps real, utilitzant cultius organotípics i finestres cerebrals.
El grup d'Oncologia Molecular està fortament involucrat en la investigació traslacional en càncer amb especial interés en la cerca de biomarcadors relacionats amb angiogènesi, immunoregulació i cèl·lules mare tumorals en càncer, caracteritzant-se per la seua multidisciplinarietat. L'equip inclou investigadors amb experiència en diferents àrees com ara: biòlegs moleculars i cel·lulars, oncòlegs clínics, cirurgians toràcics, pneumòlegs, patòlegs i immunòlegs.
L'activitat d'investigació del grup està vinculada a l'Hospital General Universitari de València, un hospital de referència terciari de València, i està estretament associat a l'activitat de tres importants departaments especialitzats: Oncologia Mèdica (terciari al voltant de 648.000 habitants), Cirurgia Toràcica: 760.000 habitants) i Unitat Funcional de Mama (àrea terciària: 648.000 habitants). També són molt actius en la inclusió de pacients per a assajos clínics.
Les línies principals d'investigació traslacional del grup són:
1) Marcadors moleculars en càncer de pulmó, colorectal, melanoma i de mama, enfocats principalment en el diagnòstic precoç, i la cerca de factors pronòstics i predictius de resposta al tractament a través de diferents aproximacions òmiques (genòmica, transcriptòmica, metabolòmica).
2) Biòpsia líquida: per a en anàlisi de marcadors en mostres mínimament invasives.
3) Angiogènesi i immunoregulacióU. Estudi possibles interrelacions entre la neovascularització tumoral, la presència de poblacions de cèl·lules immunoreguladores (cèl·lules Tregs, cèl·lules mielosupresores, cèl·lules dendrítiques) i la recidiva o progressió tumoral.
4) Cèl·lules mare tumorals (CSC)O: caracterització i aïllament de CSC a partir de mostres de pacients amb càncer de pulmó. Desenvolupament de models in vitro i in vivo per al disseny de noves estratègies terapèutiques destinades al control de la població de CSCs.
El grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública se centra en analitzar, estudiar i trobar solucions per a tots els problemes i qüestions relacionades amb els processos electorals i/o el mesurament i seguiment de l'opinió pública, aplicant les tècniques quantitatives més avançades.
Entre els seus principals camps d'investigació es troben (encara que no es limiten a ells) els següents: generació de prediccions electorals, inferència del comportament individual dels electors, anàlisis d'enquestes i sondejos, la proposta de noves aproximacions metodològiques per a millorar, reduint costos, la qualitat dels mètodes de mostreig, anàlisi semàntica d'opinions i monitoratge del sentiment en la xarxa, l'estudi de les conseqüències de la no-resposta i els biaixos introduïts durant tot el procés d'inferència, la solució als buits en les bases de dades, la integració d'informació local i global en l'obtenció de respostes multinivell, i el desenvolupament de teoria estadística i metodologia.
L'enfocament que s'aplica en el grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública és obert, no està limitat per cap aproximació metodològica concreta i fa ús extensiu de les fonts d'informació. Així, emprem tècniques frecuentistas i bayesianes, apliquem des de senzills models de regressió lineal fins a complexes aproximacions basades en xarxes neuronals, wavelets o models autobinomiales, utilitzem explícitament el component espacial i/o temporal de la informació, realitzem simulació via cadenes de Markov de Muntanya Carlo o directament per mètodes de Muntanya Carlo, i alimentem als nostres models amb dades d'enquestes, resultats electorals registrats, informacions periodístiques, opinions en la xarxa i/o estadístiques oficials.
Els membres del grup estan oberts a treballar amb altres grups i amb empreses i institucions i animen als analistes interessats a posar-se en contacte per a explorar les possibles vies de col·laboració.
El nostre grup desenvolupa la seua activitat investigadora en les següents àrees:
- Patologia dental: estudis epidemiològics i clínics.
