La investigació multidiscliplinària del grup abasta des de l'anatomia quantitativa i radiològica, juntament amb les tècniques d'imatge mèdica, aplicades a la identificació de les bases anatòmiques de la patologia, a la morfometria geomètrica. A nivell de bases anatòmiques de la patologia estem especialitzats en l'estudi de les variants anatòmiques vertebrals i la seua associació amb simptomatologia clínica (dolor, neuropaties, marejos, etc) tant en sapiens moderns com en espècies humanes extintes (Homo Neanderthalensis). La morfometria geomètrica s'ha emprat per a investigar la biologia craniofacial dels homininis (integració morfològica), amb un interés especial en la base cranial com una interfície entre el cervell i l'esquelet facial. S'ha desenvolupat un "model de sistemes" sobre l'anatomia evolutiva humana, que conceptualment empra una perspectiva basada en l'organisme per a la variació craniofacial i postcranial en els homininis.
Així mateix, el grup s'ha centrat en els últims anys en la forma, la funció i la integració de l'aparell respiratori, que és un sistema anatòmic que connecta crani i el postcrani, de l'organisme humà, així com en la relació entre forma del tòrax en l'osteogènesi imperfecta i funció respiratòria, així com en les variacions de la forma i la seua associació don el dolor tant a nivell cervical com lumbar.
El grup, al seu torn, està investigant el desenvolupament del tronc a nivell evolutiu tant en homininis extints com en sapiens moderns. Al seu torn membres del grup estan especialitzats en l'estudi de la forma geomètrica i les variants anatòmiques en registres fòssils de Homo Neanderthalensis, Homo Naledi i Australopitecus Sediba.
El grup té el seu origen en l'activitat dels grups d'investigació dirigits primer per Joaquín Bérchez (catedràtic jubilat de la UV) i després per Mercedes Gómez-Ferrer. Tant la professora Gómez-Ferrer com la professora Gil Saura han participat en els projectes, "La imatge de la ciutat de València (segles XIII-XVIII). De la representació icònica a la matemàtica" (GV01-345) "Iconografia de la ciutat de València, de la representació icònica a la matemàtica", "Representació fotogràfica i cultura arquitectònica del Barroc Hispànic" (HUM2004-05D262/ART) i "Representació fotogràfica i cultura arquitectònica hispànica de l'època Moderna" (HAR2009-13302B-25/05). La professora Gómez-Ferrer ha sigut IP dels projectes d'investigació del Ministeri d'Economia i Competitivitat: ECOVAME Ressons culturals artístics i arquitectònics entre València i el Mediterrani en època moderna.(HAR2014-54751-P) i Geografies de la mobilitat artística. València en època Moderna (HAR2017-83070-P), dels quals han participat les professores Yolanda Gil Saura i Sonia Jiménez Hortelano.
Gómez-Ferrer i Gil Saura han dirigit i dirigeixen treballs fi de màster i tesis doctorals en el "Màster d'Història de l'Art i Cultura Visual" de la UV amb esment de qualitat, el "Màster de Patrimoni Cultural. Identificació, anàlisi i gestió" de la UV i el programa de doctorat en Història de l'Art amb esment cap a l'excel·lència. Les tesis dirigides, llegides o d'imminent lectura, per la professora Gómez-Ferrer s'integren en les línies recollides en aquest projecte, "La imatge gravada de la ciutat de València entre 1499 i 1685", "L'architecture dans le comté de Perigord à la Renaissance (1480-1630) Le commandataire, l'architecture et l'oeuvre", "La catedral de Conca en la cultura arquitectura del barroc (1680-1750)" i "La Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de València (1844-1983): Gènesi i evolució" i "Història Constructiva del Real Convent de Santiago de Uclés". Tots els membres del grup comparteixen la seua dedicació a l'Art i l'Arquitectura de l'Edat Moderna, amb especial dedicació a l'arquitectura valenciana i les seues connexions espanyols i mediterrànies, sense deixar de costat l'arts figuratives i l'extensió a l'àmbit d'època barroca. Destaquen les seues aportacions en l'àmbit de la història de la construcció i el vocabulari arquitectònic, Entre les seues últimes publicacions destaquen "La Seu de Xàtiva. Història, imatges i realitats" amb Joaquín Bérchez, "Pere Compte, arquitecte" amb Arturo Zaragozá o "El Real de València, (1238-1810)". "Història arquitectònica d'un palau desaparegut". Destaca també la seua projecció en l'àmbit internacional amb codireccions en l'àmbit francés, publicacions a Itàlia i participació en congressos a Roma, Istanbul, París o Palerm.
