EL DEBAT SOBRE EL "PACTE D'ESQUERRES" AL PAÍS VALENCIÀ

    EUPV Mislata recolza als diputats lleials al Compromís acompanyant a Gloria Marcos (13 de novembre de 2008)
La Comissió Política de Compromís pel País Valencià reconeix als diputats d'EUPV com els únics que la representen (")
No nos callarán (Marga Sanz, 12 de novembre de 2008)
Resolució del Consell Polític d'EUPV sobre l'expulsió de Gloria Marcos del Grup Parlamentari (11 de novembre de 2008)
Disculpes a EU (Carles López Cerezuela, 12 de juliol de 2008)
El cinisme del botifler (Rafael Pla Löpez, 2 de juliol de 2008)
Trànsfugues d'ahir i d'avui (César Vilar, 30 de juny de 2008)
EU qualifica d'impresentable que el Bloc pretenga obrir un expedient informatiu a Gloria Marcos (26 de juny de 2008)
IR lamenta que el Bloc haja optat pel suport al transfuguisme en les Corts Valencianes (25 de juny de 2008)
Els Verds del País Valencià reiteren suport a Gloria Marcos enfront d'incompliment d'acords pel Bloc (24 de juny de 2008)
Llamazares està convençut de l'escó per València i creu que Isaura no té cap possibilitat (29 de gener de 2008)
Manuela Trasovares en el 2n lloc de la llista d'EUiR al Congrés per Castelló (26 de gener de 2008)
El Consell Polític Federal d'IU ratifica les candidatures d'EUPV per amplíssima majoria (20 de gener de 2008)
Referèndum i "Primàries" d'EUPV (19 de gener de 2008)
RespectEU (desembre 2007-gener 2008)
Per a què són les primàries en València (8 de gener de 2008)
¿Hacia dónde camina Izquierda Unida? (César Vilar, 7 de gener de 2008)
Botiflers (29 de desembre de 2007)
La sobirania valenciana d'EUPV (20 de novembre de 2007)
Debat Gloria Marcos-Isaura Navarro en InfoTV (19 de novembre de 2007)
EUPV segueix endavant des de la seua sobirania, enfront de la dreta i el bipartidisme (18 de novembre de 2007)
Resposta a Joan Oleza (20 d'octubre de 2007)
Manifest de sindicalistes per la unitat de Compromís (17 setembre 2007)
Cordura (16 setembre de 2007)
Compromís: mobilització, programa i honestedat (22 d'agost de 2007)
Carta oberta del secretari d'organització d'EUPV al Coordinador general d'IU (15 d'agost de 2007)
Els compromisos del Bloc i d'Esquerra i País (E.Candel, O.Navarro & T.M.Miralles, 11 d'agost de 2007)
EUPV: Cap a on anem? (Pere Alberola, 11 d'agost de 2007)
Reconstruir l'alternativa d'esquerres (6 d'agost de 2007)
Unitat de l'esquerra versus l'estratègia de la deslleialtat (2 d'agost de 2007)
Conductors o lladres? (31 de juliol de 2007)
"Enric Morera és un home honest" (29 de juliol de 2007)
Compromís ètic d'esquerres contra la deslleialtat (29 de luliol de 2007)
Resolució de la Comissió Política del Compromís pel País Valencià (26 de juliol de 2007)
El PCPV amb EUPV i per la defensa del Compromís pel País Valencià (25 de juliol de 2007)
Defensar el Compromís (21 de juliol de 2007)
Manifest per la Dignitat Política i en defensa del Compromís pel País Valencià (17 de juliol de 2007)
Per la veritat i la unitat: de la decepció a l'esperança (2 de juny de 2007)
Passat, present i futur del Compromís (29 de maig de 2007)
Text de l'acord del Compromís pel País Valencià (27 de gener de 2007)
La pluralitat de l'esquerra a les Corts Valencianes (18 de desembre de 2006)
Bufen bons vents (28 de novembre de 2006)
Qui vol negociar? (Blog EU-Bloc, 14 de novembre del 2006)
Si no ara, quan? (manifest generacional contra la resignació)
Entrevista amb Paco Frutos (El Temps, 10 d'octubre del 2006)
Entrevista amb Gaspar Llamazares (Els Temps, 10 d'octubre del 2006)
¿Nos lo podemos permitir?: carta abierta de José Antº Fernández Cabello a Pasqual Mollà
Pacte, parcialitat i respecte: resposta a Joan Sorribes i Ramon Lapiedra
Resposta d'Antonio Arnau a Vicente Jarque
A J.Ribó, R.Cardona i J.Bort: d'acord amb la cohesió d'EUPV per al pacte d'esquerres
Amic Morera, clar que apostem pel canvi en 2007
És l'electorat qui concedeix els escons: resposta a A.Castelló
Contra la manipulació: resposta a F.Arabí
BLOG simètricament esbiaixat > El fartet


