Estudi microbiològic dels sistemes de depuració d'aigües residuals aplicant tant tècniques bàsiques, com l'observació mitjançant contrast de fases o les tincions diferencials, com a tècniques moleculars, entre elles FISH (fluorescence in situ hibridization) o qPCR (quantitative polymerase chain reaction). Estudi dels sistemes biològics des del punt de vista de la diversitat microbiana, aplicant tècniques de seqüenciació massiva NGS (next-generation sequencing).
La descripció detallada del contingut d'aquesta línia d'investigació es troba inclosa en la descripció de l'activitat investigadora del grup.
S'investiguen les tecnologies de biofiltració i de filtre biopercolador per a la depuració d'emissions industrials contaminades amb COVs i olors. S'estudien els paràmetres d'operació, el modelatge matemàtic i la microbiologia del procés a escala de laboratori, pilot i industrial.
- Aïllament i caracterització de nous gens de B. thuringiensis que codifiquen proteïnes amb alta acció insecticida.
- Ús d'aïllats naturals o modificats genèticament amb alta efectivitat i/o amb un espectre d'acció més ampli.
Estudis sobre l'ecologia d'espècies de llevats i bacteris en el vi. Anàlisis taxonòmiques i descripció de noves espècies. Desenvolupament de diverses metodologies per a la detecció, identificació i quantificació d'espècies presents en el vi: hibridació fluorescent in situ, Enoxip de det
Estudi i optimització en laboratori i en planta pilot de configuracions avançades d'eliminació de nutrients (nitrogen i fòsfor) per via biològica per a evitar el seu abocament i l'eutrofització de rius, llacs i costes. Estudi de sistemes de recuperació de fòsfor en forma d'struvita mitjançant processos de cristal·lització i processos de recuperació de nitrogen mitjançant contactors de membrana.
Selecció de ceps de Oenococcus oeni i de Lactobacillus plantarum com a cultius malolàctics. Desenvolupament d'estratègies avançades per a dur a terme la fermentació malolàctica: cèl·lules immobilitzades, desacidificació contínua, cèl·lules no proliferants. Adaptació de ceps a SO2 i pH.
Disseny i desenvolupament, tant des d'un punt de vista científic com de transferència tecnològica realitzant experiments a escala pilot de cultius de microalgues per a l'eliminació de nutrients de l'aigua residual urbana.
L'objectiu és el desenvolupament d'eines per a la manipulació genètica d'aquesta espècie: plasmidis, mutants malolàctics i sistemes d'introducció del DNA. Genòmica comparativa per a establir relacions entre genoma i resistència a factors d'estrés del vi.
Estudis d'aplicació de la genòmica comparada a la taxonomia procariota. Inclou tant l'obtenció de dades (noves seqüències, ampliació i/o tancat) de ceps tipus i ceps addicionals d'interés per al grup així com la seua posterior anàlisi amb eines informàtiques i seqüències públiques.
... a la mielopoesi d'emergència durant les candidiasis i revelar els mecanismes implicats en la immunitat innata entrenada durant les infeccions fúngiques.
La hipòtesi en la qual treballem actualment és que les HSPCs poden detectar directament als microorganismes i contribuir a la protecció enfront de la infecció per diferents mecanismes, incloent la seua capacitat de diferenciar-se a cèl·lules mieloides amb un fenotip millorat (entrenat) per a fer front al patogen i iniciar la resposta immunitària.
Limnologia fonamental i aplicada: Dinàmica i funcionament dels ecosistemes aquàtics epicontinentals. Estructura de les comunitats i diversitat funcional. Avaluació de l'estat ecològic i de conservació. Ecologia microbiana en ecosistemes lenítics: Estudi de la composició i funcionalitat de la comunitat microbiana per tècniques moleculars. Metagenómica. Metabarcoding i e-DNA. Biogeoquímica i balanços de carboni en aiguamolls mediterranis, fluxos de gasos carbonats d'efecte hivernacle. Efectes de les característiques ecològiques i estat de conservació en la capacitat mitigadora del canvi climàtic dels ecosistemes lenítics. Ecotoxicologia. Sistemes d'informació geogràfica (SIG). Teledetecció. Limnologia polar.
Aquesta línia de treball està encaminada a conéixer les capacitats d'utilització de substrats presents en el most o en el vi i els seus efectes sobre el creixement dels bacteris i sobre les característiques del vi.
Bacteris patògens en aqüicultura: patògens de peixos i zoonòtics. Biologia de la interacció patogen hoste. Resposta immunitària enfront dels patògens. Diagnòstic i control de malalties de peixos. Vacunes.
- Estudi de la resistència a les toxines de Bacillus thuringiensis tant en formulats bioplaguicides com en plantes transgèniques.
- Estudi dels mecanismes de resistència a plaguicides de síntesis i foment de la seua selectivitat.
Selecció de bacteris làctics i de llevats per a corregir desequilibris en la composició de mostos i vins. Els microorganismes poden transformar part dels sucres del most en àcids (ác. làctic, succínic, etc.) o en glicerol. Això suposa un augment de l'acidesa i de la suavitat dels vins i una reducció del grau alcohòlic. És una línia de treball d'interés eminentment pràctic.
Cerca de ceps de bacteris làctics capaços de degradar amines biògenes en vins. Cerca d'enzims responsables de la degradació d'amines biògenes . Desenvolupament de sistemes cel·lulars i enzimàtics que permeten la seua utilització en vins i altres aliments.
Classificació, identificació i nomenclatura de bacteris marins: caracterització polifàsica (fenotípica, genòmica i filogenètica), especialment d'alfa/gammaproteobacterias i bacteroidetes mitjançant MLSA, hibridació DNA-DNA, índexs taxogenómicos i fenotipado clàssic.
Disseny i desenvolupament de tecnologies eficients per a la valorització de residus orgànics de diferent origen, com ara aigües residuals urbanes, aigües residuals industrials, residus sòlids urbans, biomassa algal, etc. En funció del tipus de residu a valorar, CALAGUA avalua la viabilitat de diferents sistemes de tractament anaerobi, com ara digestors anaerobis mesòfils o termòfils, o bioreactors anaerobis de membranes (AnMBR), així com la combinació de diferents sistemes anaerobis que permeten transformar les actuals EDAR en factories de nutrients, aigua regenerada i energia.
