Declaració de València: La compra pública alimentària com a palanca per als drets de la pagesia i el dret a l’alimentació

Des del Fòrum Internacional celebrat a València els dies 1 i 2 d’octubre de 2026, les entitats i persones participants proclamem que la Compra Pública Alimentària és una de les ferramentes de política pública més potents per a transformar els nostres sistemes agroalimentaris cap a models més justos, sostenibles i arrelats al territori, i per a garantir els drets de la pagesia i el dret a l’alimentació. 

Les organitzacions pageses, socials, institucionals i acadèmiques, així com les persones activistes pels drets de la pagesia i el dret a l’alimentació, procedents d’Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica i Europa i reunides els dies 1 i 2 d’octubre, ens mostren que hi ha alternatives i que ja estan en marxa. Països com el Brasil, l’Índia, Indonèsia, Cap Verd i diversos territoris europeus ens ensenyen que, quan l’Estat garanteix preus justos, reserva quotes per a l’agricultura pagesa i invertix en xarxes locals, la compra pública alimentària pot convertir-se en un motor d’enfortiment dels mercats locals, desenvolupament rural, salut pública, equitat i benestar social. 

S’estima que els estats membres de la Unió Europea destinen cada any 50.000 milions d’euros a la compra pública alimentària, una despesa que no podem considerar neutra ni reduir a un simple tràmit administratiu. No és acceptable que els diners públics financen aliments produïts a costa de la vulneració de drets laborals, la degradació ambiental o unes condicions de vida i de treball precàries. 

L’emergència climàtica, la pèrdua accelerada de biodiversitat, la liberalització comercial, la desregulació dels mercats i el creixent control corporatiu dels sistemes agroalimentaris estan posant en risc la supervivència del món rural i el dret de totes les persones a una alimentació saludable, culturalment adequada i digna. A això s’afegix la manca de coherència entre determinades polítiques públiques que, mentre promouen la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, mantenen o afavorixen mesures comercials, agràries, econòmiques o de contractació que dificulten aquests mateixos objectius. Aquesta manca de coherència, juntament amb la insuficient coordinació entre els diferents nivells de govern, redueix l’eficàcia de les polítiques públiques i limita la capacitat transformadora de la compra pública alimentària. 

Durant dècades, l’externalització dels serveis de cuina en escoles, hospitals i residències ha sotmés l’alimentació a criteris de preu i rendibilitat, afavorint models de producció i distribució industrials i concentrats. Aquest model dificulta l’accés de l’agricultura pagesa i familiar de xicoteta i mitjana escala a la compra pública, pressiona a la baixa els preus en origen, contribuïx al despoblament dels pobles i allunya dels nostres plats els aliments frescos, locals i de temporada. Al mateix temps, l’alimentació en aquests espais té una dimensió fonamental de salut pública, prevenció i educació alimentària. La compra pública no pot limitar-se a garantir el proveïment: ha de contribuir al fet que les persones, especialment la infància, les persones majors i els col·lectius en situació de vulnerabilitat, tinguen accés a aliments adequats, saludables i culturalment apropiats.

Des d’aquest Fòrum, en què ens hem reunit el moviment pagés, les organitzacions socials, la comunitat científica i representants de les administracions públiques de diversos nivells, fem una crida als poders públics i exigim:

Primer: Modificar les normes de contractació pública

Reclamem que el preu deixe de ser el criteri dominant en la Compra Pública Alimentària. Exigim una contractació descentralitzada dissenyada per a facilitar l’accés de l’agricultura pagesa, prioritzant aquest model amb percentatges mínims obligatoris i avançant cap al fet que la totalitat de les compres públiques provinguen d’ell, mitjançant reserves de contractes, lots adaptats a les xicotetes produccions diversificades i a les organitzacions productores, així com criteris socials, ambientals, de proximitat i de qualitat que permeten orientar la despesa pública cap a sistemes alimentaris més justos i sostenibles amb plena seguretat jurídica. 

