L'objectiu del grup d'investigació és analitzar el comportament econòmic i social dels agents econòmics i socials, des d'una perspectiva interdisciplinària basada en metodologies de l'anàlisi econòmica, la teoria de jocs, mètodes quantitatius, experimentals i computacionals.
Anàlisi multidisciplinària de l'impacte de l'exercici de la desconnexió digital en el marc de les relacions laborals. Les transformacions tecnològiques que viu l'actual mercat laboral provoquen canvis importants en l'esfera del treballador i en la gestió empresarial; sens dubte, tot un repte per als agents implicats en el treball (treballadors, empresaris, Governs, sindicats i associacions empresarials) per a afermar l'esperit tuïtiu de la normativa laboral i garantir uns drets laborals bàsics com el descans, la Seguretat i salut en el Treball, la intimitat, la conciliació, el secret de les comunicacions o la protecció de dades. En aquest sentit, el grup d'investigació analitza el dret a la desconnexió digital del treballador, així com la seua eventual afectació en la gestió de les persones i la competitivitat empresarial. Tot això sempre puntualitzant que es tracta d'un dret laboral que en última instància, la seua efectivitat esdevé tant d'un mecanisme de potenciació de la llibertat i autodeterminació del pla del treballador, així com d'una garantia de l'efectiva, lliure i igual competència empresarial en el marc d'una economia social de mercat. En aquest context, el grup d'investigació aclareix un dret laboral bàsic i fonamental en l'actualitat però amb moltes arestes que han de ser polides. Per a això, en línia amb el seu caràcter multidisciplinari tracta els béns jurídics protegits en el dret laboral: en amb major o menor intensitat i directament o indirectament, la salut (art. 15 CE); la llibertat (art. 1.1 CE) - incloent la llibertat d'empresa i la productivitat (art. 38 CE) -; la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10 CE); la igualtat (arts. 1.1; i 9.2 CE); la intimitat i la privacitat (art. 18.1, 3 i 4 CE); l'honor (art. 18.1 i 4 CE); i la família (39.1 CE). Succintament, el grup pretén tractar l'exercici del dret, les seues implicacions jurídic-pràctiques en les relacions laborals (amb especial incidència en el teletreball), el seu estat actual en el món (amb estudis internacionals del dret en altres països), la seua relació amb la prevenció de riscos laborals (fatiga informàtica i hiperconnectivitat), així com amb la perspectiva de gènere, la diversitat, la intimitat i la privacitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, la videovigilància i el control empresarial (la necessitat de tota mena de programari digital significa que el control dels treballadors està creixent molt) i, el vessant tecnològic d'aquest, entre altres aspectes: l'estudi BYOD ("bring your own device"), protocols interns en l'ús de dispositius digitals i programari d'organització del temps del treball a la disposició de les empreses privades i públiques.
El Grup d'investigació al qual es refereix la present sol·licitud es denomina "Desenvolupament sostenible, governança mundial i regional, ordre i valors internacionals i europeus contemporanis". Es tracta d'un tema sobre el qual el Grup d'investigació sol·licitant està treballant des de fa diversos anys amb el suport de diverses ajudes i projectes d'investigació autonòmics, nacionals i internacionals.
En l'actual fase de desenvolupament de les activitats del Grup d'investigació, el biaix s'amplia des de la perspectiva de la protecció del medi ambient als aspectes més amplis del desenvolupament sostenible, que inclou tres pilars: econòmic, social i ambiental. Es tracta d'una preocupació essencial de les comunitats internacional i europea contemporànies, les bases constitucionals de la qual per als pròxims anys han sigut establides en el document titulat "El futur que volem", adoptat en la Cimera de Riu + 20 sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrada al juny de 2012, sota els auspicis de les Nacions Unides. Els elements principals de l'activitat del Grup d'investigació, tal com la seua pròpia denominació indica, són quatre.
En primer lloc, els continguts relatius al paradigma del desenvolupament sostenible en la seua dimensió internacional i europea, incloent, entre altres qüestions: la naturalesa jurídica del concepte de desenvolupament sostenible, el contingut de la noció de desenvolupament sostenible en els seus aspectes econòmic, social, cultural i ambiental, les característiques bàsiques del criteri de sostenibilitat, les qüestions vinculades a les disparitats de desenvolupament dels pobles, el concepte de responsabilitats comunes però diferenciades, les nocions de països desenvolupats, països en desenvolupament i països emergents, així com la justícia intergeneracional.
En segon lloc, s'abordarà l'examen del conjunt de qüestions vinculades a la governança global en l'àmbit del desenvolupament sostenible, prestant especial atenció a l'evolució del marc institucional internacional, tant a nivell mundial (institucions del sistema de l'Organització de les Nacions Unides), com en el pla regional (Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia, Antàrtida, Àrtic), les propostes i realitzacions en l'àmbit econòmic, social i ambiental amb vista a aconseguir el desenvolupament sostenible. En aquest context, es prestarà especial atenció als desenvolupaments que s'efectuen en l'àmbit de la Unió Europea i del Consell d'Europa.
En tercer lloc, atés que el Grup d'investigació està compost principalment per internacionalistes especialitzats en Dret i en Relacions internacionals, es prestarà especial atenció, entre altres qüestions, a la incidència del concepte del desenvolupament sostenible en els diversos sectors del Dret internacional (Dret internacional econòmic, Dret internacional dels drets humans, Dret internacional ambiental, Dret internacional laboral), els desenvolupaments conceptuals i normatius en l'àmbit internacional i europeu, prestant una atenció especial als nous instruments jurídics que s'han adoptat recentment i als quals ho faran en els pròxims anys. Els resultats de la investigació es plasmaran en publicacions científiques, ja es tracte d'articles inclosos en revistes nacionals o internacionals indexades, ja es tracte de monografies publicades per editorials d'excel·lència.
