• L'herència de la desforestació en el passat i l'increment de l'aridesa de les últimes dècades limiten la incorporació de noves carrasques en boscos del mediterrani espanyol.
• Aquests resultats es basen en un estudi internacional publicat en la revista PLOS ONE en el qual participen investigadors del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA).
Un estudi publicat ahir en l'edició digital de la revista PLOS ONE per un grup internacional d'investigació on participen científics del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València y la Generalitat Valenciana, la US Forest Service Pacific Northwest Research Station, la Universidad de Alcalá y la Universidad de Zaragoza, mostra els efectes negatius de l'aridesa i la desforestació en el passat sobre la regeneració de la carrasca (Quercus ilex) en carrascals de l'est de la Península Ibèrica.
L'estudi s'ha realitzat en el Sistema Ibèric, on concorren dos processos a gran escala que poden tindre importants repercussions en la regeneració dels seus boscos. D'una banda, la petjada de la desforestació d'èpoques anteriors per a l'obtenció de pastures, llenya i carbó en àrees que han estat sotmeses a l'aprofitament humà durant els últims 3.000 anys. Per un altre, un increment en l'aridesa a causa de l'augment en les temperatures i al descens en les precipitacions, totes dues conseqüències del canvi climàtic.
L'equip d'investigació ha comparat carrascals en zones semiàrides, on el nivell de precipitació anual se situa en els 400-450 mil·límetres anuals, amb uns altres en zones on plouen 600-650 mil·límetres anuals, denominades ‘*subhúmides’. En l'última dècada analitzada (2006-2015), es registra menys de la desena part de plantes noves que en les dècades anteriors en tots dos nivells de precipitació. Això es tradueix en què, en els carrascals semiàrids, el nombre de nous individus no és suficient perquè el carrascal subsistisca en el futur.
“L'aridesa influeix negativament tant en l'establiment i supervivència de les plántules de carrasca, les quals requereixen protecció contra la sequedat i els depredadors, com en la disminució del nombre d'individus i espècies d'arbres i arbustos que els protegeixen d'aquests problemes”, explica Patricio García-Fayos, investigador responsable d'aquest estudi i actual director del CIDE.
Segons l'equip d'investigació, l'aridesa s'ha accelerat sobretot amb l'augment de la temperatura mitjana, una de les principals conseqüències del canvi climàtic. No obstant això, la desforestació pràcticament s'ha detingut en les últimes dècades pel fet que el despoblament rural ha disminuït sensiblement la intensitat d'activitats associades com l'extracció de llenya, carbó vegetal i la ramaderia.
Les restriccions en la incorporació de noves plantes posen en greu risc la regeneració i, per tant, la supervivència d'aquests boscos. “Com es demostra en aquest treball, és important conéixer els processos que influeixen sobre la dinàmica d'incorporació de les noves plantes durant la regeneració dels carrascals, en vistes a una adequada gestió forestal i un manteniment sostenible dels nostres boscos, més si cap en el context climàtic en el qual ens trobem”, conclou Esther Bochet, investigadora del CIDE i codirectora del projecte.
Així, els carrascals del Sistema Ibèric que a la fi del segle XX rebien una mitjana anual de precipitació de 450 mil·límetres o menys es troben en l'actualitat en una situació de ‘no retorn’ en la seua capacitat de regeneració espontània. Això suposa que també es veuran afectades negativament aquelles espècies que depenen de la carrasca per a alimentar-se o completar el seu cicle vital.
Referencia:
Patricio García-Fayos, Vicente J. Monleon, Tíscar Espigares, José M. Nicolau and Esther Bochet. (2020) Increasing aridity threatens the sexual regeneration of Quercus ilex (holm oak) in Mediterranean ecosystems. PLOS ONE.
https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0239755
CIDE Comunicació
