• Universitat de València (50%)
• Albert-Ludwigs Universität Freiburg (50%)

• Sara Ferrer Altabás
• Daniel Sauter
• Hans Zappe

La labor fonamental de l'òptic-optometrista és la d'obtindre una prescripció òptica adequada per a cada usuari. Per a això, actualment els dispositius més estesos en els gabinets optomètrics són els frontofocòmetres, que poden ser manuals o automàtics.

En els frontofocòmetres manuals convencionals és l'observador qui manualment actua sobre la roda de potència diòptrica variable. Aquest procediment pot presentar una sèrie de problemes en tractar-se d'un procés completament manual, com a possibles confusions en anotar l'orientació dels meridians mesurats, la seua elevada subjectivitat i temps mitjà d'ús, així com la dependència del resultat amb l'ametropia de l'observador i, per tant, menor precisió.

Els frontofocòmetres automàtics estan basats en tecnologies notablement més complexes, utilitzant sensors d'ona, aberròmetres, etc. i, en conseqüència, presenten un cost econòmic més elevat que els frontofocòmetres manuals, que són més grans i menys portables.

Per tant, existeix la necessitat de desenvolupar noves solucions per a la determinació de les aberracions o mesurar característiques òptiques en lents òptiques i oftàlmiques que eviten l'elevada influència per part del professional que manipule l'aparell, que siguen de menor grandària que els frontofocòmetres actuals i que incrementen la seua precisió sense elevar la seua complexitat i cost.

Personal investigador de la Universitat de València ha desenvolupat un nou dispositiu i mètode per a la determinació de característiques òptiques en lents òptiques i oftàlmiques, que redueix la influència per part del professional que manipula el dispositiu, que és de menor grandària, major portabilitat, major precisió en la seua determinació i de menor cost econòmic que els dispositius actuals existents en el mercat.

La solució comprén una unitat òptica de focus variable com, per exemple, una lent líquida o opte-fluídica ajustable (TL, tunable lens), i el sistema complet està integrat pels següents elements: una font d'il·luminació, un sistema objecte, un mig suport, una unitat òptica de focus variable i un sistema de captura d'imatge.

Aquest dispositiu pot utilitzar-se tant en lents de contacte com en ulleres o altres sistemes de correcció d'aberracions òptiques.

La invenció desenvolupada és aplicable en el camp de l'òptica i l'optometria. A aquest efecte, està principalment dirigida tant a fabricants d'instrumentació optomètrica com a fabricants de lents oftàlmiques.

Aquesta invenció presenta els següents avantatges:

1. Reducció de les seues dimensions i major portabilitat.
2. Facilitat en el maneig del dispositiu.
3. Disminució significativa d'error per part del professional.
4. Increment de la precisió en la determinació de les característiques oftàlmiques.

• Patent concedida