La professora Yolanda Gil s'ha dedicat a l'estudi de l'arquitectura barroca en l'àmbit valencià, estudiant especialment les seues relacions amb l'àmbit català i aragonés, fent especial incidència en temes d'història de la construcció, la integració de l'arquitectura amb el paisatge, retaules o esgrafiats. En els últims temps aqueixos interessos s'han estés al col·leccionisme entre la noblesa valenciana dels segles XVII i XVIII, el món del retrat, el vessant cultural dels exiliats austracistes a Viena després de la guerra de Successió i el paper dels virreis espanyols en l'Edat Moderna.
La professora Sonia Jiménez Hortelano s'ha especialitzat en l'estudi arquitectònic i historicoartístic de l'art produït per les ordres militars hispàniques en època moderna, així com en aspectes relacionats amb la museografia i la didàctica en museus.
Gómez-Ferrer i Gil Saura han realitzat activitats en col·laboració amb empreses o institucions que han contribuït a la transferència del coneixement a la societat i la posada en valor del patrimoni. És el cas de la professora Gómez-Ferrer en relació als estudis referits a la Llotja, l'antic Hospital General de València o el Museu Sant Pio V o la professora Gil, que va comissariar l'exposició "Paisatges Sagrats" de la Fundació La Llum de les Imatges i ha participat en els plans directors de la Catedral de València i la Cartoixa de Scala Dei.
L'activitat investigadora del grup se centra en l'anàlisi de les indústries creatives i els mercats culturals des d'una perspectiva multidisciplinària i transversal que conjuga teories, principis i instruments d'economia, sociologia, management, màrqueting i finances. Des d'aquest enfocament s'aborden els principals efectes del canvi tecnològic, tant en l'oferta com en la demanda, en un escenari que ha permés l'emergència de nous mercats culturals. Així, la digitalització ha suposat per a la indústria una reducció dels costos fixos de producció, distribució i promoció, comportant innovacions en processos o productes i serveis. En referència als consumidors, ens trobem, entre altres, amb un canvi en els hàbits de consum, amb la reducció de costos de cerca i descobriment de nous productes i serveis, i la ruptura de barreres a la participació.
En concret, es persegueix analitzar tant qualitativa com quantitativament l'impacte que els canvis socials (diversitat i democratització) i tecnològics (acceleració de la digitalització de continguts) han tingut en els diferents agents que intervenen en els diferents mercats culturals. En aquest sentit l'àmbit d'estudi contempla l'anàlisi tant a nivell sectorial (música, audiovisual, videojocs, arts escèniques i plàstiques) com des d'una perspectiva més agregada.
Els membres del grup compten amb una dilatada trajectòria investigadora en el camp de l'economia i gestió de la cultura, les indústries creatives i les arts. En aquest context han desenvolupat investigacions centrades en analitzar l'ús de les TIC i la participació cultural, l'extensió de les audiències i els nous models de negoci sorgits arran del canvi tecnològic. A més, alguns membres de l'equip estan vinculats amb diferents associacions de caràcter acadèmic com a integrants dels seus comités científics: International Association of Arts and Cultural Management, AIMAC, Montreal; International Music Business Research Association, IMBRA, Vienna; Workshop on Cultural Economics and Management, WCEM, Sevilla. Al seu torn, han participat activament en la transferència de resultats de la investigació mitjançant la signatura de nombrosos convenis i contractes amb entitats vinculades al sector creatiu, cultural i social. Finalment, part dels membres d'aquest equip pertanyien a un grup ja registrat en l'Oficina de Transferència de Resultats de la Investigació (OTRI) de la Universitat de València.
