Irene González-López és professora d’Estudis Japonesos al Birkbeck College de la Universitat de Londres. La seva recerca abasta les indústries creatives japoneses, amb especial atenció al cinema de postguerra i a les qüestions relacionades amb el gènere i la sexualitat, tant davant com darrere de la càmera. Les seves publicacions exploren temes de representació, autoria femenina, memòria, adaptació i remakes. El 2018 va coeditar el primer llibre acadèmic sobre l’actriu i directora Tanaka Kinuyo (Tanaka Kinuyo: Nation, Stardom and Female Subjectivity; Edinburgh University Press). Actualment, treballa en una monografia sobre la representació del treball sexual en el cinema japonès (Michigan University Press, 2025) i en un volum editat sobre la directora de documentals Haneda Sumiko (Routledge, 2025). Altres publicacions recents són «How to sell a remake: The Gate of Flesh media franchise» (2023); “Red-Light Bases (1953), a Cross-temporal Contact Zone” (2022); i “‘Female Director': Discourses and Practices in Contemporary Japan” (en coautoria amb Alejandra Armendáriz-Hernández, 2022). A més del món acadèmic, Irene col·labora sovint amb festivals de cinema com Open City Doc, distribuïdores cinematogràfiques com Arrow Films i institucions com el British Film Institute, la Filmoteca de Catalunya i la Japan Foundation.

Marketa Bajgerova Verly és becària de l'Institut Wiesenthal de Viena per a Estudis sobre l'Holocaust, on du a terme un projecte sobre la política de la memòria dels refugiats jueus de Xangai a la Xina de Xi Jinping. El 2024 va obtenir el seu doctorat per la Universitat de Viena, centrant-se en la recerca sobre els museus de la Segona Guerra Mundial a la Xina contemporània, mentre treballava com a experta en la Xina en el projecte ERC Globalized Memorial Museums de l'Acadèmia Austríaca de Ciències. Anteriorment, va obtenir un màster en Estudis sobre la Xina (Política i Relacions Internacionals) per la Universitat de Pequín. A la Xina, va dirigir un projecte Dean's Grant, en què es van cartografiar 30 museus de diferents províncies xineses dedicats a la memòria de la Guerra de Resistència contra el Japó i a la seva política de la memòria. És llicenciada en Política i Història per la Universitat de Glasgow.

Syada va completar el seu doctorat a Birkbeck, Universitat de Londres, sobre les representacions del sud d’Àsia en l’animació japonesa i continua interessada en aquest camp. Ha participat en diverses conferències, inclòs un simposi internacional sobre l’ensenyament del còmic, i ha publicat un capítol sobre com els revisionistes de la història idealitzen l’Índia en les representacions de la Segona Guerra Mundial i glorifiquen l’Imperi Japonès. També ha impartit diversos mòduls de llicenciatura a Birkbeck, entre ells Manga i Anime, i actualment té un canal de YouTube anomenat Everything Eastenders, on parla de la telenovel·la britànica de llarga durada des d’una perspectiva interseccional (i de fans).

La meva recerca i docència se centren en el cinema i els mitjans de comunicació japonesos. A la meva tesi, publicada posteriorment com a monografia, Illusion of Realism: History of Soviet-Japanese Cinematic Interactions, 1925-1955 (Tòquio: Shinwasha, 2018), presento el concepte de realisme com una preocupació recurrent i la principal força motivadora de les interaccions entre cineastes, crítics i públic soviètics i japonesos. A Hakubi, planejo ampliar el meu treball sobre els anys cinquanta, destacant la dècada com un moment transitori però crucial en la història del Japó, en què van sorgir diferents visions del futur del país, negociades per i a través dels mitjans de comunicació. Les qüestions relacionades amb la democràcia (minshu-shugi) van ser algunes de les més debatudes durant aquest període. El cinema, com a mitjà de masses, es fabricava i es consumia «col·lectivament», i servia com a espai de debat sobre el paper de la «gent corrent» en la reconstrucció del Japó de postguerra. En el meu projecte, espero assolir una comprensió més profunda de la relació complicada del Japó amb el concepte i la pràctica de la «democràcia» (és a dir, el govern del poble) a través de l’estudi de «pel·lícules amb missatge» independents i comèdies que exhibeixen les ideologies i polítiques dels inicis de la Guerra Freda.

