El grup d'investigació té el seu origen en 1985 a partir de la creació de l'àrea de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació (Reial decret 1888, BOE 257 de 16 d'Octubre de 1984). L'evolució de les universitats i el desenvolupament de MIDE dona lloc, amb el transcurs dels anys, a grups específics, entre els quals naix el Grup d'Avaluació i Mesurament en Educació. D'ell, s'evoluciona cap a un grup d'investigació (Grup d'Avaluació i Mesurament, Educació per a la Cohesió Social -GemEduCo-, així com un altre íntimament relacionat, d'innovació: InnovaMIDE, reconegut com a grup d'innovació educativa i qualitat docent per la Universitat de València. A través de tots dos grups s'atén la finalitat global d'investigació i formació d'investigadors en l'àmbit del Mesurament i Avaluació Educatives.
GemEduCo té per objecte l'anàlisi de la capacitat de transformació social que té l'Educació. Per a això, part de la tradició d'investigació desenvolupada des de 2005 a través de projectes finançats en convocatòries competitives en l'àmbit del mesurament i avaluació en educació dirigida a l'estudi de metodologies per al disseny d'instruments i models d'avaluació de sistemes i institucions educatives. En aquest període es van abordar els projectes AVACO (Anàlisis de Variables de Context; SEJ2005-05995) i MAVACO (Models d'anàlisis de variables de Context; EDU2099-1385), tots dos finançats com a projectes I+D per l'Estat Espanyol (a través del MICINN). Des de 2013, ja des de l'estructura de GemEduCo, lidera el projecte SECS/EVALNEC (EDU2012-34734; MINECO) "Sistema Educatiu i Cohesió Social: disseny d'un model d'avaluació de necessitats", centrat en la definició ampliada del concepte de Cohesió Social proposta pel Consell d'Europa (2000, 2005). Des de 2016 el Grup desenvolupa un nou projecte competitiu (EDU2016-78065-R; MINECO) centrat en la Validació d'un sistema d'avaluació de titulacions universitàries basat en un Model de cohesió social. Aquests Projectes han funcionat com a element articulador de la docència i la investigació, permetent la defensa de diverses Tesis Doctorals, Treballs de Final de Màster i Treballs de Fi de Grau, així com la publicació de nombrosos articles, segons es mostra en la web del grup.A més, el Projecte EVALEF (2012-2016, codi EDU2011-29467; MINECO) Validació d'un instrument d'avaluació d'Estils Educatius Familiars, ancorat en el tòpic d'avaluació de sistemes educatius, ha obert una línia específica d'investigació en l'àmbit del mesurament educatiu que també es vincula amb l'establiment de lineamients per al disseny de programes d'intervenció amb famílies.
Complementàriament, desenvolupa altres projectes de disseny d'instruments de mesurament i sistemes d'avaluació (en l'àmbit de la competència lèxica [EVA-LEX; UV-INV_AE11-42034]-, o de l'avaluació de la xarxa de conservatoris i del disseny d'instruments per a avaluar la competència musical i de dansa -Conselleria d'Educació i Esport; Generalitat Valenciana-) en els quals aplica els seus desenvolupaments en aquestes metodologies.
D'altra banda, té una intensa col·laboració amb institucions i investigadors internacionals bé a través de projectes propis, com en col·laboració en projectes internacionals. Especialment esmentar la participació del grup en la Xarxa Iberoamericana d'Investigadors en Avaluació de la Docència (RIIED) i col·laboracions amb universitats d'Iberoamèrica, els Estats Units d'Amèrica del Nord i Europa.
Aquest "saber" i "saber fer" forma part de la tasca de formació investigadora del grup GemEduCo, que està implicat amb docència específica sobre mesurament i avaluació en educació en diversos màsters oficials de la Universitat de València (Màster en Política, Gestió i Direcció en Organitzacions Educatives, Màster en Psicopedagogia, Màster en Acció Social i Educativa, Màster en Educació Especial, Màster Internacional de Migracions, Màster en Psicologia Educativa i del Desenvolupament Humà en Contextos Multiculturals) i en el Doctorat en Educació -tots ells de la Universitat de València, i ha donat lloc a la defensa de nombroses Tesis Doctorals i Treballs de Fi de Grau i de Màster. Així mateix, rep nombrosos investigadors convidats i estudiants de doctorat de diversos països per a realització d'estades en la UV. En aquest moment, la seua línia específica de treball se centra en el disseny i desenvolupament d'instruments i plans d'avaluació de Sistemes i Institucions Educatives, Professorat, Alumnat, programes i materials. Així mateix, en col·laboració amb el grup InnovaMIDE dissenya i avalua materials en línia per a la formació en diversos àmbits del mesurament i avaluació psico-pedagògiques.
