La tasca investigadora, de divulgació i de generació d'opinió de la Universitat es fa patent en situacions com l'actual, on convé atendre les veus expertes per a estar format i informat. El nostre professorat ha anat aportant el seu granet d'arena, que us convidem a conéixer.
Alejandro Escribá enumera les Lliçons del Covid-19 per a les empreses familiars concretant-les en el repte de meditar per a anticipar i gestionar els riscos, la presa de consciència de les fortaleses i febleses de cada empresa, la productivitat a l'hora de corregir limitacions i aprofitar oportunitats i, finalment, l'establiment d'una escala de valors i prioritats.També, el professor Escribá, entrevistat en el programa Hora 25 (cadena ser - 15/05/2020, del minut 37:35 al 43:40) sobre els desafiaments de la indústria global davant la fi de la pandèmia, reflexiona sobre la gran indústria, la problemàtica de la llunyania dels centres de decisió i el dilema entre localització i productivitat; i sobre la mitjana indústria, que patirà la crisi de manera desigual en funció del vincle del sector de la indústria amb els sectors amb més restriccions -turisme, transport, serveis...- Recorda algunes manques de la indústria espanyola per a enfrontar-se a la crisi econòmica: grandària xicoteta i intensitat tecnològica i de coneixement baixa i considera que la indústria espanyola, per a fer-se càrrec del proveïment nacional, necessita d'una actitud valenta d'empresaris i treballadors que permeta renovar algun dels models de negoci.
Finalment, Alejandro Escribá participa en un estudi de l'IVIE , "El sector de l'hostaleria valencià davant la crisi del COVID-19", signat al costat de Carlos Albert, en el qual s'estudia com s'ha vist afectat per la pandèmia del COVID-19. Les anàlisis revelen una elevada vulnerabilitat del sector i una capacitat de resposta minvada per una limitada competitivitat. A més, el sector emmalalteix de limitacions notables en grandària (especialment en el cas de la restauració) i en la professionalització dels òrgans de govern i direcció, aspectes de gran rellevància que hauran de ser abordats per a dotar a les empreses d'una major solidesa organitzativa en el futur
Francisco Puig publica a València Plaza tres articles d'opinió. En el primer d'ells presenta el clustering com el mecanisme que ha permès sobreviure al sector tèxtil en la Comunitat Valenciana, ara de gran utilitat per a combatre el Covid-19. En el segon, sobre localització industrial en el nou entorn després de la pandèmia, concloent que no podem continuar deixant en mans de tercers localitzats lluny del nostre territori la producció i l'activitat manufacturera, més encara considerant les nostres grans capacitats industrials i el gran avantatge competitiu derivada de la clusterització de la nostra indústria.En el terce::l'oportunitat d'una indústria tèxtil "glocal",reflexiona sobre l'important canvi que el sector tèxtil ha iniciat cap al tèxtil sanitari i la necessitat, per a consolidar el projecte, de continuar amb l'estratègia emergent de glocalización (pensar global i actuar local) i de recaptar el necessari suport polític.
Isidre March reflexiona sobre dues opcions que permetrien millorar l'economia de la Comunitat Valenciana, una vegada superada la crisi sanitària. La primera, recuperar algunes activitats d'un sector productiu que teníem oblidat i que l'actual pandèmia ha demostrat vital: el sector agrícola. La segona, la reindustrialització, donant resposta a tres qüestions clau: Qui, Quin i Com.
El professor Jose Anastasio Urra signatura, al costat de 300 col·lectius i persones, el treball "La necessitat de lluitar contra un món virtual". En aquest text, iniciativa del col·lectiu francés Écran total i del Grup d'Investigació sobre Transicions Socioecològiques (GinTRANS), s'apunta el risc que els bons propòsits derivats de la situació de pandèmia estén sent neutralitzats por l'acceleració dels processos d'informatització que, consideren, suposaran la instal·lació d'un seguiment generalitzat de la població.
Joan Ramón Sanchis analitza com afrontar la corona-crisi des de l'Economia del Bé Comú. Aquest model econòmic, basat en la premissa que l'economia ha d'estar al servei de les persones i a contribuir creant valor social i ambiental, a més del financer, prioritza la cura dels més vulnerables en aquesta crisi, autònoms i micropymes, perquè només assegurant la seua continuïtat es manté el poder adquisitiu de les persones i amb això el consum i els ingressos de les empreses.