RESPOSTA A JOAN OLEZA

El meu col·lega Joan Oleza, amb qui vaig compartir militància al PCPV fa molts anys, publica unes reflexions al LEVANTE-EMV del 20 d'octubre que entenc volen ser una contribució positiva davant de la crisis de l'esquerra valenciana. No puc més que compartir la seua crítica a l'incompliment dels acords negociats, i pel que fa a la crítica a les direccions del PCPV i EUPV d'haver fet una mala gestió de la pluralitat interna, possiblement té part de raó. Tanmateix, considere també que realitza algunes acusacions injustes, probablement per falta d'informació: parlar d'una gestió "insensible a les diferències" i fins i tot "autoritària" no es correspon amb la realitat.

Potser Joan Oleza ignore el sistema electoral intern d'EUPV, que a diferència del que utilitzava el PCPV quan ell hi era dirigent és un sistema estrictament proporcional que permet a les minories ocupar els llocs corresponents al seu pes proporcional en les candidatures, compatibilitzant això amb la possibilitat de votar en llista oberta per a donar més llibertat als delegats i delegades. Això és precisament el que explica que dels 5 escons obtinguts per EUPV, 2 foren ocupades per membres d'una minoria que malauradament han traït la confiança que l'organització va dipositar en elles. Així mateix, i quan parla del lloc en el Consell de RTVV (ocupat per un company de la majoria d'EUPV), possiblement ignore que al mateix temps es van nomenar una representant al Consell Assessor de RTVE membre del corrent minoritari Esquerra i País i un representant per a l'Institut d'Estadística membre del corrent minoritari Projecte Obert, amb el qual 2 corrents que en conjunt sumaren el 40% de vots en l'Assemblea d'EUPV van ocupar 2 dels 3 llocs que corresponia, segons l'acord signat, nomenar a EUPV.

El problema és que gent de les minories no es conformaven amb allò que proporcionalment els corresponia, sinó que volien imposar-se sobre la majoria ignorant el resultat de l'Assemblea d'EUPV i vulnerant els acords democràticament adoptats pels seus òrgans, i que en això han comptat amb la complicitat del Bloc.

Per altra banda, no és correcte dir que Joan Ribó i Alfred Botella han estat "secretaris generals sacrificats". Sense remontar-me a periodes anteriors, cal dir que ambdós s'han anat del PCPV perquè han volgut, i que encara que fa temps que actuaven en contra dels acords del PCPV, la seua direcció no ha adoptat cap mesura en contra d'ells (al contrari del que era habitual quan Joan Oleza era dirigent del PCPV). Caldria també recordar, cosa que Oleza no fa, que sota la direcció de Joan Ribó EUPV va obtenir els pitjors resultats de la seua història en unes eleccions autonòmiques, si bé ningú se ho va retraure, entenent que això es va produir en una situació de descens general d'IU.

Espere que aquests aclariments faciliten a Joan Oleza encertar més en unes crítiques que no dubte poden ser positives per a millorar el nostre treball.

Rafael Pla López
professor de la Universitat de València i secretari de Formació i Debat del PCPV

LA PLURALITAT DE L'ESQUERRA A LES CORTS VALENCIANES
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV

Joan Antoni Oltra sembla entestat en embrutar la seua pròpia imatge política. La seua entrevista al Levante EMV del 18 de desembre el presenta com la viva imatge del rancor i mostra una singular concepció de la democràcia, segons la qual tot va bé quan guanyes, però si perds, els acords adoptats majoritàriament per una Assemblea que elegeix les candidatures d'EUPV a través d'un sistema profundament democràtic, proporcional i amb llista oberta, serien una demostració de "sectarisme", "uniformitat", "monolitisme" i fins i tot "neteja ètnica", atribuïts a més a més a la Coordinadora d'EUPV com si fos aquesta, i no l'Assemblea, qui prengués els acords.

Una de les coses que més sembla haver-li dolgut ha estat que, una vegada que el resultat de l'Assemblea va neutralitzar la capacitat del seu corrent per a interferir en la negociació d'EUPV amb altres forces polítiques d'esquerres, aquesta es va desenvolupar amb fluidessa arribant a un resultat satisfactori per a tothom, on EUPV té les capçaleres de les candidatures i el Bloc llocs de sortida en les tres circumscripcions provincials, i es reserva altre lloc de sortida per al partit Verd relativament majoritari. Això configurarà un grup parlamentari d'esquerres molt plural, on dels 10 primers escons EUPV tindrà 6 (dels quals 3 del PCPV, 2 d'Esquerra i País i 1 la Coordinadora Gloria Marcos), el Bloc tindrà 3 i Els Verds del País Valencià tindrà 1, número d'escons que naturalment s'incrementarà si obtenim més de 10.

