Moltes vegades es pensa que per a les proves escrites de l’àrea d’expressió escrita o bé per a l’àrea d’expressió oral, tant per a la part del monòleg i de la interacció oral, cal un domini absolut de la gramàtica de la llengua. Si ben és cert que els coneixements gramaticals són importants, l’afirmació anterior no és del tot acurada, ja que si fora així, les proves de nivell només estarien reservades a gramàtics i filòlegs, els quals també poden equivocar-se a l’hora de fer enunciats, tant orals i escrits. I és que ningú és perfecte.

Per tant, què cal doncs per a poder produir un bon text a nivell oral i escrit? Un bon domini de la gramàtica textual: l’adequació la coherència i la cohesió. I què passaria, doncs, amb la gramàtica, amb la normativa... També és important però no és l’única mola que fa moure el molí, també necessitem organitzar el text perquè quede ben construït. És per això que a continuació passarem a definir en què consisteixen aquestes propietats textuals de la manera més senzilla possible.  

L’adequació és l’adaptació del text a la situació comunicativa que tindrem en els enunciats dels textos de l’expressió escrita, dels monòlegs i de les interaccions orals. Entre altres factors, ací cal tenir en compte el tema del qual parlem, a qui va dirigit el text o quina és la seua finalitat. D’això pot dependre el registre de la llengua. Tot i que als exàmens es recomana usar el registre estàndard, pot haver-hi algunes concessions més elevades o més familiars.  

Exemple: si hem d’escriure un article de divulgació a un públic especialitzat, el nostre nivell ha de ser elevat perquè escrivim a un públic que bé o que vol aprendre o que ja té un nivell de coneixements del tema suficient per a seguir el tema. En aquest casos la correcció normativa és exigida i el nivell de lèxic inclourà termes especialitzats. 

L’altre cas seria, per exemple, un conte infantil. Atés el públic al qual va dirigit, podem usar un registre més familiar, amb la inclusió d’elements diminutius i un lèxic més assequible. Un diminutiu, per exemple aixina no és que siga incorrecte, sinó que no és adequat per a una tesi doctoral i sí que ho és per a un conte infantil. 

 
Diem que un text té coherència si presenta una informació ajustada (diu tot el que cal: no hi falta res del que és essencial i no s’entreté en qüestions irrellevants) i ho fa de manera ordenada i clara. Perquè el contingut d’un text siga coherent, ha de complir aquestes regles: 

• La informació del text ha d’anar avançant de manera lògica i entenedora d’acord amb les exigències del tema i del tipus de text. L’ordre habitual d’un text sol ser “introducció – desenvolupament – conclusió”. Però en una interacció oral, no sempre dona temps de concloure el text, però sí d’ordenar les idees en funció de com es desenvolupe l’intercanvi d’informació. 

També cal tenir en compte que cada tipus de text pot tindre un ordre diferent, però cal la informació necessària al més ordenat possible. 

• Les diverses idees exposades en el text han de ser compatibles: no podem afirmar una cosa i alhora negar-la. Tampoc hem de deixar una informació incompleta per a passar a una altra. Un exemple seria una reunió de veïns en què primer es presenten els punts i que finalment no s’hi expliquen tots. 

• Totes les informacions del text han de tenir relació amb el tema general de què tracta. Podeu exemplificar, però eviteu repetir o afegir informació no relacionada. Cal tindre en compte que els exàmens solen tenir límits en extensió de paraules i de temps en l’expressió oral. 

Per últim tenim la cohesió que és la propietat del text que en connecta les diverses frases  mitjançant les formes de cohesió (per exemple: els connectors textuals). La cohesió té la funció d’assegurar la interpretació de cada frase en relació amb les altres i assegurar la comprensió global del text. 

Molt sovint, en els exàmens trobem que la coherència i la cohesió s’avaluen com un ítem, ja que un text ben cohesionat és un text ben ordenat i, per tant és més coherent i comprensible. 

Per finalitzar, voldria destacar que aquestes propietats no són exclusives del valencià sinó de totes les llengües. Podem tindre un vast domini, però si el text no està ben ordenat, ben expressat o no correspon a la informació demanada, no és un text vàlid. Recordeu que cal ordenar bé les idees d’allò que volem expressar i preparar bé la informació que volem transmetre.