Exposicións Tesis. Dimarts 18 de novembre de 2025, a les 11:00, Saló de Graus Lise Meitner, Facultat de Física, bloque C. C/ Doctor Moliner, 50. 46100 Burjassot (Campus de Burjassot-UV), tindrà lloc la lectura de la Tesi Doctoral realitzada per Ezequiel Albentosa, sota la direcció del doctor Ivan Martí-Vidal, professor d'aquest departament.
Resum:
Aquesta tesi aborda dues àrees fonamentals en l’àmbit de la radioastronomia:
(1) la caracterització de l’estructura polaritzada de les fonts i el seu espectre en un ampli rang de freqüències; i
(2) l’anàlisi de la variabilitat d’aquestes fonts.
El treball s’organitza en dos blocs principals: d’una banda, l’estudi de fonts observades amb els interferòmetres ALMA i VGOS mitjançant l’ús d’observables robustos de tancament, independents de la calibració; i, d’altra banda, la caracterització de la variabilitat tant del nucli actiu de la nostra galàxia, Sagitari A*, com de l’atmosfera terrestre, emprant eines d’anàlisi de sèries temporals aplicades a observables interferomètrics obtinguts en observacions geodèsiques amb VGOS.
En la primera part s’introdueixen les closure traces, un observable interferomètric innovador que permet capturar informació diferencial de polarització, mantenint-se immune als errors de calibració i als efectes atmosfèrics. Tot i que aquestes traces no conserven la polarització absoluta, reflecteixen de manera robusta els canvis relatius en l’estructura polaritzada, fet que les converteix en una eina idònia per a l’estudi de fonts amb morfologies polaritzades complexes. Es presenten dues aplicacions destacades:
- L’anàlisi del nucli galàctic actiu (AGN) de M87 a partir de dades d’ALMA corresponents a la campanya del Telescopi de l’Horitzó d’Esdeveniments (EHT) d’abril de 2017. Mitjançant l’ajust de models paramètrics a les closure traces, es recuperen propietats polarimètriques essencials, com la mesura de rotació de Faraday, sense dependre de calibracions absolutes.
- L’extensió del mètode a dades de banda ampla de VGOS del blàzar 1803+784. L’àmplia cobertura en freqüència permet determinar simultàniament l’estructura de la font, l’índex espectral, la polarització, el desplaçament del nucli, la rotació de Faraday interna i externa, així com els perfils radials de densitat de plasma i d’intensitat del camp magnètic. A partir d’aquests resultats s’infereixen paràmetres físics del raig relativista, incloent-hi la temperatura de brillantor, la geometria del camp magnètic i les desviacions respecte a l’equipartició.
La segona part se centra en l’estudi de la variabilitat en fonts astronòmiques i en l’atmosfera terrestre. Per a això, s’empren eines clàssiques com la funció d’estructura i es desenvolupa un nou estimador, el high-pass filter periodogram (HPFP), dissenyat per superar les limitacions derivades del mostreig irregular característic de les observacions radioastronòmiques. Aquesta eina permet una caracterització més precisa de la densitat espectral de potència, millorant significativament la detecció de periodicitats febles. Les tècniques s’apliquen en dos estudis diferenciats:
- L’anàlisi de la variabilitat de Sagitari A*, el forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, a partir de dades d’ALMA en polarització completa obtingudes durant la campanya EHT d’abril de 2018. Després d’una calibració rigorosa, es reconstrueixen les corbes de llum en polarització completa i es caracteritza la variabilitat de la font, revelant patrons coherents en la variabilitat polaritzada i correlacions amb esdeveniments de raigs X d’alta energia. Aquests resultats aporten restriccions rellevants als models magnetohidrodinàmics relativistes del flux d’acreció en les proximitats del forat negre.
- L’estudi de la variabilitat de la troposfera i la ionosfera mitjançant observacions geodèsiques de VGOS d’alta cadència. Es demostra que les fluctuacions ràpides en la troposfera, especialment en escales temporals inferiors al minut, afecten observables interferomètrics com els retards de grup. Si no es corregeixen, aquestes variacions poden comprometre la precisió mil·limètrica que persegueix la geodèsia VLBI.
En conjunt, aquesta tesi contribueix a l’avenç de la interferometria polarimètrica en dues direccions essencials:
(1) el desenvolupament de metodologies basades en observables de tancament independents de la calibració per a l’estudi robust de l’estructura polaritzada de les fonts; i
(2) la implementació d’eines estadístiques per a l’anàlisi de sèries temporals orientades a una caracterització rigorosa de la variabilitat, amb aplicacions directes tant en astrofísica com en geodèsia d’alta precisió.
