La investigació multidiscliplinària del grup abasta des de l'anatomia quantitativa i radiològica, juntament amb les tècniques d'imatge mèdica, aplicades a la identificació de les bases anatòmiques de la patologia, a la morfometria geomètrica. A nivell de bases anatòmiques de la patologia estem especialitzats en l'estudi de les variants anatòmiques vertebrals i la seua associació amb simptomatologia clínica (dolor, neuropaties, marejos, etc) tant en sapiens moderns com en espècies humanes extintes (Homo Neanderthalensis). La morfometria geomètrica s'ha emprat per a investigar la biologia craniofacial dels homininis (integració morfològica), amb un interés especial en la base cranial com una interfície entre el cervell i l'esquelet facial. S'ha desenvolupat un "model de sistemes" sobre l'anatomia evolutiva humana, que conceptualment empra una perspectiva basada en l'organisme per a la variació craniofacial i postcranial en els homininis.
Així mateix, el grup s'ha centrat en els últims anys en la forma, la funció i la integració de l'aparell respiratori, que és un sistema anatòmic que connecta crani i el postcrani, de l'organisme humà, així com en la relació entre forma del tòrax en l'osteogènesi imperfecta i funció respiratòria, així com en les variacions de la forma i la seua associació don el dolor tant a nivell cervical com lumbar.
El grup, al seu torn, està investigant el desenvolupament del tronc a nivell evolutiu tant en homininis extints com en sapiens moderns. Al seu torn membres del grup estan especialitzats en l'estudi de la forma geomètrica i les variants anatòmiques en registres fòssils de Homo Neanderthalensis, Homo Naledi i Australopitecus Sediba.
Globalment l'activitat investigadora del nostre grup de treball s'ha focalitzat en l'avaluació del funcionament cognitiu en pacients amb trastorn mental, el desenvolupament d'alternatives per a facilitar l'avaluació del seu funcionament intel·lectual, l'estudi específic de la memòria implícita en aquests mateixos pacients per a determinar en quina mesura els tipus de tasques i els paràmetres utilitzats en aquestes per a valorar el funcionament d'aquest sistema de memòria condicionen els resultats d'aquesta valoració i, finalment, en l'avaluació de l'eficàcia de programes de rehabilitació de la cognició en trastorns mentals, sobretot en esquizofrènia. Aquest treball l'hem realitzat durant més de dues dècades amb el suport de projectes d'investigació finançats per la Universitat de València, per la Conselleria d'Educació, per la Conselleria de Sanitat i pel Ministeri d'Educació. Aquestes investigacions han tingut com a resultat com a resultat la publicació de nombrosos treballs que apareixen recollits en els CV que s'adjunten.
De manera més concreta la nostra activitat investigadora s'ha desenvolupat a través de les següents línies de treball:
- Avaluació cognitiva en esquizofrènia. Aquesta línia d'investigació se centra en l'avaluació del funcionament neurocognitiu, incloent la cognició social, en el trastorn mental amb la finalitat de determinar les interrelacions que existeixen entre els diferents dominis cognitius, i valorar en quina mesura determinen el funcionament social del pacient. En el context d'aquesta línia d'investigació la nostra atenció s'ha centrat en els dominis neurocognitius de l'atenció, la memòria episòdica i el funcionament executiu, i dins de la cognició social, en els dominis de la percepció emocional, teoria de la ment, percepció social i estil atribucional. Encara que podrien emmarcar-se en l'àmbit al qual es refereix la nostra línia d'investigació nº1, el nostre equip d'investigació ve desenvolupant dues línies d'investigació més específiques (línies nº2 i nº3).
- Funcionament intel·lectual en esquizofrènia. Aquesta línia d'investigació se centra en el desenvolupament de versions abreujades dels tests clàssics emprats per a valorar el funcionament intel·lectual, amb el propòsit de facilitar la seua utilització en pacients amb trastorn mental i permetre un cribratge ràpid del pacient.
- Memòria implícita en esquizofrènia. En termes generals l'evidència científica indica que el funcionament de la memòria implícita està preservat en el trastorn mental. No obstant això, a vegades l'evidència és contradictòria i la raó pot estar en la disparitat de tasques utilitzades en l'avaluació de la memòria implícita i en les condicions metodològiques que es donen dins de cada prova. En aquesta línia d'investigació el nostre treball se centra en aclarir quines tasques són les més adequades i quines són les condicions metodològiques que han de considerar-se dins d'aqueixes tasques per a avaluar de manera vàlida la memòria implícita. Avaluació dels dèficits cognitius de persones amb diferents diagnòstics de trastorn mental, bàsicament esquizofrènia, mitjançant tasques d'ampli ús en psicologia experimental com a decisió lèxica i completat de fragments.
