L'estudi de les cresques en les ramblas constitueix un dels pilars clau per entendre el risc d'inundació en ambients mediterranis. Es tracta de petites conques, de circulació efímera, la configuració de les quals està determinada per uns pocs esdeveniments d'alta energia, on es superen certs llindars hidrogeomorfològics, que originen els majors canvis en el sistema fluvial i els principals perills per a l'home. Establir el patró de risc d'estes conques implica conéixer a partir de quins llindars de pluja (quantitat, intensitat i distribució espacial) es produeix l'escorrentia superficial, i quins llindars de cabal generen els principals problemes en el pla d'inundació. El nostre grup es dedica a estimar dits llindars hidrogeomorfològics, a partir de l'estudi detallat d'episodis extrems. L'anàlisi contemplava tres escales de treball: a) una escala general, que engloba el territori adscrit a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (43.000 km2), on s'aborden els llindars de precipitació en relació amb la situació sinòptica, el relleu i la temperatura del mar; b) una escala de conca (conques pilot de Carraixet, Poyo, La Rambla de la Castellana, Rambla de Gallinera i Riu Vernissa), on s'estudien els llindars de producció d'escorrentia, en relació amb la configuració hidrogeomorfològica i els usos del sòl; i c) una escala més detallada, de pla d'inundació, on s'analitzen els nivells de risc en relació amb els llindars de desbordament, perill natural i vulnerabilitat. L'estudi d'episodis concrets es basa en les dades del (Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica) SAIH-Xúquer, des de 1989. A partir d'estes dades, s'ha desenvolupat un sistema d'emmagatzematge i filtratge de la informació que permet treballar a diferents escales temporals, des dels cinc minuts a l'escala anual. Amb aquests registres es defineixen episodis de pluja i es caracteritzen amb indicadors de precipitació acumulada, intensitat, durada, torrencialitat, irregularitat i persistència. S'analitza el comportament de les pluges extremes per a diferents escales d'observació temporal (5', 15', 30', 1 h, 2h, 3h, 4h, 6h, 12 h i 24h) i la seua distribució espacial en el territori de la CHX. Els màxims s'estudien en relació amb els factors geogràfics d'altitud, orientació i distància al mar. Així mateix s'estudien els patrons de risc en funció dels factors de perillositat i de vulnerabilitat de la població, atenent a la seua distribució espacial i segons les característiques d'ocupació de l'espai, en funció de patrons temporals (dies, nits, hores laborables i dies festius). Tota la informació es creua amb les dades cedides pels Serveis de Protecció Civil i del Consorci de Compensació d'Assegurances amb l'objecte d'obtenir relacions entre els indicadors de pluja i les categories de danys produïts pels episodis. Este estudi conjunt ens permet avaluar el grau d'adequació dels llindars de pluja vigents en el Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Adversos, METEOALERTA. A més, gràcies a un Conveni d'investigació amb l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta front a les Emergències, s'analit.