Les microalgues liquèniques exerceixen un paper molt actiu en la capacitat dels líquens per a sobreviure en condicions ambientals extremes. L'objectiu d'aquesta línia de treball consisteix en la determinació dels metabòlits implicats en l'adaptació de les microalgues liquèniques a condicions extremes com a dessecació o fred a fi de desenvolupar possibles aplicacions biotecnològiques de cara a la seua aplicació en la tolerància de cultius.
Línia de treball duta a terme en col·laboració amb l'empresa DADELOS SA. Es desenvolupen dues aproximacions: La identificació i anàlisi semiquantitatiu per espectrometria de masses dels components químics dels diferents productes. L'anàlisi de l'efecte dels productes sobre cultius.
Els ossos i dents són les úniques restes que es localitzen en contextos paleontològics. L'anàlisi de la seua composició química permet entendre la paleobiologia, paleoecologia i l'ús de l'hàbitat d'aquests organismes, reflectint els paràmetres ambientals i condicions paleoclimàtiques.
Utilització de sèries temporals d'imatges de satèl·lit des de 1981 fins a l'actualitat per a estudiar la dinàmica de la superfície terrestre.
Aplicacions analítiques de l'electroforesi capil·lar i tècniques relacionades, incloent altres tècniques d'electroseparació capil·lar, com la cromatografia capil·lar electrocinèntica, l'electroforesi capil·lar en gel i la electrocromatografia capil·lar (CEC).
Desenvolupament d'aplicacions analítiques de la cromatografia liquida (HPLC).
Les microalgues liquèniques són capaces de créixer al mig sòlid o líquid sota condicions en què difícilment ho fan altres organismes. Aquest fet les converteix en candidates per al seu ús en bioreactors o per a la producció de biomassa i de compostos obtinguts per transformació.
L'ús de les eines d'anàlisis d'imatge i el GIS permet reconéixer la forma de les restes de l'esquelet cranial i postcranial de vertebrats. L'anàlisi vectorial de la forma, directe o basat en anàlisis estadístiques permet abordar una forma nova de l'estudi teòric de la forma.
Els microvertebrats es distribueixen segons unes poques variables bioclimàtiques, podent caracteritzar-se aquestes condicions segons l'àrea que ocupen les seues poblacions. El GIS permet relacionar l'àrea de distribució i les variables bioclimàtiques, la qual cosa permet conéixer les condicions reals del passat.
Anàlisis avançades. Estudis de la dieta humana. Avaluació integrada del risc.
Investigació centrada en els estudis de biodiversitat, ecologia i evolució de Hidrozous (Classe Hydrozoa, Phylum Cnidaria), fonamentalment amb la fauna de Hidrozous bentònics antàrtics, però també d'altres regions com el Mediterrani o el Pacífic
Anàlisi de la distribució espacial d'organismes aquàtics en relació al medi i els processos dispersius.
Estudi de l'evolució de genomes complets i dels gens presents en aquests, amb èmfasi especial en bacteris i virus.
La investigació sobre biologia de la conservació es concentra en estudis biològics de cetacis, pinnípedes i tortugues marines tant d'aigües europees i d'altres regions per a intentar millorar l'estatus de conservació de les espècies i dels hàbitats.
El seu objectiu és el desenvolupament de protocols per a propagar espècies forestals (genotips / famílies) que presenten característiques excepcionals de creixement i/o producció.
Estudi de la flora briofítica d'ambients mediterranis. Biogeografia de molses i hepàtiques. Sistemàtica i filogènia de briòfits. Avaluació de l'estat de conservació de les espècies de briòfits.
Calibratge de satèl·lits de teledetecció mitjançant la realització de mesures in situ simultànies amb el pas del satèl·lit. Posada en marxa d'estacions de mesura in situ en diferents punts d'Espanya (Espai natural de Doñana, Almería, Barrax, etc) i del món (el Perú, Xile, etc). Validació d'algorismes.
Aquesta línia d'investigació tracta d'estudiar la variabilitat espaciotemporal de la temperatura i precipitació, així com d'altres elements climàtics, en el context de la teoria canvie climàtic en una zona vulnerable com el Mediterrani, amb especial èmfasi en el territori valencià.
