Anàlisi dels gèneres textuals del turisme i del seu lèxic en el marc de l'estudi dels llenguatges d'especialitat. Aplicació de l'estudi per a millorar la redacció dels textos turístics i la interacció discursiva, elaborar un diccionari en línia i contribuir a les propostes formulades en el marc de l'ensenyament de l'espanyol del turisme.
Entonació col·loquial, fonopragmàtica: la prosòdia de l'espanyol i el seu paper en el funcionament de la llengua.
Estudi i caracterització del registre col·loquial.
Llengua parlada en ELE: l'oral-col·loquial aplicat a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera i segona llengua. Eines per a l'aplicació i desenvolupament de tecnologia per a l'estudi de la llengua espanyola parlada.
Estudi de les varietats americanes de la llengua espanyola i dels usos actuals de la llengua espanyola a Amèrica.
Estudi del funcionament de connectors, interjeccions i marcadors del discurs en català des d'una perspectiva descriptiva i contrastiva (aspectes estructurals i funcionals, lexicogràfics, discursius i d'organització textual).
Creació d'un portal en obert que pose a l'abast del personal investigador les dades recollides en la nostra investigació, és a dir, implementar una base de dades que reculla el corpus de traductors i traduccions cientificotècniques del francés a l'espanyol editades a Espanya i França (s. XVIII-XIX).
Anàlisi pragmàtica de la comunicació política i mediàtica. Estratègies d'enquadrament cognitiu i manipulació en el discurs dels actors polítics. Polítiques comunicatives institucionals i corporatives. Processos discursius en internet. Identificació de patrons i perfils comunicatius en els missatges de polítics i mitjans.
Estudi de la penetració de la llengua estàndard al País Valencià i les actituds lingüístiques relacionades.
Estudi de les interaccions entre individus de diferents cultures tenint en compte el procés de socialització al qual han sigut sotmesos, especialment quan aquesta interacció es produeix a través de la intervenció d'un agent traductor.
Lexicografia bilingüe general i/o especialitzada entre les llengües espanyola/catalana i les llengües alemanya, francesa anglesa i italiana.
Lexicografia monolingüe general i/o especialitzada entre les llengües espanyola/catalana i les llengües alemanya, francesa anglesa i italiana.
Estudi de les aplicacions de la lingüística a l'avaluació i el tractament de les patologies del llenguatge. Contribució al disseny d'instruments per a l'avaluació i rehabilitació de conducta verbal i les capacitats comunicatives generals en subjectes amb alteració patològica.
Estudis de gramàtica contrastiva, adquisició de destreses orals, anàlisis del discurs i comunicació intercultural en alemany i les llengües iberorromàniques, amb aplicació en els àmbits de l'ensenyament de llengües, la traducció i la mediació interlingüïstica.
Lingüística contrastiva bilingüe espanyol/català i anglés, general o d'especialitat, diacrònica o sincrònica, d'elements lingüístics concrets (lèxics i/o funcionals) o de caràcter general.
Lingüística contrastiva bilingüe espanyol/català - italià, general o d'especialitat, diacrònica o sincrònica, d'elements lingüístics concrets (lèxics i/o funcionals) o de caràcter general.
L'equip també estudia la lingüística contrastiva i la seua aplicació a la traducció a nivell lèxic-semàntic i pragmàtic discursiu entre llengües majoritàries com l'espanyol-peninsular i la llengua anglesa en àmbits d'especialitat com el de les ciències de la salut, així com en altres contextos acadèmics i professionals.
Es parteix del contrast cultural i lingüístic, prenent com a base la lingüística de corpus, entre diverses llengües modernes majoritàries com l'espanyol-peninsular i la llengua anglesa. L'objectiu és aclarir conceptes i buscar aplicacions pràctiques a nivell tant particular entre comunitats comunicatives específiques com global dins de l'entorn de l'educació, així com de la comunicació social i professional, com pot ser el cas de la comunicació empresarial. Les eines procedents de la lingüística de corpus, des d'una perspectiva transcultural, resulten ser essencials tant per a l'obtenció de dades reals i compilació de corpus com per a la seua anàlisi i aplicació de resultats. L'estudi de la comunicació social i professional actual s'aborda en aquest equip en simbiosi amb el món digital, no sols com a mediadora, sinó també com objectiu de les aplicacions de nova generació.