En quart i últim lloc, analitzarem els valors que tant la comunitat internacional, d'una banda, i la Unió Europea, per una altra, estan considerant com a necessaris per a regir les seues relacions i, per tant, dignes de protecció jurídica, tant en els àmbits internacional, europeu i nacional.
Continuant amb la tradició del Grup d'investigació, les nostres activitats també inclouran: la participació en diverses activitats investigadores a escala transnacional, l'organització d'i la participació en congressos científics d'àmbit internacional, europeu i nacional, la participació en les Reunions de les Parts en els Convenis internacionals per a la protecció del medi ambient, la contribució a l'elaboració d'instruments jurídics en la condició d'experts internacionals, la pertinença a diverses instàncies vinculades a l'aplicació efectiva de les normes internacionals i europees en la matèria, etc.
DATS és un Grup d'Investigació de l'Institut Universitari d'Investigació en Trànsit i Seguretat Viària de la Universitat de València (INTRAS), creat l'any 1995, compost per Professors i Investigadors de reconegut prestigi.
L'objecte del Grup DATS és la realització de Projectes d'Assessorament, Investigació, Desenvolupament, Innovació, Formació i Divulgació en matèria de Transport, Trànsit, Mobilitat i Seguretat Viària.
Desenvolupa els seus projectes tant per a administracions i institucions com per a empreses, ja siguen públiques o privades, nacionals i Internacionals, a fi de donar resposta a les necessitats dels clients, així com en general per a resoldre els problemes socials que representen els accidents de trànsit, la pobresa i la deterioració del Medi Ambient, a tot el món, amb especial atenció als països en vies de desenvolupament.
Per consegüent, una de les principals activitats és l'acompanyament en el diagnòstic de problemes i detecció d'oportunitats, així com per a la definició de solucions i estratègies que guien presa de decisions.
Els Treballs del Grup DATS han contribuït a un augment de coneixement en l'àrea. En aquest sentit, el grup ha fet un esforç en la difusió de troballes mitjançant la seua disseminació a través de llibres, articles en revistes científiques i/o congressos de caràcter científic i divulgatiu. Així mateix i de manera complementària el grup ha participat de manera activa en i amb els mitjans de comunicació de masses amb l'objectiu de comunicar i conscienciar a la població.
Conseqüentment en la seua carta de Serveis s'inclouen els següents:
- Confecció/Redacció de Plans Estratègics de Transport, Logística, Mobilitat Sostenible, Locals i Ordenació Urbana, Seguretat Viària i Laboral (accidents in-itinere i en missió).
- Definició, desenvolupament i implementació d'intervencions, mesures i contramesures en matèria de Transport, Mobilitat i Seguretat Viària.
- Desenvolupament Legislatiu, Reglamentari i Normatiu.
- Desplegament de Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS).
- Avaluació i selecció de personal, i especialment de conductors, positiva i negativa, que inclou el desenvolupament d'instruments per a escometre aquests fins.
- Disseny i impartició de programes de formació i educació, així com dels preceptius instruments i recursos didàctics (entre els quals destaquen els que es basen en tecnologies com la Realitat Virtual, especialment simuladors, i la Realitat Augmentada), dirigit a acadèmics, professionals, tècnics i a usuaris/ciutadans en general .
- Creació de campanyes de comunicació i publicitat, incloent les pròpies del Màrqueting Social Corporatiu.
- Avaluació de Plans, Programes, i intervencions, incloent les pròpies de desenvolupaments legislatius, reglamentaris i normatius (Avaluació Legislativa).
El propòsit del grup és estudiar la influència de la digitalització en els ciutadans, actors, institucions i processos polítics. En aquest sentit es proposa analitzar fenòmens diversos com:
- L'impacte de la digitalització en la participació ciutadana i la qualitat democràtica.
- Les transformacions de la digitalització en les formes d'organització i funcionament dels actors polítics, particularment dels partits.
- La regulació de l'actuació digital dels actors polítics.
- Les diferents concepcions ideològiques vinculades a les polítiques de digitalització en les diverses.
- Administracions Públiques així com els seus impactes polítics.
- L'impacte de la digitalització en l'elaboració i avaluació de polítiques públiques.
- L'estudi dels canvis en les relacions de poder en diferents institucions, grups i moviments socials produïts per la digitalització.
- Digitalització i transformacions del funcionament dels sistemes polítics (representació, transparència, integritat, rendició de comptes).
El debat científic sobre la legitimitat i els límits del Dret penal de la perillositat no ha deixat de créixer al nostre país durant els últims anys. I referent a això constitueix sens dubte un factor determinant el notable protagonisme que semblant model d'abordar la lluita contra la delinqüència està adquirint en el marc del dret comparat. L'ordenament penal espanyol no resulta en absolut alié a aquesta tendència i bona mostra d'això són algunes de les novetats que incorpora l'EL 1/2015, de reforma del Codi penal:
- S'amplia l'àmbit d'aplicació de la llibertat vigilada.
- Es fa dependre de paràmetres de perillositat aspectes tan rellevants com el règim de revisió de la nova pena de presó permanent revisable.
- S'introdueix com a pena accessòria la possibilitat d'inscriure perfils genètics de condemnats per delictes greus en la base policial de dades d'ADN en tant que puga concloure's l'existència un risc greu de reiteració delictiva.
- Es revisa el règim de suspensió de l'execució de la pena privativa de llibertat, condicionant-se expressament la imposició de nombroses regles de conducta a criteris de perillositat del reu.
- O, en fi, es reformulen alguns tipus delictius i s'incorporen uns altres de nova creació -entre els quals destaquen figures delictives que eleven a categoria de tipus penal mers actes preparatoris- en els quals és possible detectar una clara influència dels caràcters del Dret penal de la perillositat i de l'anomenada Justícia preventiva (Preventive Justice). En aquesta mateixa línia, el Reial decret 1110/2015 crea el Registre Central de Delinqüents Sexuals.