- Intervenció psicològica en cognició en esquizofrènia. En aquesta línia d'investigació el nostre treball se centra en l'avaluació de programes enfocats a la rehabilitació de la neurocognició i de la cognició social per a millorar el funcionament social de persones amb trastorn mental (p.e. IPT, Gradior, EMT).
L'objectiu general del grup és la cerca de biomarcadors metabolòmics, ja siga individuals o en perfils combinats, de malaltia per a detecció precoç, nous subgrups, estratificació del pacient, pronòstic i predicció de resposta a teràpia. Per a aconseguir-ho el grup ha desenvolupat eines d'anàlisis pròpies que li permeten abordar una gran varietat de problemes biomèdics.
El grup té un historial de publicacions conjunt (55 publicacions en 10 anys) i ha comptat amb finançament públic propi ininterrompuda des de 2007 (>1.6 milions euros). Ha aconseguit un factor d'impacte acumulat de 185 en les seues publicacions dels últims 7 anys. També rep més de 150 cites anuals. Participa i ha participat i participa en 5 projectes europeus (eTUMOUR, HEALTHAGENTES, FRAILOMICS, EUMASCARA i GUTMOM). Els treballs del grup s'han publicat en aquest període en revistes especialitzades d'alt prestigi (Gut, Hepatology, International Journal of Epidemiology, Journal of the American College of Cardiology, Journal of Proteome Research y Cancer Research entre altres).
La progressiva incorporació d'investigadors al grup al llarg dels últims 7 anys li ha permés augmentar les seues capacitats i resoldre nous problemes obtenint resultats d'investigació d'alta qualitat. La translació a la clínica dels resultats d'investigació s'aconsegueix a través de les col·laboracions establides i a l'experiència de més de 10 anys de treball conjunt amb grups clínics de l'Hospital Clínic de València.
Des de la seua creació en 2007, el grup ha caracteritzat més de 12000 mostres biomèdiques de diferent naturalesa (sèrum, plasma, orina, biòpsies, llàgrimes, saliva, extractes fecals, mitjà de cultiu, cèl·lules, etc) per a més de 30 col·laboracions tant nacionals com internacionals. L'investigador principal té més de 22 anys d'experiència (índex h 25) en l'àrea d'aplicacions biomèdiques de la RMN, ha sigut convidat a donar nombroses conferències sobre el tema, entre elles la plenària Keynote Lecture del recent congrés de la Societat Europea d'Hipertensió (ESH2017, Milan, >4500 participants; Gut microbiota and cardiovascular risk). També ha sigut; scientific manager; d'un projecte europeu amb 21 institucions i 7.5 milions d'euros de pressupost. La seua investigació ha sigut reconeguda amb diversos premis i reconeixements, entre ells el; Certificate of Merit of the European Society for Magnetic Resonance in Medicine and Biology; i la Certificació I3 a trajectòria científica destacada del MICINN.
Es tracta de l'aplicació de tècniques de treball i recuperació de les lesions múscul-esquelètiques mitjançant de l'ús de metodologia científica i maneig tecnològic i estadístic modern i actualitzat. En aquest grup es troben experts dels àmbits de fisioteràpia, educació física, enginyeria electrònica, físics i experts en salut pública. S'estudiarà el comportament de tendó i múscul per mitjà de la valoració antropomètrica, estudi de sang i genètica, ecografia i dinamometria per mitjà d'anàlisi estadística de xarxes neuronals i mapes organitzats.
En l'actualitat, s'està apostant per un sistema de salut més sostenible en el qual la persona assumisca un rol actiu en la cura de la seua salut, al mateix temps que adopte hàbits de vida més saludables que previnguen patologies secundàries i comorbilitats.
En aquest sentit, aquest grup es planteja, com a activitat investigadora, determinar maneres de promoure la salut des de la Fisioteràpia, tenint en compte la perspectiva de canvi continu a la qual la societat se sotmet dia a dia. Concretament, aquest grup d'investigació es caracteritza per la multiespecialitat en el camp de la Fisioteràpia, amb l'avantatge que això suposa en conjuminar diverses especialitats noves en aquesta àrea de la salut.