A més, el professor Sanchis ha publicat una sèrie de vídeos sobre els efectes econòmics de la corona crisi en el seu canal de youtube "Parlem d'Economia": Unió Europea i corona crisi, La banca fa negoci amb la corona crisi, Els autònoms i el coronavirus, Cóm gestionar la corona crisi, Està preparada la sanitat pública? i Els efectes del coronavirus en l'economia. Destaquem el vídeo “Les 5 lliçons econòmiques bàsiques que podem obtenir de la corona crisi. Des del punt de vista del professor Sanchis aquestes lliçons són: la demostració de que podem viure amb un consum responsable, el necessari rellançament de la indústria local, la constància de que el nostre model turístic es insostenible, la necessitat de la reinvenció de la venda i distribució enfocant-se en la venda online i, la més important de totes, que l'economia sempre ha d'estar al servei de les persones i mai a l'inrevés; en aquest sentit, l'economia del bé comú es posiciona com un model sobre el qual podria pivotar el paradigma econòmic actual.
L'anunci de la iniciativa de l'Ajuntament d'Ontinyent i la patronal ATEVAL de la creació d'un clúster tèxtil sanitari porta a José Pla a reflexionar sobre processos de relocalització d'activitats productives deslocalitzades anteriorment (reshoring) i com afrontar la reindustrialització en sectors tradicionals del nostre territori, presentant les noves formes de suport governamental i un model empresarial basat en la innovació i la sostenibilitat.
El professor Pla publica un nou article en el qual, a col·lació entre les tensions que s'estan produint entre li governe central i les comundades autònomes en el disseny i posada en marxa de les fases de la desescalada de la pandèmia, reflexiona sobre la presa de decisions en organitzacions complexes i proposa els models d'organització federal de les empreses multinacionals. Coordinació i flexibilitat; integració i diferenciació són els principis organitzatius que permeten fer front als canvis ràpids i impredictibles.El professor Pla també ha ofert una entrevista a "Economia3" en la qual exposa com ha de ser la reindustialización en la Comunitat Valenciana en l'època post-pandèmia, la qual cosa passaria per "buscar elements que emanin de les noves tecnologies i la digitalització
José Pla i Cristina Villar reflexionen sobre com rellançar l'activitat empresarial, defensant en primer lloc un enfocament regional que permeta un full de ruta adequat a les peculiaritats de cada territori, si bé el llarg termini requereix analitzar conjuntament la importància de la configuració de les cadenes de subministraments i les noves tecnologies per a adaptar les empreses i les indústries a la nova realitat que s'està configurant.
Justo Herrera ha publicat un article en el qual es pregunta ón està l'estratègia de la Unió Europea i en el qual reflexiona sobre si la nostra intendència i la nostra logística a escala europea estaven preparades per a una situació com l'actual, lamentant-se del paper de la UE, fragmentada i sense resposta homogènia davant aquest desafiament. Europa no sembla que estiga aconseguint liderar, ni amb la política sanitària ni amb la financera, sent necessari fer política amb majúscules per a abordar el repte present i el futur de la Unió en general.
En una posterior entrevista, destaca la dificultat de marcar el ritme de la desescalada, combinant el desig per reprendre la “nova normalitat” amb la necessitat d'evitar passos en fals, i insisteix a una major coordinació a nivell europeu per a respondre a aquesta crisi i a les quals puguen sorgir en el futur, incidint en el pla sanitari nacional a reforçar l'atenció primària i la cronicitat.
María Iborra defensa la necessitat de Pensar estratègicament en temps de la Covid-19, oferint suggeriments per a les empreses que impliquen monitorar certes variables clau, observar als guanyadors i els perdedors en aquesta crisi, crear un bon equip multidisciplinari d'emergència estratègica, o apostar per la resiliència, entre altres consideracions estratègiques.
Roberto Luna, en el seu esforç per col·laborar en aquesta situació actual, celebra els dilluns una conferència en obert en YouTube Directe (15,30 h), els dimecres comenta en Instagram Directe diversos temes de desenvolupament personal i professional, i els divendres a les 16 h porta un convidat amb el qual fer un duo informal sobre temes d'interés. A més, en aquest vídeo ens explica la gestió del talent davant els nous reptes provocats per la pandèmia, destacant cinc punts clau: el canvi cultural i organitzatiu, el nou lideratge, l'ocupabilitat i competències laborals, la nova economia del coneixement i l'estratègia de gestió del talent. i l'impacte que sobre el llançament de una cluster textil sanitari valencià tindrà la limitació dels preus d'alguns productes sanitaris (3 de maig)
Vanessa Campos, des de la seua columna regular a València Plaza, ha abordat l'impacte del coronavirus en el teixit empresarial valencià (15 març), la crisi política que acompanya a la crisi sanitària i econòmica (22 març), les dificultats que està travessant el xicotet comerç (5 abril), els clústers com a pedra angular de l'economia valenciana (19 abril) , l'impacte que sobre el llançament de una cluster textil sanitari valencià tindrà la limitació dels preus d'alguns productes sanitaris (3 de maig) , la necessaria reconversió del sector turístic, apostant per un model més sostenible, amb la diferenciació per qualitat, customització, seguritat ,.sostenibilitat amb arguments competitius (17 de maig) i la generalització del teletreball (31 de maig)