El grup d'investigació sobre Dret penal de la perillositat té per objecte l'estudi d'aquesta creixent tendència polític-legislativa centrada en la idea de la seguretat ciutadana i en l'objectiu de combatre a ultrança la perillositat criminal del delinqüent amb predomini de mecanismes inocuitzadors. A tal fi s'analitza, des d'una perspectiva general, el fonament d'aquest model i se subratllen els seus límits des de l'òptica dels principis garantistes que han de presidir la lluita contra la delinqüència en un Estat de Dret; i al seu torn, i sobre la base de l'anterior, s'examinen els variats aspectes i institucions del dret positiu ja referits que constitueixen manifestacions d'aquest paradigma de Dret penal.
La investigació se centra inicialment en la projecció d'aquesta tendència legislativa en el marc dels delictes contra la llibertat sexual i contra la violència de gènere si bé s'amplia amb posterioritat a altres àmbits delictius, com el dels delictes de terrorisme o dels desordres públics, als quals també aconsegueix ja de manera palesa el model del Dret penal de la perillositat.
Tot això s'aborda des d'una perspectiva dogmàtica i política-criminal i sense perdre de vista la referència del Dret comparat, i, en concret, dels sistemes jurídic penals angloamericà, alemany i italià.
Aquest grup, que ara sol·licita el seu accés al registre de grups d'investigació, ve desenvolupant des de fa dècades, a partir dels estudis i investigacions pioneres en la matèria duts a terme pel professor Jesús Ballesteros, diverses línies d'investigació prolongades i actualitzades en el temps, sobre diverses facetes dels drets humans, que en els últims anys s'han centrat específicament en qüestions relacionades amb la justícia internacional, amb especial atenció als reptes de la pau i el desenvolupament sostenible, els resultats del qual més recents són els següents projectes d'investigació finançats, a més d'un important nombre de publicacions i monografies en editorials i revistes científiques de prestigi:
- Projecte Prometeu fase II. Referència: PROMETEU II/2014/080. (Des de 1-1-2014 fins a 31-12-2017) El paper del Dret en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Ajudes per a grups d'investigació d'excel·lència.
- Programa Justícia global (Diké). Ajudes a grups d'investigació per a la constitució i acreditació de les xarxes d'excel·lència ISIC (Instituts Superiors d'Investigació Cooperativa). Referència: ISIC/2012/017 (Des de 1-1-2012-fins a 31-12-2015).
- Programa PROMETEU per a grups d'investigació d'excel·lència. Generalitat Valenciana. Des de 1-I-2010 fins a 31-XII-2013. Drets humans, sostenibilitat i pau. Investigador principal: Jesús Ballesteros.
- El Projecte d'Investigació I+D+I del MEC, dirigit pel Dr. J. Ballesters: Globalització i Justícia Internacional: seguretat humana, pau i desenvolupament sostenible (SEJ-2007-67270/JURI).
- El projecte I+D+I de la Generalitat (anys 2007-2008) dirigit per la Dra. Encarnación Fernández: Els Estats en crisis i la justícia internacional (GV/2007/061).
- El projecte I+D+I finançat per la Generalitat Valenciana, dirigit per la Dr. Pilar González Altable: La teoria de la democràcia davant els desafiaments contemporanis; competència cívica i globalització (GV00-158-08).
Aquest grup també constitueix el nucli de professors responsables d'un programa de doctorat que compta amb una llarga trajectòria que es remunta a 1989 amb el programa de doctorat titulat "Drets humans, ètica i democràcia". A aquest programa li va succeir el de "Drets humans i problemes actuals"(Programa de caràcter internacional en col·laboració amb la Universitat de Palerm i amb esment de qualitat); En l'actualitat el propi professor Ballesteros dirigeix el Programa de Doctorat titulat "Sostenibilitat i Pau en l'era postglobal".
La constitució formal d'aquest grup obeeix a una demanda cada vegada major d'estudis i treballs especialitzats, d'orientació pràctica, en l'àmbit dels drets humans, la pau i el desenvolupament sostenible, que aporten noves línies d'actuació i suggerisquen mecanismes eficaços de protecció i garantia dels drets en diversos camps davant els nous desafiaments als quals s'enfronta la societat.
Existeix una consciència social àmplia sobre la necessitat d'aprofundir en la idea d'indivisibilitat i interdependència dels Drets humans, com a resposta a les terribles xacres (les guerres, el subdesenvolupament i l'explotació indiscriminada i salvatge dels recursos naturals) que assolen a la humanitat. La societat demanda assumir la perspectiva que dona primacia a la plena realització i compliment de tots els drets per a tots els éssers humans (no sols els del primer món) i posar l'èmfasi no sols en el creixement econòmic sinó en un desenvolupament veritablement humà i sostenible (centrat en la satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones). Des d'aqueixa perspectiva es pot contribuir a la construcció d'una pau a nivell local (països devastats per conflictes de tota índole) i a nivell global. En altres paraules: la pau, el desenvolupament i a efectivitat dels drets només poden aconseguir-se conjuntament.
L'equip d'investigació té com a objectiu prioritari desenvolupar accions investigadores i formatives orientades al coneixement i millora de la realitat educativa de les famílies i la infància.al costat d'això, els objectius específics del nostre equip s'orienten a:
- Conéixer les necessitats i percepcions de la infància, especialment atenent els seus drets de protecció i participació, i plantejar propostes de millora sobre aquest tema.
- Analitzar les principals problemàtiques i dificultats per les quals travessen les famílies i els seus membres, i desenvolupar propostes per a la seua millora.
- Aprofundir en les eines i estratègies de treball específiques en l'àmbit de família i infància. Col·laborar amb diverses agències implicades en les vides de les famílies i la infància (escoles, serveis socials, centres d'atenció primària, serveis especialitzats, entitats del tercer sector, etc). Desenvolupar projectes i convenis d'investigació i col·laboració amb diferents institucions.