Dos conceptes que estan a la base de totes les línies de treball del grup GemEduCo:
- L'educació es realitza per part de tot el conjunt de la societat, des de l'acció intencional desenvolupada en les institucions educatives, fins a tots els elements no-formals que actuen amb conseqüències educatives i els informals, així com l'actuació de models socials de referència, i
- El desenvolupament d'una vertadera cultura d'avaluació ha de basar-se en el rigor de la investigació que es realitze sobre les pròpies estratègies i instruments per al mesurament, avaluació i diagnòstic psico-soci-pedagògics. Crear cultura d'avaluació no se satisfà amb "avaluar de manera improvisada o amb una forta càrrega administrativa o política", sinó en el treball minuciós que identifique el valor afegit d'una avaluació ben realitzada des del punt de vista metodològic.
El Grup de Recerca Currículum, Recursos i Institucions Educatives (VAIG CRIAR), té ja una llarga trajectòria. Es va constituir en 1991 en el si del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València, amb un grup de professors i professores de diverses universitats. Llavors i ara té com a propòsit explorar les polítiques i les pràctiques articulades sobre els sistemes educatius, els centres i les aules.
Els membres del grup, amb interessos acadèmics específics, compartim la motivació d'avançar en el coneixement de com des de les aules s'estan gestant les noves maneres de constituir-se en subjectes actius de ciutadania, capaces de transitar de manera activa per un món plural, aparentment, ja sense fronteres. En el trajecte hem anat ocupant-nos d'objectes d'anàlisis tan complexes com: reformes, innovació educativa, planificació curricular, avaluació, mitjans d'ensenyament, comprensivitat, direcció de centres, organització, participació, ciutadania, diversitat, tecnologies, etc. Però la producció de coneixement participant, llavors i ara, en projectes de recerca no satisfà les expectatives dels qui formem part de CRIE. Volem socialitzar els assoliments aconseguits formant a estudiants interessats per les nostres línies de treball; de fet, alguns són ja part activa del grup com a becaris, doctorands o fins i tot doctors. La presència en la societat del grup de recerca la plasmem mitjançant la publicació dels nostres treballs, participant en fòrums i tot tipus d'esdeveniments, així com en les institucions que ens convoquen. Propòsits que assumim comptant amb la nostra il·lusió, l'energia de nous membres i renovant la web com a espai de trobada amb els qui comparteixen amb nosaltres interessos i motivacions.
Aquest equip s'ocupa de la investigació en Pedagogia Universitària, Educació al llarg de la vida i Desenvolupament Sostenible. El seu objectiu és l'estudi dels processos educatius en aquests àmbits per a construir coneixement i concretar i aplicar propostes de millora:
- En Pedagogia Universitària (anàlisi dels processos d'ensenyament-aprenentatge en la universitat, dels processos de transició, fracàs i abandó en els estudis, estudi de l'impacte de metodologies innovadores, disseny, aplicació i avaluació de bones pràctiques, competències docents, ús de les TIC en els processos de e-a, etc.)
- En Educació i Sostenibilitat (sostenibilització curricular, anàlisi dels continguts dels plans d'estudis universitaris, de les guies docents, desenvolupament de competències per a la sostenibilitat, construcció de models transferibles als diversos títols, anàlisis i millora del seu afrontament en educació formal i no formal, etc.)
- En Família i Menor (estils educatius familiars i la seua avaluació, diversitat familiar, competència parental, violència filie-parental, mediació davant conflictes familiars, formació en intervenció familiar, etc.)
- En Convivència i Resolució de Conflictes (educació i convivència, educació per a la pau, resolució de conflictes, ensenyament i aprenentatge de normes, models de convivència, conductes disruptives i antisocials, etc.)
- En Ciutadania i Valors (educació moral, ciutadania, educació en valors, pedagogia intercultural, educació i desenvolupament humà, ètica de les professions, deontologia professional, prevenció educativa de la violència de gènere, etc.)
- En Educació Mediàtica, Tics i Videojocs (ciutadania mediàtica, educació mediàtica, valors i Tics, videojocs i educació, jocs de simulació, jocs seriosos, usos dels videojocs, etc.) En aquests àmbits aquest equip ha conclòs ja diversos projectes competitius d'I+D+i i està desenvolupant uns altres.
