Aquest cos escultòric es presenta com un assaig material que pren com a referència el procés de deterioració patrimonial del Palau de Mossén Sorell. Aquest espai, desaparegut des de 1878, va ser inicialment destruït per un incendi provocat amb finalitats especulatives i, posteriorment, abandonat a causa de la desídia institucional típica de finals del segle XIX. Així, el Palau es vincula implícitament als processos de constitució de l'espai contemporani en el context de la violència arquitectònica i la crisi espacial i residencial a València.
L'obra, construïda íntegrament amb material recuperat de diferents enderrocaments, s'ha dissenyat basant-se en la planimetria arquitectònica original del Palau, recuperada gràcies a la historiografia recent. S'ha formalitzat a través d'un procés de síntesi i abstracció, heretat del model científic modern, com l'analitzen pensadors com Karel Kosik. D'aquesta manera, la peça es projecta a partir d'un coneixement matèric, historiogràfic i polític, i es representa mitjançant un exercici racional sobre una realitat general.
Álvaro Porras Soriano treballa sobre la reunió de referències contextuals i historiogràfiques. La seua producció, des de diferents cossos materials, atén relats culturals específics i la cerca i interpretació dels seus codis simbòlics.
És doctor en Art: Producció i Investigació per la Universitat Politècnica de València. Graduat en Belles arts per la Universidad de Castilla-La Mancha, on també va realitzar el màster en Pràctiques Artístiques i Visuals, i màster en Història de l'Art Contemporani i Cultura Visual pel Museu Reina Sofia i la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat en projectes sobre el desenvolupament cultural, el comissariat, la mediació i la construcció de relats. Ha participat en exposicions en institucions com l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, i ha desenvolupat projectes en STAIN projects, Algo Algo, LAMOSA, Saatchi-Yates Gallery i en Jorge López Galería.