Segon: Garantir preus justos i contractes estables

La compra pública ha d’assegurar preus que cobrisquen els costos de producció i garantisquen una remuneració digna per a qui produïx, així com contractes estables que aporten seguretat i previsibilitat. Aquestes condicions són fonamentals per a sostenir l’agricultura pagesa i familiar i afavorir el relleu generacional al camp.

Aquests principis han d’orientar també les compres dels organismes internacionals, especialment del Programa Mundial d’Aliments, per tal d’enfortir els mercats locals. Per als aliments que no poden produir-se localment, reclamem la promoció del comerç just.

Cal garantir la coherència d’aquests enfocaments en el conjunt de les polítiques públiques agràries i alimentàries, a escala local, estatal i europea, especialment pel que fa a la PAC i les polítiques de regulació dels mercats. Igualment, convé explorar vies de treball més profundes, com ara una Seguretat Social Alimentària, per a garantir el dret a l’alimentació i protegir el model social d’agricultura i ramaderia pageses i familiars. 

Tercer: Recuperar i enfortir la infraestructura agroalimentària pagesa i pública

Exigim la recuperació de les cuines in situ en els centres educatius, sanitaris i assistencials, l’avanç cap a models de cuina de proximitat davant la generalització de la línia freda, i la inversió en centres logístics i de recollida territorial que permeten a l’agricultura pagesa proveir de manera estable i planificada la demanda de la compra pública. 

Quart: Prioritzar l’intercanvi i la formació entre actors per a donar suport a la salut, la cooperació i la sobirania alimentària

La compra pública hauria de facilitar l’educació, la comprensió mútua i la cohesió territorial entre actors, promovent aliments frescos, de temporada i agroecològics procedents de l’agricultura pagesa, al mateix temps que posa en valor la cultura alimentària local i el paper essencial del personal de cuina.

Per exemple, en el cas dels menjadors escolars és imprescindible formar i implicar tota la comunitat educativa, professorat, famílies, alumnat, equips de cuina i direccions dels centres, perquè la transformació del menjador siga sostenible i participativa.

Les autoritats competents han de retre comptes sobre els avanços i l’aplicació de les polítiques de compra pública. 

Cinqué: Exigir la diligència deguda en matèria de drets humans

Ni un sol recurs públic ha de contribuir a cadenes de subministrament associades a l’explotació laboral, la vulneració dels drets de la pagesia, la degradació ambiental, l’ús d’agrotòxics o l’acaparament de terres, especialment al Sud Global.

Exigim que la contractació pública servisca per a garantir el Dret a una Alimentació Adequada i incorpore mecanismes efectius de prevenció, identificació i reparació de vulneracions dels drets humans, en coherència amb la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pagesos i d’Altres Persones que Treballen en les Zones Rurals (UNDROP). 

Sisé: Garantir una governança multinivell amb participació efectiva de les organitzacions pageses

Les polítiques de compra pública alimentària requerixen coordinació entre els diferents nivells de govern i participació efectiva de les organitzacions pageses en el seu disseny, implementació i avaluació.

Reclamem espais estables de diàleg entre administracions, organitzacions productores i altres actors que permeten connectar les polítiques locals, regionals, estatals i europees i garantir-ne la coherència.

L’agricultura pagesa ha de ser reconeguda com a subjecte polític i part activa de les decisions sobre els sistemes alimentaris, garantint mecanismes de participació, seguiment i rendició de comptes. 

Disposem de l’evidència científica, tenim les ferramentes jurídiques i la societat civil està organitzada. No falten diagnòstics; falten decisions polítiques estructurals que convertisquen la Compra Pública Alimentària en una política d’Estat dotada d’estabilitat i continuïtat més enllà dels cicles de govern.

Des de València afirmem que una altra política agroalimentària és possible, urgent i inajornable.

Fem del pressupost públic una ferramenta de dignitat per al camp, de salut per a la ciutadania i de justícia per al planeta.