El passat dilluns 4 de març de 2019 es va presentar l’Informe sobre transparencia i col·laboració en matèria económica i financera entre Espanya i els països d’Europa i Amèrica, una eina per a poder determinar per què determinades persones físiques o jurídiques estan erradicades en determinats països en casos de delicte econòmic o de blanqueig de capitals.

El terme Paradís Fiscal sembla que ve d'una incorrecta traducció de l'anglés del terme “tax haven” (refugi fiscal) i es definiria com aquells territoris o països que faciliten l'ocultació d'activitats o capitals sobre la base d'una legislació laxa en matèria fiscal i d'informació. Al llarg de les últimes dècades han sigut diverses les institucions internacionals que han promogut llistats de països que han afavorit l'evasió fiscal, no obstant això, la inclusió d'un país o un territori en aquesta llista, la majoria de les vegades, és una qüestió diplomàtica. Els criteris que s'utilitzen per a determinar si un territori és paradís fiscal poden variar en funció de la definició que s'establisca.

El present Informe pretén ser una eina senzilla per a poder determinar en molts casos de delictes econòmics o de blanqueig de capitals perquè determinades persones físiques o jurídiques estan erradicades en determinats països. Per aquest motiu, no són útils les llistes habituals de paradisos fiscals que divulguen algunes institucions internacionals, i seria de major utilitat tindre un xicotet coneixement de quals són els avantatges i desavantatges d'un determinat país per a encobrir una activitat o amagar importants sumes de diners. En aquest sentit l'Informe se centrarà en l'anàlisi d'una sèrie de variables que permeten aquestes pràctiques per les persones físiques i jurídiques.

Les variables que s’analitzen són les següents:

• Conveni de Doble Imposició Internacional (CDI). En l'actualitat Espanya té signats o en procés de signatura 103 convenis, dels quals estan en vigor 94. Tots els Convenis són públics i estan a la disposició dels diferents usuaris en la pàgina web del Ministeri d'Hisenda.
• Conveni de Transparència en matèries fiscal i econòmica.
• Fiscalitat sobre les Rendes de persones físiques i jurídiques no residents. En molts països o territoris la fiscalitat que s'aplica als residents és diferent de la que s'aplica als no residents. Aquesta desigualtat pot ser beneficiosa per als no residents amb el motiu de captar capitals o activitats.
• Registres Públics de Societats: obligatorietat d'identificar als propietaris de la societat. L'opacitat de les societats creades en diferents països permet l'ocultació dels vertaders propietaris de béns i capitals.
• Aplicació del Secret Bancari. Encara que el secret bancari és cada vegada menys utilitzat pels països perquè impedeix el correcte funcionament del sector bancari i la possibilitat d'una crisi, alguns països el continuen utilitzant per a captar recursos permetent evitar el pagament d'impostos als països d'origen. No obstant això, amb la creació de les criptomonedes, aquestes han passat a ser un millor refugi per a determinats capitals amb ànim d'evadir impostos o romandre ocults.
• Conveni d'extradició entre els països analitzats i Espanya en matèria fiscal i econòmica. Finalment, establir si existeix la possibilitat d'obtindre l'extradició de les persones físiques que haja pogut cometre determinats delictes fiscals o econòmics.

El present informe ha sigut elaborat pels autors, Dr. Francisco Higón i Dr. José Manuel Roig, com a contribució dins de les activitats d'investigació per a la detecció de delictes econòmics i financers, de blanqueig de capitals o de corrupció promoguts per la Càtedra Deblanc. La Càtedra Universitària d'Aplicació de metodologies estadístiques, econòmiques i d'aprenentatge automàtic per a la detecció de delictes financers i blanqueig de capitals, Càtedra Deblanc, de la Universitat de València convinguda amb la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana.