Un equip de la Universitat de València (UV) ha identificat com l’estrès primerenc altera la morfologia de les cèl·lules immunitàries del cervell, la micròglia, en ratolins portadors d’una mutació del gen Mecp2, associada a la síndrome de Rett, una malaltia del neurodesenvolupament rara i molt greu que afecta sobretot dones i provoca múltiples símptomes, com pèrdua de la parla i discapacitat intel·lectual. Els canvis a les cèl·lules es produeixen en una regió cerebral clau per a la resposta al dolor i a l’estrès, la substància grisa periaqüeductal, i es donen fins i tot abans de l’aparició dels primers símptomes de la malaltia.
El treball, publicat en la revista NeuroMolecular Medicine, assenyala que aquestes alteracions morfològiques són específiques de certes subregions del cervell i que la micròglia dels ratolins amb dèficit de MeCP2 respon de manera diferent a l’estrès que la dels ratolins sans. La micròglia actua com la principal línia de defensa immunitària del cervell i la medul·la espinal. Aquestes cèl·lules no sols eliminen patògens o residus cel·lulars, sinó que també exerceixen un paper clau en la modulació de les connexions neuronals i en la resposta a l’estrès. Quan la micròglia no funciona correctament poden alterar-se processos essencials per al desenvolupament i el funcionament del cervell.
“La troballa clau és que la combinació de la mutació genètica i l’estrès en edats molt primerenques impedeix que la micròglia s’adapte correctament, i això pot contribuir al desenvolupament dels símptomes típics de la síndrome de Rett”, explica Jose V. Torres Pérez, investigador Ramón y Cajal al Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, i investigador principal de l’estudi.
La recerca s’ha centrat en femelles portadores de la mutació, en estadis previs als símptomes, per estudiar com afecta la interacció entre el context ambiental i la vulnerabilitat genètica. Per mitjà d’anàlisis morfològiques i fractals, l’equip ha observat que algunes zones de la substància grisa periaqüeductal mostren una micròglia amb ramificacions alterades, mentre que altres resten inalterades.
“Observem una falta d’adaptació morfològica de la micròglia en els ratolins femelles mutants exposats a estrès primerenc. Això pot reflectir una fallada en la capacitat del cervell per a respondre adequadament a l’adversitat, un mecanisme que podria contribuir a les alteracions en la percepció del dolor o l’ansietat típiques de la malaltia”, afegeix María Abellán Álvaro, primera autora de l’article.
L’estudi ha sigut realitzat amb el suport d’Enrique Lanuza i Carmen Agustín Pavón, investigador i investigadora també del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física (UV). A més, hi han col·laborat autors adscrits a la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat CEU Cardenal Herrera i la Universitat de Coïmbra.
Aquesta recerca ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i la Unió Europea (PID2022-141733NB-I00/MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE), així com de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana (CIACO/2023/041; CIAICO/2023/027; CIGE/2022/139). També ha comptat amb el suport de la Fundació Jérôme Lejeune (2046/2021), del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa CENTRO 2020 (CENTRO-01-0145-FEDER-000008/03127), del programa COMPETE 2020 i de fons nacionals portuguesos a través de la FCT – Fundação para a Ciência e a Tecnologia (UIDB/04539/2020, UIDP/04539/2020 i LA/P/0058/2020). A més, ha tingut el suport del contracte Ramon i Cajal RYC2021-034012-I i del Premi Pickford 2023 de la Societat Farmacològica Britànica.
Referència article: Abellán-Álvaro, M., Primo-Hernando, L., Martínez-Rodríguez, E. et al. Altered Microglial Plasticity in the Periaqueductal Grey of Pre-Symptomatic Mecp2-Heterozygous Mice Following Early-Life Stress. NeuroMolecular Medicine (2025). https://doi.org/10.1007/s12017-025-08867-9
Peu de foto annex:
- Imatge de cèl·lules de la micròglia a la substància grisa periaqüeductal tenyides per immunohistoquímica en verd (Iba1). La barra d’escala representa 50 µm.