L'activitat investigadora d'aquest grup pretén, des de la perspectiva de diverses especialitats fisioterapèutiques, abordar diferents àmbits de la valoració i intervenció en persones sanes (promoció de la salut), en problemes de salut de diversa índole (dolor crònic, hemofília, patologia neurològica, cardiovascular, respiratòria i múscul-esquelètica, salut de la dona ) en diferents grups poblacionals, així com en aspectes relacionats amb l'ètica professional i salut en Fisioteràpia.
El grup d'investigació EXINH té com a objectiu principal el disseny, l'aplicació i execució d'intervencions basades en l'exercici físic, així com estudiar els efectes que aquest pot generar sobre la salut de les persones, tant a nivell preventiu, terapèutic o com a simple condicionament físic. Els camps d'actuació on actualment s'està desenvolupant la nostra activitat investigadora són variats, des de l'àmbit clínic en col·laboració amb diversos hospitals públics de la sanitat valenciana, l'estudi de problemes relacionats amb el treball en personal sanitari (zeladors, personal d'infermeria, fisioterapeutes), no sanitari (músics, personal d'administració, camioners) i l'efecte d'intervencions amb exercici físic sobre aquests problemes, així com l'àmbit esportiu. En nom de l'exposat, diverses línies d'investigació porten en marxa un cert temps, i en l'actualitat, nombrosos projectes estan desenvolupant-se, comptant amb diverses publicacions científiques en revistes de reconegut prestigi, així com la participació en congressos nacionals i internacionals de temàtiques relacionades amb l'exercici i els seus efectes sobre la salut de les persones.
El grup treballa des de 1999 en les següents àrees:
- Heterogeneïtat del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), hem treballat a definir el número i estructura de les dimensions de continguts que caracteritzen els pensaments intrusos obsessius i a les obsessions clíniques, analitzar les característiques cognitives i metacognitives que diferencien aquestes dimensions, així com les seues implicacions per al diagnòstic i el tractament del TOC.
- Models cognitius del TOC. Estem treballant a analitzar la validesa de diferents propostes cognitives explicatives del trastorn obsessivocompulsiu.
- Transdiagnòstic.- Estem treballant a esbrinar quines variables o factors operen de manera transdiagnòstica en les diverses dimensions i/o subtipus del TOC i en altres trastorns de l'espectre emocional. Específicament ens centrem en l'estudi comparatiu de les intrusions mentals desagradables (IMD) amb continguts obsessius, dismòrfics, hipocondríacs, alimentàries, i relacionals, i les seues respectives conseqüències funcionals (i.e., valoracions, impacte emocional, interferència, i estratègies de neutralització/control).
- Transculturalitat.- Estem treballat en la validesa transcultural del model cognitiu explicatiu del TOC, i en l'actualitat estem examinant les IMD prèviament esmentades en diferents contextos culturals i religiosos (en connexió amb altres grups d'investigació del Canadà, Itàlia, l'Argentina, l'Iran, Israel, i Turquia).
- Espectre O-C.- Estem treballant a examinar la validesa comparativa (en termes psicopatològics) de les diverses propostes actuals en relació amb els trastorns de l'espectre O-C, específicament, les derivades del DSM-5, les que es proposen des de l'OMS (CIE-11), i les que es proposen des de la investigació cognitiva psicològica (e.g., propostes de continus disfòria vs. eufòria i evitació del mal/compulsivitat vs. impulsivitat/NJREs). De manera específica, ens centrem en l'estudi del TOC, el trastorn dismòrfic corporal, la hipocondria i l'anorèxia nerviosa (psicopatologia, diagnòstic i tractament).
- Tractament.- Hem treballat en la posada a prova d'un programa de tractament cognitiu (TCE), derivat de les teories cognitives del TOC i, específicament, dissenyat per a aquest trastorn. Hem comparat la seua eficàcia amb la de l'Exposició amb Prevenció de Resposta; hem analitzat l'eficiència en l'aplicació del tractament i comparat l'aplicació en format grupal i individual; així com segons la mena d'obsessions i compulsions. En els últims anys estem desenvolupant, explorant i posant a prova procediments de realitat virtual que puguen suposar un suport als tractaments convencionals.