Marie Sevela és doctora, historiadora independent de Rússia i el Japó, i traductora establerta a França. És Doctora en Història per la Universitat de Kokushikan (Tòquio). Nascuda a Moscou, ha estudiat i ensenyat al Regne Unit, el Japó i França, i està especialment interessada en les interaccions interculturals i transnacionals en territoris coneguts per les seves «fronteres mòbils». A més de les fonts escrites, recorre a la història oral, el cinema i la fotografia en la seva recerca. Ha treballat extensament sobre els records i les identitats d’abans, durant i després de la guerra entre els molts antics residents japonesos, coreans i ainu de Karafuto (Sakhalín) per a la seva tesi: "Held in transition: Japanese nationals under Soviet rule on the Island of Karafuto/Sakhalin (1945-1949). Palabras, objetos, imágenes" / 樺太とサハリンの狭間で: ソ連統治への移行期における日本人住民 <1945~1949> 言葉 - 物 - 画像.

Professor agregat (acreditat de catedràtic) i director del Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental (CERAO) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on també és coordinador del Máster Universitario en Estudios Globales de Asia Oriental. Ha estat investigador postdoctoral Juan de la Cierva (MICINN-JDC, Govern d’Espanya) a la UAB, Fellow Visiting al National Museum of Ethnology in Japan (Minpaku), Postdoctoral Scholar (BP-A AGAUR) al Departament d’Antropologia a la Stanford University i Investigador visitant (Monbukagakushō, Govern del Japó) al Departament d’Antropologia Cultural de la University of Tokio. És coordinador de la secció de Media Studies de la EAJS (Associació Europea d’Estudis Japonesos), membre de la junta de JAWS (Japan Anthropology Workshop) i és el director de la col·lecció editorial Biblioteca de Estudios Japoneses (CERAO-UAB & Ed. Bellaterra). Entre les seves publicacions destaquen: “The World is a Room: Beyond Centers and Peripheries in the Global Production of Anthropological Knowledge”, Focaal, 63: 8-19 (2012), la coedició amb Shinji Yamashita de Japan in Global Circulation: Transnational Migration and Multicultural Politics, a Kokuritsu Minzokugaku Hakubutsukan Kenkyū Hōkoku, 40 (1), National Museum of Ethnology in Japan (2015), i dels llibres Escaping Japan: Reflections on Estrangement and Exile in the XXI-Century Century, Routledge, 2018 (amb Paul Hansen, Hokkaido University) i Persistently Postwar: Media and the Politics of Memory in Japan, Berghahn Books, 2019 (amb Artur Lozano-Méndez, UAB, i D.P. Martinez, University of Oxford) 

Eduardo López-Pintor Madrid és doctor en Història de l’Art per la Universitat de València, on va obtindre la qualificació de Sobresaliente Cum Laude amb mencions especials gràcies a una tesi dedicada a Dragon Ball com a obra d’art total. Disposa de quatre graus universitaris —Història de l’Art, Dret, Ciències Polítiques i Filosofia— i tres màsters oficials: Professorat d’Educació Secundària, Advocacia i Pràctica Jurídica, i Dret Esportiu. Esta formació múltiple li permet abordar la cultura japonesa des de perspectives estètiques, filosòfiques, econòmiques, jurídiques i socio-polítiques d’una manera integrada. La seua investigació se centra en la mitologia comparada, l’ètica marcial, l’estètica visual del Japó contemporani i l’expansió transmedia del manga i l’anime, amb especial atenció a l’obra d’Akira Toriyama. Ha presentat comunicacions en congressos internacionals i participa en publicacions acadèmiques en editorials de prestigi. Actualment compagina la docència amb projectes especialitzats en cultura popular japonesa.

Estel·la Ramírez Martínez és investigadora, divulgadora, redactora i docent especialitzada en japonología. Graduada en Història (UA) i màster en Estudis d'Àsia Oriental (USAL) amb diploma d'honor, ha complementat la seua formació acadèmica amb una estada en el Kudan Institute of Japanese Language and Culture, així com programes d'especialització en línia en institucions de reconegut prestigi internacional com la Universitat de Tòquio, la Universitat de Keio, la Universitat de Waseda i la Universitat de Harvard. Al llarg de la seua trajectòria, ha col·laborat amb diverses entitats internacionals vinculades a l'àmbit asiàtic. En l'actualitat, exerceix la docència en centres de formació especialitzada i participa activament en esdeveniments i plataformes dedicades a la divulgació de la història, la societat i la cultura japoneses, com ara Japonés en la Nube, Acadèmia Japonia, Casa Àsia i JNTO. Així mateix, és autora del llibre «La sociedad japonesa: pasado, presente y nuevos horizontes», publicat per l'editorial Satori Edicions.