En aquestes condicions, parlar, com fa Oltra, del propòsit de "configurar un grupo lo más monolítico posible" donaria risa si no fos patètic. Se li nota massa la intenció d'aconseguir, des de la minoria, la majoria del grup parlamentari, fins i tot escollint al diputat que representés als Verds.

Però la il·lusió i l'esperança per a la gent d'esquerres del País Valencià està per damunt de les frustracions personals d'Oltra. Està en el Compromís pel País Valencià, pel desenvolupament del sector públic, per una moratòria urbanística, pel medi ambient, per la normalització del valencià, per un sistema de finançament equitatiu i solidari, per un estat espanyol federal i republicà, una Europa dels pobles social i democràtica i una llei de comarcalització, pel finançament dels ajuntaments, per un Pla de reindustrialització, amb l'agricultura, amb l'economia social, productiva i el suport a les xicotetes i mitjanes empreses, per la igualtat efectiva entre homes i dones i l'eradicació de tota mena de violència de gènere, per una xarxa pública d'habitatges, amb la diversitat sexual, amb la cultura i per la transparència, la regeneració democràtica i la recuperació de l'ètica en la vida política, i per un canvi de govern que ho faça possible.


¿NOS LO PODEMOS PERMITIR?


He recibido en mi correo electrónico un artículo firmado por el compañero Pasqual Mollá y enviado por EiP bajo el título “No ens ho podem permetre”.

Soy afiliado de EUPV en el colectivo de Alicante y miembro del Consell Nacional de EUPV por la comarca de L`Alacantí y ya no puedo estar más tiempo callado. Lamento el papel que EiP viene desarrollando en el proceso de negociación con la pluralidad de las fuerzas políticas y sociales del P. V. para conseguir la convergencia de la izquierda alternativa en un acuerdo electoral y candidatura conjunta que todos deseamos.

Vengo asistiendo a todo el proceso y he sido testigo del desprecio más absoluto de EiP al Consell Nacional.

El mandato que la Comisión negociadora recibió antes del verano era claro y unánime y exigía prudencia y discreción, sin embargo EiP irrumpía en los medios de comunicación exigiendo que el nº tres por la circunscripción de Alicante debía ser para el Bloc, en una demostración de falta absoluta de respeto y libertad al trabajo de los compañeros de la Comisión. No se trata de números y puestos a repartir, sino de llegar a un acuerdo plural que beneficie al conjunto de la pluralidad de la izquierda para evitar que se pierda un solo voto.

La decisión del Consell del pasado día 9 de octubre que se votó democráticamente suponía que se podía lograr este objetivo, puesto que todas la fuerzas salían beneficiadas, especialmente el Bloc que pasaría, de no tener representación, a tener un mínimo de 2 diputados. Sin embargo en dicho Consell pudimos ser testigos de que EiP no está dispuesta a aceptar las decisiones de los órganos y se convierte un día sí y otro también en un obstáculo constante para que se pueda avanzar en el objetivo de dar cumplimiento a su mandato que es alcanzar un amplio acuerdo entre todas las fuerzas de la izquierda y no un pacto a dos como parece pretender EiP.

Lo más grave del caso es la intencionalidad política que creo que esconde esta actitud obstruccionista, que no es otra que la de desgastar a nuestra Coordinadora General, Gloria Marcos y a EUPV y tratar de hacer lo posible (creo que imposible) de ganar la IX Asamblea de EUPV. En esa estrategia está usando los posibles acuerdos con el Bloc como instrumento político. Se trata de impedir a cualquier precio que se pueda llegar a un acuerdo con el Bloc y responsabilizar de ello a la mayoría de EUPV y a Gloria Marcos y Marga Sanz en especial. En estos días y en los próximos vamos a poder comprobar todos el papel de bloqueo que va a ejercer EiP.

Esquerra y País debe expresar claramente si acata o no acata las votaciones del Consell Nacional y si piensa respetar sus decisiones dentro y fuera de la organización.

Los ciudadanos deben saber que Esquerra Unida en su conjunto desea unánimemente un acuerdo electoral lo más plural posible en el ámbito de la izquierda para hacer realidad el cambio alternativo en el Gobierno de la Generalitat, pero también deben saber que las decisiones en EUPV las adoptan las mayorías representadas en los órganos y en la Asamblea .