- Relacions familiars.- Estem examinant si les creences disfuncionals que mantenen els pares sobre les intrusions mentals desagradables de contingut obsessiu, hipocondríac, i dismòrfic, tenen algun impacte/influencia sobre les dels seus fills.
- Estigma: Hem tractat de lluitar contra l'estigma associat a les malalties mentals en general, i a les de l'espectre O-C en particular, mitjançant la disseminació dels coneixements actuals i les possibilitats de tractament eficaç i recuperació d'aquests trastorns.
Hem treballat en totes aquestes línies gràcies, entre altres coses, al finançament obtingut en convocatòries competitives d'àmbit nacional (Projectes BSO2002-02330; SEJ2006/03893-PSIC; PSI2009-10957;PSI2010-18340; PSI2013-44733-R) i Autonòmic (GVAE2007-011; AE/07/022; SMI 6-2008;SMI 3/2008; PROMETEU 2013/066). Hem publicat més de 50 articles en publicacions científiques d'impacte, i realitzat més de 100 presentacions en congressos nacionals i internacionals amb comité de selecció.
S'han defensat 13 Tesis Doctorals vinculades amb els objectius del grup i dirigides per la responsable d'aquest, de les quals 5 van obtindre el premi extraordinari en les seues respectives convocatòries.
El Grup d'investigació en Lingüística, discurs i cognició, LINDICO, assumeix plantejaments cognitius per a combinar en tot moment la reflexió lingüística estrictament teòrica amb el necessari foment de diversos àmbits aplicats, des del convenciment que la fi última de la (necessària) teoria gramatical i pragmàtica és servir de base per a les posteriors aplicacions i accions de transferibilitat científica a la societat.
Encara que les investigacions desenvolupades pels membres del grup en els diferents projectes competitius d'I+D atenen múltiples camps, els estudis més consolidats es refereixen fonamentalment a dues línies de treball: l'àmbit de la lingüística clínica i l'anàlisi del discurs polític i mediàtic. Al llarg de la seua trajectòria, el grup ha anat consolidant un model teòric propi, d'orientació pragmàtica-funcionalista, que s'emmarca en la Lingüística cognitiva. Així, els àmbits teòrics abordats inclouen totes les disciplines pròpies de la lingüística: fonologia, morfosintaxis, semàntica, pragmàtica, tipologia i universals, psicolingüística i sociolingüística. Els àmbits aplicats inclouen, entre altres:
- Anàlisi del discurs en l'esfera pública, segons diferents variables i contextos (discurs polític, discurs mediàtic, discurs digital), amb especial atenció a l'argumentació i persuasió que caracteritzen pragmàticament els registres dels mitjans de comunicació i dels emissors polítics (partits i líders) en els diferents suports i canals comunicatius (premsa escrita, xarxes socials, televisió, publicitat i propaganda, etc.).
- Lingüística clínica: descripció del llenguatge (gramàtica i pragmàtica) en diverses situacions patològiques a partir de dades ecològiques. Fruit d'aquesta línia d'investigació han sigut iniciatives com:
- l'elaboració de corpus específics de llenguatge infantil i de llenguatge deficitari basats en dades ecològiques;
- la descripció del llenguatge de situacions patològiques com l'afàsia, la síndrome de Williams, el TDAH, les demències tipus alzheimer, o les lesions d'hemisferi dret;
- l'elaboració de diversos tests i perfils d'avaluació del llenguatge, i de guies comunicatives per a interlocutors de parlants amb dèficit.
Totes aquestes línies d'investigació es complementen amb les oportunes activitats de difusió i gestió de la I+D+i, com a congressos, seminaris, etc.
Des de fa anys estem treballant i publicant sobre les bases biològiques de la personalitat, sobretot els mecanisme cerebrals i genètics que subjauen la conducta humana. En aqueix procés hem proposat una teoria sobre el Factor General de Personalitat, i hem creat un instrument d'avaluació d'aquest. També hem proposat i investigat tècniques d'intervenció psicològica (basades en el condicionament clàssic i la suggestió) per a modificar la personalitat i els estats emocionals. Al mateix temps hem creat models complexos matemàtics per a estudiar la dinàmica de la personalitat davant estímuls exteriors, especialment les drogues. En aquest sentit hem modelitzat matemàticament les reaccions cerebrals a diferents drogues en funció de les diferències individuals, alhora que hem creat un model dinàmic que explica les addiccions a drogues.