La incorporació de noves eines sintètiques al grup com és l'ús de processos radicalaris catalítics iniciats per llum, permetrà obrir noves línies de treball en combinació amb altres metodologies com la síntesi asimètrica o la generació de noves entitats químiques fluorades.
Espècies críptiques de rotífers. Distribució i simpatria. Diferenciació ecològica de les espècies. Relacions de competència i mediació de la coexistència. Fluctuacions ambientals i manteniment de la diversitat. Inversió dens-dependent en diapausa i competència.
Comportament social i comunicació en fardatxos. Comunicació química en lacèrtids. Evolució de la visió en color i dels patrons de coloració en lacèrtids. Senyals visuals dinàmiques en lacèrtids. Comunicació acústica en el llop ibèric. Feromones i comunicació química en escarabats. Mecanismes de producció del color.
Conflicte sexual i selecció sexual. Selecció per parentiu i conflicte sexual. Ecologia de la selecció sexual. Ecologia del conflicte sexual. Evolució de l'envelliment i històries de vida en els sexes. Drosophila melanogaster.
Identificació i desenvolupament normatiu dels valors que persegueix l'ONU. Protecció jurídica (a nivell internacional, europeu i nacional) d'aquests valors. Identificació i desenvolupament normatiu dels valors que persegueix la Unió Europea. Protecció jurídica (a nivell europeu i nacional) d'aquests valors.
Desenvolupament de mètodes de correcció de la pertorbació atmosfèrica en les dades subministrades pels satèl·lits artificials.
Desenvolupament de fases estacionàries monolítiques per cromatografia líquida capil·lar, nano i electrocromatografia.
S'aborda el desenvolupament de la metodologia Yeast Surface Display, no solament en Sacchomyces cerevisiae sinó també en altres llevats no Saccharomyces. A més es pretén desenvolupar aplicacions en biocatàlisi, bioremediació i salut mitjançant l'exposició de proteïnes i pèptids concrets.
Utilització de marcadors moleculars basats en els polimorfismes d'ADN per a la detecció del frau alimentari d'origen vegetal (estabilitzants alimentaris, olis vegetals, espècies).
Anàlisi de sèries temporals de poblacions planctòniques. Modelització no-lineal de la dinàmica poblacional. Equacions de creixement poblacional per a cicles vitals complexos. Anàlisi de taules de vida. Dinàmica de poblacions amb estructura en edat. Anàlisi de viabilitat de poblacions.
Un dels reptes que té en l'actualitat l'educació en tots els nivells és com hem de tractar la diversitat tant ètnica, cultural, lingüística, afectivo-sexual (...) en les nostres aules i com realitzar-ho amb uns indicis d'èxit. La línia d'investigació tracta de fer-ho des de la formació literària.
Desenvolupament i utilització de metodologies per a l'avaluació dels efectes dels factors ambientals naturals i antropogènics sobre els cnidaris.
Ecologia de les interaccions aquàtiques i les seves aplicacions.
Ecologia de ratapinyades que habiten coves.
Ecologia d'ocells en humides.
Ecologia de micromamífers en camps de cultiu, tarongers.
Ecologia de poblacions d'amfibis, rèptils, ocells i mamífers.
Ecologia del comportament en ocells.
Anàlisi de trets de la història vital. Compromisos adaptatius i eficàcia biològica. Ecologia del sexe i maneres de reproducció. Inversió sexual en partenogenètics. Estats de latència i adaptació a ambients temporalment variables. Estratègies d'apostes múltiples i impredictibilitat ambiental.
Estructura genètica i diferenciació poblacional en el zooplàncton continental. Adaptació local. Diversitat genètica i genòmica. Marcadors genètics associats a trets adaptatius. Dispersió i flux gènic.
Processos de coevolució, coespeciació i codiversificació en simbionts. Desenvolupament de mètodes d'anàlisis cofilogenètics. Ecologia de comunitats de simbionts. Ús de xarxes bipartides i índexs de diversitat funcional per a la seua caracterització. Estudi de l'impacte d'hostes invasors sobre les comunitats natives de paràsits.