- Salut pública i odontologia d'atenció primària.
- Emblanquiment dental.
- Endodòncia: biomaterials i tècniques.
- Odontologia Restauradora: materials i tècniques.
El nostre grup estudia com s'adhereixen les cèl·lules a la matriu extracelul·lar (ECM) i les seues implicacions. Les adhesions cèl·lula-ECM modulen senyals mecànics i controlen la senyalització per factors de creixement, determinant la supervivència, diferenciació, migració i extravasació de les cèl·lules. Les ECMs s'organitzen en entramats fibril·lars de diversa complexitat als quals les cèl·lules s'adhereixen mitjançant receptors de membrana especialitzats, com les integrines, que actuen de nexe d'unió amb el citoesquelet. Entre les proteïnes i proteoglicans que componen les ECMs és particularment interessant la proteïna fibronectina (FN) ja que ofereix múltiples motius d'adhesió cel·lular i la seua polimerització és el pas inicial per a l'organització de la resta de components de moltes ECMs, fonamentalment les que propicien el desenvolupament embrionari i aquelles matrius transitòries que permeten la regeneració de teixits i el desenvolupament de tumors.
La FN se secreta en forma de dímer soluble i la seua polimerització depén de la cèl·lula, ja que només si s'uneix a integrines i aquestes s'activen i estimulen la contractilitat del citoesquelet s'exerceix tracció sobre la FN permetent el seu desplegat i acte-polimerització. Les fibres de fibronectina estan en continu remodelat i l'alteració d'aquest procés pot conduir a la fibrosi, artritis i a defectes en el desenvolupament i angiogènesi.
En el nostre grup hem generat i analitzat diferents ceps de ratolins knock-in i condicionals que expressen fibronectina amb mutacions en residus potencialment crítics per a l'adhesió cel·lular. Ens interessa conéixer que adhesions són realment limitants i com cada adhesió influeix en el comportament cel·lular i en la secreció, estructura, manteniment o rigidesa de la ECM; factors que, en últim terme, determinen la formació i regeneració de teixits. Estem utilitzant aquests ratolins per a esbrinar com són d'essencials in vivo proteïnes o seqüències implicades en l'adhesió i per a definir patologies que es produeixen per la seua deficiència. Regions de la FN que considerem crucials per a la seua funció:
- El motiu RGD del mòdul FNIII10 és la principal seqüència d'adhesió a integrines. L'adhesió per FN-RGD és molt complexa: s'ha dit que és l'única que permet la formació de polímers de FN; uneix dues famílies diferents de integrines:
- El primer constituït per Alfa5Beta1 i AlfaIIbBeta3 (exclusiva de plaquetes)
- Els dímers que contenen Alfav, amb funcions diferents encara que en molts teixits complementàries. Està descrit que en el primer grup l'adhesió es reforça, en condicions de tensió augmentada, per la unió d'una seqüència d'aminoàcids, denominada lloc sinèrgic, que es localitza en el mòdul FNIII9.
- La regió heparina II (mòduls FNIII12-14) que, d'una banda uneix Syndecan-4, un altre receptor cel·lular, i per una altra uneix nombrosos factors de creixement implicats en angiogènesi i proliferació cel·lular, com la família de FGF, la de TGFBeta i la de PDGF. D'aquesta regió s'ha hipotetitzat que permetria la senyalització per factors de creixement de manera cooperativa amb l'adhesió a RGD. Aquesta regió té un particular interés en l'àrea de la regeneració tissular.
Les plantes fabriquen metabòlits especialitzats que ajuden en la interacció i supervivència amb el seu entorn. Aquests compostos, denominats "metabòlits secundaris", constitueixen una rica font de beneficis per a la salut en la nutrició humana, i també representen els components bàsics en el desenvolupament de nous productes farmacèutics. No obstant això, el metabolisme secundari es limita en ocurrència, i alguns compostos estan restringits temporal i espacialment a uns certs grups taxonòmics.