- Plantejar propostes formatives en relació amb les famílies i la infància dirigides als egressats de les diferents titulacions de la UV i professionals.
- Difondre les troballes del nostre equip d'investigació a la comunitat científica i a la societat en el seu conjunt.
Tots els membres de l'equip són professors de la Universitat de València així com professionals especialitzats que treballen en l'àmbit de família i infància. La directora de l'equip, així com altres professores integrants, centra la seua activitat docent i investigadora prioritàriament en l'àmbit de les famílies i el menor, amb tesis dirigides sobre aquesta temàtica, projectes d'investigació i publicacions en revistes i obres col·lectives. Entre els projectes ha dirigit la investigació; Disseny d'un instrument per a analitzar la relació entre violència filie-parental i estructura i estil educatiu familiar; i participat, entre altres, en la investigació; Validació d'un instrument d'avaluació d'estils educatius familiars i establiment de lineamients per al disseny de programes d'intervenció amb famílies; (Universitat de València) i; Pràctiques familiars i corresponsabilitat: Anàlisi dels valors i proposta d'estratègies educatives per a la conciliació de la vida personal, social i laboral; (Universitat de Barcelona). Entre les seues últimes publicacions destaquem; Famílies i menors: reptes i propostes pedagògiques.
De la mateixa manera, és responsable i participant de diferents iniciatives de formació especialitzada dirigides tant a egressats com a professionals en aquest àmbit (Curs de postgrau "Intervenció especialitzada amb famílies i infància: procediments i tècniques d'actuació"; programes de formació i investigació en intervenció familiar dirigits a professionals dels serveis especialitzats de família i infància (SEAFIs) de la Comunitat Valenciana; congressos nacionals i internacionals -ERNAPE i AIFREF-; conferències; cursos, etc.).
El grup de Genètica Evolutiva es dedica a l'estudi teòric, computacional, comparatiu i experimental de l'evolució biològica dins dels camps de la genètica, genòmica, microbiologia, biologia molecular i biologia de poblacions.
Les principals línies d'investigació:
- Evolució de la simbiosi. La simbiosi és un factor important en la promoció de les novetats evolutives. El seu estudi requereix una anàlisi conjunta de l'hostatger eucariota i els seus microorganismes íntimament associats, emprant la genòmica i la metagenòmica. A més, s'estudia la simbiosi d'insectes i humans fonamentalment.
- Biologia sintètica. L'estudi dels genomes d'una varietat de microorganismes pot proporcionar pistes per a la comprensió i síntesi de cèl·lules mínimes amb aplicacions en biomedicina, bioremediació i biotecnologia.
- Estudi genètic dels pugons: Taxonomia i polifenisme reproductiu. Identificació dels gens i vies que regulen la reproducció dels àfids (partenogènesis vs. sexualitat).
Les qüestions i problemes geoestratègics relacionats amb les polítiques de la pau, la seguretat i la defensa adquireixen hui, si cap, major rellevància (i fins i tot urgència) tenint en compte els nous desafiaments i dels riscos que es plantegen en aquests camps. Per aquesta raó, bé pot dir-se que es tracta d'un dels àmbits de major interés pel que fa a la transferència de resultats de l'activitat investigadora en Ciències Socials. Les Universitats i centres d'investigació no poden ser alienes a aquest esforç, tant des del punt de vista de la docència especialitzada en Postgrau (cursos d'especialització, Màster, Doctorat) com de l'activitat investigadora.
En l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València s'ha constituït l'equip interdisciplinari Grup Universitari "Geostratègia per a la Pau, la Seguretat i la Defensa (GPS+D)", dirigit per la professora Consuelo Ramón Chornet i integrat per professors de Dret Internacional, Ciència Política i Relacions Internacionals per a la posada en marxa d'activitats científiques, docents i investigadores orientades al desenvolupament del coneixement en matèria de geoestratègia, seguretat i cultura de defensa i de la pau, des del principi bàsic que està en l'origen del propi Institut, això és, el desenvolupament de la cultura dels drets humans.
Així mateix, el Grup pretén contribuir a la divulgació, difusió i transferència dels resultats dels seus treballs, i contempla l'objectiu bàsic de formació especialitzada pròpia dels instituts universitaris.
Com és lògic, el GPS+D manté (i tractarà de desenvolupar) relacions d'intercanvi i col·laboració amb altres grups i centres d'investigació superior, espanyols i estrangers, i igualment amb centres de característiques similars de les FF. AA. i d'organitzacions internacionals.
L'activitat investigadora del grup se centra en el disseny de la instrumentació i mesura per a sistemes detectors de radiació. Concretament, el grup aplica la investigació en dos camps cientificotècnics: la física nuclear experimental (experiments AGATA, NEDA i TRACE corresponents a sengles col·laboracions europees) i la física mèdica hospitalària (col·laboracions amb l'Hospital La Fe, Servei de Radiofísica, i empreses del sector, concretament de radioteràpia i dosimetria).
Pel que fa a l'activitat en física nuclear experimental (activitat majoritària del grup), el grup té una àmplia experiència en el disseny de la instrumentació electrònica per a experiments de física nuclear (originàriament en experiments de física experimental de partícules desenvolupats al CERN, concretament en els experiments DELPHI / LEP i ATLAS / LHC) i participa, de forma ininterrompuda en el Programa Nacional de Física de Partícules i Acceleradors.
Pel que fa a l'activitat en física mèdica (activitat més recent), el grup col·labora actualment amb el centre hospitalari La Fe (a través de la Unitat Mixta d'Investigació IRIMED IIS La Fe-UV, així com amb empreses europees líders en radioteràpia intraoperatòria i en dosimetria. De forma paral·lela a estes dos activitats investigadores, el grup ha transferit tecnologia al sector productiu valencià, a través de col·laboracions amb empreses.