Estudis sobre l'ecologia d'espècies de llevats i bacteris en el vi. Anàlisis taxonòmiques i descripció de noves espècies. Desenvolupament de diverses metodologies per a la detecció, identificació i quantificació d'espècies presents en el vi: hibridació fluorescent in situ, Enoxip de det
Comunitat d'ocells del taronger, ecologia reproductiva de carboner comú, ecologia reproductiva de passeriformes palustres.
Naturalesa jurídica del concepte de desenvolupament sostenible; contingut de la noció de desenvolupament en el seu aspecte econòmic, social, cultural i ambiental; característiques bàsiques del criteri de sostenibilitat; disparitats de desenvolupament dels pobles; responsabilitats comunes però diferenciades, etc.
Enginyeria cristal·lina orgànica i metalorgànica.
Estudi del metabolisme dels terpens i la possible interacció entre les rutes cloroplástica i citoplasmàtica prenent com a model l'espígol (Lavandula latifolia Med).
Estudi dels insectes depredadors i parasitoides com a enemics naturals de plagues causades per altres insectes des de diversos aspectes: sistemàtica, morfologia, anatomia, ecologia i conservació. Metodologies de control biològic i integrat de plagues causades per insectes en ambients agrícola, forestal i urbà. Faunística i conservació de diplurs, odonats i himenòpters.
Utilització de la informació genètica i genòmica de microorganismes patògens (bacteris i virus) per a estudiar la seua disseminació en poblacions humanes i en les seues reservoris naturals, complementant les tasques de vigilància i control epidemiològic.
Desenvolupament d'algorismes per a estimar paràmetres físics i biofísics des de satèl·lit, entre ells la temperatura, l'albedo, la reflectivitat, l'emissivitat de la superfície terrestre, la inèrcia tèrmica, evapotranspiració, contingut en vapor d'aigua de l'atmosfera.
Anàlisi paleoambiental i evolució de les plataformes carbonatades del Devonià. Registres i anàlisi multidisciplinària detallada dels canvis climàtics i paleogeogràfics en el Devonià. Distribució paleogeogràfica de tàxons.
En l'àrea de Morteral (Magre) i de Araia (Ribesalbes-l'Alcora) s'han estudiat en sèries d'alta resolució els micromamífers del Aragoniense. Els resultats permeten evidenciar informació paleontològica fins ara desconeguda i de gran interés en el context temporal objecte d'estudi.
Uns poquíssims jaciments del Neogen de l'Equador alberguen una rica i espectacular fauna de micro i macrovertebrats (Cetacis Eocé, Megafauna Plistocé). Les dades d'aquests enclavaments han de permetre'ns aprofundir en l'originació dels cetacis i l'extinció de la megafauna sud-americana.
L'objectiu general d'aquest projecte consisteix a estudiar l'evolució de diferents paràmetres espermàtics relacionats amb el metabolisme energètic, en diferents condicions fisiològiques, per a optimitzar la producció de les dosis seminals, així com la seua capacitat predictiva de la fertilitat.
S'estudien diversos afloraments en CV que contenen jaciments paleontològics del Miocé superior-Pliocé inferior (5-6 dt.), que registren l'anomenada Crisi de Salinitat del Messinià, que va suposar la dessecació del Mediterrani i un intercanvi faunístic entre Àfrica i la Península Ibèrica.
Estudi de l'origen i evolució primerenca dels grans grups de vertebrats basals, així com del temps i forma de l'aparició dels diferents tipus de teixits i estructures esquelètiques, clau per a delimitar el seu escenari evolutiu.
Incidència del concepte de desenvolupament sostenible en els diversos sectors del Dret internacional (Dret internacional econòmic, Dret internacional ambiental, Dret internacional dels drets humans...). Desenvolupaments conceptuals i normatius internacionals i europeus.
Utilitzem els virus com a organismes model en el laboratori per a estudiar processos evolutius de manera experimental.
Estudi cariològic i molecular de les famílies ribosomals nuclears 45S i 5S, incloent la seua ubicació genòmica, evolució molecular, mecanismes d'evolució concertada i significació filogeogràfica i filogenètica.
Proposta d'un model psicobiològic de Factor General de Personalitat (FGP). Creació d'un instrument de mesura del FGP.
