D’acord amb el plantejament descrit, l’objectiu últim del projecte d’investigació és tractar d’elucidar si, malgrat els arguments habitualment esgrimits en contra de la imposició personal sobre la riquesa (IP) i sobre la seua transmissió (ISD), aquesta pot o fins i tot ha de continuar sent considerada, amb les degudes reformes legals, un complement indispensable del gravamen de les rendes que tenen el seu origen en el capital, tenint en compte les deficiències que semblen entreveure’s en el seu tractament en l’IRPF i en l’IS des del punt de vista de l’equitat i sense perjudici dels avanços que puguen registrar-se en aquest àmbit a mesura que donen els seus fruits les mesures proposades o ja implementades a nivell internacional per tal d’assegurar una imposició mínima de les rendes transnacionals del capital.

Amb aquesta finalitat, es plantegen els següents objectius i tasques concretes a complir pel grup d’investigació:

OBJECTIU Nº 1. Anàlisi dels aspectes estructurals del gravamen de les rendes del capital en el sistema tributari espanyol.

1. Anàlisi dels aspectes estructurals del tractament de les rendes del capital en l’IRPF: problemes d’equitat que planteja el caràcter semidual de l’impost.
   1. Anàlisi comparativa del tractament de les rendes del treball, de les rendes empresarials i de les rendes del capital, amb especial atenció a la diferència entre l’estalvi previsió i l’estalvi financer.
   2. Anàlisi de les normes que permeten diferir la integració de les rendes del capital en la base imposable de l’impost.
   3. La imposició dual des del punt de vista dels principis d’igualtat i de progressivitat.
2. Anàlisi dels aspectes estructurals de l’Impost sobre Societats com a veritable impost sobre les rendes del capital.
   1. Tractament de les rendes empresarials en l’IS segons tipus d’empreses:
      1. Pimes enfront de grans empreses.
      2. Empreses d’economia social enfront de societats de capital.
   2. Anàlisi comparativa del tractament de les rendes d’activitats immobiliàries i financeres en l’IS: societats patrimonials i règims especials relacionats amb la inversió financera i immobiliària (institucions d’inversió col·lectiva, SOCIMIs, entitats de tinença de valors estrangers, entitats de capital risc…).
   3. Condicionants de fiscalitat internacional i europea en la configuració de la imposició sobre la renda de les societats: realitat i expectatives sobre la imposició mínima de les rendes transnacionals en un context de digitalització de l’economia (regles Globe, Directiva imposició mínima) i relació amb la imposició mínima de l’art. 30 bis LIS.

Descripció. Amb aquest objectiu es pretén identificar les línies generals de l’evolució i l’estat actual de la tributació de les rendes derivades de la titularitat de béns i drets amb contingut econòmic en els dos impostos personals que les sotmeten a gravamen, és a dir, l’IRPF i l’IS. En el cas de l’IRPF, es posaran de manifest els aspectes diferencials del règim jurídic de les rendes del treball, del capital i de les activitats empresarials, no sols en relació amb la determinació de l’obligació tributària principal, sinó també a efectes del sistema de pagaments a compte. Es prestarà especial atenció, d’una banda, a la incidència sobre l’equitat de tracte de les normes que permeten diferir en el temps la integració en la base imposable dels guanys i pèrdues patrimonials, i, d’altra banda, a les normes d’integració i compensació en la base imposable que imprimixen a l’impost un caràcter només semidual i la seua possible col·lisió amb el principi de neutralitat en el gravamen de les rendes empresarials en tant que rendes de font mixta.

OBJECTIU Nº 2. Anàlisi de la interposició de societats i de la seua incidència sobre el gravamen efectiu de les rendes del capital.

1. Anàlisi de les relacions entre l’IS i l’IRPF des del punt de vista de la justícia tributària: la interposició de societats com a estratègia de diferiment del gravamen progressiu de les rendes del capital.
2. Relació entre l’IS i l’IRPF: inexistència, amb caràcter general, d’un sistema de correcció de la doble imposició entre IS i IRPF i abast dels règims de transparència.
3. Les empreses de l’economia social: un cas d’integració simbiótica entre IRPF i IS.
4. La imposició mínima en l’Impost sobre Societats com a garantia d’una tributació més justa de les rendes societàries no distribuïdes.

Descripció. A efectes d’assolir aquest objectiu, s’analitzaran i sistematitzaran les normes que regeixen les relacions entre l’IRPF i l’IS, la seua influència sobre la tributació de les rendes del capital i, en conseqüència, sobre les decisions d’organització jurídica de les activitats econòmiques o de la simple inversió immobiliària o financera. Tot això amb la finalitat d’aprofitar els avantatges que, si escau, pot comportar la retenció de les rendes del capital en el patrimoni d’entitats amb l’objectiu de retardar la seua integració definitiva en la base imposable de l’IRPF.

A tal fi, es prestarà especial atenció, d’una banda, a la supressió que es va produir l’any 2006 del règim d’eliminació de la doble imposició econòmica entre ambdós impostos i a les implicacions, en aquest sentit, dels règims especials de transparència existents en la normativa dels impostos personals sobre la renda. Finalment, s’analitzarà la potencial incidència sobre el tractament de les rendes del capital que pot tindre la introducció i evolució possible de l’anomenada tributació mínima en l’Impost sobre Societats.

Estat actual de la imposició personal sobre la riquesa i sobre la seua transmissió: tractament del capital productiu (és a dir, règim de l’empresa familiar) versus tractament del capital immobiliari i financer, i tractament de l’estalvi previsió enfront de l’estalvi financer.

OBJECTIU Nº 3. Anàlisi dels impostos sobre la riquesa i sobre la seua transmissió com a imposició complementària de l’IRPF.

1. Imposició personal sobre la riquesa (IP, ISD) versus imposició real en l’àmbit local (IBI, IIVTNU, IVTM) des del punt de vista dels principis de justícia tributària.
2. Estat actual de la imposició personal sobre la riquesa i sobre la seua transmissió: tractament del capital productiu (és a dir, règim de l’empresa familiar) versus tractament del capital immobiliari i financer, i tractament de l’estalvi previsió enfront de l’estalvi financer.
3. Revisió dels arguments en contra del manteniment de la imposició personal sobre la riquesa i sobre la seua transmissió: el suposat abast confiscatori de la imposició sobre la riquesa.
4. Les funcions de la imposició sobre la riquesa des del punt de vista dels principis de justícia tributària.
5. La imposició sobre la riquesa en el marc del finançament autonòmic: problemàtica actual i propostes de reforma.
6. Alternatives plantejades en relació amb la imposició sobre la riquesa (supressió, manteniment amb reformes o integració en l’IRPF).

Descripció. Dins d’aquest últim bloc, l’objectiu és analitzar i valorar els múltiples arguments esgrimits tant a favor com en contra del manteniment de la imposició sobre la riquesa. Aquesta anàlisi ha de fer-se des del punt de vista dels principis de justícia tributària i partint dels aspectes problemàtics que presenta la seua regulació actual. Es tracta, en última instància, de determinar en quin grau es compleixen les funcions tradicionalment assignades a aquests impostos dins de l’arquitectura del sistema tributari, és a dir, si el seu caràcter complementari del gravamen de les rendes del capital continua vigent o, fins i tot, si és més necessari que mai el seu manteniment, amb les reformes necessàries per corregir-ne els aspectes disfuncionals, o si, per contra, haurien de ser substituïts per alternatives com ara la seua integració en l’IRPF, tal com s’ha suggerit en algunes propostes formulades recentment.