Com a conseqüència de la investigació desenvolupada en el si del grup, alguns dels seus membres són coautors de més de 100 articles indexats, a més de ser coautors de 2 patents en explotació i haver publicat diversos capítols de llibre en importants editorials nord-americanes.
El grup LISITT es va constituir en 1989 a fi de cobrir el buit existent a Espanya en l'àrea de les aplicacions telemàtiques al camp del trànsit i transport. Les seues activitats inicials es van centrar en l'execució de projectes de recerca i desenvolupament de caràcter internacional dins dels programes Europeus ESPRIT i DRIVE de l'II Programa Marc de la Unió Europea.
Des dels seus orígens, LISITT s'ha especialitzat en l'estudi i desenvolupament de sistemes intel·ligents de transport (ITS), abastant tant els seus aspectes tecnològics, com a organitzatius i estratègics. LISITT porta més de 20 anys realitzant projectes per a les administracions de trànsit i transport nacionals, entre els quals destaca la Direcció General de Trànsit, el Ministeri de Foment i els seus homòlegs autonòmics del Govern basc i català. Actualment LISITT és un grup multidisciplinari (Llic. Física, Ing. de Camins, Ing. Informàtics, Ing. Telecomunicacions, Llic. Matemàtiques, Llic. Geografia) que agrupa més de 60 professionals, tots ells titulats superiors, entre professors funcionaris, contractats i personal investigador propi i que s'ha consolidat com a grup de referència en temes d'assessoria sobre telemàtica aplicada al transport, en el desenvolupament de sistemes ITS, i consultoria estratègica en temes de gestió i desenvolupament de sistemes de trànsit.
La labor realitzada des dels seus orígens ha consolidat al LISITT com un grup espanyol de referència en temes d'assessoria sobre telemàtica aplicada al transport, en el desenvolupament de sistemes ITS, i consultoria estratègica en temes de gestió, desenvolupament i manteniment de sistemes de trànsit per a administracions, com reflecteix el fet que LISITT participa des de fa més de 10 anys com a assessors experts representant a la Direcció General de Trànsit en diferents comités de normalització nacionals i internacionals i en grups europeus de treball sobre sistemes ITS, entre els quals destaquen el Comité Mundial de Normalització en sistemes ITS ISO/TC204, el Comité Europeu de Normalització de sistemes ITS CEN/TC278 i el Comité Espanyol de Telemàtica aplicada al transport i a la circulació per carretera AEN/CTN 159. Destacar també el paper jugat pel LISITT en la creació, assistència i seguiment del projecte Euro-regional SERTI (1995 - 2006), del projecte Euro-regional ARTS (1997 - 2006) i del projecte europeu EasyWay (2007-2013).
A part d'aquestes activitats de consultoria en els grups de normalització en el camp dels sistemes ITS, els projectes més importants de LISITT s'agrupen entorn dels següents temes:
- Consultoria a administracions de trànsit sobre coordinació i organització de projectes internacionals de control i gestió de trànsit.
- Assistència tècnica a administracions públiques en sistemes de gestió i informació de trànsit.
- Estudi, desenvolupament i manteniment de sistemes d'informació de trànsit per a administracions públiques de trànsit.
- Coordinació i execució de projectes d'I+D+i, tant de la Unió Europea com de convocatòries nacionals.
- Anàlisi, disseny, construcció i desenvolupament de sistemes d'informació per a empreses privades.
- Seguretat informàtica, protecció de dades i privacitat.
El desenvolupament de nous sistemes químics complexos d'aplicació industrial, com són els sensors químics o els nous materials per a alliberament controlat, precisen d'una aproximació multidisciplinària; incloent el coneixement de camps com la química analítica, orgànica i inorgànica, electrònica i enginyeria. El grup d'investigació Materials Orgànics per a Detecció i Alliberament Controlat, MODeLiC, de la Universitat de València treballa fonamentalment en dues línies d'investigació: 1. Síntesi, caracterització i avaluació de sensors químics per a la detecció de tota mena d'espècies de xicoteta grandària amb aplicacions mediambientals i biomèdiques. En aquest camp en els últims anys ha treballat en el disseny i avaluació de sensors, colorimètrics i fluoromètrics principalment, per a la detecció d'agents de guerra química (gasos nerviosos). El treball en sensors per a aquesta mena d'agents ha despertat en els últims anys un gran interés en la comunitat internacional pel fet que els mètodes existents són costosos i requereixen de personal especialitzat, la qual cosa fa que el seu ús siga difícil en casos d'atac amb aquesta mena d'agents a la població civil. El segon camp d'interés del grup és la detecció de gasos contaminants. L'àrea d'aplicació en aquest cas és tant industrial com en entorns públics. Dins d'aquest apartat s'està treballant en la preparació de sensors per a òxids de nitrogen, cianur d'hidrogen, sulfur d'hidrogen i altres gasos contaminants. És interessant indicar que alguns d'aquests gasos (òxid nítric, sulfur d'hidrogen) són espècies que es troben en les cèl·lules i que són responsables d'unes certes respostes biològiques. Per aquesta raó també es treballa en l'avaluació de la resposta sensora dels compostos preparats en cèl·lules. Més recentment, s'ha treballat en la preparació de sensors colorimètrics per a la detecció de drogues de submissió química (en concret GHB) en begudes. Els sensors preparats són capaços de reconéixer la presència de la droga en tota mena de begudes. Aquests sensors poden ser ocupats "in situ" per qualsevol persona ja que són fàcils d'usar, assegurances i selectius. 2. Disseny i caracterització de materials per a l'alliberament controlat de fàrmacs, destacant les aplicacions en el tractament de l'osteoporosi, colitis ulcerosa i síndrome de Crohn i la detecció i tractament de tumors sòlids (entorns hipòxics). Un dels reptes, que es planteja en l'actualitat en el desenvolupament de medicaments, és trobar nous mètodes o sistemes d'administració que representen alternatives més eficaces i segures que les formes farmacèutiques ja disponibles. Per això, en molts casos, resulta convenient buscar formes de dosatge alternatives que permeten un millor accés del fàrmac al seu lloc d'acció. Amb la finalitat de millorar el control en l'alliberament de fàrmacs en el nostre grup s'empra una nova aproximació que consisteix en la preparació de "materials intel·ligents" que estiguen regulats mitjançant estímuls externs. El disseny de nano o micromaterials funcionalitzats amb portes moleculars és una àrea de treball molt fèrtil i prometedora que està conduint a la química de coordinació tradicional i la química supramolecular a les fronteres de la nanociència, la biologia molecular i la bioquímica. Aquests sistemes estan inspirats en els bio-canals i les bio-portes i en general en processos biològics que originen transformacions desencadenades per espècies químiques específiques. L'estudi d'aquest model d'alliberament pot aplicar-se a un elevat nombre de patologies, però, en el nostre grup, s'està estudiant la malaltia inflamatòria intestinal (EII). Aquesta malaltia inclou dues patologies relacionades, la colitis ulcerosa (CU) i la malaltia de Crohn (EC). D'altra banda, la preparació de materials teragnòstics és un camp d'investigació que està despertant cada dia més interés. Aquests materials permeten simultàniament la detecció d'una patologia i el seu tractament. En aquest camp els materials híbrids orgànic-inorgànica han demostrat ser una alternativa molt útil per a la consecució d'aquesta mena de compostos.
