“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Volum 2. Temes

Llegir artefactes, recrear pràctiques i manipular objectes per comprendre la ciència.

—No la sents? —va fer broma ell—. La historicitat?

 —Què és això? —digué ella.

 — Quan una cosa té història dins d’ella. […] Un d’aquests té historicitat, moltíssima, la màxima que un objecte puga tindre. L’altre no en té cap. Pots sentir-ho? —li va preguntar tocant-la amb el colze—. No saps quin és quin. No hi ha cap “plasma místic”, cap “aura” al seu voltant.

Philip K. Dick, The Man in the High Castle (1962)

 A tall d’ucronia, Philip K. Dick es va referir a un encenedor Zippo que hauria pertangut al president Franklin D. Roosevelt i es trobaria a la butxaca del seu pantaló en el moment d’haver estat assassinat. En mans d’un antiquari insurgent, aquest objecte posseeix una historicitat que no té la resta d’encenedors fabricats en sèrie per l’empresa que els va donar nom. Es tractava d’objectes de consum de masses que, vinculats amb l’exèrcit dels Estats Units, van assolir un apogeu comercial després de la Segona Guerra Mundial. Tot és hipotètic i contrafactual a la novel·la ja clàssica de Dick: Roosevelt és assassinat i els vencedors de la guerra són els governs alemanys i japonesos que regeixen els destins del món i tenen una estima exòtica per qualsevol objecte característic de l’antigament hegemònica civilització estatunidenca. Aquest objecte quotidià tindrà “historicitat” —sinònim de valor per a uns i altres, però per motius diferents. Els objectes materials tenen historicitat. Qui la desentranyarà? El desentranyaire que la desentranyi bon historiador serà.

La indagació de la materialitat ha produït grans canvis en àrees d’estudi tan diverses com la història social, la història de la religió, la història de l’art, la història de la ciència, la filosofia política, les belles arts, la sociologia de la tecnologia o la teoria feminista, amb l’empremta de les aportacions de l’arqueologia i l’antropologia. En algunes d’aquestes disciplines la referència comuna a la cultura material és ambivalent, atès que es pot referir concretament al paper d’allò material i la seva producció, així com als objectes físics que ho representen. És el cas de la història de la ciència, la tècnica i la medicina, que des de fa gairebé un segle ha anat incorporant de diferents maneres i en diverses fases aquesta aproximació.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/materialitat/