L'activitat investigadora del grup ParaSalut, fonamentalment de tipus bàsic, abasta diferents aspectes de la relació paràsits-salut, tant en humans com en animals reservoris de les malalties parasitàries o models d'aquestes. El grup presenta línies de treball en malalties parasitàries produïdes tant per Protozous, com per Helmints i Artròpodes. Totes les línies es troben ja en marxa i compten amb nombroses publicacions, com queda reflectit en els CCVV dels membres del grup.
Protozous: Una de les línies d'investigació del grup se centra en la influència que els paràsits intestinals, fonamentalment protozous, exerceixen en la nutrició humana atés que dites paràsites interfereixen directa o indirectament en els processos d'absorció de nutrients, mala digestió i/o malabsorció. Així, dins d'aquesta línia s'emmarquen dos objectius principals: 1) estudie sobre la relació paràsits intestinals-intoleràncies alimentàries a carbohidrats, i 2) estudis sobre la relació paràsits intestinals i nutrició matern-infantil, així com l'anàlisi de l'estat nutricional de mares i xiquets, i l'efecte de les parasitosi sobre el desenvolupament infantil.
Helmints: S'aborden diferents aspectes de les malalties helmintianes amb èmfasis en l'epidemiologia, ecologia i relacions paràsit-hoste.
Epidemiologia/ecologia: Dos són les línies que aborden aspectes sobre l'epidemiologia i ecologia de les malalties causades per helmints. Una d'elles analitza l'estudi sobre els cicles biològics, transmissió, i dinàmica poblacional, d'helmints en models murins que han demostrat comportar-se com a bons bioindicadors de la relació paràsit-hoste. Aquests estudis es complementen amb la línia que treballa en la creació de Sistemes d'Informació Geogràfica amb l'ús d'imatges de satèl·lits i mapes temàtics per a modelitzar l'epidemiologia i la transmissió de paràsits humans i animals, i la influència del canvi climàtic sobre aquests. Així mateix, s'aborden estudis epidemiològics sobre les malalties parasitàries transmeses pels aliments en una altra línia sent un pilar bàsic de la mateixa l'estudi de l'anisakiosi en peix de consum humà.
Relacions paràsit-hoste: la instauració d'una malaltia parasitària és el resultat de l'èxit del paràsit sobre l'hoste. L'anàlisi de les relacions establides entre tots dos són fonamentals per a conéixer els factors dels quals depén aquest establiment i poder així establir mesures adequades de prevenció. Així mateix, l'especificitat d'aquesta relació és un instrument per a millorar els mètodes actuals de diagnòstic. En aquestes relacions paràsit-hoste, les vesícules extracelul·lars (EVs) han demostrat en els últims anys ser un instrument valuós per a aquestes finalitats.
El grup ParaSalud desenvolupa una línia sobre l'estudi de les EVs en diversos helmints d'interés humà i veterinari. S'aïlla i caracteritza dites EVs identificant la seua composició (proteïnes, miRNAs) i s'avalua experimentalment la seua utilització com a molècules diana per a diagnòstic, tractament i/o vacunació. Aquesta línia d'investigació ve reforçada per una altra de les línies del grup, empresa amb anterioritat, sobre l'estudi de les relacions paràsit-hoste per tècniques generalment denominades 'òmiques', que inclouen genòmica, transcriptòmica i proteòmica.
La línia sobre Taeniasi/Cisticercosi humana s'emmarca en tots dos aspectes: estudis epidemiològics de materials procedents de diversos països, i estudis ultraestructurals i secretòmica de la forma infectiva de la cisticercosi humana, l'ou.
Artropodes: No menys importants els artròpodes ectoparàsits perquè a més de vectors de malalties parasitàries, presenten poder patogen propi. La línia d'Entomologia mèdica duu a terme el diagnòstic i anàlisi epidemiològica de poblacions de mosquits, polls, xinxes i així com casos de miasi.
La nostra investigació se centra en la rehabilitació psicosocial i la recuperació de les persones amb trastorns mentals de llarga duració com són l'esquizofrènia i altres psicosis i el trastorn bipolar. En els últims 20 anys hem treballat en l'avaluació clínica, neurocognitiva, de cognició social, i de funcionaments social d'aquest grup de persones amb l'objectiu d'analitzar els principals dèficits i implementar programes d'intervenció adequats per a la millora el funcionament psicosocial. Aquestes avaluacions i intervencions pretendre millorar el procés de rehabilitació psicosocial i recuperació de les persones amb aquestes dificultats.
