Anàlisi i estudi de l'actuació professional dels AODL (Agents d'Ocupació i Desenvolupament Local). Com a un element essencial al procés d'implementació de les polítiques públiques d'intervenció socio-territorial, els AODL s'han convertit en la figura central del model de desenvolupament local, pel que conèixer la seua realitat, activitat i problemàtiques són aspectes d'alt interès científic que poden ajudar en gran mida a la determinació d'actuacions a emprendre. Conèixer qui està portant endavant les actuacions al territori també aporta una vessant de garantia per a que eixes actuacions tinguen un resultat o un altre.
Percepció de pertinença i filiació, influència de l'estil cognitiu del directiu, aspectes influents en la presa de decisions grupals en el clúster, mètode de presa de decisions grupals. Mimetisme i percepcions directives.
Traducció, edició, estudis biogràfics d'intel·lectuals de l'Escola de Frankfurt i dels seus predecessors.
Antecedents, moderadors i conseqüències de l'orientació al màrqueting i al mercat sobre la competitivitat de les empreses del clúster.
Coeducació audiovisual, gènere, semiòtica i estudis culturals. Anàlisi crítica de la cultura audiovisual i la seua dimensió coeducativa. Significació i codificació de gènere als discursos audiovisuals. Interpelació mediàtica: processos d'identificació i subjectivació.
Anàlisi de l'articulació dels diferents tipus de desigualtat social, tot incloent com a objecte d'anàlisi els sistemes de classificació de les desigualtats socials. Estudi de la relació entre l'estructura socio-històrica i el sistema de desigualtats socials.
Estudi dels efectes del biopoder aplicat a l'anàlisi dels cossos, gèneres i sexualitats. Construcció social de la salut i la malaltia.
Anàlisi de les relacions entre els sectors culturals i creatius i el desenvolupament dels territoris, tenint en compte les restriccions socials, econòmiques i culturals.
Anàlisi dels models espaciotemporals. Implementar sistemes d'informació geogràfica per a l'estudi de les relacions inter-organitzacionals: configuració, contingut, continent i efecte. Externalitats positives i negatives. Factors moderadors i mediadors. Transferència de coneixements en clústers. Relacions franquiciades.
Clústers de segon grau i transversals. Dinamització econòmica de territoris i dels seus mercats exteriors.
Anàlisi i estudi del model de desenvolupament local implantat al territori com a marc per a la implementació d'actuacions que permeten la millora del territori i de la seua població. Anàlisi i estudi dels efectes que les actuacions públiques han tingut al territori des de que este model fou implantat a la dècada dels 80. Quina ha segut la seua evolució, quins aspectes requereixen d'una millora per afavorir processos de desenvolupament integral del territori. Buscar respostes a preguntes vinculades amb la eficàcia i la eficiència dels recursos invertits fan que aquesta línia de treball siga estratègica per al futur del territori i de la seua població.
Estudi i anàlisi de l'estructura de relacions de gènere als diferents àmbits de la societat contemporània. Disseny de programes d'intervenció en situacions de desigualtat en l'accés als recursos per a l'acció social.
Estudi de les dinàmiques de convivència i diàleg interreligiós en societats diverses amb especial atenció a la garantia de la llibertat religiosa en contextos de xenofòbia i rebuig cap a les minories. Anàlisi de l'impacte de la islamofòbia en les societats europees.
Les evolucions actuals de la connexions entre sistema educatiu i el mercat de treball obliguen a detindre's en alguns efectes que ja es deixen notar sobre la condició juvenil. La primera qüestió que s'analitzarà en aquesta línia incideix sobre el concepte de capital humà i la seua capacitat per a crear noves subjectivitats juvenils que responen a la idea d'empresari de si mateix. Idea que ha sigut desenvolupada des de la filosofia política en aquestes últimes dècades. El capital humà és una màquina d'activació dels subjectes, que empresarializa les relacions socials i ens representa a l'altre com un competidor. Aquest és un inquietant escenari per a les relacions socials i humanes que planeja sobre la joventut actual. El capital humà es connecta amb d'una sèrie de nocions com la d'ocupabilitat o esperit emprenedor que orienten les concepcions educatives i laborals dels joves. La segona qüestió estudiada en aquesta línia és la dels fenòmens de fugida de cervells que s'han produït entre els joves espanyols arran de la crisi econòmica de 2007. La tercera qüestió està referida al treball gratuït (pràctiques, beques) que cada vegada es configura més com un requeriment obligat per als joves universitaris i obri tot un terreny per a possibles pràctiques d'explotació, abusos i arbitrarietat.
Normativa electoral, paritat, partits polítics. Estudi sobre el comportament dels partits polítics en el disseny de les llistes electorals. Llocs que ocupen les dones en política, partits i institucions.
