València, Capital Espanyola de l'Economia Social 2024, va acollir els dies 26 i 27 de setembre el ‘Congrés Nacional sobre Foment de l'Economia Social. Instruments Fiscals i de Polítiques Públiques’.
València, Capital Espanyola de l'Economia Social 2024, va acollir els dies 26 i 27 de setembre el ‘Congrés Nacional sobre Foment de l'Economia Social. Instruments Fiscals i de Polítiques Públiques’. Este Congrés va ser organitzat per l'associació científica CIRIEC-España, centre de referència en la investigació i informació sobre l'economia social i cooperativa amb seu en la Facultat d’Economia UV, al costat de l'Institut Universitari d'Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria (IUDESCOOP) de la Universitat de València (UV), i el Centre en Gestió d'Empreses (CEGEA) de la Universitat Politècnica de València (UPV).
Va ser tot un congrés extraordinari, programat en el context d'esta capitalitat, que va tindre com a tema general “L'administració pública i l'economia social: aliats per a una prosperitat inclusiva”. El Congrés va comptar amb la participació de més de 200 persones, entre ells investigadors de 33 universitats; alts càrrecs i tècnics de 8 administracions públiques locals, autonòmiques i del Ministeri de Treball i Economia Social, i representants del sector cooperatiu i de l'economia social de diverses comunitats autònomes, Espanya i el continent europeu.
L'acte inaugural va tindre lloc en el Paranimf de la Universitat de València. Este acte va comptar amb les paraules de benvinguda de la Primera Tinenta d'Alcalde de l'Ajuntament de València, Mª José Ferrer San Segundo, que va valorar el “teixit econòmic i l'ecosistema acadèmic” del cooperativisme i l'economia social valenciana, que li han valgut a València per a ostentar enguany la Capitalitat Espanyola d'Economia Social. Va afirmar que les administracions valencianes se senten totalment compromeses amb esta fita, que està generant nombroses trobades, congressos i actes a la ciutat.
A continuació van participar en l'acte inaugural la directora general d'Economia Social i RSE (Ministeri de Treball i Economia Social), Aicha Belassir; la presidenta de CIRIEC-España, Adoración Mozas, i el president del CIRIEC-Internacional, Bernard Thiry; el president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, Emilio Sampedro; el president de la patronal espanyola de l'economia social (CEPES) i europea (Social Economy Europe), Juan Antonio Pedreño; el secretari autonòmic d'Ocupació (Generalitat Valenciana), Antonio Galvañ, i el vicerector d'Economia i Infraestructures de la UV, Justo Herrera.
Tots ells van posar de manifest el bon moment que viu el cooperativisme i l'economia social a nivell local, nacional i internacional, amb nombroses resolucions i manifestos d'organismes internacionals que la reconeixen i fomenten; amb un sector cada vegada més viu, organitzat i amb capacitat d'interlocució, i una comunitat científica creixent i unida en entitats i xarxes com CIRIEC.
Fruit de tota eixa activitat col·lectiva, cada vegada més governs estan aprovant lleis i plans estratègics per a l'economia social, amb diferents mesures de foment i reptes fiscals, que es van debatre durant estos dies en el Congrés. Es va concloure que la millor manera de construir polítiques públiques és el diàleg entre Administracions, Universitat i Empreses d'Economia Social.
Homenatge a Rafael Calvo Ortega
L'acte va incloure un sentit homenatge a Rafael Calvo Ortega, per la prestigiosa trajectòria acadèmica, professional i política del catedràtic de Dret Financer i ministre de Treball entre 1978 i 1980, i president de la Fundació Iberoamericana de l'Economia Social (FUNDIBES) entre 2004 i 2012. Rafael Calvo, de 91 anys, ja no assistix a actes públics a causa del seu delicat estat de salut, i en el seu lloc va ser el seu fill, Juan Calvo Vérgez, també catedràtic de Dret Financer i Tributari, en la Universitat d'Extremadura, el que va participar en l'homenatge.
Marco Antonio Rodrigo Ruiz, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat del País Basc, va realitzar la Laudatio de la seua vida acadèmica, mentre que la Laudatio en els àmbits de l'economia social i la política la va realitzar José María Pérez de Uralde, advocat, director de FUNDIBES amb Rafael Calvo de president, i expresident de CIRIEC-España.
El professor Rodrigo Ruiz va destacar que Rafael Calvo va ser un dels impulsors i creadors de l'assignatura de Dret Financer i Tributari, quan esta matèria era un apèndix de la Hisenda Pública. Calvo Ortega va potenciar l'anàlisi jurídica i amb autonomia metodològica en l'àmbit de les finances i la tributació, promovent esta assignatura i creant un Manual sobre Dret Financer i Tributari.
Per part seua, en l'àmbit de la Política José Mª Pérez de Uralde va destacar el compromís de Rafael Calvo Ortega amb l'elaboració i aprovació d'una Constitució democràtica, la del 78, que garantira totes les llibertats i drets en el marc de l'Estat Social, concepte al qual dona especial importància.
El valor superior de la igualtat que consagra l'article 1 és la base d'aquest Estat Social a partir del qual els poders públics tenen el mandat de facilitar la igualtat d'oportunitats en el desenrotllament de diferents formes d'empresa, especialment en l'àmbit de l'Economia Social.
Les seues actuacions polítiques com a parlamentari o ministre sempre han tingut com a efecte directe mesures, normatives i lleis que han afavorit la creació i el desenrotllament d'empreses i entitats d'Economia Social, tot això emparat per l'article 129.2 de la Constitució Espanyola, que ell mateix va promoure, i que dona el mandat als poders públics “promoure eficaçment les diverses formes de participació en l'empresa i fomentar, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que faciliten l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció”. Rafael Calvo ha sigut un teòric que ha pogut i ha volgut posar en pràctica el seu compromís personal i intel·lectual amb este sector.