La deterioració de les condicions mediambientals, ocasionat sobretot per les activitats humanes, és un dels principals riscos per a la salut. La contaminació, la degradació ambiental, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat no sols estan afectant els ecosistemes i al clima, sinó que també tenen serioses repercussions sobre la producció d'aliments segurs i de qualitat i sobre la població.
Al començament del segle XXI, la seguretat dels aliments que consumim i del medi ambient on vivim s'ha convertit en una prioritat fonamental tant per als consumidors com per als poders públics. El grup d'investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental (SAMA-UV) es dedica a la investigació en ciències mediambientals i alimentàries i proporciona tecnologia i serveis analítics d'avantguarda per a la determinació de contaminants i components naturals centrant les seues activitats en les àrees de sanitat mediambiental, qualitat i seguretat alimentària així com en l'avaluació de riscos i l'estudi de l'exposició humana. Els contaminants amb els quals treballa el grup d'investigació i per als quals disposa de metodologia analítica avançada inclouen tant regulats com emergents i els seus productes de degradació (ex. pesticides, drogues d'abús, medicaments d'ús humà i veterinari, compostos perfluorats, retardants de flama, etc...).
Els resultats d'aquesta activitat desenvolupada ha permés al grup d'investigació relacionar-se i col·laborar amb altres equips nacionals i europeus que investiguen en temàtiques similars a través de l'assistència i la presentació de ponències en nombroses reunions i congressos internacionals i articles en revistes científiques. En el seu conjunt, l'activitat investigadora desenvolupada ha generat 15 capítols de llibre i més de 180 publicacions en revista internacionals SCI d'alt índex d'impacte com Analytical Chemistry, TrAC Trends in Analytical Chemistry, Journal of Chromatography, Analytica Chimica Acta, Critical Reviews in Food Science and Nutrition, Food Chemistry, Journal of Agricultural and Food Chemistry, etc.
La investigació del grup es finança majoritàriament a través de projectes d'investigació enquadrats en el marc de les ajudes per a la realització de projectes d'I+D tant a nivell autonòmic com a nivell nacional, i també en el marc de diverses les accions integrades comptant amb la cooperació d'altres grups d'investigació de la Unió Europea. El grup també té col·laboracions i convenis amb empreses del sector alimentari i mediambiental.
És un grup d'investigació dedicat a l'estudi dels tumors del sistema nerviós central abordant els aspectes clínics, neuropatològicos, genètics, moleculars i metabolòmicos. Aquests estudis es realitzen tant en tumors "in vivo" com en models experimentals "in vitro", amb una orientació traslacional amb l'objectiu de la caracterització biopatològica cap a la identificació de dianes moleculars amb aplicació al diagnòstic, pronòstic i terapèutica.
Aquest grup d'investigació està compost per persones de diferents disciplines o àrees de coneixement com són la logopèdia, psicologia, lingüística, odontologia i neurologia, i que desenvolupen la seua tasca professional en diferents països com són Xile, Portugal, França i, com és clar, Espanya, més concretament a València. Tots aquests professionals tenen en comú l'estudi i investigació multidisciplinària en l'àmbit de la Logopèdia, específicament en: trastorns de la veu i la ressonància, del llenguatge d'etiologia central, alteracions de la parla d'origen orgànic i motricitat orofacial.
El grup d'investigació UIRFIDE ha treballat des de l'any 1995 en les 3 grans línies clàssiques que configuren el món del rendiment físic i esportiu.
La Gestió de l'Esport i l'Activitat Física, on s'investiga i es proposen intervencions concretes sobre problemes com els relacionats amb la qualitat dels serveis esportius o la gestió d'esdeveniments (des de xicotets esdeveniments locals fins a grans esdeveniments internacionals).
El Rendiment Esportiu, on de nou s'investiga i es proposen intervencions relacionades amb les necessitats dels esportistes de cara a millorar el seu rendiment, siga com fora el seu nivell de partida i el seu moment en l'etapa evolutiva.
I finalment, sobre el món de l'Activitat Física i la Salut, centrant-se sobretot en aquelles poblacions una mica més necessitats d'adaptació en la pràctica física i esportiva, com és el cas dels adults majors o les persones amb discapacitat.