El desenvolupament i el metabolisme secundari són processos estretament connectats. Part d'aquesta associació depén de l'expressió diferencial de gens: si bé la informació s'instrueix i es cableja en el genoma, la seua regulació i visualització en uns certs tipus de cèl·lules determinaran en última instància la capacitat d'acumular diferents metabòlits.
El control del metabolisme secundari en resposta als senyals ambientals i de desenvolupament és exercit per factors de transcripció i correguladors transcripcionals que actuen sobre seqüències d'ADN reguladores cis que determinen quan, on i com s'expressen els gens, però també sobre altres tipus de proteïnes reguladores i ARN. En TOMSlab estem interessats en la regulació transcripcional del metabolisme secundari. Això ha inclòs anàlisis genòmiques de famílies de factors de transcripció i anàlisi d'expressió gènica global, així com un interés en els enfocaments de biologia de sistemes que integren conjunts de dades de transcriptòmica i metabolòmica.
L'enfocament actual del laboratori és l'estudi a nivell mundial de xarxes reguladores de gens que controlen el metabolisme de fenilpropanoids i isoprens en fruits carnosos climatèrics i no climatèrics, com la tomaca (Solanum lycopersicum) i la vinya (Vitis vinifera), respectivament. També estem interessats en diverses altres espècies que posseeixen propietats farmacèutiques potencials que les fan importants per al descobriment de fàrmacs i la millora dels aliments funcionals.
Estem interessats en la caracterització dels senyals interns mòbils que controlen la floració en les plantes. Hem utilitzat Arabidopsis thaliana per a caracteritzar els canvis metabòlics associats a la transició floral mitjançant un enfocament de metabolòmica i lipidòmica. Aquests enfocaments han identificat una sèrie de vies metabòliques que s'alteren en les plantes que experimenten la transició floral en comparació amb les que romanen en fase vegetativa. Actualment estem investigant la contribució d'aqueixes vies al control del temps de floració en Arabidopsis i explorant la possibilitat que aquestes representen vies conservades que siguen importants per al control d'aquest tret en les espècies cultivades. Aquest estudi s'ha complementat amb una anàlisi transcriptòmic que mostra quins gens que regulen aqueixes vies metabòliques augmenten o disminueixen el seu nivell d'expressió durant la transició floral.
La integració de les dades metabòliques, lipidòmics i transcriptòmics ens ha proporcionat un sòlid conjunt d'informació per a desentranyar noves capes de complexitat en el control de la floració. Recentment, també hem desenvolupat un enfocament proteòmic quantitatiu per a identificar proteïnes i pèptids específics del floema que podrien representar senyals mòbils que controlen no sols la floració sinó també altres processos de desenvolupament. Ja hem identificat més de 100 proteïnes del floema i estem caracteritzant la seua funció i el seu potencial paper com a reguladors del desenvolupament.
El grup Simbiosi, Diversitat i Evolució en Liquens i Plantes: Biotecnologia i Innovació, ve desenvolupant la seua activitat investigadora des de 1986. Els 4 eixos centrals de la nostra investigació són els següents:
- Líquens i microalgues: Biodiversitat i biogeografia. S'estudien les diverses aplicacions biotecnològiques, la biologia molecular de fongs i algues simbionts. S'apliquen tècniques HTS en seqüenciació d'ADN de cloroplasts, mitocondris i nuclis. Transcriptòmica i Proteòmica. En la investigació sobre microalgues de líquens s'estudia especialment la diversitat ultraestructural, genètica i funcional així com la resposta molecular enfront de condicions adverses i patrons evolutius. Es desenvolupen nous marcadors moleculars per a la identificació de microalgues i per a aplicacions a la seua filogènia i evolució així com el desenvolupament de tècniques de bioproducció massiva de microalgues liquèniques. S'empren tècniques d'anàlisis ultraestructural d'algues, líquens i plantes, com són: MO, TEM, SEM i Confocal. Estudi de la ecofisiologia de líquens, microalgues, plantes i cultius agrícoles amb aplicacions en bioclimatologia (anàlisis de bioindicació de condicions ambientals i de contaminació atmosfèrica), en conservació d'espais naturals i per a la detecció de zones de risc mediambiental. Estudi del fenomen de biodeterioració causat per microorganismes i estudi de possibles remeis pal·liatius. Quant al suro la investigació se centra en la caracterització ultraestructural del creixement radial i la seua densitat amb una patent que permet certificar la seua "qualitat". Desenvolupament de bioindicadors liquènics per a predir la qualitat del suro i els caràcters dels arbres.
