
L'exposició Sincronies. Tres processos ceràmics és un projecte que forma part dels actes commemoratius del I Centenari de l'Escola d'Art i Superior de Ceràmica de Manises. L’anomenada en els seus començaments Escola Pràctica de Ceràmica de Manises es posava en funcionament a l'octubre de 1916 com el primer centre (i durant molt anys, l'únic) que a Espanya impartia una titulació superior de Ceràmica. Una formació que combina la creativitat i el coneixement tecnològic més adequat per a la transformació dels materials ceràmics. L’Escola d’Art i Superior de Ceràmica de Manises ha aconseguit convertir-se en l'actualitat en un referent mundial per a l'ensenyament de la ceràmica que integra les noves tècniques i processos en la formació dels futurs artistes, professors, dissenyadors i investigadors, que arriben a l'escola des de països com el Japó, Portugal, Corea, Turquia, França...
Asako Arai

En el treball d'Asako Arai, amb la ceràmica, l'orgànic i el natural sempre són presents, tant en la forma com en la decoració de les peces. Li interessen els detalls i les forma dels éssers vius. Li interessa situar les peces ceràmiques en la natura i treballar obres de gran format. Considera que el material ceràmic és ideal des del punt de vista físic a causa de la seua resistència i durabilitat enfront del clima i els canvis meteorològics, i també des del punt de vista orgànic per la característica natural del material ceràmic, fang cuit, que pot mimetitzar-se perfectament en un entorn natural.
Susana Gutiérrez

Nahas o nahastu, en basc vol dir ‘barrejar’ i per a Susana Gutiérrez és un nom molt apropiat per al seu treball, ja que aquest model venia de la idea de l'embull o embolic, que en basc és nahapila. Barrejar és una acció que es repeteix tant en cuina com en el procés de fabricació ceràmic, igual que en la cuina d'un Akelarre es mescla la tradició amb avantguarda, també el seu treball barreja l'artesania amb el disseny industrial.
Ana Llorens

Per a Ana Llorens el te forma part d’una llarga tradició social en diferents països i cultures: la forma de prendre’l, l'hora i els recipients marquen les diferents cultures, les zones geogràfiques i fins i tot les filosofies de vida. El treball d'aquesta autora s'inicia amb un estudi i una anàlisi dels usos i costums del te en diferents cultures. El temps de prendre el te és la motivació del seu treball, com temps utilitza també per a fabricar les seues teteres. Després de viatjar per àmbits culturals, es deté al seu taller per construir la seua “tetera universal”. Aquest treball ofereix un temps de consciència per a detenir l'enrenou diari i omplir de vitalitat la nostra vida. Ella vol ser com “una bona bosseta de te a fi de poder difondre de manera harmoniosa la cultura del te”.