Lingüística contrastiva entre més de dues llengües o bé entre parells de llengües diferents als de les dues línies anteriors, general o d'especialitat, diacrònica o sincrònica, d'elements lingüístics concrets (lèxics i/o funcionals) o de caràcter general.
Gravació, transcripció, elaboració, etiquetatge i estudi de bases de dades lingüístiques per a l'estudi de la llengua.
Estudi de la relació entre llengua i dret. Estudi del llenguatge d'especialitat. Aplicació del mètode científic de la lingüística per a ajudar a l'esclariment de delictes.
Estudi de les aportacions de la lingüística a l'ensenyament-aprenentatge del català, com a primera o segona llengua o com a llengua estrangera. Aplicacions metodològiques en l'ensenyament-aprenentatge de llengües (i l'adquisició de les habilitats lingüístiques).
Unitats fraseològiques i expressions idiomàtiques, del lèxic i incorporació de paraules de nova creació al lèxic de l'espanyol.
Anàlisi de mecanismes fòrics de cohesió textual: demostratius textuals, noms encapsuladors i mecanismes endofòrics de cohesió. Funcionament, projecció discursiva i relació amb els marcadors del discurs-
Descripció i anàlisi de la morfologia i sintaxi catalanes, amb una perspectiva diacrònica. Pretén descriure i explicar els processos de canvi lingüístic que afecten la gramàtica catalana com ara la morfologia verbal, els demostratius, quantificadors, la subordinació, etc.
Estudi de les paraules noves que penetren en la llengua catalana, tant pels mecanismes de formació de paraules, com pel canvi semàntic i pel manlleu d'altres llengües.
Estudis de les estratègies persuasives típiques del discurs polític oral en el context anglosaxó i espanyol, com ara la metàfora, la metonímia, l'avaluació (Martin & White, 2005) o els mecanismes de Transitivitat (Halliday i Matthiessen, 2004, 2014), o una combinació d'ells, amb l'objectiu de convéncer a l'audiència i obtindre els seus vots i que, per tant, s'utilitzen amb un propòsit ideologitzador.
Estudi de les estratègies persuasives en l'entorn laboral (empresarial i institucional) que s'utilitzen per a la construcció d'una identitat corporativa en els mitjans de comunicació públics (particularment en contextos digitals).
Mecanismes lingüístics i paralingüístics per a expressar (des)cortesia en espanyol; delimitació del concepte d'intensificació lingüística i estudi dels mecanismes lingüístics que la conformen, i delimitació dels conceptes d'ironia i humor com a fenomen lingüístic. Història de l'espanyol.
Estudi del canvi semàntic del lèxic català, com s'estructuren els diversos significats, com sorgeixen i canvien. També s'interessa pel canvi semàntic en construccions, com ara les perífrasis verbals o unitats fraseològiques. Aplicació de teories lingüístiques (cognitivisme, construccionisme...).
Estudi de la traducció en totes les seues varietats, entesa com el procés comunicatiu que permet reformular un missatge des d'una llengua de partida a una d'arribada, en el si d'uns contextos culturals determinats.
L'objectiu d'aquesta línia d'investigació és aprofundir en el coneixement de les dificultats de comunicació i del llenguatge de persones amb afàsia i demència, i la seua relació amb les funcions executives; desenvolupar test i protocols d'exploració i rehabilitació del llenguatge i la comunicació.
Variació diatòpica i diafàsica i canvi lingüístic sincrònic en la llengua catalana. Elaboració d'un corpus lingüístic oral dialectal i col·loquial del català i estudi de la llengua oral en textos conversacionals i monològics.
El grup s'aproxima a la variació lingüística des de diverses perspectives integradores de les múltiples variables que interactuen en la comunicació actual. L'enfocament predominant és el variacionista pragma-semàntic, destacant la versatilitat interpersonal i multimodal de la comunicació i la seua influència en les transformacions socials, professionals i educatives. De manera pionera l'equip aborda la variació en tots els seus àmbits de la lingüística aplicada des d'una perspectiva multidisciplinària.
Funcions pragmàtiques dels verba dicendi en discurs.