- Estratègies d'ensenyament i estratègies d'aprenentatge en la universitat. Anàlisi de la incidència de variables fonamentals en les maneres en què els universitaris afronten l'aprenentatge. MCyT. (SEC/2003-016787) (2003-2006)
- Ambientalització Curricular a la Universitat de València-Estudi General (ACUVEG). Generalitat Valenciana. (GV04B-166)(2004-2005)
- La prevenció i protecció contra la violència domèstica i de gènere en el marc de la EL 1/2004 de 28
- de desembre. Una perspectiva transdisciplinar. MICINN (SEJ2006-15544)(2006-2009)
- Ambientalització Curricular: disseny i anàlisi d'intervencions de diàleg disciplinar per al desenvolupament de competències sostenibilitzadores bàsiques en l'educació universitària (Titulacions Educació Infantil i Primària). MINECO (SEJ2007-67063) 2007-2010)
- L'excel·lència en els estudiants universitaris des d'un enfocament longitudinal: anàlisi de factors incidents i disseny d'un model d'intervenció. MICINN (EDU2009-08518) (2009-2012)
- Pràctiques familiars i corresponsabilitat: Anàlisi dels valors i proposta d'estratègies educatives per a la conciliació de la vida personal, social i laboral. MICINN. (EDU2009-10250)(2009-2012).
- Prevenció i erradicació de la violència de gènere. El seu estudi transdisciplinar a través dels mitjans de comunicació. L'educació i l'actuació dels jutges. MICINN. (DER2010- 018498)(2010-2012)-L'ensenyament obligatori davant la competència en comunicació audiovisual en un entorn digital. MICINN (EDU2010-21395)(2010-2012).
- Metodologies centrades en l'aprenentatge en la universitat. Disseny, implementació i avaluació. MINECO. (EDU2012-32725)(2013-2015)
- Sostenibilització Curricular en els plans de Grau: revisions de les competències bàsiques per a la sostenibilitat en les Guies Docents; desenvolupament i avaluació. MINECO. (EDU2010-21485)(2011-2013)Fruit d'aquest treball de recerca ha sigut un nombre important de publicacions en llibres i revistes prestigioses i una constant participació en congressos i en activitats de formació.
El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.
Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).
Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:
- Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
- Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
- Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
- Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
- Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
- Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.
L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.
Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.
La línia d'investigació se centra en el disseny i avaluació d'entorns d'aprenentatge dirigits a potenciar l'aprenentatge actiu i significatiu en diferents contextos instruccionals. En funció del coneixement disponible sobre l'aprenentatge humà, les característiques dels entorns d'aprenentatge efectius es caracteritzen per estar (1) centrats en els aprenents (partir dels seus coneixements i habilitats prèvies, actituds, creences i motivacions: ajudar a establir connexions entre els mateixos i tasques d'aprenentatge obertes, rellevants i significatives , per efectuar el seguiment dels seus progressos individuals i proporcionar suports ajustats a les seues necessitats); (2) centrar-se en el coneixement i en la comprensió, destacant la importància de prevaldre la comprensió profunda, intentant facilitar el desenvolupament d'un coneixement ben organitzat, accessible i flexible en diferents contextos i situacions), (3) prevaldre l'avaluació formativa i la retroalimentació, facilitant als estudiants revisar i millorar la qualitat dels seus aprenentatges, i als professors proporcionar-los les ajudes que els permeten progressar; i, (4) desenvolupar el sentiment de pertinença a una comunitat orientada cap a l'aprenentatge, emfatitzant la interacció, l'aprenentatge cooperatiu, el contrastar arguments i prestar-rebre ajudes dels companys. També s'emfatitza el paper de les noves tecnologies en l'educació(formació, ja que faciliten l'aprenentatge basat en problemes del món real utilitzant una àmplia varietat de recursos com ara vídeos, simulacions, demostracions- que incrementen la motivació dels estudiants, proporcionen potents eines de visualització i anàlisi de la informació, ofereixen més oportunitats d'interacció amb els materials d'aprenentatge, de comunicació i retroalimentació per part dels professors i dels iguals, així com construir comunitats d'aprenentatge en què poden participar agents molt diversos.
Tòpics:
- Mètodes d'ensenyament centrats en l'aprenent.
- Disseny d'instrucció per a promoure l'aprenentatge autoregulat.
