El grup que presentem sorgeix de la suma de professores-investigadores de la Facultat de Filosofia i CC. de l'Educació de la Universitat de València que pertanyen als Departaments de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació (MESURA) i Educació Comparada i Història de l'Educació (TIRE). Aquesta unió es consolida amb la comprovació individual, després de diversos anys de rellevants experiències en projectes d'investigació, que el treball en projectes col·laboratius, ens dotaria d'una visió més holística i complementària dels contextos educatius d'investigació en els quals treballem, enriquint les nostres propostes i resultats.
Així mateix, per l'afinitat de les nostres línies d'estudi, fins i tot en aquests moments desenvolupades així com pels objectius comuns que com a professionals en l'àmbit de l'educació tenim, pensem que la unificació en un grup de treball aconseguirà que aconseguim amb majors èxits aquests objectius, perquè les infraestructures i estructures s'ampliaran des de diverses xarxes de contacte, propostes d'accions, perspectives de treball en profunditat i ampliació del camp educatiu, etc. Les investigadores que l'integren són:
PDI a temps complet vinculat estatutàriament o laboralment a la Universitat amb relació indefinida en la mateixa així com una PDI doctora a temps parcial que porta com a professional contractada en aquesta Universitat de València des del curs 2004.
Aquesta activitat investigadora se centra d'una banda, en la necessitat que detectem en diferents contextos d'acció educativa (el diagnòstic, la intervenció, l'avaluació, la història,…) de desenvolupar processos d'investigació diferencials. I, d'altra banda, en la resposta o resultat diferencial que trobem si atenem l'existència de diferències en i entre les persones i entre els grups de persones i els contextos en els quals es troben. Diferències entre altres físiques, psíquiques, psicològiques i emocionals així com, socials, culturals, de gènere i edat.
La diversitat, des d'una perspectiva d'educació inclusiva, llança a la nostra investigació un conjunt sistèmic i interactiu de variables educatives que han d'investigar-se de manera inclusiva i des de la mirada pluridimensional que exigeix el desenvolupament individual i social de les persones en tot procés educatiu. Així doncs, partim d'un ampli i variat ventall de possibilitats per a la nostra investigació que centrem tant en temes de *inequidad; com en temes d'investigació avaluativa com a procediment per a posar en marxa, gestionar i aportar informació que millore l'educació i els processos formatius.
El PDI que conforma el grup a més de ser docent en les titulacions de Grau de Pedagogia i Educació Social realitza també formació en els següents màsters universitaris oficials de la Universitat de València: Màster Universitari en Acció Social i Educativa; Màster Universitari en Educació Especial; Màster Universitari en Psicopedagogia; Màster Universitari en Professorat de Secundària. Així mateix, es compta amb la direcció dels màsters propis de la mateixa Universt: Màster en Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva; Màster en Detecció, Diagnòstic i Intervenció en Altes Capacitats. PDI amb sexennis d'investigació; publicacions en revistes nacionals i internacionals; llibres i capítols de llibres.
Índexs Impactes:
- Índex h en Google Scholar de 7. I l'índex i10 total de 4. (Amparo Pérez Carbonell);
- Índex h en Google Scholar de 6. I l'índex i10 total de 5. (Immaculada Chiva Sanchis);
- Índex h en Google Scholar de 9. I l'índex i10 total de 9. (María Jesús Martínez Usarralde);
- Índex h en Google Scholar de 5. I l'índex i10 total de 5. (Genoveva Ramos Santana).
Es busca un nou camí per a comprendre i aprehendre la complexitat. El problema crucial que la Ciència ha d'encarar hui és fer front amb èxit a la complexitat creixent de la Societat. Per descomptat, cal fer la reducció, però serà la complexitat qui ens farà veure si la reducció és perniciosa o no. La complexitat s'erigeix en jutge no sols de les aplicacions del mètode de la Ciència, també de la seua pròpia essència. El món és com un ésser complex, descomponible en moltes parts, interconnectades de manera molt variada, sovint difícil de precisar. El nostre sentiment d'incapacitat ens espenta al coneixement fragmentat; cada part important genera una o més diverses disciplines o matèria subjectes d'estudi. Vivim en un món, que al seu torn és un sistema, ple de sistemes. Per a actuar amb eficiència i responsabilitat en aquest món, necessitem tècniques i eines adequades que ens faciliten la comprensió i el maneig dels sistemes i subsistemes que el componen. D'això tractaria el pensament sistèmic. La societat té problemes i cerca solucions, per a això inventa el Mètode Científic, encara que aquest és incapaç d'abordar els problemes complexos i els problemes socials; el pensament basat en conceptes i idees sistèmiques és més adequat.