L'activitat investigadora a desenvolupar pel Grup d'Investigació "Nous Conflictes i Procés" se centra en l'estudi de la constant adaptació de les normes processals als nous conflictes que es generen en la societat, tant per la situació conjuntural de crisi econòmica -que exigeix una interpretació de l'ordenament jurídic d'acord amb el context en el qual s'aplica-, com per la creixent evolució de les relacions jurídiques a través de la societat de la informació, i, en general, per la massificació de la litigiositat.
L'instrument processal ha de ser adequat perquè tant els particulars que acudeixen als òrgans jurisdiccionals, com aquests últims, puguen obtindre i atorgar, respectivament, la tutela judicial dels drets i interessos legítims. La falta d'adaptació de les normes processals als nous conflictes generats per l'actual societat, pot suposar un obstacle per a obtindre la tutela judicial efectiva (art. 24 CE), un dels drets fonamentals consagrats per la nostra Constitució. En el procés civil, per exemple, és cada vegada major la tendència a una socialització d'aquest, passant d'un procés individual entre dos subjectes enfrontats, a un procés per a la defensa d'interessos col·lectius d'abast general i la defensa del qual no pot correspondre, per raons pràctiques, a subjectes individuals. Pel que respecta al procés penal, la projectada reforma del mateix requereix incorporar la doctrina elaborada pel TC -i que ha sigut objecte d'estudi detallat per aquest grup d'investigació-.
Aquest grup d'investigació compta ja amb una llarga trajectòria avalada per projectes d'investigació subvencionats tant a nivell nacional com internacional i en els quals han sigut analitzats temes com les tècniques per a millorar l'efectivitat d'uns certs drets; la reforma del procés civil i l'actual aplicació pels professionals del dret; el sistema de recursos davant els alts tribunals de justícia, la reforma del procés penal o el dret al recurs en el procés penal, tema aquest últim sobre el qual està treballant en aquests moments.
L'activitat investigadora desenvolupada per aquest grup se centra en dos aspectes essencials i complementaris de l'activitat jurídica. D'una banda, en l'estudi del procés com a instrument per a l'obtenció d'una tutela judicial efectiva, quan en el desenvolupament d'una relació jurídica s'ha produït un conflicte o s'ha vulnerat una norma de caràcter penal, que compromet els valors i principis essencials de la nostra societat, produint-se en tots dos casos una alteració de la pau social i una afectació de la seguretat jurídica, imprescindibles per al progrés de qualsevol nació. I, per un altre, en l'anàlisi dels instruments complementaris a la jurisdicció capaces d'oferir igualment -o no- una tutela efectiva dels drets i interessos legítims de les persones, quan aquests es veuen compromesos en els diversos àmbits: civil, penal, laboral o administratiu.
Com a corol·lari, la investigació que aquest grup està desenvolupant i desenvoluparà suposa abordar l'article 24 de la nostra Constitució, des d'una posició interdisciplinària, crítica i àmplia, que suposa una revisió de la jurisprudència constitucional sobre aquest tema i la seua extensió a l'àmbit internacional, especialment al de la UE. Així, els membres d'aquest grup d'investigació, han vingut prestant una especial atenció a la normativa europea i internacional, plasmada en la participació en diversos projectes d'investigació, la realització de publicacions i la impartició de cursos sobre l'activitat processal dels tribunals internacionals, el reconeixement i l'execució de resolucions estrangeres -o no-, així com la cooperació jurídica internacional.
El grup d'investigació "ReDePol" (acrònim de "Religió, Dret i Política") naix com a llit de difusió i intercomunicació de totes les activitats investigadores i de transferència relacionades amb l'estudi del règim jurídic del factor religiós -entés com a element integrant de la cultura i la identitat col·lectiva-, de les seues conseqüències polítiques i socials.