El grup dedica la seua investigació a variats aspectes de la biologia d'insectes i pot abordar qualsevol tema general de l'Entomologia. En el camp de la morfologia s'aborden qüestions bàsiques relatives a la forma i funció d'aquests organismes. S'inclouen ací qüestions com la morfologia de les glàndules del verí en vespes paràsites i l'estructura i funció dels òrgans sexuals en papallones i arnes, inclosos aspectes de selecció sexual. En el camp de la taxonomia es treballa en grups com Homoptera, Hymenoptera, Lepidoptera i Diptera, abordant el problema de la identificació, taxonomia i filogènia tant des del punt de vista morfològic com molecular. En el camp de l'ecologia es tracten aspectes com són les relacions hoste-parasitoide en vespes (bracònids i calcídids) o la dinàmica poblacional de papallones. En l'Entomologia aplicada s'aborden aspectes com a detecció i identificació de plagues, estudi dels seus cicles biològics, ús d'insectes útils en el control biològic (bioassajos de compatibilitat amb l'ús d'insecticides) o insecticides biorracionals i ús de feromones en el control biològic.
Són especialment notables els aspectes relacionats amb les poblacions de culícids i paneroles. Es treballen també aspectes relacionats amb la conservació de fauna com és la generació de llistes roges, estudis de fauna amenaçada i microreserves i la conservació de papallones protegides.
CREARI Grup de recerca en pedagogies culturals es dedica a estudiar les sinergies culturals i les accions educatives, tot incorporant els avanços de les tecnologies digitals i la cultura visual. Ens interessa analitzar i millorar les condicions dels diferents públics tant en les manifestacions artístiques com en la resta de realitats patrimonials. Estem involucrats en l'educació en arts tant als àmbits de l'educació formal com de l'educació no formal, amb una especial atenció cap als museus i els entorns patrimonials. Considerem primordial involucrar-nos en els assumptes de la formació d'educadors i educadores, tot atenent als nous entorns digitals, prioritzant els criteris de cooperació i donant cabuda als nous models educatius. Incorporem al grup membres de diferents procedències, considerant que la interdisciplinarietat és un aspecte fonamental de la nostra idea de recerca. Ens hem especialitzat en formació del professorat de tots els nivells educatius, afavorint la integració del col·lectiu docent com un element cultural de primera entitat. El nostre grup està integrat per una sèrie de persones vinculades a institucions educatives i de recerca, gent interessada en l'impuls, el desenvolupament i la innovació de projectes educatius a l'entorn dels museus, de les arts visuals, la música i la cultura contemporània. Volem generar projectes internacionals i especialment de cooperació, tant a l'àmbit llatinoamericà com en l'espai europeu.
Estudis d'Història de l'Art del món contemporani: Imatge i Representació; Espai i Memòria; Visibilitat i Modernitat.
En el primer eix s'investiguen aspectes relatius a la representació humana individual, col·lectiva i seriada, així com la importància de la literatura artística.
En el segon, s'aborden les circumstàncies artístiques des d'una perspectiva espaciotemporal, la democratització de l'espai públic, la construcció de la ciutat moderna, el naixement i influència dels espais de sociabilitat artística i cultural, així com la mirada aliena dels viatgers estrangers.
I, finalment, en l'últim eix s'indaga sobre el paper de les institucions artístiques, les directrius oficials, la rellevància de la presència femenina en les belles arts, el descobriment de les manifestacions artístiques pel públic, l'art com a memòria col·lectiva (col·leccions i museus) i les relaciones art-ciència.