José Antº Fernández Cabello

(28-9-6)





PACTE, PARCIALITAT I RESPECTE

Com voldria arribar a un pacte d'esquerres, jo mai afirmaria que:
"en este assumpte, i fins ara almenys, hi ha qui està demostrant claredat i alçada de mires, EUPV, i hi ha qui s’està deixant portar per una visió mesquina, absurda, caínita i clànica de la política, el BLOC; uns que tenen clars els objectius d’eixe desitjat i necessari pacte, EUPV, i altres que juguen a la mordassa, a l’abraç de l’ós(*) i a la depredació, els sectors del BLOC que porten el pes negociador fins hui"

(*) volent marginar a terceres forces.

Però el mateix fonament tindria aquesta afirmació com la contrària, que fa Joan Sorribes des de la seua legítima posició de votant del Bloc, però que en tot cas li porta a una manifesta parcialitat.

També sembla tenir un escàs sentit de la lògica, o si més no de l'aritmètica, quan després d'acceptar que el pacte no siga "exclusivament" entre EUPV i Bloc, proposa una proporció de 60-40. Amic Sorribes, per si no t'has adonat, 60 i 40 sumen 100, o dit d'altra manera: 100-60-40=0.

Considerant necessari un pacte que arreplegue a tothom, gran o xicotet, disposat a espentar per a canviar les coses al País Valencià cap a l'esquerra, no s'avança cap al mateix desqualificant a l'altra part. Sense respecte entre tots no és possible avançar, de manera que qui juga a la desqualificació juga no solament al fracàs del pacte, sinó al fracàs (amb o sense pacte) de les parts i per tant a la pervivència del PP i al reforçament del bipartidisme.

Hauriem d'aprendre tots a debatre sense desqualificar. Enfront de l'estil practicat per Sorribes (o per Vicente Jarque), es pot aprendre de l'estil d'altres com Ramon Lapiedra, que pot expressar el que pensa sense desqualificar a ningú amb qui es vol pactar.

L'article publicat per Ramon Lapiedra al LEVANTE-EMV el 15 de setembre conté una sèrie d'arguments raonats de forma que poden ser bàsicament compartits. Fins i tot podria estar d'acord en la seua afirmació final, quan escriu "l´argumentació que s´ha donat a favor d´una certa proporcionalitat entre els vots recollits per cadascú fins ara i els escons presumiblement obtenibles sembla raonable". Efectivament, sembla "raonable", és a dir, que pot ser raonada, cosa que no significa que siga la única argumentació possible, ni que d'ella es puguen deduir les conclussions que alguns han tret.

Per exemple, sembla també raonable que a l'analitzar els vots recollits, i en particular la proporció entre els d'ERPV i Bloc, no es tinga en compte únicament una convocatòria (la més favorable a una de les parts i desfavorable a l'altra, en la qual a més el Bloc concurria en coalició amb Esquerra Verda, de manera que en la proporció caldria incloure també a aquesta), sinó la seua evolució en el temps si més no en els darrers 4 anys. En aquest sentit, sembla raonable que el Bloc, amb uns millors resultats electorals, tinga una major presència que ERPV en les candidatures, però no que la proporció de llocs ERPV/Bloc siga de 0/3=0. Una proporció de 1/2=0'5 sembla més proporcionada als resultats d'alguna de les eleccions realitzades, i en tot cas caldria primar el principi de que tothom puga estar representat per tal que l'acord puga incloure a tothom.

Com supose que Ramon Lapiedra també considerarà raonable que en un acord guanyen tots i no perda cap part, entendrà raonable l'aspiració d'EUPV d'obtenir un mínim de 6 escons. I per tant, haurà de considerar també raonable la proposta aprovada en el darrer Consell Nacional d'EUPV

(18-9-6)


INCLUISC ACÍ LA RESPOSTA D'ANTONIO ARNAU A VICENTE JARQUE:

"Respuesta al artículo "caliente" de Vicente Jarque  ( www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3281&pIdSeccion=5&pIdNoticia=230353 )

 

"Los pies deben tocar tierra, pero no es obligatorio que la cabeza esté a la misma altura que los pies". Severino (filósofo italiano) 

 

Pues no, en mi opinión no has conseguido "explicárselo" a los lectores, aclararte tu mismo supongo que si, supongo que hace tiempo que estas aclarado. Pienso que quizás en la línea de reflexión que aplicas en el terreno del arte, el que dominas, aplicando la lógica que has defendido en ese terreno a "lo político" encontrases otras conclusiones; se trata de partir de la idea de a que cultura sirve agotar los presupuestos en lujosos y pretenciosos "continentes/contenedores", si con ello se tiene que prescindir de "contenidos". Después de todo creo que eres de los que suscribirían que la política "es el arte de lo posible", yo no, pero posiblemente si pudiésemos ponernos de acuerdo sobre la base de que cualquier cosa es imposible... mientras pensemos que lo es (como dijo Concepción Arenal). Naturalmente eso presupondría, como base de partida, una posición menos engreída que la de afirmar que, quienes no piensan como yo, es que piensan con el culo o con el pito (dicho sea el final de tu artículo en román paladino, con el que habla un vecino a su vecina); es decir, más cerca de la posición machadiana de "tu verdad no, la verdad y ven conmigo a buscarla...". Si partimos de ahí podemos dialogar y discutir con el objetivo de buscar la verdad en los hechos y la mejor salida al desgobierno del Paìs.   