Malgrat les tradicionals dificultats per a definir el religiós, és innegable que el religiós fa referència a la relació de l'home amb la transcendència, relació que suposa inicialment un acte d'acceptació racional i lliure per part de l'home, que és l'acte de fe. Així l'acte de fe és la primera i fonamental característica del fet religiós en les societats actuals. Al costat d'això, el religiós té altres components essencials: un doctrinal (creences), un altre cultural (ritus) i un altre moral (comportament ètic). Si al que s'ha dit afegim que l'exteriorització dels actes humans és una necessitat antropològica, la religió adquireix una dimensió social per ser originada, precisament, en un acte humà (l'acte de fe). És a dir, l'home sempre ha procedit associadament per a l'expressió i exercici dels seus sentiments religiosos. Conseqüentment, el fenomen religiós, que té el seu origen en un acte intern, adquireix una dimensió social o comunitària, que com a tal societat necessita d'un ordenament jurídic que l'estructure. [Ubi societas, ibi ius.] La rellevància jurídica del fet religiós va inscrita en la rellevància social. La religió es desembolica en la societat civil, es relaciona amb altres ciutadans no pertanyents a la religió, està sotmesa a les Autoritats civils... En conseqüència, el fenomen religiós té rellevància pública per al Dret estatal punt per a preveure les conseqüències civils del comportament religiós, les seues relacions amb altres membres de la comunitat política aliens a la pròpia religió, o el sotmetiment de les confessions o grups de creients a les normes estatals. Aquest ordenament jurídic és l'objecte d'estudi de la ciència del Dret Eclesiàstic de l'Estat. Però no s'esgota el fenomen religiós en el seu tractament jurídic, sinó que ha de ser abastat també des de l'estudi d'altres disciplines socials i humanes (psicologia, antropologia, política, filosofia, educació, etcètera).
Per això, aquest grup naix amb la vocació d'incorporar a especialistes d'aquestes disciplines, a fi de completar una visió del fet religiós des d'una perspectiva global.
Cotino (director) ha sigut l'IP de Tres projectes consecutius nacionals sobre aquests temes, un centrat en l'e-govern (2005-2008), un altre llibertat i participació en la web social (2010-2012) i l'actual sobre Govern Obert (2013-2015) matèria sobre la qual es pretén la continuïtat. Pendent de resolució de nou projecte I+D+I, del Ministeri d'Economia i Competitivitat, "L'avanç del Govern Obert. Règim jurídic constitucional de la implantació de polítiques de transparència, accés a la informació, dades obertes, col·laboració i participació especialment a través de les TIC i del govern electrònic" DER2015-65810-P (pendent de resolució). També Cotino com IP. Els resultats són més que evidents tant en la xarxa com en centenars de publicacions i ponències. A més d'alguns reajustaments, es potencia aquesta ocasió la internacionalització reforçant l'equip estranger. Tots els membres de l'equip han treballat i cooperat activament en els últims anys.
En aquest grup UV s'afigen dos membres que no ho són del projecte del Ministeri, dos investigadors de total referència a Espanya, Fernández Salmerón i Valero Torrijos, de Dret administratiu.
Es continuarà amb el tractament jurídic dels continguts i les llibertats en internet, responsabilitat de prestadors, discurs de l'odi, límits, censura, etc. D'altra banda, davant el relativament eteri del concepte de govern obert i el predomini d'altres disciplines, es considera necessari el tractament jurídic constitucional per a decantar, sedimentar i destil·lar jurídicament tots aquests canvis i avanços que s'acaben de donar en els últims anys respecte dels continguts del concepte del Govern Obert (transparència, participació, col·laboració, dades obertes, etc.) i la seua projecció en l'ordenament jurídic així com els drets fonamentals implicats. Es pretén la continuïtat perquè que ens situem davant el moment de desenvolupament crucial del Govern obert. Estem en plena culminació d'un procés de fundamentalització del dret a la transparència i accés a la informació pública. Aquest procés ni molt menys ha sigut acabat ni pel TEDH, ni el TJUE ni, especialment pel nostre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. Serà especialment important analitzar la interpretació per autoritats de protecció de dades, autoritats de transparència, defensories amb competència en la matèria i, per descomptat, els tribunals ordinaris i constitucional.
S'ambiciona fer una anàlisi i seguiment tant de l'aplicació de la llei de transparència com a noves lleis administratives i reforma de la llei de reutilització, decret de desenvolupament de la llei de transparència, 2015, així com de l'ona de lleis autonòmiques del període 2013-2015 de l'àmbit autonòmic-local.
Més enllà de la mera anàlisi normativa, es tracta de tindre en compte la implantació pràctica i les polítiques de Govern obert, especialment a Espanya en els diferents nivells municipal, autonòmic i estatal. Es tracta d'una qüestió en plena "ebullició" en 2015-16 a Espanya. No obstant això, donada la transnacionalitat del fenomen, es farà un seguiment també en perspectiva comparada i supranacional europea i iberoamericana.
No sols es pretén analitzar el desenvolupament jurídic constitucional del govern obert, sinó, en la mesura que siga possible, influir en el mateix en els diferents operadors jurídics.
Es compta amb sòlida experiència en la difusió de continguts jurídics d'alta qualitat en formats clàssics (més de nou obres col·lectives i deu congressos), en part a través de www.derechotics.com o el Cyberlaw clinic i de perfils de Twitter de gran visibilitat d'alguns dels membres. A més de generar i difondre coneixement acadèmic, es realitzarà un observatori de la e-administració 2.0, anàlisi de webs de referència espanyola i internacional; un document de recomanacions jurídic pràctiques i cauteles.
La deterioració de les condicions mediambientals, ocasionat sobretot per les activitats humanes, és un dels principals riscos per a la salut. La contaminació, la degradació ambiental, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat no sols estan afectant els ecosistemes i al clima, sinó que també tenen serioses repercussions sobre la producció d'aliments segurs i de qualitat i sobre la població.
