Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Categoria "Cultures visuals"
El paisatge visual del flâneur, el passejant urbà, al segle de la industrialització era un continu mecanisme d’educació cientificotècnica.
Per a l’urbanita euroamericà del segle XIX, els carrers de la ciutat van esdevenir escenaris on es desplegava un ric assortiment d’imatges, que permetien la visibilització de les mercaderies elaborades per la nova economia industrialitzada. Aquest variat assortiment d’estímuls visuals incloïa un repertori d’imatges que, explícitament o implícitament, estaven destinades a la instrucció visual del passejant. I, en un grau menor, encara que de forma creixent amb el final de segle, també de la passejant, les mirades de la qual cap a la cultura visual de la ciència i la tecnologia del moment no eren –no podien ser, com alguns estudis s’estan encarregant de demostrar– iguals a les del passejant.
Instrucció en el sentit d’aprenentatge, però també en el sentit de normativització: ensenyament de com veure per conèixer, adquirir i assumir un saber necessari per respondre adequadament al repte de la modernitat en la nova societat industrial, l’espai propi de la qual eren els carrers i places de la ciutat. Un espai emprat tant per al consum com per a la protesta. Perquè el flâneur pot materialitzar-se en un passejant despreocupat, però també en un conspirador; aquesta doble vida d’un personatge que convé no perdre de vista si volem entendre la nova cultura visual nascuda de la societat industrial.
Per a continuar llegint:
