Juli Peretó, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, ha pronunciat aquest dimecres la lliçó inaugural del curs 2023-2024 en la Universitat de Lleida, sobre el bioquímic Joan Oró (Lleida, 1923; Barcelona, 2004). Amb el títol L’albada química de la vida, Peretó ha recordat la contribució d’Oró, qui va demostrar la síntesi d’adenina a partir de cianur d’hidrogen i va iniciar la cosmoquímica orgànica, en proposar que els cometes serien portadors d’aigua i d’ingredients fonamentals per a l’origen de la vida.
Juli Peretó recorda que el científic català, de qui enguany se celebra el centenari del naixement, és una figura cabdal en l’estudi científic de l’origen de la vida. Oró treballà a la Universitat de Houston, on va fundar i dirigir el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques. A més, també va col·laborar en diversos projectes d’investigació de l’Agència Espacial Nord-americana (NASA), entre ells el programa Apollo d’anàlisi de roques i materials diversos de la Lluna i el Viking, per a desenvolupar un instrument que poguera analitzar l’atmosfera i la matèria del planeta Mart.
“Des de l’inici de la dècada de 1960, el laboratori de Joan Oró va fer aportacions importants a la química prebiòtica, començant per la demostració de la síntesi d’adenina a partir de cianur d’hidrogen –una molècula simple formada per un àtom de carboni, un de nitrogen i un d’hidrogen, present en l’espai interestel·lar i produït en els experiments de descàrregues elèctriques com el de Miller. L’experiment pioner d’Oró connectava la química prebiòtica amb l’origen dels constituents dels polímers genètics i, gràcies a ell, l’adenina és ara una molècula més popular”, explica Juli Peretó, també investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
A més, el catedràtic valencià recorda que Joan Oró també proposà que els cometes serien portadors d’aigua i d’ingredients fonamentals per a l’origen de la vida. “Des de feia temps se sabia que certs asteroides contenien materials orgànics i Oró va formular una hipòtesi agosarada que fou explorada intensament en les dècades següents: els materials orgànics extraterrestres, aportats per cometes, asteroides i partícules de pols interestel·lar, haurien contribuït a l’inventari de matèries primeres en l’origen de la vida”.
El llançament de l’Sputnik, el 1957, desencadenà l’any següent la creació de l’agència espacial nord-americana (NASA) que prompte considerà com una de les seues missions donar suport als estudis sobre l’origen de la vida i la cerca de vida fora de la Terra. “En bona mesura, el desenvolupament inicial de la química prebiòtica es va finançar amb fons de la NASA i el laboratori d’Oró en fou beneficiari, sobretot per la seua participació en els programes Apollo i Viking”, explica Juli Peretó.
En l’acte de dimecres, Peretó també ha recordat la importància de la Universitat de Lleida en el context de l’edat mitjana, i com en el naixement de la Universitat de València, en 1499, “els prohoms valencians que aprovaren les Constitucions fundacionals, en el seu capítol LV demanaven al papa Borja la «gràcia o butlla de fer doctors i batxillers i donar qualssevol graus com es fa hui en la ciutat de Roma, en l’Estudi de Bolonya i en el de Lleida». Per això em resulta tan gratificant prendre avui la paraula en aquesta universitat”.
“Joan Oró era un optimista científic i humanístic, amb una gran confiança en el futur de la ciència. Per a Oró, una vida inserida en l’evolució còsmica, els éssers vivents com a part integral de la natura, era un concepte ennoblidor, no pas empobridor”, conclou Juli Peretó.
Actualment, la figura i el llegat del científic català es pot conéixer, entre d’altres, a través de la Fundació Joan Oró, amb seu a Lleida, i que impulsa la divulgació científica i la investigació. Fins al pròxim 5 de novembre l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull una exposició que fa un recorregut per la biografia personal i científica de Joan Oró.
Lliçó inaugural del curs 2023-2024 en la Universitat de Lleida, per Juli Peretó, ací.
