La investigació multidiscliplinària del grup abasta des de l'anatomia quantitativa i radiològica, juntament amb les tècniques d'imatge mèdica, aplicades a la identificació de les bases anatòmiques de la patologia, a la morfometria geomètrica. A nivell de bases anatòmiques de la patologia estem especialitzats en l'estudi de les variants anatòmiques vertebrals i la seua associació amb simptomatologia clínica (dolor, neuropaties, marejos, etc) tant en sapiens moderns com en espècies humanes extintes (Homo Neanderthalensis). La morfometria geomètrica s'ha emprat per a investigar la biologia craniofacial dels homininis (integració morfològica), amb un interés especial en la base cranial com una interfície entre el cervell i l'esquelet facial. S'ha desenvolupat un "model de sistemes" sobre l'anatomia evolutiva humana, que conceptualment empra una perspectiva basada en l'organisme per a la variació craniofacial i postcranial en els homininis.
Així mateix, el grup s'ha centrat en els últims anys en la forma, la funció i la integració de l'aparell respiratori, que és un sistema anatòmic que connecta crani i el postcrani, de l'organisme humà, així com en la relació entre forma del tòrax en l'osteogènesi imperfecta i funció respiratòria, així com en les variacions de la forma i la seua associació don el dolor tant a nivell cervical com lumbar.
El grup, al seu torn, està investigant el desenvolupament del tronc a nivell evolutiu tant en homininis extints com en sapiens moderns. Al seu torn membres del grup estan especialitzats en l'estudi de la forma geomètrica i les variants anatòmiques en registres fòssils de Homo Neanderthalensis, Homo Naledi i Australopitecus Sediba.
La dona presenta un perfil específic en moltes àrees de l'envelliment, incloent fragilitat, malalties cròniques (exemples d'això són clarament les malalties múscul-esquelètiques, les cardiovasculars, unes certes formes de càncer, la deterioració cognitiva o la depressió), interacció social, i qualitat de vida.
La nostra activitat s'ha focalitzat en els determinants femenins d'osteoporosis i malalties cardiovasculars, de la qualitat de vida a partir de la menopausa, de la deterioració cognitiva i, recentment, de la fragilitat. Igualment, i des de període més recent, investiguem en l'endometriosi, una malaltia que origina morbiditat i afectació de la qualitat de vida, i l'impacte de la qual en l'envelliment saludable està començant a conéixer-se en l'actualitat.
Hem fet treball de recerca bàsica i aplicada, sent per tant un exemple de grup multidisciplinari amb interacció d'investigadors bàsics i clínics i amb un perfil de publicacions i projectes finançats que responen a aqueix criteri.
El grup centra els seus esforços a desentranyar els mecanismes fisiopatològics de les malalties rares, fonamentalment processos progeroides i malalties neuromusculars. Aquestes investigacions ajuden a entendre el procés d'envelliment orgànic.
Hem aportat un nou model animal de malaltia de Charcot-Marie-Tooth i contribuït a entendre millor la relació entre l'estrés oxidatiu i els mecanismes de regulació gènica modulats per factors epigenètics. La síndrome de Down la malaltia que amb més freqüència desenvolupa deficiència mental ha sigut abordada també des de la perspectiva del canvi en els processos de recanvi cel·lular, contribuint a elucidar la seua fisiopatologia. En la malaltia de Lafora, de pronòstic infaust, hem descrit la presència d'estrés oxidatiu i la falta de defensa antioxidant.
La infertilitat o incapacitat de concebre un fill és una condició mèdica reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que ocasiona greus problemes de salut a les dones afectades així com rellevants repercussions epidemiològiques i sociològiques a la societat. Es calcula que aquesta patologia afecta al 15% de les parelles a tot el món, detectant-se que la seua incidència va en augment.
L'objectiu de la nostra activitat és impulsar i iniciar noves línies d'investigació que permeten avançar en el coneixement de la medicina reproductiva, millorant els tractaments de reproducció assistida, augmentant les seues taxes d'èxit i establint noves tècniques de preservació de la fertilitat masculina.
El grup té una doble missió: d'una banda, contribuir en la investigació de l'àrea Malalties Estranyes Respiratòries-ERR amb la finalitat de millorar el diagnòstic, pronòstic i l'accés a noves teràpies en el tractament de les ERR, així com contribuir a una major qualitat assistencial dels pacients amb aquestes patologies.
D'altra banda, el grup té com a missió generar una consciència social de les ERR, a través de la divulgació científica dels avanços biomèdics i de les polítiques soci-sanitàries destinades a millorar la qualitat de vida dels pacients en tots els seus aspectes. Per tant, la raó de ser del grup és generar el major coneixement possible sobre les malalties estranyes respiratòries prioritàries per al grup, amb la fi última de contribuir a millorar la qualitat de vida dels pacients amb ERR.
La visió del grup es focalitza a aprofundir en la investigació de les bases moleculars i cel·lulars de les ERR, la qual cosa contribuirà a ampliar el coneixement dels mecanismes fisiopatològics d'aquestes malalties. Aquesta aproximació permetrà obrir un camp de possibilitats per a definir dianes moleculars que seran la base per a la seua posterior translació a nous mètodes de diagnòstic, pronòstic i tractament de les ERR.
Així mateix, com a part de la missió del grup i conscients de la importància que suposa que tant els pacients com els seus familiars estiguen ben informats, els membres es comprometen a col·laborar, organitzar i difondre les característiques i possibles avanços biomèdics relacionats amb les ERR.
