 (1).png)
Els dies 23 i 24 d'abril de 2026, l'equip del projecte FonUrMed. Ciudades sonoras.
DATES I LLOC
Jueves 23 de abril 2026
- Sala de Juntes del Departament de Filologia francesa i italiana, 16:00 h.
- Ascensión Mazuela Anguita: Sobre la Confraria i Acadèmia de Sant Tomàs d'Aquino a Barcelona (ss. XVI- XVIII).
- Andrea Bombi: Sant Tomàs d'Aquino (i el corpus Christi) en el Convent de Santo Domingo de València (ss. XVII-XVIII).
Divendres 24 d'abril 2026
- :00 h.
- Anna Tedesco: Sulle serenate nella Palermo seicentesca.
- José María Dominguez Rodríguez: Sulla fonosfera romana nel tomo de varia BCT 87-2
- Sala de Juntes del Departament de Filologia francesa i italiana, 12:00 h.
- Andrea Bombi i Ferran Escrivà Llorca: Presentació de la base de dades del projecte.
Informació
- Cartell del seminari (en valencià, en castellà)
- Programa (pdf)
FonUrMed. Ciudades sonoras. Fonosferas urbanas del Mediterráneo (1500–1900) mantindrà una reunió de treball concebuda com un primer espai de reflexió compartida sobre les fonts que actualment investiga cadascun dels seus membres. Aquesta trobada s’emmarca en la preparació de les futures jornades de musicologia urbana previstes per als dies 29 i 30 d’octubre, i servirà per posar en comú línies de treball, metodologies i possibles vies de comparació entre diferents contextos urbans mediterranis.
La reunió parteix d’un dels objectius centrals del projecte: avançar en l’estudi comparatiu de situacions, pràctiques i esdeveniments sonors en ciutats diverses, amb especial atenció a la manera en què les fonts permeten reconstruir fonosferes urbanes històriques. En aquesta ocasió, la reflexió conjunta s’articularà, de moment, al voltant de dues grans línies de treball.
La primera se centra en la participació de la noblesa en la fonosfera a ciutats com Madrid i Palerm, una via d’anàlisi que permetrà aprofundir en la relació entre cultura sonora, representació social i pràctiques urbanes. La segona línia aborda la devoció a sant Tomàs d’Aquino entre València i Barcelona, posant el focus tant en els paral·lelismes de les pràctiques devocionals i d’estudi com en les divergències derivades de la naturalesa i la posició institucional de les fonts conservades. Aquest segon eix permet observar com dues realitats urbanes i conventuals diferents generen testimonis documentals també diferents, però susceptibles de ser llegits comparativament des de la història urbana del so i de la música.
Al voltant d’aquestes línies principals, la reunió també obrirà espai a altres observacions relacionades amb les formes celebratives del sant i amb els repertoris musicals conservats, aspectes que reforcen el caràcter interdisciplinari del projecte i la seua voluntat d’integrar pràctiques religioses, cultura urbana, documentació i repertori en una mateixa mirada analítica.
A més, una part important de la trobada estarà dedicada a la presentació de la base de dades del projecte, elaborada en fases anteriors. Aquesta sessió permetrà que els membres de l’equip la revisen de manera conjunta, en valoren l’estructura i el funcionament, i participen en el procés de millora i ajust tècnic.
La programació de la reunió inclou, el dijous 23 d’abril, les intervencions d’Ascensión Mazuela Anguita, sobre la confraria i acadèmia de sant Tomàs d’Aquino a Barcelona entre els segles XVI i XVIII, i d’Andrea Bombi, sobre sant Tomàs d’Aquino i el Corpus Christi al convent de Sant Doménec de València entre els segles XVII i XVIII. El divendres 24 d’abril, les sessions continuaran amb les aportacions d’Anna Tedesco, dedicada a les serenates en la Palermo del Seix-cents, i de José María Domínguez Rodríguez, sobre la fonosfera romana a partir d’una font específica. Finalment, Andrea Bombi i Ferran Escrivà-Llorca presentaran la base de dades del projecte.
Sobre FonUrMed
Este proyecto, Ciudades sonoras. Fonosferas urbanas del Mediterráneo (1500-1900) (FonUrMed), prosigue la investigación emprendida por el Grupo Emergente "Ciudad sonora. Música, sonido y ruido en Valencia (1609-1813)" [CIGE/2021/165], que ha consolidado resultados importantes en el terreno que se proponía: el estudio, bajo el prisma de la musicología urbana, de cómo evolucionó la música y la cultura urbana en Valencia entre la expulsión de los moriscos en 1609 y la restauración absolutista de 1813 con la entrada de Fernando VII en Valencia.
