Ana Carolina Rodrigues és estudiant de doctorat en antropologia social en la Universitat de Göteborg, a Suècia. El tema de la seua tesi doctoral són els impactes del clima extrem en els mitjans de vida de comunitats rurals a la regió centre de Moçambic. Anteriorment, ha investigat conflictes socioambientals i desplaçament humà en conseqüència de llargs projectes en mineria i temes relacionats amb l'enfortiment dels mitjans de vida rurals com a agroecologia i l'educació popular al Brasil, Moçambic, Uganda i Espanya. També col·labora amb organitzacions de la societat civil a Moçambic en els temes de drets humans i sobirania alimentària. En aquest moment, realitza una estada d'investigació en l'Institut Interuniversitari López Piñero del 7 de setembre a l'1 d'octubre des d'on cerca establir contactes amb investigadors i interlocutors treballant la reconstrucció post-DANA.
El seu actual projecte d'investigació li ha portat a qüestionar una de les perspectives dominants en la governança dels canvis climàtics a nivell global, això és, que l'absència de desenvolupament en el sud global és el que fa que el clima extrem es convertisca en desastres humanitaris. A partir d'indagacions en contextos desenvolupats en el nord global, el seu objectiu és assenyalar que la destrucció i l'impacte humà causat pel clima extrem també sol tenir com a teló de fons la pròpia idea de desenvolupament en si. Aquesta reflexió parteix d'una mirada en paral·lel de desastres com el Cicló Idai (2019) i les successives inundacions a la regió centre Moçambic i l'experiència de la DANA a València. En reconèixer les diferències entre els contextos, no obstant això, la tasca és identificar com la mateixa idea de desenvolupament que produeix les condicions per al desastre també s'aplica a la reconstrucció. Discursos de reconstrucció, en primer pla, es comprometen a valorar les qüestions ambientals del territori, però en segons quin pla, posen de marxa intervencions en el territori que contradiuen aquests discursos. En tant que, a Moçambic, la reconstrucció espenta l'agricultura llauradora cap a un model d'insostenibilitat, a València, l'agricultura és vista com si no tinguera un rol en l'ordenament territorial i, per tant, segueix fora dels plans oficials de reconstrucció. La qüestió de l'agricultura uneix països com Moçambic i Espanya en les seues debilitats de governança per a construir un camí de justícia climàtica davant els reptes imminents del calfament global.
