El passat 3 de març es va celebrar un Innotalk sobre “Gestió de l'olor en EDAR i xarxes de sanejament", promogut per l'interés de MARE i la Càtedra de Gestió Integral i Recuperació de Recursos de l'Aigua Residual (Càtedra DAM) de la Universitat de València, amb l'objectiu d'abordar nous reptes en el sector.
“La necessitat de millora i progrés en l'àmbit de la gestió de les olors que es produeixen en l’EDAR i sistemes associats és un assumpte de creixent interés, per la qual cosa és imprescindible impulsar la interacció entre administració-empresa i centres d'investigació per a avançar en la cerca de solucions i minimitzar l'impacte sobre la ciutadania”.
Aquesta va ser una dels principals conclusions aconseguides en l’Innotalk sobre “Gestió de l'olor en EDAR i xarxes de sanejament", celebrat el passat 3 de març en la seu del Centro de Investigación del Medio Ambiente del Gobierno de Cantabria i que va ser promogut per MARE (Medio Ambiente, Agua, Residuos y Energía de Cantabria, S.A.) i la Càtedra DAM, en el marc de les activitats desenvolupades per la Càtedra DAM de Gestió Integral i Recuperació de Recursos de l'Aigua Residual.
La trobada, que va congregar a una trentena de tècnics del sector, va comptar amb la participació de María Sainz (Directora de Sanejament en MARE) i un grup d'especialistes en l'àmbit de la gestió de l'impacte per olor en sistemes de sanejament i la resolució de conflictes amb la ciutadania, Carlos Nietzsche Díaz Jiménez (SVPA i AMIGO), Asier López Etxebarria (Consorcio de Aguas Bilbao Bizkaia, CABB), Carlos Lardín (ESAMUR) i José Manuel Felisi (G-Agua), els quals van traslladar les seues experiències entorn d'aquesta problemàtica present en les EDAR i van abordar els reptes futurs als quals s'enfronta el sector de les aigües residuals.
“Les males olors produïdes per les EDAR, bombaments i xarxes de sanejament són una preocupació creixent a les ciutats i localitats que acullen aquestes instal·lacions i són considerades pels ciutadans com la principal causa de la percepció de la contaminació, juntament amb la pols i el soroll”, van destacar els ponents de l’Innotalk.
L'impacte econòmic de la no gestió de l'olor, la falta d'una normativa comuna, la necessitat d'incloure aquesta gestió en els Sistemes de Gestió de Qualitat i Medi Ambient de l'empreses de depuració d'aigües, la importància de quantificar l'efecte i interacció de les olors amb altres focus emissors o la falta de metodologies per al càlcul, van ser alguns dels principals temes presentats pels experts durant la trobada.
En aquest sentit, els assistents van remarcar la capacitat de millora i creixement que té la investigació en aquest àmbit d'estudi, la necessitat de desenvolupar models científics per a calcular el cost econòmic i impacte de la no gestió, l'obligació d'implicar la ciutadania en la presa de decisions i incloure les actuacions de millora de les olors en els plecs de licitació per a l'adjudicació gestió d'obres i manteniments de les instal·lacions.
Per tot això, els membres de la Càtedra DAM presents en la jornada van valorar “molt positivament” la celebració de l’Innotalk, ja que aquest tipus de trobades permet “discutir i intercanviar idees amb altres experts, millorar la projecció de la Càtedra, augmentar les possibilitats de sinergies amb altres entitats i avançar cap a la sostenibilitat ambiental del sistema de depuració d'aigües”.