La complexitat dels fenòmens corresponents a les Ciències Restringides com la Física o la Química, no va posar en qüestió la validesa del mètode científic, però sí que la va posar la complexitat dels corresponents a les Ciències No Restringides (com la Biologia o la Geologia dins del camp de les Ciències Naturals; o l'Antropologia o la Sociologia o les Ciències Polítiques des del camp de les Ciències Socials). En el seu nivell més abstracte, el pensament sistèmic abasta una àmplia i heterogènia varietat de mètodes, eines i principis, tots orientats a examinar o estudiar la interrelació de forces que formen part del procés comú. Aquest camp inclou la cibernètica i la teoria del caos, la teràpia guestàltica, l'obra de Gregory Bateson, Russel Ackoff, Eric Trist, Ludwig Von Bertallanfy i el Santa Fe Institute, entre altres. Aquests diversos enfocaments comparteixen una idea rectora comuna: la conducta de tots els sistemes sembla seguir uns certs principis comuns, la naturalesa dels quals anem descobrint i analitzant. Es planteja que el problema del coneixement no és tractar de conéixer la totalitat; és millor canviar la idea de coneixement i el que s'ha de fer és tractar d'entendre els sistemes. Per a entendre el sistema, és necessari comprendre la naturalesa de la interdependència: mentre major siga la interdependència, major serà la necessitat de comunicació i cooperació. La Teoria General de Sistemes seria capaç d'integrar els models i generalitzacions abstractes que han desenvolupat la cibernètica i les altres disciplines afins, i representaria realment una alternativa racional i totalitzadora que superaria les actuals insuficiències del mecanicisme. Es plantejaria la visió del món com una gran organització.
Reprendria les originals idees aristotèliques en considerar tota entitat com un sistema, és a dir, com a universos o conjunts d'elements (la matèria) proveïts d'estructura (la forma); i, evidentment, els elements de l'univers d'un sistema poden ser al seu torn sistemes (conjunts estructurats). Cal comprendre les relacions entre els diversos components d'un sistema organitzacional, el qual obté resultats desitjats i indesitjats. Només existeix un sistema quan els seus components es relacionen per a buscar una fi comuna; sense una fi comuna, no caldria parlar de sistema, la qual cosa implica que res més hi hauria una sèrie d'elements o components desunits, fins i tot competitius individualment. El pensador sistèmic ha de veure els patrons i les estructures de l'organització a través del temps des de dalt o des de fora, amb perspectiva (sistèmica o holística) sense perdre de vista els detalls dels processos, els recursos i les persones.
Referent a les motivacions d'aquest grup per a investigar en processos d'ensenyament i aprenentatge de música, cal constatar que les institucions d'ensenyament musical pràctic han estat apartades de la investigació sobre processos específics d'ensenyament i aprenentatge de la música. Això no ha sigut tant per decisió pròpia o per la manca de formació investigadora del professorat de conservatoris espanyols -que és un fet-, sinó més aviat per l'escassa importància amb la qual els estudis de música han sigut considerats en les diferents reformes del sistema educatiu espanyol fins a la LOGSE, així com per la separació tradicional entre pràctica musical i la investigació, relegada la primera als conservatoris de música i la segona a la universitat. És més, després d'haver sigut establides els denominats Ensenyaments Artístics Superiors dins de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, tampoc la LOE -i menys la LOMCE- han establit mecanismes eficaços per a la formació investigadora del professorat de conservatoris de música. D'això resulta una manca d'investigació en els conservatoris i, com a conseqüència, un escàs coneixement del que esdevé realment en els processos d'ensenyament i aprenentatge.