 

Dices tu, y dices bien, que el objetivo de una "coalición" sería "alcanzar la mayoría que permita desbancar al PP", no es ahora el momento de ver si ese es un "objetivo", o es la condición previa necesaria para el objetivo de realizar políticas que defiendan a la ciudadanía del neoliberalismo. Ese es el objetivo del "Compromis", "otra" política en la Generalitat, y esa es la guía de nuestras acciones (acertadas o no) el que fue aprobada por el Consel Nacional d'EUPV, por una mayoría casi veinte puntos superior a la que obtuvo la propuesta de pacto en el C.N. del Bloc, aún así, se "leen" acusaciones de que es EUPV quién no quiere el pacto y, tu mismo escribes que los paleo-no se que de Gloria "se muestran dispuestos a impedir una alianza"; juicios de intenciones sin información de parte. Sería bueno recordar que movimientos y con que componentes han estado confrontados a las políticas del PP sin estar ubicadas en el espacio político del PSOE, visualizar la imagen del ultimo nou d'octubre, del Compromis per l'Estatut, del Compromis per la Llengua, o la manifestación de Compromis pel Territori, pero también no olvidar que, por ejemplo, organizaciones como CGT tienen solo en Valencia más del doble de afiliados que, por ejemplo, el BLOC en todo el Paìs Valenciá, yo no lo olvido porque, por ejemplo, su anterior secretario general es afiliado de mi colectivo d'EU.  

 

Para la mayoría d'EUPV el objetivo descrito no se ve sencillo, aunque apostemos por él, los "números" que se difunden requieren de "fe" en al menos tres cosas, que los socialistas remonten en mucho su enorme diferencia con el PP, que los votos de Bloc y EUPV sumen "matemáticamente" (y en política lo que suele suceder es que o se potencien y sumen más, o se resten y sumen menos, pero igual...) y, la tercera, que el porcentaje de participación sea "extraordinariamente" alto (parece que se pretenda obviar que, las extrapolaciones numéricas, parten de la proyección del voto estatal del 2004, en plena movilización social, que es la subida del número de votantes la que permitió ganar al PSOE y, que el PP, en sus peores condiciones posibles, perdió pocos votos). Con estos presupuestos trabajamos por conseguir un difícil escenario, en que el "Compromis" con la ciudadanía para transformar la actuación de nuestras instituciones sea posible, y eso no nos parece que pueda ser posible solo sumando al Bloc, por eso no queremos un pacto bilateral -con o sin guinda- insuficiente para desalojar al PP; porque no es cuestión de cuantos votos tuvo cada cual en su mejor o su peor momento, sino de lograr efecto suma y motivación para que incluso los anteriores abstencionistas de izquierda "se animen" a votar, se trata de dirigirnos a toda la ciudadanía que quiere transformaciones con las que adquirimos "compromiso" y, que son más aún (ver encuestas de opinión) de los que votan a todas las opciones que no son PP y PSOE.; por ello reservamos "un puesto + un puesto" para "otras opciones" en "el tramo de diez" (una de los posibles resultados, no "el" único), para dar credibilidad y viabilidad a quienes no votarían a EU, o al Bloc, los verdes, o ER, pero quizás se animen ante unos "compromisos" concretos que son algo más que la suma; por eso tambien estan abiertos a personas que puedan representar partes de ese espectro social. No veo porque EUPV tiene que ser la responsable de si los socialistas hacen o no una buena oposición, de si los nacionalistas moderados no quieren a los de su izquierda, o si "el espacio verde" esta fragmentado y, "quién no sale", se sale, y forma un tercer, cuarto, o quinto grupo. No, la responsabilidad de Esquerra Unida es apostar por lo que cree mejor, presentar su propuesta a la sociedad y trabajar porque salga, son el resto de fuerzas personas y asociaciones quienes tienen ahora que posicionarse ante ella responsablemente.