El grup d'investigació en ERR està liderat per la Dra. Amparo Escribano, i es conforma un grup estable format per 5 membres: 1 doctor en Biologia Molecular i Genètica, 2 facultatius especialistes en pneumologia pediàtrica (1 doctorada en pneumologia pediàtrica i una predoctoral), 2 llicenciades en Biologia, predoctorals que realitzen el programa de doctorat d'excel·lència del Dep. Fisiologia de la Facultat de Medicina-UV i una periodista.
Des de 2011 el laboratori compta amb un programa d'acolliment formatiu que permet la selecció de futurs integrants del grup. Està previst que en els pròxims 5 anys amplie la seua grandària i modifique la seua composició, gràcies a la formació de tres investigadors postdoctorals i la incorporació de tres estudiants predoctorals.
Un element diferenciador que presenta el grup és la seua experiència dilatada en la investigació bàsica i en el maneig clínic de les ERR, convertint-se en un dels pocs grups amb aquestes característiques dins de la UV.
Els membres del grup d'investigació tenen experiència en el maneig de diferents tècniques per a estudis biomoleculars amb els quals no tots els investigadors de la UV poden estar familiaritzats (inmortalització de cèl·lules, teràpia gènica, etc.).
Encara que, la major fortalesa del grup és la sinergia que s'obté del seu caràcter multidisciplinari: D'una banda, la investigadora principal (Dra. Escribano) aporta al grup un gran coneixement mèdic-clínic de les patologies respiratòries i és de reconegut prestigi per la seua labor en l'especialitat de pneumologia pediàtrica. L'investigador del grup (Dr. Dasí) acumula una gran experiència tècnica i formació en ciències bàsiques, imprescindibles per a la gestió del laboratori i la posada en marxa de tècniques, protocols, etc. Així mateix, l'IP ha mostrat una gran solvència en el desenvolupament de projectes i hipòtesis d'investigació que ha portat a situar al grup per damunt de la mitjana de qualitat en les publicacions científiques generades en la UV.
Quant als membres predoctorals del grup, la majoria està iniciant la formació doctoral, per tant, es tracta d'un equip jove, motivat, amb una gran capacitat d'aprenentatge i un compromís de continuïtat a curt i mitjà termini. Les característiques que aporten els membres del grup són essencials per a garantir l'èxit dels objectius establits pel grup en un període mínim de tres anys.
La infertilitat o incapacitat de concebre un fill és una condició mèdica reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que ocasiona greus problemes de salut a les dones afectades així com rellevants repercussions epidemiològiques i sociològiques a la societat. Es calcula que aquesta patologia afecta al 15% de les parelles a tot el món, detectant-se que la seua incidència va en augment, afectant el 10% de parelles que desitgen concebre el seu primer fill i entre el 10-25% d'aquelles que volen tindre un segon fill. L'informe de Parlament Europeu sobre el futur demogràfic d'Europa (2007/2156 (INI)), destaca en els articles 25 i 26 la necessitat de considerar la infertilitat com una matèria sensible i important per a la seua consideració.
L'objectiu de la nostra activitat és impulsar i iniciar noves línies d'investigació que permeten avançar en el coneixement de la medicina reproductiva, millorant els tractaments de reproducció assistida, disminuint els seus efectes adversos i establint noves tècniques de diagnòstic i preservació de la fertilitat.
El grup d'Oncologia Molecular està fortament involucrat en la investigació traslacional en càncer amb especial interés en la cerca de biomarcadors relacionats amb angiogènesi, immunoregulació i cèl·lules mare tumorals en càncer, caracteritzant-se per la seua multidisciplinarietat. L'equip inclou investigadors amb experiència en diferents àrees com ara: biòlegs moleculars i cel·lulars, oncòlegs clínics, cirurgians toràcics, pneumòlegs, patòlegs i immunòlegs.
L'activitat d'investigació del grup està vinculada a l'Hospital General Universitari de València, un hospital de referència terciari de València, i està estretament associat a l'activitat de tres importants departaments especialitzats: Oncologia Mèdica (terciari al voltant de 648.000 habitants), Cirurgia Toràcica: 760.000 habitants) i Unitat Funcional de Mama (àrea terciària: 648.000 habitants). També són molt actius en la inclusió de pacients per a assajos clínics.
Les línies principals d'investigació traslacional del grup són:
1) Marcadors moleculars en càncer de pulmó, colorectal, melanoma i de mama, enfocats principalment en el diagnòstic precoç, i la cerca de factors pronòstics i predictius de resposta al tractament a través de diferents aproximacions òmiques (genòmica, transcriptòmica, metabolòmica).
2) Biòpsia líquida: per a en anàlisi de marcadors en mostres mínimament invasives.
3) Angiogènesi i immunoregulacióU. Estudi possibles interrelacions entre la neovascularització tumoral, la presència de poblacions de cèl·lules immunoreguladores (cèl·lules Tregs, cèl·lules mielosupresores, cèl·lules dendrítiques) i la recidiva o progressió tumoral.
4) Cèl·lules mare tumorals (CSC)O: caracterització i aïllament de CSC a partir de mostres de pacients amb càncer de pulmó. Desenvolupament de models in vitro i in vivo per al disseny de noves estratègies terapèutiques destinades al control de la població de CSCs.
Aquest grup d'investigació està compost per persones de diferents disciplines o àrees de coneixement com són la logopèdia, psicologia, lingüística, odontologia i neurologia, i que desenvolupen la seua tasca professional en diferents països com són Xile, Portugal, França i, com és clar, Espanya, més concretament a València. Tots aquests professionals tenen en comú l'estudi i investigació multidisciplinària en l'àmbit de la Logopèdia, específicament en: trastorns de la veu i la ressonància, del llenguatge d'etiologia central, alteracions de la parla d'origen orgànic i motricitat orofacial.