Aquesta línia d'investigació es proposa investigar les formes emergents de treball tant en el seu vessant de precarització material com quant a la nova configuració de subjectivitats que cobren forma. Els canvis recents en el món del treball lligats al treball cognitiu, al treball digital, al capitalisme de plataforma i a les noves formes d'organització del treball que afecten particularment els joves -treball per projectes, auge de formes de treball independent i freelance- i obrin passe a noves precarietats. Es tracta d'investigar sobre els efectes dels treballs en els quals: 1) La frontera entre el laboral i el personal s'estreny; 2) S'estenen les capacitats cognitives, creatives, emotives, que aprofiten les qualitats personals i obrin tot un escenari de noves formes d'explotació cognitiva; 3) Es reclamen noves demandes empresarials d'implicació, vocació, dedicació en aquests treballs que apel·len al "contracte psicològic", a la identificació amb l'empresa; 4) El treball s'identifica recentment com a espai per al reconeixement, la reputació, la marca amb la corresponent individualització; 5) Es glorifica l'autonomia com a competència i com a situació laboral, que ens dirigeixen cap al predomini de les figures empresarials de l'emprenedor, del treballador independent; 6) La capacitat de negociació sobre els salaris i les condicions de treball és baixa i acreix les situacions de precarietat. La feblesa de la implantació sindical i el marc familiar protector -que suposa un suport per als joves precaris-, reforcen el poder negociador de l'empresa, que fixa condicions materials precàries sense tot just resistència. Inicialment, l'enfocament qualitatiu guiarà metodològicament la investigació.
L'emprenedor internacional. Eficàcia estratègica en noves empreses. Alternatives organitzatives en ambients concursals. Reorganització i reestructuració empresarial. Declivi, crisi i reflotament. Polítiques de Segona Oportunitat.
L'anàlisi dels esdeveniments biogràfics i les trajectòries vitals des de les perspectives micro i macroanalítiques té com a àrees d'estudi, l'educació, l'emancipació, la integració al mercat laboral, la formació i dissolució d'unions, la maternitat i paternitat, els canvis familiars, les bretxes de gènere la llarg de la vida i en els àmbits privats i públics, els episodis vitals durant la vellesa.
Corresponentment amb la seua complexitat i ampli rang se centra en estudi i desenvolupaments relatius a l'estratègia (incloent els nivells tàctic i operatiu) i tot els components que intervenen en el procés de presa de decisions, sobre la base de models normatius o descriptius (matemàtics versus psicològics), així com a nivell individual i grupal.
Anàlisi de les dimensions i variables amb capacitat per explicar els processos de canvi en la distribució desigual de recursos per a l'acció social. Camps socials, capitals i relacions desiguals.
Estètica, art i coneixement filosòfic. Filosofia de l'art com a crítica de la societat. La concepció de l'estètic en la Teoria Crítica
Polítiques d'igualtat de gènere, contra la pobresa i de foment de la participació social en l'àmbit local, nacional i internacional. Gènere i cooperació internacional, acció humanitària, sensibilització i educació per al desenvolupament. Exclusió i marginació des de la perspectiva de gènere.
Anàlisi de la producció de la identitat pedagògica en contextos específics de transició educativa i professional des d'una perspectiva de Justícia Social. Construcció de posicionament social de la joventut en els processos institucionals de transició. Anàlisi de Polítiques Educatives des d'una perspectiva crítica: modernització conservadora.
Anàlisi del paper de les pràctiques, mètodes i tècniques a l'àmbit de la intervenció social, en la producció d'identitats i sexualitats.
Anàlisi i estudi dels processos socioeconòmics que es donen al territori. La innovació socio-territorial com a un element que permet que els territoris puguen afrontar processos de desenvolupament local, és una qüestió d'interés per a qualsevol administració pública amb competències en la matèria. Tanmateix eixa innovació social fa pensar en la necessitat de que cada territori (local, comarcal, provincial, etc.) puga determinar quines són les seues singularitats territorials, és a dir aquells aspectes que li permeten afrontar el futur amb garanties. En això molt té a veure que un territori puga ser considerat com a territori competent, és a dir si compta amb els recursos suficients, si te actors que fiquen en marxa eixos recursos i si derivat d'això es generen dinàmiques actives per a que eixes singularitats permeten articular processos de desenvolupament local.
Aplicació i desenvolupament de conceptes i figures del pensament crític en la investigació social. Dialogue global de la teoria crítica
Concepte de violència de gènere, perspectiva legal: estudi de l'impacte de la Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, polítiques públiques contra la violència de gènere. Perspectiva psicològica de la violència de gènere. Feminicidi.
Modelització de sistemes socials, valors i qualitat de vida, i fluxos demogràfics.
Determinants de la multilocalització, aglomeracions, clústers de compatriotes i d'activitat. Generació i desenvolupament de capital social internacional. Xarxes i guanxi. Distància i estratègia de localització-entrada
Estudi dels processos de precarització en contextos socials dominats discursivament per l'economia del coneixement i que impliquen especialment a persones amb titulació superior. Fenòmens:l'activació emprenedora, noves formes de precarietat vital i el paper de les institucions d'ensenyament superior.
