• Universitat de València (80%)
• Fundación Oftalmológica del Mediterráneo (FOM) (20%)

• José María Artigas Verde
• Cristina Paloma Peris Martínez

Existeixen diferent mètodes d'aplicació de fàrmacs per al tractament de les malalties oculars. El més senzill i comú és l'aplicació per via tòpica en forma de col·liri (gotes), però té com a inconvenient la baixa biodisponibilitat del fàrmac, , ja que als teixits oculars interns arriba entre l'1 i el 5% de la quantitat administrada. Un altre mètode de tractament són les microinjeccions intravítries, o les iontoforesis. No obstant això, aquests mètodes poden modificar l'estructura dels ulls i produir efectes secundaris.

La utilització de lents capaces d'alliberador/dispensar fàrmacs, en les quals el principi actiu s'allibera de manera controlada i directament en contacte amb la còrnia, afavoreix la penetració del principi actiu i resulta un mètode més eficaç.

No obstant això, les poques lents alliberadores de fàrmacs que obren en l'estat de l'art presenten una sèrie de limitacions o desavantatges. La primera d'elles és la falta de transparència de la lent quan el seu ús es prolonga en el temps. Un altre desavantatge consisteix en la fabricació de la lent, perquè la incorporació del fàrmac a aquesta es produeix mitjançant la seua immersió en una solució d'elevada concentració del fàrmac, la qual cosa impedeix, a posteriori, el correcte alliberament del mateix una vegada és implantat. En tercer lloc, l'ús de processos de curat a altes temperatures, o altres tècniques, necessàries per al curat del polímer durant la fabricació de la lent pot afectar l'estabilitat del fàrmac i a la seua funció terapèutica.

En conseqüència, existeix la necessitat de desenvolupar nous sistemes d'alliberament que resolen els problemes anteriorment citats.

Personal investigador de la Universitat de València i de la Fundación Oftalmolófica del Mediterráneo (FOM) ha desenvolupat un nou dispositiu ocular alliberador d'un fàrmac ocular que proporciona una solució per al tractament de malalties inflamatòries oculars de forma més efectiva i pràctica que els actuals tractaments.

La invenció consisteix en un cos curat PDMS-fàrmac ocular caracteritzat perquè el cos curat PDMS-fàrmac ocular comprén la quantitat farmacèuticament acceptable de fàrmac ocular incorporada (encapsulada) en el polímer base de PDMS de manera prèvia al curat.

La invenció desenvolupada és aplicable en el camp de la medicina oftàlmica i, concretament, dirigida al tractament de malalties oculars, com poden ser la prevenció de la infecció després d'una cirurgia. També per al tractament d'algunes malalties com el glaucoma o neuropatia del nervi òptic associada a hipertensió ocular que requereix la instil·lació crònica diària en forma de col·liris durant tota la vida del pacient.

Aquesta invenció presenta els següents avantatges:

1. Reducció del temps i costos en la síntesi i preparació de la lent.
2. Augment sostingut d'alliberament del fàrmac ocular.
3. Major control de la quantitat de fàrmac que s'incorpora a la lent.
4. Mètode simplificat de fabricació el vehicle alliberador del fàrmac i fàcil escalat.
5. Consum energètic mínim (fabricació a temperatura ambient).
6. Sota cost econòmic dels materials econòmics utilitzats en el dispositiu i en el procediment.
7. Estabilitat (transparència) de les lents sintetitzades.

• Patent sol·licitada