Selecció de ceps de Oenococcus oeni i de Lactobacillus plantarum com a cultius malolàctics. Desenvolupament d'estratègies avançades per a dur a terme la fermentació malolàctica: cèl·lules immobilitzades, desacidificació contínua, cèl·lules no proliferants. Adaptació de ceps a SO2 i pH.
Estudi de la biodiversitat, sistemàtica i nomenclatura d'algues bentòniques i fanerògames marines mediterrànies. Conservació d'espècies i els seus hàbitats.
Bases moleculars que controlen la resposta estacional en pugons o com el fotoperíode curt indueix l'aparició de la fase sexual.
Les principals línies d’investigació són: i) Evolució de la simbiosi, ii) Biologia sintètica, iii) Estudi genètic dels pugons.
L'objectiu és el desenvolupament d'eines per a la manipulació genètica d'aquesta espècie: plasmidis, mutants malolàctics i sistemes d'introducció del DNA. Genòmica comparativa per a establir relacions entre genoma i resistència a factors d'estrés del vi.
Genòmica evolutiva i funcional.
Estudi de la diversitat genètica d'espècies no model, en poblacions naturals, mitjançant la seqüenciació de porcions representatives del genoma. Especiació i introgressió.
GEOPORTAL (http://ceosspain.lpi.uv.es) en el qual es proporcionen productes, històrics (des de l'any 2007) i en temps real (menys de 5 hores) dels sensors SEVIRI i MODIS.
Estudi dels amfibis i rèptils, de la seua corologia, els seus paràsits, de l'estat de conservació de les seues poblacions, les seues amenaces i introducció d'espècies invasores.
El nostre principal objectiu d'investigació és desxifrar com les cèl·lules eucariotes regulen l'expressió gènica per a transportar, distribuir i utilitzar correctament el ferro en resposta a la sovint baixa disponibilitat d'aquest micronutrient essencial. Utilitzem el llevat Saccharomyces.
El coure i el ferro són micronutrients essencials per a pràcticament tots els organismes vius però són tòxics quan estan en excés. El nostre objectiu és desxifrar com les plantes superiors transporten, distribueixen i utilitzen aquests metalls i com regulen l'homeòstasi metàl·lica.
En un escenari de reducció de la precipitació al Mediterrani previst per al segle XXI, aquesta pionera línia d'investigació estudia altres inputs d'aigua al sistema hidrològic. El grup treballa en l'anàlisi de la precipitació oculta de l'aigua de boira i les seues potencials aplicacions.
Aplicació de tècniques d'intervenció psicològica (teràpia d'acte-regulació) per a modificar la personalitat i el maneig de les drogues.
Utilització dels sensors remots, satel·litaris o aerotransportats, per a mesurar els valors de les variables ambientals relacionades amb les característiques ambientals, la qualitat i l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics continentals.
Evolució del marc institucional per al desenvolupament sostenible, tant a nivell mundial (sistema de Nacions Unides), com a regional (Amèrica, Àfrica, Àsia, Antàrtida, Àrtic), prestant especial importància a la Unió Europea i al Consell d'Europa.
Limnologia fonamental i aplicada: Dinàmica i funcionament dels ecosistemes aquàtics epicontinentals. Estructura de les comunitats i diversitat funcional. Avaluació de l'estat ecològic i de conservació. Ecologia microbiana en ecosistemes lenítics: Estudi de la composició i funcionalitat de la comunitat microbiana per tècniques moleculars. Metagenómica. Metabarcoding i e-DNA. Biogeoquímica i balanços de carboni en aiguamolls mediterranis, fluxos de gasos carbonats d'efecte hivernacle. Efectes de les característiques ecològiques i estat de conservació en la capacitat mitigadora del canvi climàtic dels ecosistemes lenítics. Ecotoxicologia. Sistemes d'informació geogràfica (SIG). Teledetecció. Limnologia polar.
Investigació i innovació en la literatura destinada al lector model de la qual es troba en l'educació infantil, primària, secundària.
S'estudia la Tafonomia, Sistemàtica, Bioestratigrafia i Biogeografia de grans vertebrats. En l'actualitat s'està treballant en diverses localitats que abasten des del Miocé superior fins al Plistocé (Crevillent 2, Alacant; Venta del Moro, València; Port de la Cadena i Quibas, Múrcia).
