056‐MD‐2021

Juliol de 1936. Enmig de la confusió que regna després de la revolta militar protagonitzada d'una banda de l'Exèrcit i l'esclat revolucionari que el colp desencadena en diferents zones del país, un grup de milicians es dirigeix al Turó dels Àngels, centre geogràfic de la Península Ibèrica, s'a posta formant un escamot d'afusellament davant l'estàtua-efígie elevada en honor al Sagrat Cor de Jesús i dispara sobre ell com si d'una execució es tractara. La imatge és recollida en una instantània fotogràfica i una breu seqüència cinematogràfica que produeixen un enorme impacte en la premsa i els mitjans de comunicació nacionals i internacionals, alimentant la idea que a Espanya s'està duent a terme una “persecució religiosa”.

Aquesta imatge no cessarà de circular fins a l'actualitat. Amb tot, ni el contingut de la mateixa ni la seua factura han sigut fins hui desentranyats ni estudiats. Això planteja que les imatges tenen una funció decisiva en la constitució de la memòria històrica, que condensen relats i que són més ben recordades que fets complexos i matisats. D'ací la seua plasticitat. I és que aquest escenari encarnava una de les escissions dels espanyols entre clericalisme i anticlericalisme. En 1919, Alfons XIII consagrava Espanya al culte del Sagrat Cor de Jesús i aquest reconeixement públic col·lideix amb l'acte profanatorio i la posterior dinamitació del monument. Inaugurat en 1965 o nou monument, va ser escenari d'actes de reparació durant el franquisme.

Rafael Rodríguez Tranche (Universitat Complutense de Madrid)

Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica