La Universitat de València manté des del seu origen, una estreta relació amb la ciutat, un exemple magnífic seria el de les sabatines, debats públics sobre medicina, dret, ciència, teologia i filosofia, en les quals havien de participar obligatòriament tots els catedràtics sota pena de multa i als quals podien assistir els ciutadans per a comprovar el nivell i la dedicació dels estudis que sufragaven. També en aquestes sabatinas o disputatio era costum que acudiren els professors emèrits com a pacificadors o àrbitres si l'ocasió ho mereixia. Recordem que va ser Gregorio Mayans qui va haver de “personar-se per a salvaguardar la seua dignitat i dret contra els enganys que tractaven de travessar-li amb els dards de la maledicència (…) *.

La ciutat no solament és l'entorn, la Universitat no s'entén sense la societat en què naix i es desenvolupa, per tant, el debat públic de temes acadèmics o socials continua vigent i es promou a través del programa “Acadèmia Pública”, trobades, debats, conferències, diàlegs que es proposen per la societat civil i que mantenen viva i fluida la relació amb la ciutat.

*_{La Universitat de València i l’Humanisme: Studia Humanitatis i renovació cultural a Europa i al Nou Món. Ferran Grau Codina/ Xavier Gòmez Font et all (eds) 2003}