Les plantes han desenvolupat mecanismes mitjançant els quals s'enfronten a condicions ambientals adverses, entre ells l'acumulació de poliamines (PAs). Pretenem caracteritzar el paper de les PAs com a molècules reguladores de la resposta a l'estrés i les seues interaccions amb altres fitohormones.
Les microalgues liquèniques exerceixen un paper molt actiu en la capacitat dels líquens per a sobreviure en condicions ambientals extremes. L'objectiu d'aquesta línia de treball consisteix en el coneixement dels mecanismes transcripcionals que modulen aquesta resposta.
Aquesta línia de treball està encaminada a conéixer les capacitats d'utilització de substrats presents en el most o en el vi i els seus efectes sobre el creixement dels bacteris i sobre les característiques del vi.
Treballar en les principals línies d'investigació i d'innovació que s'estan desenvolupant en didàctica de la literatura i de la llengua.
Sistemàtica i identificació de líquens (tant el fong com les algues liquenitzades) i fongs no liquenitzats (inclosos els que formen bolets) de l'àrea mediterrània, així com identificació dels productes del seu metabolisme secundari. Conservació d'espècies i dels seus hàbitats. Biodeterioració de monuments.
Modelització matemàtica de l'activitat cerebral electroencefalogràfica (EEG), en relació amb efectes de drogues i des del paradigma de les diferències individuals.
Modelització de sistemes socials, valors i qualitat de vida, i fluxos demogràfics.
Anàlisi de les marques de les histones durant l'envelliment de les cèl·lules de llevat, globalment i a nivell de gens concrets. Anàlisi dels complexos enzimàtics responsables de les marques d'histones en cèl·lules velles i en cèl·lules joves.
Mitjançant l'ús de diverses aproximacions experimentals, pretenem identificar i caracteritzar mecanismes en la generació de la diversitat dels virus d'RNA així com obtindre estimes quantitatives de les taxes de mutació en aquests.
Estudi dels nematodes associats al sòl i a artròpodes tenint en compte la seua taxonomia, els grups tròfics als quals pertanyen i els índexs de comunitat derivats dels anteriors.
La nostra investigació consisteix bàsicament en la preparació i caracterització de noves metalonucleases oxidatives i/o hidrolítiques, basades fonamentalment en compostos de coordinació d'ions metàl·lics d'interés biològic amb lligands tipus triazol i lligands tipus sulfonamida.
Optimització de les tècniques de conservació del semen.
Els estudis parasitològics se centren sobre vertebrats marins (mamífers, tortugues i peixos) i inclouen aspectes taxonòmics, ecològics, evolutius, marcatge biològic, toxicològics i patològics, particularment en els sectors de la pesca i l'aqüicultura.
Estudi dels paràsits d'amfibis i rèptils des de diversos aspectes: taxonomia, morfologia, ecologia, filogeografia, evolució.
Bacteris patògens en aqüicultura: patògens de peixos i zoonòtics. Biologia de la interacció patogen hoste. Resposta immunitària enfront dels patògens. Diagnòstic i control de malalties de peixos. Vacunes.
El patrimoni cultural, la formació lectora, literària, digital i mediàtica i la seua investigació com una manera d'entendre el món i formar ciutadans crítics, reflexius i capaços d'enfrontar-se a qualsevol mena de text siga escrit o digital.
Avaluació de les respostes de peixos i invertebrats aquàtics davant el canvi global considerant tant el calfament global com la contaminació química.
Anàlisi química avançada. Caracterització de la qualitat i la seguretat alimentària en el marc de la legislació alimentària. Foodomics: Tècniques de Perfil i Empremta dactilar per a la caracterització d'aliments, la seua autenticitat i la caracterització del seu origen.
Reaccions tàndem asimètriques. La combinació de diversos processos òrgan-catalítics o, alternativament, un procés òrgan-catalític amb una cicleaddició dipolar intramolecular, amb l'objectiu de generar nous esquelets enantiomericament enriquits és una de les línies d'actuació del grup.