Relacions pedagògiques en contextos d'exclusió social i educativa (pobresa, guetització, minories ètniques). Anàlisi de les polítiques de lluita contra el fracàs i abandonament escolar prematur. Justícia curricular i equitat educativa. Infància i RECE.
Estudi de les dinàmiques de convivència en contextos de multiculturalitat significativa, amb especial atenció a les polítiques d'integració, els models de gestió de la diversitat cultural, la promoció de la interculturalitat i els conflictes associats a la desigualtat i a la xenofòbia.
Anàlisi de les polítiques públiques impulsades per l'àmbit local en matèria de participació ciutadana, la seua incidència en la coproducció de polítiques públiques, les metodologies desplegades a l'efecte i la consideració efectiva de "ciutadania" (mecanismes de desigualtat social i educació en la participació)
Anàlisi de la relació dels processos contemporanis d'individualització amb l'estructura social, en especial amb les posicions de gènere i classe social. Estudi de la relació entre agència i estructura social.
Estudi de la pràctica pedagògica a partir de la Teoria de Basil Bernstein. Anàlisi dels processos de distribució i construcció de coneixement legítim al dispositiu pedagògic. Modalitats pedagògiques de transmissió. Sociologia de la pedagogia. Pedagogia crítica i post crítica.
Dones i mercat laboral. Situació socioeconòmica de les dones. Polítiques d'igualtat. Inserció laboral i treball no remunerat. Bretxa salarial, segregació laboral i sostre de cristall. Corresponsabilitat. Pressupostos amb perspectiva de gènere. Gènere, sostenibilitat social i Tics.
L'última recessió econòmica que ha colpejat els països occidentals ha posat de manifest no solament la fragilitat del sistema capitalista i de les garanties socials que s'han associat durant uns anys a la societat fordista, sinó també l'existència d'una profunda crisi sistèmica de naturalesa estructural i no conjuntural. Els que són joves en l'actualitat han crescut submergits en aquesta crisi i en la incertesa que la ineficàcia de les estructures socials produeix. Davant el repte de "fer-se major" en aquest context, els joves estan adoptant les més diverses estratègies. Aquesta línia d'investigació es proposa precisament analitzar quines són aquestes estratègies intentant identificar l'existència de patrons i construir algunes noves categoritzacions teòriques. Començant pel famós "exit, voice or loyalty" eixida, protesta o conformitat de Hirshman, els estudis que es duen a terme dins d'aquesta línia analitzen la fenomenologia d'estar reaccions: processos quals l'emigració, la protesta i la participació que es manifesten en els nous moviments socials, la innovació com a construcció de nous camins són els fenòmens centrals d'aquesta línia. La desestructuració de les societats occidentals i de la seua organització està generant, d'una banda una falta d'orientació unívoca en els processos de socialització a favor de la pluralització dels itineraris vitals i per l'altre una imperiosa necessitat de construir noves "solucions" en la vida en comú en tots els àmbits. Des dels models de convivència i la pluralització dels models familiars, fins a les formes de l'organització del treball, passant pels processos formatius, la vida dels joves es caracteritza per una mescla molt interessant de conservació i innovació, de ruptures i sorgiment de noves identitats, on els processos subjectius i de relació interpersonals cobren molta importància. D'allí l'ús clau de metodologies qualitatives d'investigació.
Investigació en teoria crítica i Escola de Frankfurt.
El concepte bàsic d'aquesta línia de recerca és que la transició cap a una societat 'post-carboni' no es durà a terme només a través de més eficiència energètica o de canvis en les polítiques del govern, sinó que s’hi requereixen profundes transformacions dels estils de vida i els patrons de consum.
Les temàtiques de recerca i desenvolupament són molt àmplies i entre les mateixes destaquen els estudis dels hàbits o necessitats de desplaçament dels usuaris d'un determinat territori o mitjà de transport, la satisfacció d'usuaris, transport públic, impacte de canvis en l'oferta, maneres blanes, càrrega, logística, última milla, tarifes, accessibilitat, inclusivitat, gènere, medi ambient, mobilitat elèctrica, etc.
Així mateix i més si cap en el cas de la Seguretat Viària, és objecte d'estudi i desenvolupament els Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS), així com altres mitjans de transport terrestre, com és el cas del ferrocarril, tramvia i metre, així com altres marítims i aeris.
Les temàtiques de recerca i desenvolupament són molt àmplies i entre les mateixes destaquen, els estudis epidemiològics, investigació d'accidents, causes de l'accidentalitat, els factors de risc, els grups de risc, usuaris vulnerables, els comportaments dels conductors, els processos psicològics bàsics, les actituds, motivacions i valors subjacents als comportaments, el cas especial dels infractors i reincidents. així com en un altre pla la conducció autònoma.
Així mateix a més del factor humà són objecte d'estudi, les vies (amb diferencial atenció els punts negres i trams de concentració d'accidents, així com a la senyalització, especialment variable), els vehicles, així com l'estat de tots ells.
