Escala global del malbaratament 

Prop d’un terç de tots els aliments produïts cada any per al consum humà —aproximadament 1,3 mil milions de tones— es perden o es malgasten, segons un  estudi encarregat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) de 2011.

Els consumidors i minoristes dels països industrialitzats malgasten unes 222 milions de tones d’aliments cada any, principalment perquè llancen menjar perfectament comestible. Les fruites i les verdures són els productes amb majors índexs de malbaratament.

El consumidor mitjà d’Europa i Amèrica del Nord malgasta entre 95 i 115 quilograms d’aliments a l’any, mentre que els seus homòlegs de l’Àfrica subsahariana, el sud d’Àsia o el sud-est asiàtic només en malgasten entre sis i 11 quilograms.

Hàbits que generen residus

Per a una gran part de la població mundial, el malbaratament d’aliments s’ha convertit en un costum: comprar més menjar del que necessitem als mercats, deixar que les fruites i hortalisses es facen malbé a casa o servir racions més grans del que podem menjar.

Impacte ambiental

Aquestes pràctiques sotmeten els nostres recursos naturals a una major pressió i perjudiquen el medi ambient. Quan malbaratem aliments, també malbaratem el treball, l’esforç, la inversió i els recursos preciosos (com ara aigua, llavors, pinsos, etc.) emprats en la seua producció, sense oblidar els recursos utilitzats en el seu transport i elaboració. En resum, el malbaratament alimentari augmenta les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contribueix al canvi climàtic.

Pèrdues al llarg de la cadena alimentària

És un problema de gran magnitud. De fet, a escala mundial es perden o es malgasten cada dia tones d’aliments comestibles. Només entre la collita i el nivell minorista es perd prop del 14 % del total d’aliments produïts al món. També es malgasten quantitats enormes d’aliments en l’àmbit minorista o del consumidor.

La part dels aliments que es perd des de la collita fins al nivell minorista (excloent-lo) es coneix com a pèrdua d’aliments. La part que es malgasta en el nivell minorista o del consumidor s’anomena malbaratament d’aliments. Aquesta distinció permet abordar les causes profundes del problema, en la solució del qual poden contribuir actors de tota mena, des d’agricultors i productors fins a clients i propietaris de botigues.

Un repte global urgent

Reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments és essencial en un món on milions de persones passen fam cada dia.

Us animem a ser #FoodHeroUV

Depén de nosaltres canviar els nostres costums perquè no malbaratar aliments es convertisca en una manera de viure.

Compromís de la Universitat de València

 En la Universitat de València estem compromesos amb una alimentació saludable i sostenible i una disminució dels residus i el desaprofitament alimentari. Hem introduït clàusules de les licitacions de les cafeteries apostant per productes frescos i de proximitat, més productes ecològics, més fruita i verdura, menys carn, eliminació de les botelles de plàstic, reducció i separació de residus i hem introduït el café i altres productes de comerç just. També volem que la comunitat universitària reflexione sobre sobre el desaprofitament i els residus que genera. Hi ha accions senzilles com no agafar el pa si no ens el menjarem, ajustar la guarnició, ajustar la ració al que realment mengem i fixar-nos en els residus que generarem si dubtem entre un plat o un altre. També en els residus que generem si menjem a la cafeteria o amb menjar envasat de supermercat.

També hem publicat el llibre Residuos: ¿Un planeta de usar y tirar? | Publicacions de la Universitat de València

En breu es publicarà un treball de mesurament del desaprofitament alimentari en les cafeteries de la Universitat de València realitzat per Tatiana Pina i María Calero, impulsat pel vicerectorat de Sostenibilitat , Cooperació i Vida Saludable.

Quant a casa, ací suggerim unes quantes mesures de la FAO, senzilles que es poden adoptar per restablir la connexió amb els aliments i allò que signifiquen:

1. Adopta una dieta més saludable i sostenible La vida va de pressa i pot ser complicat preparar menjars nutritius, però no cal que siguen elaborats. A Internet hi ha moltes receptes saludables i ràpides per compartir amb família i amistats.

2. Compra només allò que necessites Planifica els teus menjars. Fes una llista de la compra i respecta-la per evitar compres impulsives. Malbarataràs menys menjar i estalviaràs diners.

3. Tria fruites i hortalisses “lletges” No jutges els aliments per l’aspecte. Moltes fruites i verdures es llancen per tindre colps o formes estranyes, però el sabor és el mateix. La fruita molt madura és perfecta per a batuts, sucs o postres.

4. Emmagatzema els aliments amb seny Posa els productes més antics davant i els nous darrere. Utilitza recipients hermètics i tanca bé els paquets per evitar insectes.

5. Comprén l’etiquetatge dels aliments “Consum preferent” no és el mateix que “caducitat”. Molts aliments són segurs després del consum preferent, però no després de la caducitat. Revisa també si porten greixos trans, conservants o sucres/sals afegits.

6. Comença per porcions menudes Servix racions més xicotetes a casa o compartix plats grans al restaurant.

7. Aprofita les sobres Congela-les o reutilitza-les en altres menjars. Les sobres poden convertir-se en nous plats deliciosos.

8. Dona ús als residus alimentaris En lloc de tirar-los, fes compost. Ajudaràs a enriquir el sòl i reduiràs la teua petjada de carboni.

9. Respecta els aliments Torna a connectar amb el seu valor coneixent com es produeixen. Llig sobre producció alimentària i coneix agricultors locals.

10. Dona suport als productors locals Comprar productes de proximitat ajuda les famílies agricultores i redueix la contaminació del transport.

11. Protegeix les poblacions de peixos Opta per espècies abundants com la cavalla o l’areng, i evita les sobreexplotades com el bacallà o el tonyina. Busca certificacions de pesca sostenible.

12. Utilitza menys aigua L’aigua és essencial per produir aliments. Reduir el malbaratament alimentari també estalvia l’aigua emprada en la seua producció. Repara goteres i tanca l’aixeta mentre et rentes les dents.

13. Mantín nets els sòls i l’aigua Residus com piles, pintures, mòbils, medicaments o productes químics no s’han de tirar al fem normal: poden contaminar el sòl i l’aigua.

14. Menja més llegums i verdures Intenta fer almenys un àpat setmanal basat en llegums o cereals antics com la quinoa.

15. Compartir és cuidar Dona aliments que d’altra manera es farien malbé. Aplicacions i iniciatives locals permeten compartir excedents entre veïns i comerços.