 

Conviene observar, y es también nuestra responsabilidad hacerlo, que pasa en "el tramo de ocho", el que pensamos resultaría de un pacto "solo" bilateral, en el que el Bloc tendría dos diputados y Esquerra Unida mantendría su grupo actual, pero en el que probablemente el PP tendría el Gobierno, solo se habrá conseguido que el Bloc pase de extraparlamentario a dos escaños en les Corts, no es poco para ellos, pero insuficiente para el Paìs, aunque es una opción contemplada y muy posible y justa. También constatar que, dado que se nos ha acusado de "egoístas" por no "dar" (¿es acaso nuestro, habrá que ver como se logra?) el tercero por Alicante al Bloc, que en todas las propuestas de unos y otras, se maneja la misma representación para EUPV, salgan ocho, diez, o doce, nos quedamos como estamos. ¿No será pues "la diferencia" que buscamos la mejor opción para el Pàìs Valenciá?, la que pueda desalojar al PP y obtener un escenario en que "otras" políticas sean posibles. Se puede discrepar en el análisis de la realidad, incluso en el objetivo, pero no es tan legítimo hacer juicios sobre las intenciones, los demás también podríamos hacerlos muy jugosos... pero no ayudarían al objetivo de transformación del P.V.

 

En cuanto a I.S., son mayorcitos para contestarte y ya se explicaron ayer, pero por favor ¿fundamentalistas del socialismo?..., gracias a ellos y ellas no esta Bono al frente del PSOE, lo que ha permitido el compromiso de retirar las tropas de Iraq que, a su vez, ha permitido al PSOE acceder al Gobierno del Estado. Un poco más de respeto merecen que ese "¿se piensa?" interrogante. Por otro lado, lo que creo que han hecho -amagando y no dando- es recordar que "se conquisto" el derecho a primarias y que no renuncian a esa conquista, que no lo ejercen "ahora" ese derecho porque no es "conveniente" para los objetivos "comunes" de desplazar al PP, y con ello recuerdan a "quién corresponda" que tienen una representación propia en las instituciones y sobran motivos para mantenerla, quizás ese "quién" lo estuviese olvidando. 

 

Terminas hablando de "las intrigas lamentables que se huelen estos días entre nosotros", pero piensa (yo si te atribuyo esa capacidad) quién intriga, quién y quienes filtran, dictan y escriben en los papeles, o hacen actos y declaraciones, en la línea de un pacto que no es el aprobado por la ejecutiva, ni por los órganos de representación d'EU, de sus militantes, quienes están pues poniéndo en riesgo y tensando ese pacto y, piensa también, si no es posible que sin esas actuaciones estuviese ya firmado el pacto. ¿No podría ser que, alguien (por ejemplo P. Molla) que tiene la intención anunciada y publicada de disputar la Coordinación en la Asamblea d'EU (dentro de mes y medio), lo que no pudo ganar en la anterior, quizas no le convenga que la actual Coordinadora llegue a la Asamblea con el Compromis pel Paìs resuelto?. Los franceses para buscar el culpable decían "buscad a la mujer", los americanos más materialistas se preguntan quién se beneficia. A la actual mayoría d'EUPV, y pensamos que a toda la izquierda, lo que le benficiaría es que el próximo nou d'octubre estuviese en marcha el más amplio Compromis pel Paìs, el que puede transformarlo.

 

saludos

Antonio Arnau

Secretaría de movimientos sociales d'EUPV"


(15-9-6)


D'ACORD AMB LA COHESIÓ D'EUPV PER AL PACTE D'ESQUERRES


Me congratule que companys tan rellevants com Joan Ribó, Ramon Cardona o Josep Bort es pronuncien per cohesionar a EUPV per a afrontar les negociacions per al pacte d'esquerres. En bona lògica, això caldrà interpretar-ho com que aquests companys donen suport a l'acord al respecte del darrer Consell Nacional d'EUPV del 9 de setembre, per tal com la cohesió d'una organització solament és possible acceptant els acords dels seus òrgans.

Convindria tanmateix, per a evitar confusions, i per tal com aquests companys van recolzar en aqueixa reunió la posició que va resultar minoritària, que explicitaren aquest suport, cridant per tant als destinataris de la proposta (BNV, ERPV, EV-PV, EV-EE...) a acceptar la proposta d'EUPV com a base per a un acord ampli que permeta canviar la correlació de forces al Páis Valencià.

Entendran aquests companys, per altra banda, que tenen poca credibilitat com a "tercera posició intermèdia" al si d'EUPV, per tal com en les darreres votacions, i en particular en la del 9 de setembre, es van posicionar junt amb Esquerra i País. En canvi, i precisament per això, tindrien molta credibilitat per a desenganyar als que, des de fora d'EUPV, confien en la seua divisió per a treure rèdits en eventuals pactes.

Entendran també, supose, que donar una imatge de divisió d'EUPV (de no acceptació dels seus acords) juga en contra del pacte, per tal com els seus destinataris es sentirien temptats d'esperar a veure qué passa dins d'EUPV abans d'acceptar les seues propostes.