Creiem que aquesta és una àrea importantíssima d'experiència en la formació de les persones, a més de la seua importància en la formació de músics i professors de música. Els membres d'aquest grup d'investigació tenen una trajectòria llargament consolidada en diferents camps de la música. Així, s'han realitzat investigacions sobre processos formatius d'educació musical; sobre la influència de l'ús d'editors de partitures en la formació d'imatges mentals sonores en els estudiants; sobre l'efecte de presentacions multimodals d'informació musical enfront de presentacions unimodals; sobre els efectes de diferents maneres de presentació d'informació en l'aprenentatge de paràmetres musicals (textura, melodia, ritme….); sobre la creació de programari específic per a determinades tasques musicals i els seus efectes en l'aprenentatge musical; sobre la influència de la música en els mitjans de comunicació en els estereotips de l'alumnat d'Ed. Primària; sobre l'ús de la tecnologia com a mediador en el desenvolupament d'habilitats musicals. Tot això es concreta en una extensa producció científica de qualitat (publicacions en revistes d'impacte indexades en JCR i Scopus) en les subdisciplines de tecnologia musical, educació musical, creativitat musical, performativitat musical i cognició musical. Així mateix, han executat projectes europeus, americans (Organització Estats Americans, CONICYT), nacionals (Pla Nacional i+d+i, FNEA, FONDEF-TIC-EDU (Xile), Fons Nacional de la Cultura de Xile) i regionals (C.Valenciana, Govern de La Rioja, Govern Basc, Junta d'Andalusia). Els membres del grup, han dirigit tesis doctorals i treballs relacionats amb els camps esmentats, incloent els treballs derivats de la capacitat formativa dels grups executors de projectes i+d.
Les línies del grup estan relacionades amb processos formatius del professorat d'educació musical; processos d'educació musical en contextos no formals; processos de dinamització en projectes socioeducatius a través de la música; Tecnologia en l'educació musical; Disseny de programari per a l'educació musical; Interacció Ciència-Art; Performativitat i creació musicals.
Els màsters i programes de postgrau i de doctorat en els quals han participat els membres d'aquest grup són: Curs Postgrau d'especialització musical: ENSENYAMENT MUSICAL MIJANÇANT L'ORDINADOR (UPV-GVA); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: INFORMÀTICA MUSICAL (Xunta Galícia-O. de la Corunya); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: LLENGUATGE MUSICAL I EDUCACIÓ AUDITIVA (Govern de La Rioja-O. de La Rioja); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: DIDÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ MUSICAL (Diputació Gral. d'Aragó); curs de doctorat: RECURSOS PER A la FORMACIÓ I EL CANVI. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES I INNOVADORES dins del programa de Doctorat del Departament de Ciències Humanes de la Universitat de La Rioja; I Expert Universitari en DISSENY I CREACIÓ D'ENTORNS VIRTUALS DE FORMACIÓ (2004-05. O. de Màlaga); II Expert Universitari de Disseny i Creació d'Entorns Virtuals de Formació (2005-06. O. de Màlaga); III Curs d'Expert Universitari en Mètodes i Recursos d'Educació Musical (2005. o. de la Llacuna); Programa de Doctorat Mètodes d'Investigació i Innovació Educativa (2005. O. de Màlaga); I màster Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació (O. de Màlaga); IV Curs d'Expert Universitari en Mètodes i Recursos d'Educació Musical (2006. o. de la Llacuna); II màster Noves tecnologies aplicades a l'educació (O. de Màlaga); IV Expert en Entorns Virtuals de Teleformació (O. de Màlaga); Màster en Pedagogia Musical (2009. O. de València); Màster en Investigació en Didàctiques Específiques (Universitat de València. Edicions 2010 fins a l'actualitat); Doctorat en Didàctiques Específiques (O. de València. Des de 2010 fins a l'actualitat); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2010. O. Pública de Navarra); Curs de doctorat Tecnologia i Processos d'Aprenentatge Musical (O. Nacional Autònoma de Mèxic. 2011); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2011. O. Pública de Navarra); Programa de Mestratge i Doctorat en Música. Curse Tecnologia i Processos d'Aprenentatge Musical. (O. Nacional Autònoma de Mèxic. 2012); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2012. O. Pública de Navarra); Màster Professorat Ed. Secundària (O. de València. Diverses edicions fins a l'actualitat).
