L’adequació és saber adaptar-se a la situació comunicativa. Reconéixer qui són l’emissor i el receptor, en quina situació es troben, quina intenció tenen, quin registre s’hi utilitza...

Cal tindre en compte quin és el tema sobre el qual s’està escrivint o parlant. En conseqüència, una bona habilitat lectora és essencial per a poder detectar en els enunciats la informació essencial i no deixar-se confondre per informació innecessària o supèrflua.

El mode de la nostra expressió també és necessari per a realitzar l’activitat de manera satisfactòria. Caldrà planificar la nostra intervenció per a adequar-nos al canal que farem servir, ja que el d’un oral i el d’un escrit són diferents, i ens els demanaran tots dos.

El to que donem a les nostres produccions escrites o orals és un element bastant senzill d’entendre, però que incomprensiblement molts examinands bandegen quan realitzen les activitats. Cal pensar en la formalitat de les nostres intervencions, en les formes de tractament que estem utilitzant tant a l’inici com a la fi de la nostra producció.

Heu de pensar, abans de començar a parlar o a escriure, que esteu emprant un registre formal i quin serà el vostre punt de vista sobre el tema que tractareu. No podeu anar canviant de registre, ara formal, ara informal, com tampoc no podeu capgirar el vostre punt de vista, ja que això crearia un text sense adequació.

Quan hàgeu arranjat els punts anteriors correctament, heu de plantejar-vos el lèxic que serà més adient per a l’assumpte que voleu tractar. Com més escaients siguen les paraules per al tema que esteu tractant, major adequació del text.

Un altre dels elements que cal tindre en consideració és l’adequació al gènere textual que us demanen en l’activitat, la qual pot ser oral (un missatge d’àudio, una presentació, unes instruccions...) o escrita (un article d’opinió, un correu electrònic, una carta...). Heu de tindre en compte que cadascun dels textos té una forma, un estil i unes característiques formals que hi són pròpies. Si us demanen un àudio per a un programa de ràdio sobre una qüestió específica, heu de fer una salutació i adreçar-vos als presentadors o a la direcció del programa, agrair-los l’oportunitat d’expressar la vostra opinió, etc. No seria gens adequat iniciar el vostre parlament directament exposant la vostra opinió, ja que aquest fet no és “normal” en una situació comunicativa en la qual vols participar i t’han convidat a fer-ho. No ho faríem així en una situació comunicativa “real”.

Penseu en una carta que vulgueu enviar a una asseguradora per a sol·licitar quelcom. Creieu que la rebrien si no hi posàreu l’adreça del destinatari? Imagineu què n’opinaríeu, si en rebre-la vosaltres d’un ajuntament, aquesta no tinguera salutació o comiat, ni tampoc data o signatura de qui l’envia, i en el cos de la carta se vos adreça ara de tu, ara de vosaltres, ara de vosté... Probablement, pensaríeu que és alguna mena de falsificació o frau, ja que una institució no remetria un document amb aquesta mena d’errades. 

Doncs exactament és el que passa quan vosaltres produïu un text oral o escrit sense adequació.

Penseu que és una situació comunicativa en la qual teniu l’oportunitat de produir un text oral o escrit que podríeu aplicar en la vida quotidiana. En molts casos, representa un repte per a vosaltres perquè són un tipus de textos que no heu produït abans i, a més a més, heu d’adequar-los per a unes situacions en les quals no us heu trobat fins ara.

Plantegeu-vos que una anàlisi inadequada de la situació fa que es perda informació clau i, per tant, pot malinterpretar-se el significat de determinades paraules o frases del text, i això podria portar a una interpretació incorrecta de la producció. Heu d’analitzar l’activitat d'una manera eficaç i adequada, cosa que us ajudarà a trobar allò que necessiteu per a adequar-vos a la situació comunicativa i al tipus de text i us permetrà corregir els malentesos i les errades d’eixe tipus de producció.