- Avaluació i retroalimentació formativa.
- Aprenentatge autoregulat: Estratègies cognitives, metacognitives i afectiu-motivacionals. Gestió del temps (Avaluació i intervenció).
- Promoció de l'engagement acadèmic.
- Rúbriques d'avaluació.
- Portafolis electrònics.
- Formació basades en competències.
TRANSICIONS està format per professorat de diferents àrees de coneixement i departaments de la Universitat de València: Didàctica i Organització Escolar, Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Psicologia Social i Sociologia i Antropologia Social. La seua adscripció formal és al departament de Didàctica i Organització Escolar. La totalitat dels seus integrants és personal de la Universitat de València o s'ha doctorat en ella, si bé tots mantenen contactes amb professorat i personal investigador d'altres Universitats espanyoles i estrangeres. És un grup multidisciplinari que ha participat des de 1996 en diversos treballs i investigacions, en els quals han pres part diversos dels integrants del grup.
TRANSICIONS ha mantingut i manté col·laboració, a partir de contractes d'investigació o convenis de col·laboració, amb la Federació d'Associacions Empresarials d'Empreses d'Inserció (FAEDEI), i l'Associació Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat, i ha fet treballs per encàrrec per a Forem-PV, la UAFSE, el Ministeri d'Educació i Formació Professional, BankiaDualiza o el Cedefop. El grup també ha participat en l'organització de trobades i jornades autonòmiques i estatals amb professionals de la inserció sociolaboral, i ha organitzat en la UV dues edicions de congressos i seminaris internacionals sobre formació professional. TRANSICIONS es proposa conéixer els processos educatius, organitzatius, evolutius i psicosocials que afecten i permeten optimitzar les transicions entre sistema educatiu i productiu per a joves i joves adults, així com persones en situació de vulnerabilitat, amb dificultats d'inserció sociolaboral i historial de fracàs escolar. El grup és conscient de la centralitat del treball en la vida adulta, així com de la necessitat d'abordar el seu estudi des d'enfocaments multidisciplinaris per a poder enfrontar de manera holística la comprensió de la realitat que ens interessa i preocupa, i per aqueix motiu diversos membres del grup col·laboren en activitats de IUDESCOOP. La seua missió és contribuir, des de la Universitat, a identificar els mecanismes que garanteixen els drets a l'educació i al treball, des de la convicció del paper rellevant que exerceixen en la promoció de la justícia social. TRANSICIONS procura realitzar investigació de caràcter empíric en la qual els participants siguen també subjectes dels processos d'investigació, d'ací una aproximació metodològica en la qual els mètodes qualitatius són una peça important i que permet, en la mesura del possible, interactuar amb la realitat i contribuir també a facilitar la seua transformació mitjançant la vinculació que té i cerca entre la seua investigació i la devolució dels resultats a professionals i entitats que treballen en la pràctica, així com a fer arribar els resultats a interlocutors amb responsabilitats polítiques. Gràcies a aqueix diàleg avalua la seua investigació per a procurar ajustar-la a les necessitats que es plantegen i a la cerca del canvi social que persegueix de manera conjunta.
Per a això, el grup TRANSICIONS entén que és convenient buscar finançament per al treball de recerca en les convocatòries públiques. En les seues publicacions es poden rastrejar els pilars acadèmics sobre els quals dona suport al seu treball: Emilia Serra, Francesca Salvà, Claudia Jacinto, María Teresa González, Juan Manuel Escudero, Michael W. Apple, Michael Eraut, Quim Casal, Philipp Gonon, Basil Bernstein, Robert Castel, Serge Paugam, Luc Boltanski i José Gimeno són alguns exemples.
El grup de recerca Variació Lingüística en Català s'interessa per la morfologia, sintaxi i semàntica catalanes, amb una visió diacrònica i sincrònica. Especialment, els estudis del grup pretenen descriure la variació de la llengua catalana i explicar els processos de canvi lingüístic de les llengües, especialment en el context romànic, amb la metodologia de la lingüística de corpus. Els investigadors s'interessen per processos de gramaticalització, lexicalització, d'analogia i reanàlisi, de canvi semàntic, de subjectivació, etc. Apliquen diverses aproximacions teòriques, especialment de base cognitiva, com ara la Gramàtica Cognitiva, la Teoria de la Integració Conceptual, la Teoria del Prototip, la Gramàtica de Construccions, la Morfologia Natural, etc.