- Seqüenciació massiva de cloroplasts de plantes vasculars: Genoma del cloroplast d'una planta silvestre mediterrània en Península Ibèrica de l'espècie Arbutus unedo, l'arboç de la família Ericaceae. Estudi de les aplicacions biotecnològiques a l'estrés per deshidratació, radiació i temperatura en cultius.
- Biologia evolutiva de plantes: Investigació sobre diverses espècies i amb variats objectius, tant d'investigació bàsica com aplicada. La investigació bàsica integra diferents tipus de caràcters (morfològics, anatòmics, cariològics, palinològics, reproductius i moleculars) per a establir els patrons evolutius de diversos grups de plantes. Els objectius concrets d'aquesta investigació són l'estudi biosistemàtic i filogenètic de diversos grups de plantes. També s'aborda l'anàlisi de la variabilitat genètica de plantes amenaçades i aplicació a la seua conservació i al maneig de les seues poblacions. Estudi del sistema reproductiu de diverses espècies amb la finalitat de conéixer els patrons de variabilitat genètica en els matolls mediterranis i la seua distribució espacial. Conservació d'espècies vegetals endèmiques i/o amenaçades. Estudi de les poblacions i la seua variabilitat genètica. Estudi de la Flora amenaçada. Desenvolupament de marcadors moleculars aplicats a la biologia poblacional i biosistemàtica de plantes. Estudi de la variabilitat genètica, biosistemàtica i filogènia. Finalment en aquest eix s'investiga sobre la filogeografía de plantes mediterrànies, la seua variabilitat genètica i les rutes migratòries.
- Microbiomes (bacteris i llevats) en talos de líquens: Estudi de les seues possibles aplicacions biotecnològiques. Aïllament i caracterització taxonòmica i activitats funcionals de bacteris i llevats associats a líquens: Contribució al funcionament de les simbiosis liquèniques. El grup desenvolupa aquesta investigació i manté estreta col·laboració científica amb entitats com el Jardí Botànic; el grup de Fisiologia Vegetal "Respostes de les plantes a condicions d'estrés" de la UAH; el grup de "Ecosistemes agroforestals" de la UPV; el grup de "Conservació i Biodiversitat" de la URJC; Plant Genetics Research Unit de la Missouri University; i l'Institut de Biologia de la UNAM (Mèxic). A més, manté estreta col·laboració científica amb altres investigadors europeus i americans.
El Grup d'Investigació en Teràpies Moleculars està format per investigadors bàsics i clínics de la Universitat de València, l'Hospital Universitari i Politècnic de la Fe, l'Hospital Clínic Universitari de València, l'Hospital Universitari de la Ribera, el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques i el Centre d'Investigació Príncep Felip.
La composició multidisciplinària d'aquest grup, que inclou a experts en biologia molecular, bioinformàtica i biologia computacional, oncologia mèdica, cirurgia, patologia i noves tecnologies d'alt rendiment (genòmica, transcriptòmica, proteòmica i metabolòmica), permet afrontar la complexitat molecular inherent a les malalties humanes, i la cerca de noves teràpies des d'una perspectiva integrativa i translacional. Aquest abordatge està sent aplicat en les diferents línies d'investigació desenvolupades pel grup, com són la identificació de nous biomarcadors i dianes moleculars per al tractament del càncer de pulmó, la fisiopatologia de la fibrosi pulmonar, o la prevenció i teràpia de les neuropaties hipòxic isquèmiques.