En matèria d'Economia Social destaca també el seu compromís amb la Fundació Iberoamericana de l'Economia Social (FUNDIBES), de la qual va ser president durant més de 8 anys, i la col·laboració amb CIRIEC-Espanya com a integrant del Grup d'Experts de CIRIEC per a l'elaboració de la proposta de Llei d'Economia Social (2008).
La política de foment de l'economia social
Després de la sessió inaugural es van impartir dos conferències sobre la política de foment de l'economia social, una a càrrec de Juan Antonio Pedreño i una altra a càrrec d'Aicha Belassir, seguides d'una sessió plenària sobre ‘Fiscalitat i polítiques públiques d'Impuls de l'economia social’.
En la seua intervenció, Pedreño va advertir: “La millor forma que l'Economia Social estiga en les polítiques públiques és que ens permeten estar en tots els organismes en què es decidixen estes polítiques, ací i a Europa”. Actualment, el sector continua barallant per formar part de diferents consells, i sobretot del diàleg social, en el qual sistemàticament se li nega la seua presència malgrat el pes i els valors de l'economia social en la nostra economia.
De la mateixa manera, Pedreño va anunciar que el Govern té previst presentar en dos setmanes en Consell de Ministres l'avantprojecte de Llei Integral d'Economia Social, que havia començat a tramitar-se en l'anterior legislatura. Esta norma reformarà la Llei 5/2011 d'Economia Social, la Llei 27/1999 de Cooperatives i la Llei 44/2007, per a la Regulació del Règim de les Empreses d'Inserció.
Per part seua, Aicha Belassir va repassar les últimes mesures que ha posat en marxa el Ministeri de Treball i Economia Social per al foment del sector, entre les quals va destacar les convocatòries del PERTE de l'Economia Social i de les Cures, i l'Estratègia Espanyola de l'Economia Social (2023-2027).
Es va referir també a l'actuació exterior, amb el lideratge espanyol en la resolució de l'ONU sobre Economia Social i ODS, o la creació de la Xarxa Iberoamericana de Foment de l'Economia Social i Solidària, amb representants governamentals de 6 països iberoamericans. Finalment, va insistir en la necessària col·laboració entre l'administració pública, el sector de l'economia social i la universitat per a aconseguir el millor acompliment i creixement del sector, en benefici de tota la ciutadania.
La sessió inaugural del Congrés Nacional de Foment de l'Economia Social va concloure amb un primer panell sobre Fiscalitat i polítiques públiques de foment de l'Economia Social, amb la participació de Belén Català Estada i Teresa Savall Morera, professores d'Economia Aplicada, Universitat de València, i Nardi Alba Benaches, directora de la Confederació de Cooperatives CONCOVAL; Amparo Grau Ruiz, Catedràtica de Dret Financer de la Universitat Complutense de Madrid, i Amable Corcuera Torres, Catedràtic de Dret Financer, Univ. de Burgos.
Entre els temes que es van tractar va destacar els Plans ‘Fent Cooperatives’, de foment del cooperativisme de la Comunitat Valenciana, dels quals s'han aprovat i implementat ja dos, i un tercer està a punt d'aprovar-se. Estos plans són l'exemple que la interacció Economia Social, Universitats i AAPP donen com a resultat una bona política de foment de l'economia social.
Ja en la vesprada del dia 26 i el matí del dia 27 es van desenrotllar quatre Taules redones amb persones expertes, una sobre ‘Polítiques públiques autonòmiques i locals d'impuls de l'economia social’, altres dos sobre ‘Fiscalitat de l'economia social’, i una última sobre ‘Innovacions en polítiques públiques d'economia social’.
També es van celebrar un total de 12 tallers paral·lels de presentació de comunicacions, en els quals es van presentar 63 treballs de recerca per part de més d'un centenar d'acadèmics de 33 universitats, 28 espanyoles i 5 estrangeres. Estos tallers van tindre lloc el dijous 26 a la vesprada en les Facultats d'Economia i Dret del Campus de Tarongers de la UV, i ja el divendres, dia 27, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi natural (ETSIAMN) de la UPV. Entre els tallers es troben els versats sobre “Polítiques públiques d'impuls de l'emprenedoria i de la col·laboració publicoprivada”, “Mesurament de l'impacte socioambiental en l'economia social” i “Economia social i canvi social: longevitat, transició demogràfica i relleu generacional”.
La Conferència de Clausura va ser a càrrec de Francisco Vicent Chuliá (1943), catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat de València, i tot un referent en la matèria, que va ser presentat per Felipe Palau Ramírez, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat Politècnica de València i secretari del CEGEA.
ETSIAMN va acollir la clausura del congrés, amb les intervencions de Luis Vaño Gisbert, president de la Plataforma del Tercer Sector social de la CV; Andrés Lluch Figueres, director general de Treball, Cooperativisme i Seguretat Laboral de la Generalitat Valenciana; Amparo Merino Segovia, secretària d'Estat d'Economia Social; Rafael Chaves, president de la Comissió Científica de CIRIEC; José Luis Monzón, director de CIRIEC-España, i Juan Juliá, director del CEGEA i exrector de la UPV.
Amb tot això, l'esdeveniment va culminar com una plataforma excel·lent per a investigadors, professionals i entitats interessades en les noves formes de col·laboració publicoprivada, i en com l'economia social pot integrar-se millor en les polítiques públiques per a un futur més equitatiu i sostenible.