Som un grup d'estudis i recerca multidisciplinar en l'àmbit de l'educació de la Universitat de València. Tot i que desenvolupem investigacions en temàtiques distintes, tenim en comú una mirada epistemològica crítica i postcrítica de l'educació. Prenent aquests elements com a punt de sortida, hem anat fent passes cap a un compromís amb un altra manera d'entendre la investigació, clarament vinculada a la transformació social. La cooperació, l'intercanvi de guions i propostes i el cercle dialògic son les estratègies que ens acompanyen.
Les nostres línies d'investigació van dirigides cap a la formació inicial i permanent dels educadors/es en diversos contextos socioeducatius. La investigació narrativa, l'experiència i la relació educativa conformen les nostres eines per avançar en la recerca dins dels àmbits de l'educació, el coneixement i l'emancipació.
La producció acadèmica hauria de lliurar-se d'una nefasta tradició individualista, per tant, apostem per la creació d'espais en els que fer possible les cures, la reflexió i la creació col·lectiva. En aquest sentit, el grup reflexa diversitat de situacions i estadis en la investigació. Una part dels membres del grup ja va defendre les tesis i l'altra part es troba en el procés d'elaboració.
La coordinació del grup es basa, especialment, en definir les problemàtiques i dificultats en la recerca educativa.
El Grup d'investigació en Lingüística, discurs i cognició, LINDICO, assumeix plantejaments cognitius per a combinar en tot moment la reflexió lingüística estrictament teòrica amb el necessari foment de diversos àmbits aplicats, des del convenciment que la fi última de la (necessària) teoria gramatical i pragmàtica és servir de base per a les posteriors aplicacions i accions de transferibilitat científica a la societat.
Encara que les investigacions desenvolupades pels membres del grup en els diferents projectes competitius d'I+D atenen múltiples camps, els estudis més consolidats es refereixen fonamentalment a dues línies de treball: l'àmbit de la lingüística clínica i l'anàlisi del discurs polític i mediàtic. Al llarg de la seua trajectòria, el grup ha anat consolidant un model teòric propi, d'orientació pragmàtica-funcionalista, que s'emmarca en la Lingüística cognitiva. Així, els àmbits teòrics abordats inclouen totes les disciplines pròpies de la lingüística: fonologia, morfosintaxis, semàntica, pragmàtica, tipologia i universals, psicolingüística i sociolingüística. Els àmbits aplicats inclouen, entre altres:
- Anàlisi del discurs en l'esfera pública, segons diferents variables i contextos (discurs polític, discurs mediàtic, discurs digital), amb especial atenció a l'argumentació i persuasió que caracteritzen pragmàticament els registres dels mitjans de comunicació i dels emissors polítics (partits i líders) en els diferents suports i canals comunicatius (premsa escrita, xarxes socials, televisió, publicitat i propaganda, etc.).
- Lingüística clínica: descripció del llenguatge (gramàtica i pragmàtica) en diverses situacions patològiques a partir de dades ecològiques. Fruit d'aquesta línia d'investigació han sigut iniciatives com:
- l'elaboració de corpus específics de llenguatge infantil i de llenguatge deficitari basats en dades ecològiques;
- la descripció del llenguatge de situacions patològiques com l'afàsia, la síndrome de Williams, el TDAH, les demències tipus alzheimer, o les lesions d'hemisferi dret;
- l'elaboració de diversos tests i perfils d'avaluació del llenguatge, i de guies comunicatives per a interlocutors de parlants amb dèficit.
Totes aquestes línies d'investigació es complementen amb les oportunes activitats de difusió i gestió de la I+D+i, com a congressos, seminaris, etc.
TRANSICIONS està format per professorat de diferents àrees de coneixement i departaments de la Universitat de València: Didàctica i Organització Escolar, Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Psicologia Social i Sociologia i Antropologia Social. La seua adscripció formal és al departament de Didàctica i Organització Escolar. La totalitat dels seus integrants és personal de la Universitat de València o s'ha doctorat en ella, si bé tots mantenen contactes amb professorat i personal investigador d'altres Universitats espanyoles i estrangeres. És un grup multidisciplinari que ha participat des de 1996 en diversos treballs i investigacions, en els quals han pres part diversos dels integrants del grup.
