Dijous, 30 de novembre de 2023 a les 19:00 hores a l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau, amb entrada lliure i aforament limitat, tindrà lloc la conferència "Damas, mecenas y trobairitz: las mujeres en el espacio sociopoético trovadoresco", a càrrec de: Meritxell Simó Torres

(Professora Titular de Filologia Romànica i Directora de l’IRCVM (Institut de Recerca de Literatura Medieval) de la Universitat de Barcelona), dins del Cicle de Conferències El Món Clàssic en la Realitat Occidental, coordinat per Marco Antonio Coronel Ramos (Catedràtic de Filologia Clàssica de la Universitat de València) i organitzat per l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València.

Meritxell Simó Torres
Professora de Filologia Romànica i directora de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona i membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans). Ha dedicat la seua recerca principalment a la literatura romànica amb particular atenció a la recepció europea dels trobadors (“Los trovadores, creación, recepción y crítica en la edad media y en la edad cotemporánea”, Kassel, Reichenberger, 2028; “Los motz e·l so afinant: cantar, llegir i escriure la lírica dels trobadors”, Roma, Viella, 2021) i a la creació i representació literàries de les dones ( “Sobre mentides i contes de fades: les dones i la creació poètica als Lais de Maria de França”, Barcelona, EUB, 2017). També s’ha interessat per la traducció de textos romànics dels segles XII i XIII, tant des de la reflexió teòrica com en qualitat de traductora. És directora de la revista SVMMA i de diverses col·lecciones d’assagística sobre cultures medievals, i membre de diversos comitès científics i consells editorials Internacionals. Actualment, dirigeix un projecte de recerca dedicat a l’estudi de la cançó de dona romànica i germànica (https:), i és codirectora del projecte Corpus des Troubadours (https:) promogut per l’IEC i la Union Académique Internationale. Com a investigadora i directora de l’IRCVM, ha desenvolupat una intensa tasca de divulgació científica, en col·laboració amb Institucions culturals com la Fundació Romea, la Filmoteca o el MUHBA, entre altres.

Sinopsi
Al segle xii, els trobadors de les corts feudals occitanes van cantar un nou ideal amorós i poètic, la fin’amor (amor noble), la principal novetat del qual consistia a promoure una concepció ennoblidora de l’amor, confós amb el desig. La fin’amor condemnava la dama al silenci, ja que només la seua indiferència alimentava els versos que el trobador interpretava davant una refinada i elitista audiència cortesana. Més que no pas canal d’una experiència viscuda, la poesia dels trobadors va ser un joc de societat. Tot i que la fin’amor atorgava a les dones un paper passiu en aquest joc, algunes dames occitanes no es van conformar a ser l’espill silent de l’ideal cortès que perseguia el trobador i es van iniciar també en l’art de compondre versos. El que es pretén en aquesta ocasió és confrontar la imatge que aquestes dones van construir de si mateixes amb les imatges femenines que apareixen als versos dels trobadors, i analitzar el diàleg que mantenen.