La creació d'aquest grup naix de la voluntat de consolidar i institucionalitzar un espai de col·laboració per als seus membres entorn de l'estudi contrastiu de l'alemany i les llengües iberorromàniques. Es va començar a gestar arran de la celebració a la Universitat de València del congrés internacional "Els diccionaris d'alemany: noves perspectives", que va reunir a alguns dels seus membres.
A aquella primera activitat van seguir cinc més (2014, 2016, 2017, 2019, 2020), celebrades tant a Alemanya com a Espanya, que han permés anar aglutinant a nous especialistes en aquesta temàtica que, des de diferents perspectives i propostes metodològiques, han participat en la discussió de fenòmens d'interés comú i han enriquit el debat iniciat pels membres originals del grup. A més dels treballs sorgits de la investigació individual dels seus membres, la col·laboració ha generat fins al moment la publicació entre 2015 i de 2021 de 6 volums col·lectius i 1 dossier temàtic per a una revista internacional, coordinats per components del grup i que compten amb la participació d'altres components. La concessió d'una subvenció dins de la convocatòria d'Ajudes per a grups d'investigació consolidables de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, va donar l'oportunitat a aqueix grup de constituir-se com una estructura d'investigació amb objectius concrets, amb vista a buscar la seua plena consolidació entre els grups d'estudis germànic-hispànics espanyols i, en particular, una major projecció en l'àmbit internacional.
L'equip està format per 13 investigadors de 9 diferents universitats alemanyes, portugueses i espanyoles. El denominador comú a tots ells és el domini de l'alemany i l'espanyol, si bé alguns també s'han dedicat científicament a l'estudi d'altres llengües, com el portugués, el català, l'italià i el francés. Encara que tots els components posseeixen formació filològica, les seues línies d'investigació han seguit camins molt dispars. S'ha volgut configurar el grup investigador d'aquesta manera amb l'objectiu de combinar perspectives i propostes metodològiques diverses que permeten identificar i analitzar més adequadament i d'una manera global els fenòmens relacionats amb l'objecte d'estudi.
D'aquesta manera, el grup pretén aconseguir resultats i conclusions de rellevància per a àmbits tan diferents com la lingüística descriptiva, l'anàlisi del discurs, el contrast de llengües, els gèneres i les tradicions discursives, l'ensenyament de L1 i L2 amb finalitats específics o la lexicografia didàctica, entre otros.de els 13 components del grup, 10 són germanistes que exerceixen la seua labor en universitats espanyoles i 1 ho fa a Portugal. Dels 2 membres de l'equip vinculats a universitats alemanyes, 1 són catedràtica en lingüística romànica (Anja Neuss-Hennemann) i 1 de didàctica de la llengua alemanya (Kathrin Siebold).
Cal destacar que diversos dels investigadors ja han col·laborat en projectes anteriors dirigits, com "InCrit. Incidents crítics en la comunicació transcultural alemany/espanyol/català", dirigit per Marta Fernández-Villanueva (2016-2018, FFI2015-70864-P), "L'organització de la informació en els discursos orals en la seua variació genèrica: estudi contrastiu alemany vs. espanyol/portugués/català" (2019-2020, AICO/2019/123), dirigit per Ferran Robles, i "Systematizität und Variabilität: Konvergenzen und Divergenzen in diskursiven und pragmatischen Erwerbssequenzen der Lernersprachen Deutsch, Französisch, Spanisch und Italienisch bei erwachsenen Fremdsprachenlernern verschiedener Ausgangssprachen" (en vigor des de 2015), dirigit per Kathrin Siebold.
El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.
Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).
Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:
- Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
- Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
- Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
- Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
- Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
- Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.
L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.
Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.