Aquesta línia abasta l'anàlisi mitjançant modelització numèrica, teledetecció i dades climàtiques, dels factors i processos dinàmics que desencadenen els riscos meteorològics (pluges torrencials, incendis forestals i temperatures extremes) al Mediterrani, a fi de millorar la seua predicció .
Estudi de la presència, transport, destí i biodisponibilitat de contaminants emergents i prioritaris en compartiments mediambientals. Avaluació del risc mediambiental. Desenvolupament de mètodes de forensia mediambiental i epidemiologia d'embornal.
Selecció de bacteris làctics i de llevats per a corregir desequilibris en la composició de mostos i vins. Els microorganismes poden transformar part dels sucres del most en àcids (ác. làctic, succínic, etc.) o en glicerol. Això suposa un augment de l'acidesa i de la suavitat dels vins i una reducció del grau alcohòlic. És una línia de treball d'interés eminentment pràctic.
Desenvolupament de sensors remots i tècniques de teledetecció per a millora de la capacitat d'observació del sistema climàtic.
Cerca de ceps de bacteris làctics capaços de degradar amines biògenes en vins. Cerca d'enzims responsables de la degradació d'amines biògenes . Desenvolupament de sistemes cel·lulars i enzimàtics que permeten la seua utilització en vins i altres aliments.
Estudis de la diversitat biològica de briòfits, amb especial atenció a les seues relacions evolutives i patrons biogeogràfics.
Anàlisi de la biota d'invertebrats càmbrics, fonamentalment sistemàtica de trilobites i distribucions estratigràfiques i paleogeográficas. Bioestratigrafia d'alta resolució, cronoestratigrafia, definició i subdivisió oficial dels Pisos del Càmbric.
Anàlisi de la biota de vertebrats i restes vegetals devonians, especialment sistemàtica i filogènia de conodontos, peixos i espores i distribucions estratigràfiques. Bioestratigrafia d'alta resolució, cronoestratigrafia, definició i subdivisió oficial dels Pisos del Devonià.
Anàlisi de la biota d'invertebrats devonians, especialment sistemàtica de braquiópodos i distribucions estratigràfiques i paleogeogràfica. Paleoecologia i evolució dels braquiòpodes del Sistema Devonià. Ostràcodes del Devonià, paleoecologia i bioestratigrafia.
L'objectiu del grup és fabricar noves molècules amb activitat farmacològica i amb estructura basada en la de productes naturals bioactius. Interessen principalment les activitats citotòxiques, antiangiogèniques i d'inhibició de la telomerasa, que confereixen interés en la terapèutica anticàncer.
Ecologia vegetal (vegetació dunar, nitròfila, matolls, incendis forestals, bioclimatologia i biogeografia); taxonomia vegetal (cariologia, fenologia, filogeografía, nomenclatura); biologia de la conservació.
Anàlisi de la possibilitat d'usar nanopartícules per a combatre plagues d'insectes, ja siga la pròpia nanopartícula o com a vehicles de transport i distribució d'insecticides. S'estudien aspectes tant de la seua toxicologia com dels seus efectes sobre el desenvolupament i la reproducció d'insectes.
Millora i adaptació d'algorismes d'obtenció de la temperatura de la superfície terrestre (LST) per a diversos satèl·lits, principalment MSG-SEVIRI, EOS-MODIS, i ENVISAT-AATSR. Disseny i desenvolupament de sistemes de radiometria angular de camp.
Es pretén analitzar la capacitat de diferents espècies i ceps de llevat per a dur a terme la síntesi de sintons quirals d'interés farmacèutic i industrial. També es contempla la possibilitat de manipulacions genètiques que conduïsquen a una millora de la seua capacitat en aquest aspecte.
Investigar en l'àlbum il·lustrat, còmic, novel·la gràfica, el discurs audiovisual i fílmic com unes eines fonamentals per a la formació lectora, literària, lingüística i mediàtica de les noves generacions.
Òrgan-catàlisi. En el nostre grup de treball hem desenvolupat metodologies òrgan-catalítiques per a dur a terme la reacció aza-Michael intramolecular. L'extensió d'aquesta metodologia a processos de desimetrització i a reaccions tàndem és un dels objectius futurs en aquest camp.