Per altra banda, sembla clar que EiP, i en particular Pasqual Mollà, està jugant a aquest joc. No s'enten d'altra manera que a finals de juliol/primers d'agost es pronunciés públicament per acceptar les demandes del BNV, interferint així amb la tasca de la Comissió Negociadora d'EUPV. Es diria que l'interessara endarrerir el pacte, potser per a evitar que la seua consecució reforçara a l'actual coordinadora d'EUPV. Es diria, en fi, que posa els seus plans davant de la propera Assemblea d'EUPV per damunt de l'interés d'aconseguir prompte un pacte ampli que permeta capgirar la situació al País. Encara que sembla difícil que una actuació tan deslleial amb la seua pròpia organització li permeta incrementar els seus suports cap a l'Assemblea.

Entenc, pel contrari, que la posició dels tres companys referits caldria interpretar-la d'altra manera, a la llum de la seua crida a la cohesió: si no té sentit publicitar discrepàncies en mig d'una negociació, s'enten que un lloc finalitzada aquesta es sustancien les diferències en quant a la proposta final. Per tant, el plantejament d'una votació alternativa, en particular pel que fa al 3r lloc per Alacant, suposa acceptar que s'estava votant la proposta final. Cosa que implica assumir el caràcter definitiu del resultat de la votació, en particular pel que fa a proposar el 3r per Alacant, el 5é per València i el 4rt per Castello com a llocs per a ampliar la pluralitat d'un pacte que no es vol a dos, sinó ampli i engrescador per a impulsar la mobilització social pel canvi.

Supose, per tant, que aquests companys discreparan de la posició d'EiP qüestionant l'acord del Consell Nacional d'EUPV amb la proposta d'un referèndum per a capgirar-ho aprofundint la divisió, alié a les previsions estatutàries del necessari referèndum per confirmar un eventual preacord de pacte. Espere que ho clarifiquen, per tal de fer la seua contribució a la cohesió d'EUPV com a base per a un pacte ampli i sòlid de l'esquerra que òbriga el camí de l'esperança.

(14-9-6)


AMIC MORERA, CLAR QUE APOSTEM PEL CANVI EN 2007

I per a que el canvi siga possible cal un acord ampli, que siga realment una eina unitària en la línia del que es va expressar en la manifestació del 25 d'abril.

EUPV ha fet una proposta on puguen entrar, i si les coses venen ben donades obtenir representació, EUPV, BNV, ERPV, EV-PV i EV-EE. Teniu una proposta alternativa que puga aglutinar-los a tots?

Naturalment que el Bloc no ha de renunciar a obtenir 3 escons. I EUPV tampoc renuncia a obtenir 7. Però per a això hem de tancar prompte l'acord, assegurar el seu caràcter ampli, i llançar (el 9 d'octubre seria una data emblemàtica) una campanya unitària per impulsar la mobilització social al seu voltant, des de l'il·lusió i l'esperança.

Farieu mal si vulguereu donar llargues esperant a hipotètics canvis de correlacions de forces en EUPV: en primer lloc, aquests canvis són poc problables (els companys d'EiP van mobilitzar tots els seus suports interns i van obtenir 12 vots menys que la proposta aprovada); en segon lloc, apostar a la divisió d'EUPV és apostar al fracàs d'un acord que solament seria socialment i electoral exitós si compta amb l'acord de la seua pluralitat; en tercer lloc, un acord electoral realitzat a correcuita poc abans de les eleccions mancaria de credibilitat i tindria molt més difícil ajuntar suport social.

Espere que estigueu a l'altura de la vostra responsabilitat. Per l'esquerra i pel País.

(12-9-6)


ES L’ELECTORAT QUI CONCEDEIX ELS ESCONS

Els titulars del LEVANTE-EMV, com sol passar en aquest tema, és un prodigi de distorsió de la realitat. Com que “EU aprova cedir només dos diputats al BLOC”? És que EU disposa en propietat de diputats que puga “cedir” a uns o altres?

Simplement el Consell Nacional d’EUPV, per un no tan ajustat resultat del 56%, ha aprovat la proposta que considera correspon al pacte ampli (no a dos) que cal, sobre la base de la coincidència programàtica. D’acord amb aquesta proposta, si s’aconseguiren 14 escons (6 per València i 4 per Alacant i Castelló), hi hauria 8 d’EUPV, 3 del BNV i 3 per a altres forces. Si s’aconseguiren 10 (5 per València, 3 per Alacant i 2 per Castelló) hi hauria 6 d’EUPV, 2 del BNV i 2 per a altres forces. Considerem, en tot cas, que per a aconseguir 10 o més escons és necessari un tal acord ampli, no restringit a EUPV i el BNV. Si la marginació d’altres forces portara a un indessitjable acord a 2, probablement solament s’obtindrien 7 o 8 (3 o 4 per València, 2 per Alacant i 2 per Castelló), dels quals 5 o 6 d’EUPV i 2 del BNV.