Al començament del segle XXI, la seguretat dels aliments que consumim i del medi ambient on vivim s'ha convertit en una prioritat fonamental tant per als consumidors com per als poders públics. El grup d'investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental (SAMA-UV) es dedica a la investigació en ciències mediambientals i alimentàries i proporciona tecnologia i serveis analítics d'avantguarda per a la determinació de contaminants i components naturals centrant les seues activitats en les àrees de sanitat mediambiental, qualitat i seguretat alimentària així com en l'avaluació de riscos i l'estudi de l'exposició humana. Els contaminants amb els quals treballa el grup d'investigació i per als quals disposa de metodologia analítica avançada inclouen tant regulats com emergents i els seus productes de degradació (ex. pesticides, drogues d'abús, medicaments d'ús humà i veterinari, compostos perfluorats, retardants de flama, etc...).
Els resultats d'aquesta activitat desenvolupada ha permés al grup d'investigació relacionar-se i col·laborar amb altres equips nacionals i europeus que investiguen en temàtiques similars a través de l'assistència i la presentació de ponències en nombroses reunions i congressos internacionals i articles en revistes científiques. En el seu conjunt, l'activitat investigadora desenvolupada ha generat 15 capítols de llibre i més de 180 publicacions en revista internacionals SCI d'alt índex d'impacte com Analytical Chemistry, TrAC Trends in Analytical Chemistry, Journal of Chromatography, Analytica Chimica Acta, Critical Reviews in Food Science and Nutrition, Food Chemistry, Journal of Agricultural and Food Chemistry, etc.
La investigació del grup es finança majoritàriament a través de projectes d'investigació enquadrats en el marc de les ajudes per a la realització de projectes d'I+D tant a nivell autonòmic com a nivell nacional, i també en el marc de diverses les accions integrades comptant amb la cooperació d'altres grups d'investigació de la Unió Europea. El grup també té col·laboracions i convenis amb empreses del sector alimentari i mediambiental.
El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.
Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).
Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:
- Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
- Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
- Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
- Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
- Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
- Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.
L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.
Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.
El dret penal té un caràcter bifront: d'una banda prevé la comissió de delictes i en aqueixa mesura protegeix els drets de tots els ciutadans, i d'altra banda garanteix que el poder estatal de castigar s'exercisca d'acord amb una sèrie de garanties, per la qual cosa protegeix especialment els drets fonamentals dels acusats i condemnats. Des d'aquesta tensió entre prevenció i garanties ha estudiat tradicionalment la dogmàtica els fonaments i límits de l'ordenament jurídic. Per a aquest fi, la posició central dels principis constitucionals i la protecció dels drets fonamentals ha servit per a defensar un discurs polític-criminal on el respecte al principi general de llibertat puga legitimar el ius puniendi estatal. No obstant això, l'anàlisi del Dret penal contemporani mostra una acusada tendència cap a l'augment del rigor punitiu i cap a la consideració de la perillositat criminal com a fonament de les sancions penals. Aquesta tendència pot fàcilment observar-se en les reformes legislatives del Codi penal espanyol des de la seua aprovació en 1995, sent d'especial importància la Llei orgànica 1/2015 de reforma del Codi penal, on s'introdueixen institucions de dubtosa constitucionalitat com la presó permanent revisable, a més de l'expansió de mesures de seguretat com la llibertat vigilada. En tots dos casos, són pronòstics de perillositat criminal els que fonamenten l'execució de les sancions.
El grup d'investigació sobre "Prevenció i garanties penals" pretén estudiar aquesta evolució, partint del respecte als principis constitucionals i la protecció dels drets fonamentals com a marc metodològic de la investigació, per a valorar críticament les insuficiències d'aquestes noves tendències polític-criminals, utilitzant la formació en Criminologia de gran part dels membres del grup per a establir relacions entre aquesta i el Dret penal. El caràcter interdisciplinari del grup d'investigació permetrà estudiar respostes que puguen adaptar el discurs garantista a la implementació de tècniques preventives eficaces enfront dels nous reptes polític-criminals propis dels canvis socials, a més de valorar l'adequació al sistema de justícia penal de noves formes de resolució de conflictes pròpies de la justícia restaurativa, com és la mediació penal. Així mateix, s'estudiaran fenòmens criminològics concrets, com la prevenció i tractament de la delinqüència sexual, a més dels supòsits de cibercriminalitat on el fet criminal presenta una correlació amb els avanços derivats de la tecnologia de la informació.
En tot cas, l'activitat del grup d'investigació perseguirà oferir una perspectiva que integre el Dret penal comparat, així com la normativa internacional, per a reforçar les propostes de lege llanda i lege ferenda resultants.
La violència en les relacions íntimes i, en particular, en les relacions pares-fills i en les relacions de parella, constitueix un problema social de gran magnitud en les nostres societats, amb elevats costos a nivell individual, familiar i social. La violència en les relacions íntimes afecta a un gran nombre de persones al llarg del seu cicle vital, constitueix la majoria d'actes de violència que es cometen en les nostres societats i continua sent un problema fonamental de salut pública i de drets humans. Encara que en les últimes dècades s'han realitzat avanços significatius en el reconeixement i comprensió d'aquest problema social, són encara nombrosos els interrogants, reptes i controvèrsies que es plantegen per a una millor comprensió i prevenció d'un problema tan complex i multifacètic.
La investigació en els diversos tipus de violència en les relacions íntimes s'ha mantingut tradicionalment separada amb escasses interconnexions entre les diferents línies de treball. No obstant això, és cada vegada major el reconeixement que els diferents tipus de violència en les relacions íntimes comparteixen un terreny comú, i que pot existir un solapament en els processos, patrons, causes, factors de risc i intervencions en els diferents tipus de violència en les relacions íntimes sent, per tant, cada vegada més necessari un acostament integrador i multifacètic a l'estudi d'aquesta problemàtica social. Aquest grup d'investigació proposa precisament un acostament integrador a la investigació de la violència en les relacions íntimes. Mitjançant la suma d'esforços d'un grup d'investigadors de la Universitat de València amb una sòlida i reconeguda trajectòria, i un conjunt de col·laboradors nacionals i internacionals, es proposa una estratègia integradora articulada al voltant de quatre línies d'investigació.
