• Universitat de València
• Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica de la Comunitat Valenciana (FISABIO)

• Patricia Gómez Barberó
• Daniel Montaner Alonso
• José Luis Rodrigo Pérez

Després d'un impacte a la mà o en la nina les fractures de l'os escafoides són les més comunes, representant el 80% de les fractures del carp. La importància del seu correcte diagnòstic i tractament en fase aguda és fonamental per al pronòstic i evolució, perquè les lesions d'aquest os no tractades o incorrectament manejades tindran complicacions a llarg termini com l'absència de consolidació o pseudoartrosi, la necrosi avascular (fins a un 50% dels casos) o la inestabilitat crònica que conduiran progressivament al desenvolupament d'una artrosi carpiana. En aquells casos on han fracassat les intervencions clàssiques amb empelts ossis, únicament existeix la possibilitat d'una intervenció de salvament on es fixa la nina, però se sacrifica per complet la cinemàtica carpal.

Personal investigador de FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana) i la Universitat de València (UV) han dissenyat un model de pròtesi parcial d'escafoides que substitueix únicament la part proximal necròtica conservant el terç distal de l'escafoides. D'aquesta manera, el fragment distal d'os escafoideo serveix d'ancoratge proximal de l'implant i permet la reconstrucció del lligament escafolunar dorsal i palmar.
La nova pròtesi simula tant en dimensions com en morfologia a l'escafoides anatòmic i s'ha dissenyat en tres grandàries que s'adapten a qualsevol pacient amb l'objectiu d'alleujar el dolor i mantenint el major rang de mobilitat i força possible, i per tant no conduirà en un futur al col·lapse i artrosi carpal.

La indicació d'aquesta artroplastia en la pràctica clínica seria en casos de pseudoartrosi recalcitrant de l'escafoides, necrosi avascular d'aquest, malaltia de Preiser, algunes fractures agudes amb gran comminució o desplaçament on és impossible realitzar una reducció anatòmica i osteosíntesi primària o en casos d'artrosi incipient del canell secundari a un col·lapse avançat per pseudoartrosi de l'escafoides (SNAC).

Empreses del sector de la traumatologia i ortopèdia amb capacitat per a fabricar en material biocompatible.

• S'han desenvolupat en talles que s'adapten a totes les anatomies i per tant la fabricació es pot estandarditzar.
• La tècnica quirúrgica a utilitzar és l'habitual després la seua implantació en la pràctica clínica seria senzilla.
• És una pròtesi anatòmica, el disseny, a diferència dels quals ara existeixen, té en compte la resta d'ossos carpals amb els quals articula l'escafoides mantenint dimensions i una correcta congruència articular.
• Permet al pacient gran rang de moviments i força. Per tant, evita el col·lapse i artriti carpal produïda per la falta de mobilitat
• Al no substituir completament l'escafoides, respecta els lligaments extrínsecs de la nina els quals juguen un paper important en la cinemàtica carpal durant els diferents moviments, especialment en el moviment de llançar dards.
• En ancorar la pròtesi al propi escafoides, aquest actua com un bloc únic imitant al moviment previ de l'escafoides.
• Evita segones intervencions quirúrgiques. Moltes pròtesis actuen com a espaiadors, és a dir, es col·loquen on prèviament estava l'os danyat i emplenaven el seu espai per a evitar el col·lapse. Aquests sistemes al no fixar-se a altres ossos del carp tendeixen a flexionar-se i subluxar-se dorsalment, obligant a una segona intervenció quirúrgica per a la seua retirada.

• Patent concedida