Resulta clar, així doncs, que EU no pot “cedir” al BNV ni 2 ni 3 escons. Seran els electors i electores, en funció de l’oferta que s’els presente, els que podran concedir més o menys escons a la coalició i per tant a les forces que la composen. I si el menyspreament d’altres forces portés a un acord estret que difícilment suscitaria entusiasme ni esperança unitària seria molt difícil que el BNV obtingués 3 escons inclus en el cas que aconseguira els llocs que ha demanat en les llistes de la coalició.

De manera que les perspectives més probables per al BNV són:
- 2 o 3 escons si s’aconseguís l’acord ampli proposat per EUPV.
- 2 escons amb l’acord a dos rebutjat per EUPV (ho faig constar a benefici d’inventari, perqué l’acord del seu Consell Nacional descarta aquesta possibilitat).
- 0 escons si el BNV es presenta a soles, a no ser que el PSPV-PSOE es plante davant del PP per a aconseguir la rebaixa del 5% com a condició per a aprovar la reforma de la Llei Electoral (supose que d’això serà del que estaran parlant les direccions del BNV i el PSPV-PSOE).

No resulta molt difícil deduir quina és la perspectiva que més li convé al BNV (i no diguem al País Valencià, en vistes a superar el nefast govern del PP). Esperem que escollisca bé.

Naturalment, és de esperar que les altres forces implicades definisquen també la seua posició.

En primer lloc, ERPV, que ha de definir si té voluntat de ser una força amb capacitat d’incidir globalment al País Valencià, contribuint a hi canviar la correlació de forces.

I en segon lloc, les organitzacions Verds. Seria dessitjable que recuperaren la seua unitat per a contribuir a la unitat de l’esquerra. I tant de bó s’aconseguiren 2 escons Verds dins de la coalició que incrementaren la pluralitat de la seua presència en les Corts, però en cas de haver d’ordenar les propostes de diferents organitzacions Verds, caldrà atendre a la seua implantació en el País Valencià.

L’acord del Consell Nacional d’EUPV, en definitiva, no “posa en perill” un pacte que no existeix, sinó que marca el camí per al pacte que cal.

(10-9-6)

CONTRA LA MANIPULACIÓ

O F.Arabí és un incompetent, o és un mentider. D'on s'ha tret que el PCPV, representat per la seua secretària general Marga Sanz, havia "format una pinça amb Esquerra i País"?

El cert és que, com sap quasi tothom, el PCPV, Espai Alternatiu i els independents aglutinats per Gloria Marcos, entre d'altres, hem vingut col·laborant estretament en la direcció d'EUPV si més no des del darrer Congrés del PCPV que va elegir a Marga Sanz com a secretària general. Precisament aquesta col·laboració es va plasmar en la darrera votació conflictiva a que es fa referència en l'article, en la qual PCPV i Espai Alternatiu vam votar junt amb la coordinadora general d'EUPV Gloria Marcos.

Naturalment, aquesta coincidència no té cap voluntat excloent, i la nostra voluntat és estendre la unitat a altres sectors de "independents" i a Esquerra i País. En particular, el nostre posicionament a favor de la continuitat de Gloria Marcos en la coordinació general no suposa cap voluntat d'excloure a ningú. Pel contrari, seria dessitjable l'assoliment d'un consens per a la futura direcció d'EUPV al voltant d'una candidatura encapçalada per Gloria Marcos i en la qual les diferents sensibilitats d'EUPV estiguen adequadament representades per a impulsar EUPV com un projecte de moviment polític i social alternatiu d'esquerres.

La mateixa voluntat de no exclussió s'expressa en la proposta (6-2-1-1) que defensem per als 10 primers escons en les eleccions autonòmiques (i si sabem impulsar un projecte unitari i esperançador del conjunt de les esquerres comunistes, ecosocialistes, verds, nacionalistes, etc. hauriem de traure més). Entenem que un acord a 2, reduït en la pràctica a EUPV+BNV, no respon a les necessitat d'un acord ampli que permeta canviar la correlació de forces. Entre altres coses, hi ha altres sectors nacionalistes no representats pel BNV als que caldria incloure. De la mateixa manera que no es pot reduir la referència "verda" a una persona, per molt valuosa que siga: cal cridar també a la unitat de les organitzacions Verds per a la seua incardinació en el pacte, que haurà de tenir en compte la seua implantació al conjunt del País Valencià.

Aquest és el pacte que cal, per al qual caldria que totes les organitzacions d'esquerres del País Valencià s'emplaçaren assumint la seua responsabilitat davant de la gent treballadora i de les terres del País Valencià. En qualsevol cas, EUPV no pot renunciar a intentar aglutinar al seu si o al seu voltant tots els colors de l'esquerra per a bastir l'alternativa necessària.

(7-9-6)