TRANSICIONS ha mantingut i manté col·laboració, a partir de contractes d'investigació o convenis de col·laboració, amb la Federació d'Associacions Empresarials d'Empreses d'Inserció (FAEDEI), i l'Associació Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat, i ha fet treballs per encàrrec per a Forem-PV, la UAFSE, el Ministeri d'Educació i Formació Professional, BankiaDualiza o el Cedefop. El grup també ha participat en l'organització de trobades i jornades autonòmiques i estatals amb professionals de la inserció sociolaboral, i ha organitzat en la UV dues edicions de congressos i seminaris internacionals sobre formació professional. TRANSICIONS es proposa conéixer els processos educatius, organitzatius, evolutius i psicosocials que afecten i permeten optimitzar les transicions entre sistema educatiu i productiu per a joves i joves adults, així com persones en situació de vulnerabilitat, amb dificultats d'inserció sociolaboral i historial de fracàs escolar. El grup és conscient de la centralitat del treball en la vida adulta, així com de la necessitat d'abordar el seu estudi des d'enfocaments multidisciplinaris per a poder enfrontar de manera holística la comprensió de la realitat que ens interessa i preocupa, i per aqueix motiu diversos membres del grup col·laboren en activitats de IUDESCOOP. La seua missió és contribuir, des de la Universitat, a identificar els mecanismes que garanteixen els drets a l'educació i al treball, des de la convicció del paper rellevant que exerceixen en la promoció de la justícia social. TRANSICIONS procura realitzar investigació de caràcter empíric en la qual els participants siguen també subjectes dels processos d'investigació, d'ací una aproximació metodològica en la qual els mètodes qualitatius són una peça important i que permet, en la mesura del possible, interactuar amb la realitat i contribuir també a facilitar la seua transformació mitjançant la vinculació que té i cerca entre la seua investigació i la devolució dels resultats a professionals i entitats que treballen en la pràctica, així com a fer arribar els resultats a interlocutors amb responsabilitats polítiques. Gràcies a aqueix diàleg avalua la seua investigació per a procurar ajustar-la a les necessitats que es plantegen i a la cerca del canvi social que persegueix de manera conjunta.
Per a això, el grup TRANSICIONS entén que és convenient buscar finançament per al treball de recerca en les convocatòries públiques. En les seues publicacions es poden rastrejar els pilars acadèmics sobre els quals dona suport al seu treball: Emilia Serra, Francesca Salvà, Claudia Jacinto, María Teresa González, Juan Manuel Escudero, Michael W. Apple, Michael Eraut, Quim Casal, Philipp Gonon, Basil Bernstein, Robert Castel, Serge Paugam, Luc Boltanski i José Gimeno són alguns exemples.
La investigació del grup se centra en diferents aspectes relacionats amb els Trastorns de l'Espectre Autista (TEA) durant l'edat escolar. Una de les temàtiques que més intensa al grup és l'anàlisi del perfil neuropsicològic dels xiquets i xiquetes amb diagnòstic amb TEA. Referent a això, realitzem diferents avaluacions del funcionament executiu i llenguatge en xiquets i xiquetes amb TEA, amb la intenció d'analitzar i descriure les diferents variables avaluades i de relacionar-les amb altres constructes, com el coneixement de continguts escolars (lectura, escriptura i matemàtiques, fonamentalment), així com la severitat dels símptomes de TEA.
Igualment, estem interessats a analitzar l'impacte que provoca en el si de les famílies el diagnòstic de TEA en un dels fills, a través de l'avaluació de l'estrés parental, les estratègies d'afrontament i els indicadors de resiliència. També adoptem una mirada més àmplia en la qual tractem d'identificar i analitzar algunes de les barreres que impedeixen la inclusió educativa i social, de les persones amb TEA. En aquesta línia analitzem la imatge social del TEA que projecten agents tan poderosos com la televisió, el cinema, la premsa o les xarxes socials.
Finalment, l'objectiu més ambiciós del grup és elaborar propostes d'intervenció psicopedagògica a partir del coneixement generat de l'avaluació dels estudiants. Aquestes propostes es dirigiran al professorat que atén regularment a les seues aules a estudiants amb TEA, tant al professorat especialista (mestres/as de pedagogia terapèutica i d'audició i llenguatge), com als tutors i als especialistes de les diferents àrees curriculars
