Els mapes d'activació durant la fibril·lació ventricular es construeixen a partir de l'anàlisi de finestres de temps de dos segons. Cada mapa es classifica en tres categories en funció de la seua complexitat: baixa (tipus I), que comprén un únic front d'ona ampli sense bloquejos de conducció ni àrees de conducció lenta; Intermedi (tipus II), que consta de dos fronts d'ona o un front d'ona amb àrees de bloqueig de conducció o conducció lenta; I alt (tipus III), que comprén tres o més fronts d'ona associats amb àrees de conducció lenta i bloqueig de conducció. El grau de complexitat s'expressa com una variable quantitativa utilitzant la fórmula: CI = (nombre de mapes de tipus I x 0.1 + nombre de mapes de tipus II x 1 + nombre de mapes de tipus III x 2) / nombre total de mapes d'activació.