- Anàlisis genètiques en tumors sòlids infantils. A nivell europeu participem en l'establint d'una nomenclatura uniforme, un procediment estàndard d'actuació i estudis de validació de qualitat, imprescindibles per a obtindre i mantindre una alta qualitat dels resultats d'hibridació in situ fluorescent, polimorfisme de nucleòtid únic i seqüenciació (FISH, SNPs i NGS) utilitzats per a l'estratificació terapèutica en neuroblastoma.
- Identificació de nous factors genètics i d'anàlisi microscòpica digital amb valor pronòstic en tumors de baixa prevalença (tumors rars).
- Obtenció i caracterització de línies cel·lulars derivades de tumors en fresc de tumors neuroblàstics i esqueletogens infantils.
- Establiment i caracterització de models in vivo (2D i 3D) de tumors neuroblàstics .
- Estudis d'expressió de marcadors en tumors sòlids pediàtrics i en el carcinoma colorectal.
- Estudis de Patologia Digital del microambient tumoral.
El nostre grup treballa en diferents aspectes del trànsit de proteïnes en cèl·lules vegetals, amb especial èmfasi en estudis funcionals. D'una banda, tractem d'elucidar la funció d'un grup de proteïnes (de la família p24) probablement essencials en el control de qualitat del trànsit de proteïnes en la via secretora i en l'organització dels compartiments de la via secretora primerenca, incloent la biogènesi del complex de Golgi. D'altra banda, estem interessats a investigar les bases moleculars de la localització polar del transportador d'auxines PIN1, que determina el transport polar d'auxines i és essencial per al creixement i desenvolupament de les plantes, determinant la seua polaritat global.
El Laboratori de Virologia Ambiental i Biomèdica es troba en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC). La investigació del laboratori EnBiVir se centra en l'aïllament i la detecció de virus en la naturalesa amb aplicacions biomèdiques. La virologia ambiental, l'emergència viral, l'evolució del virus i el descobriment de bacteriòfags en el context biomèdic són les línies d'investigació principals. Els fags són obics en el medi ambient i presenten una enorme diversitat, la qual cosa converteix el seu descobriment en una poderosa font de noves teràpies contra els bacteris patògens, a causa de l'aparició de les soques multiresistents. A més, el laboratori està interessat en l'epidemiologia ambiental, principalment en la detecció del SARS-CoV-2 en aigües residuals i altres ambients naturals, com a eina per al monitoratge de les poblacions i la detecció precoç en la vigilància. A més, el grup està interessat en la investigació traslacional i col·labora, a través de contractes de transferència, amb empreses nacionals amb finalitats biomèdics i biotecnològics.
El grup d'investigació UIRFIDE ha treballat des de l'any 1995 en les 3 grans línies clàssiques que configuren el món del rendiment físic i esportiu.
La Gestió de l'Esport i l'Activitat Física, on s'investiga i es proposen intervencions concretes sobre problemes com els relacionats amb la qualitat dels serveis esportius o la gestió d'esdeveniments (des de xicotets esdeveniments locals fins a grans esdeveniments internacionals).
El Rendiment Esportiu, on de nou s'investiga i es proposen intervencions relacionades amb les necessitats dels esportistes de cara a millorar el seu rendiment, siga com fora el seu nivell de partida i el seu moment en l'etapa evolutiva.
I finalment, sobre el món de l'Activitat Física i la Salut, centrant-se sobretot en aquelles poblacions una mica més necessitats d'adaptació en la pràctica física i esportiva, com és el cas dels adults majors o les persones amb discapacitat.
